Free Printable REPASSEM EL CURS VALENCIÀ

1.

Els determinanats són

a)

Les paraules que ens diuen com és una persona, objecte...

b)

Les paraules que indiquen accions

c)

Les paraules que fan referència a persones, coses o animals

d)

Les paraules que van davant del substantiu i que el concreten

2.

A quin tipus de paraula correspon el mot destacat?

El farmacèutic del meu barri

a)

Substantiu

b)

Adjectiu

c)

Demostratiu

d)

Determinant

e)

Possesius

3.

A quin tipus de paraula correspon el mot destacat?

Les meues germanes menudes

a)

Substantiu

b)

Adjectiu

c)

Preposició

d)

Article

e)

Possesiu

4.

A quin tipus de paraula correspon el mot destacat?

Aquelles pastilles per a la tos

a)

Substantiu

b)

Adjectiu

c)

Preposició

d)

Demostratiu

e)

Possesiu

5.

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

És habitual vore persones majors tocant el didjeridú.

a)

VERDADER

b)

FALS

6.

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

És un instrument mil·lenari.

a)

VERDADER

b)

FALS

7.

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

Per fer-lo sonar, es bufa per l’extrem més ample.

a)

VERDADER

b)

FALS

8.

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

La longitud del bastó afecta el tipus de so que produeix.

a)

VERDADER

b)

FALS

9.

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

En les festes dels aborígens es balla al ritme de la música.

a)

VERDADER

b)

FALS

10.

Què significa la paraula aborigen? Marca l’opció correcta.

a)

Grup ètnic que viu al marge de la societat.

b)

Que té un origen desconegut.

c)

Primers pobladors d’un país.

11.

Completa:

_________________ director dirigeix una orquestra formada per molts músics.

a)

Aquelles

b)

Aquells

c)

Aquesta

d)

Aquest

12.

Completa:

_________________ director dirigeix una orquestra formada per molts músics.

a)

Aquelles

b)

Aquells

c)

Aquesta

d)

Aquest

13.

Completa:

___________________________ platerets tenen un so metàl·lic

a)

Aquelles

b)

Aquells

c)

Aquesta

d)

Aquest

14.

Completa:

_________________________ castanyetes són de fusta d’anoue.

a)

Aquelles

b)

Aquells

c)

Aquesta

d)

Aquest

15.

Quin es el significat de la paraula vía:

a)

Canvi de línia.

b)

Lloc per on circula el metro.

c)

Sala d’accés al metro i de compra de bitllets.

d)

Connexió entre dues línies.

e)

Lloc on s’espera l’arribada del metro.

16.

Descobreix les illes gregues

Dia 1. Atenes (embarcament)

14.00 h Embarcament al port i festa de benvinguda. Navegació, nit a bord amb rumb cap a Kithnos.

Dia 2. Kithnos - Santorí

Arribada al matí i desembarcament per a visitar les ruïnes de l’antiga ciutat, famosa pels formatges.

Eixida cap al migdia amb rumb cap a Santorí, després d’anar a nadar a una platja inaccessible per carretera.

Visita opcional al recinte arqueològic d’Akrotiri i Thira, la capital de l’illa, situada sobre el penya-segat del volcà.

22.00 h Eixida i navegació nocturna amb rumb cap a Patmos.

Dia 3. Patmos

07.00 h Desembarcament a la badia de Patmos.

Visita opcional al monestir i al poble de Khora.

Vesprada lliure a l’illa.

21.00 h Recepció a l’hotel.

Dia 4. Delos - Míkonos

06.30 h Embarcament i navegació cap a Delos.

Visita opcional al recinte arqueològic, lloc vinculat segons la mitologia al naixement d’Apol·lo. Navegació cap a Míkonos. 21.00 h Recepció a l’hotel.

Dia 5. Míkonos - Tinos

Embarcament i navegació amb rumb cap a la tradicional i tranquil·la illa de Tinos. (Segons el vent, es podrà triar visitar Kea). Ancoratge en una magnífica platja i bany a la mar. (En començar a fer-se fosc s’hi servirà una barbacoa). Us proposem que contempleu la bellesa de la posta de sol.

21.00 h Navegació nocturna amb rumb cap a Atenes.

Dia 6. Atenes (desembarcament)

07.00 h Berenar i desembarcament posterior.

Fi dels nostres serveis.

Nota. L’itinerari indicat no té caràcter contractual, ja que la tripulació pot canviar la ruta si les condicions meteorològiques ho requereixen (marejada, vent...).

El preu inclou:

- Cabina doble amb bany privat i aire condicionat.

- Bufet per a berenar, un dinar o un sopar diari i barbacoa a la platja.

- Guia acompanyant.

- Equip de pesca i de busseig. (Consulteu-ne la disponibilitat.)

Eixides: cada dilluns des d’Atenes a bord de l’Agamèmnon (capacitat màxima de 30 persones).

A quins aspectes dóna resposta el text? Marca’ls

a)

L’empresa que organitza el viatge

b)

L’itinerari.

c)

El temps que sol fer a la zona

d)

Les distàncies que es recorren.

e)

Algunes característiques dels llocs que es visiten.

17.

Relaciona anar a la deriva amb el seu significat.

a)

Una cosa o un projecte, acabar tan bé com s’espera.

b)

No tindre una meta clara.

c)

Anar a molta velocitat.

d)

Anar molt bé les coses.

18.

Relaciona arribar a bon port amb el seu significat.

a)

Una cosa o un projecte, acabar tan bé com s’espera.

b)

No tindre una meta clara.

c)

Anar a molta velocitat.

d)

Anar molt bé les coses.

19.

Relaciona a tota vela amb el seu significat.

a)

Una cosa o un projecte, acabar tan bé com s’espera.

b)

No tindre una meta clara.

c)

Anar a molta velocitat.

d)

Anar molt bé les coses.

20.

Completa:

Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup nominal: substantius, adjectius, articles, demostratius… Algunes, com ara els articles, fan la funció de _______________ i d’altres, com els adjectius, fan la funció de complements.

a)

substantiu

b)

grup nominal

c)

determinants

21.

Completa:

Els _______________ són paraules que assenyalen éssers o objectes i indiquen la distància que hi ha entre aquests i la persona que parla. N’hi ha de proximitat, de distància mitjana o de llunyania.

a)

substantius

b)

demostratius

c)

determinants

22.

Completa:

Els demostratius poden funcionar com a ______________, com a complements o com a nuclis dins del grup nominal.

a)

substantius

b)

demostratius

c)

determinants

23.

Completa:

Els ___________ són les paraules que expressen a qui pertany l’ésser o l’objecte que el substantiu anomena.

Els ____________ indiquen la persona (1a, 2a, 3a) i si hi ha un posseïdor o diversos.

Els _____________ poden funcionar com a determinants, com a nuclis o com a complements dins del grup nominal.

a)

substantius

b)

possessius

c)

verbs

d)

demostratius

24.

Completa:

Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser cardinals o ordinals.

Els indefinits són paraules que expressen quantitat o existència de forma imprecisa.

Els numerals i els indefinits poden funcionar com a __________________, com a complements o com a nuclis dins del grup nominal.

a)

substantius

b)

possessius

c)

determinants

d)

demostratius

25.

Completa:

Els adverbis són paraules invariables que expressen circumstàncies de lloc, temps, manera o quantitat, o bé afirmació, negació o dubte.

Els adverbis poden funcionar com a complement d’un _____________, d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

a)

substantiu

b)

possessiu

c)

verb

d)

demostratiu

26.

Completa:

Els verbs són les paraules que expressen accions o estats i els situen en el ______________.

Cada verb té moltes formes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes o perifràstiques.

Totes les formes verbals consten d’arrel i desinència.

El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació. En valencià hi ha tres models de conjugació segons l’infinitiu: primera (-ar), segona (-er o -re) i tercera conjugació (-ir).

a)

temps

b)

espai

c)

lloc

d)

verb

27.

Completa:

Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte l’infinitiu, el gerundi i el participi, que són formes no personals.

Els verbs situen l’acció en un temps concret: el passat, el present o el futur.

Els modes verbals reflecteixen l’actitud del parlant davant de l’acció. Els modes verbals són tres: _______________, _______________ i ______________.

a)

indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

b)

indicatiu, subjuntiux i imperatiu.

c)

indicatíu, subjuntíu i imperatíu.

d)

indicatiu, subjuntiu i superlatiu.

28.

Completa:

Els verbs poden ser regulars o irregulars segons el seu comportament al llarg de la conjugació.

Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes desinències que el verb que els serveix de model de conjugació.

Els verbs _____________ presenten canvis en l’arrel, agafen desinències diferents de les del verb que els serveix de model o ambdues coses alhora.

a)

regulars

b)

irregulars

c)

en gerundi

d)

en infinitiu

29.

Quina d'aquestes paraules és un verb?

a)

riure

b)

corredor

c)

blau

d)

millorar

30.

Quina d'aquestes paraules és un article

a)

el

b)

aquest

c)

la

d)

set

31.

Quina d'aquestes paraules es un substantiu?

a)

ràpidament

b)

rapidesa

c)

ràpid

32.

El plural de la frase: "La granja és blanca i roja"

a)

Les granjes són blanques i rojes.

b)

Les granges són blanques i roges.

c)

Les granjes són blancas i rojes.

d)

Les granges són blancas i roges.

33.

B o V ? Auto__ús

a)

B

b)

V

34.

Quina d'aquestes paraules és un substantiu?

a)

legalitat

b)

il-legal

c)

legalment

d)

llei

35.

Quina paraula està mal escrita?

a)

conversa

b)

inbent

c)

rambla

d)

bombeta

36.

Quan s'accentuen les paraules planes?

a)

Quan la síl·laba tònica és la penúltima i acaben en vocal, vocal més s i vocal més n.

b)

S'accentuen totes.

c)

Quan la síl·laba tònica és l'última i acaben en vocal, vocal més s i vocal més n.

d)

Quan la síl·laba tònica és la penúltima i no acaben ni en vocal, ni en vocal més s i ni en -en o -in.

37.

Com separem muntanya i cistella en síl·labes?

a)

mu-nta-nya/ cis-te-lla

b)

mun-ta-nya / cis-tel-la

c)

mun-ta-nya / cis-te-lla

d)

mun-tan-ya/ ci-ste-lla

38.

Quines d'aquestes paraules s'accentuen: pirata, avio, manega, excursio, platan i sirena?

a)

avió, mànega, excursió i plàtan.

b)

sirèna, piràta i avió.

c)

excursió, plàtan i avió.

d)

mànega, avió i piràta.

39.

Com s'escriuen el plural de "formiga, formatge i coca"?

a)

formigues, formatgues i coques

b)

formiges, formatges i coques

c)

formigues, formatges i coques

d)

formigues, formatges i coces

40.

Com s'escriu?

a)

Platja

b)

Platge

c)

Platga

41.

Tria la correcta

a)

El caro és maro.

b)

El carro és marró.

c)

El carro és maro.

42.

Tria la resposta correcta:

a)

En Gerard fa màgia

b)

En Gerard fa màjia

c)

En Jerard fa màgia

43.

Tria la correcta:

a)

El porquet està content

b)

El porqet està content

c)

El porcet està content

44.

Una paraula polisèmica...

a)

és una paraula que s'escriu diferent i té un significat.

b)

és una paraula que s'escriu igual i té diferents significats.

c)

és una paraula que s'escriu igual i sona diferent.

d)

és una paraula que s'escriu diferent i té diferents significats.

45.

Clica la frase correctament escrita!

a)

Ahir baig anar a la escola.

b)

Hair vaig anar a l'escola.

c)

Ahir vaig anar a l'escola.

d)

Ahir vaig anar a la escola.

46.

Marca la frase correcta.

a)

La meva moxilla.

b)

La meua motxilla.

c)

La meba motxilla.

d)

La meba moxilla.

47.

Teniu ganes de tornar a l'escola?

a)

No gaires

b)

Moltíssimes

c)

Gens ni mica

d)

No

48.

Tria

a)

nessessitava

b)

necessitaba

c)

necessitava

49.

Tria

a)

després

b)

despres

c)

daspres

50.

Quines d'aquestes paraules són agudes?

a)

barca i tricicle

b)

ventilador i baló

c)

fantàstica i ànima

51.

Quines paraules són planes?

a)

pollastre

b)

poregós

c)

tardor

d)

ànec

e)

simpàtica

52.

Fixa't en els signes de puntuació i assenyala l'oració correcta.

a)

Anna Josep i Maria aniran a la festa.

b)

El meu amic vindrà demà a casa

c)

En la papereria he comprat un llapis, un quadern i un bolígraf.

53.

Quina d'aquestes paraules és un substantiu?

a)

paper

b)

bonica

c)

cantar

d)

ràpidament

54.

Quina d'aquestes paraules és un verb?

a)

riure

b)

corredor

c)

blau

d)

millorar

55.

Analitza: hauran mogut

a)

1a o 3a persona del singular de l’imperfet d’indicatiu del verb moure.

b)

3a persona del plural del futur perfet del verb moure.

c)

1a o 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu del verb moure.

d)

1a persona del singular del passat perifràstic del verb moure

56.

A quin camp semàntic pertany aquesta enumeració?

Ordinadors, monitors, impressores, escàners, fotocopiadores, teclats, ratolins, manuals d’informàtica

a)

Animals

b)

La informática

c)

El mercat

d)

L'escola

57.

Relaciona anar vent en popa amb el seu significat.

a)

Una cosa o un projecte, acabar tan bé com s’espera.

b)

No tindre una meta clara.

c)

Anar a molta velocitat.

d)

Anar molt bé les coses.

58.

Completa:

Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup nominal: substantius, adjectius, articles, demostratius… Algunes, com ara els articles, fan la funció de _______________ i d’altres, com els adjectius, fan la funció de complements.

a)

substantiu

b)

grup nominal

c)

determinants

59.

Completa:

Els _________ són paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules.

Les preposicions són enllaços que uneixen paraules amb el seu complement.

Les conjuncions són enllaços que uneixen paraules o grups de paraules en una oració, o dues oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.

a)

substantius

b)

possessius

c)

enllaços

d)

demostratiu

60.

Recorda:

La lletra inicial d’una paraula s’ha d’escriure en majúscula en els casos següents:

•Al principi d’un text.

• Després de signes que tanquen oracions: punt, signe d’interrogació, signe d’admiració, etc.

• En els noms propis de persones, animals, llocs, etc.

• En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc.

Copia l'oració escrivint les majúscules necessàries:

he anat al cine i hem vist la pel·lícula «one piece: stampede».

(a)

61.

Recorda:

La lletra inicial d’una paraula s’ha d’escriure en majúscula en els casos següents:

•Al principi d’un text.

• Després de signes que tanquen oracions: punt, signe d’interrogació, signe d’admiració, etc.

• En els noms propis de persones, animals, llocs, etc.

• En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc.

Copia l'oració escrivint les majúscules necessàries:

El riu xúquer desguassa a cullera, a la comarca de la ribera baixa.

(a)

62.

Repàs d’accentuació

Les paraules agudes tenen l’última síl·laba tònica.

S’accentuen gràficament quan acaben en vocal,

en vocal seguida de -s, en -en o en -in.

Les paraules planes tenen la penúltima síl·laba tònica. S’accentuen gràficament quan acaben en diftong o en consonant

(llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).

Les paraules esdrúixoles tenen l’antepenúltima síl·laba tònica. S’accentuen totes.

Selecciona les paraules correctament accentuades.

a)

camió

b)

compàs

c)

carrer

d)

orígen

e)

caiman

63.

Repàs d’accentuació

Les paraules agudes tenen l’última síl·laba tònica.

S’accentuen gràficament quan acaben en vocal,

en vocal seguida de -s, en -en o en -in.

Les paraules planes tenen la penúltima síl·laba tònica. S’accentuen gràficament quan acaben en diftong o en consonant

(llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).

Les paraules esdrúixoles tenen l’antepenúltima síl·laba tònica. S’accentuen totes.

Selecciona les paraules correctament accentuades.

a)

café

b)

plátan

c)

cérvol

d)

origen

e)

bolígraf

64.

Repàs d’accentuació

Les paraules agudes tenen l’última síl·laba tònica.

S’accentuen gràficament quan acaben en vocal,

en vocal seguida de -s, en -en o en -in.

Les paraules planes tenen la penúltima síl·laba tònica. S’accentuen gràficament quan acaben en diftong o en consonant

(llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).

Les paraules esdrúixoles tenen l’antepenúltima síl·laba tònica. S’accentuen totes.

Selecciona les paraules correctament accentuades.

a)

pipes

b)

pantalla

c)

bustia

d)

fàbrica

e)

fisica

65.

Repàs d’accentuació

Les paraules agudes tenen l’última síl·laba tònica.

S’accentuen gràficament quan acaben en vocal,

en vocal seguida de -s, en -en o en -in.

Les paraules planes tenen la penúltima síl·laba tònica. S’accentuen gràficament quan acaben en diftong o en consonant

(llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).

Les paraules esdrúixoles tenen l’antepenúltima síl·laba tònica. S’accentuen totes.

Selecciona les paraules correctament accentuades.

a)

serviéu

b)

partíem

c)

sabíeu

d)

pujàrem

e)

passàreu

66.

Torna a escriure l'oració en lletra

L’home va arribar a la Lluna l’any 1969.

(a)

67.

Escriu en lletra els números de l'oracion següent.

El número 12.452 ha guanyat 600 euros

(a)

68.

Lavavajillas

a)

Rentaplts

b)

Rentaplats

c)

Lavavaplats

69.

Desconsolat

a)

Desconsolado

b)

Desconsolada

c)

Desconsolar

70.

Intel.ligent

a)

correcte

b)

Incorrecte

71.

Neboda

a)

manzana

b)

nieta

c)

gendre

72.

He _____________ la roba d'esport

a)

traigut

b)

portat

c)

trait

d)

llevat

73.

Em __________ la cama.

a)

fa mal

b)

dol

c)

duele

d)

sentir

74.

Els tres __________ van dormir molt bé.

a)

sabins

b)

savi

c)

sabis

d)

savis

75.

__________________ una vegada

a)

I avia

b)

Hi avía

c)

Hi havia

d)

Hi habia

76.

Què ha _______________ ?

a)

pasat

b)

succeeix

c)

passat

d)

pesat

77.

Quina és la primera persona del plural del present del verb treballar?

a)

treballen

b)

treballem

c)

treballa

d)

treballes

78.

Tria l'expressió equivalent a la frase feta destacada en cada oració.

Ahir no vam eixir perquè plovia a bots i barrals.

a)

una miqueta

b)

molt intensament

79.

Tria l'expressió equivalent a la frase feta destacada en cada oració.

Aquesta pel·lícula no té ni cap ni peus.

a)

no està acabada

b)

no té sentit

80.

Tria l'expressió equivalent a la frase feta destacada en cada oració.

Raül sempre ha donat la cara per Clara

a)

ha sigut amable

b)

ha defensat

81.

Com s'escriu el nombre 16?

a)

ONZE

b)

DEU

c)

VINT

d)

SETZE

82.

ANTERIOR A 16

........- 16

a)

15 QUINZE

b)

10 DEU

c)

11 ONZE

d)

7 SET

83.

COMPLETA EL FORAT:

17 - 18 - ………….. - 20

a)

15 QUINZE

b)

16 SETZE

c)

21 VINT-I- U

d)

19 DÈNOU

84.

Quina articulació està assenyalada?

a)

Genoll

b)

Colze

c)

Espatlla

d)

Maluc

85.

Quina articulació està assenyalada?

a)

Genoll

b)

Colze

c)

Turmell

d)

Canell

86.

Quantes síl·labes tòniques pot tenir una paraula?

a)

tres

b)

dues

c)

una

d)

cap

87.

A quina conjugació pertany el verb dormir?

a)

1a conjucació

b)

4a conjucació

c)

2a conjucació

d)

3a conjucació

88.

Quin és l'infinitiu de la forma verbal "jo vaig"?

a)

vajar

b)

venir

c)

anar

d)

tornar

89.

Quina d'aquestes paraules no pertany al camp semàntic de l'escola?

a)

sofà

b)

llapis

c)

control

d)

trimestre

90.

Les paraules segons la síl·laba tònica es poden classificar en...

a)

angles, planes i esdrúixoles

b)

agudes, llanes i esdrúixoles

c)

agudes, planes i brúixoles

d)

agudes, planes i esdrúixoles

91.

Les paraules planes

a)

Tenen la síl·laba tònica en l'antepenúltima i s'accentuen sempre

b)

Tenen la síl·laba tònica en l'última i s'accentuen quan acaben en vocal

c)

Tenen la síl·laba tònica la penúltima i s'accentuen quan acaben en consonant i en diftong

92.

On es possa un prefix?

a)

Davant de la paraula

b)

Darrere de la paraula

c)

En mig de la paraula

d)

En un altra paraula

93.

Quin d'estos grups són numerals cardinals?

a)

vint-i-cinc, tres-cents, set, quaranta-sis

b)

vint-i-cinc, tres-cents, nou, seté

c)

vint-i-cinc, quarta, primer, quaranta-sis

d)

segon, sisena, tercera, sisé

94.

Pera, plàtan, maduixa, taronja forma una familia de paraules

a)

Vertader

b)

Fals

95.

Assenyala els noms que estiguen en masculí plural.

a)

xiquet i xiqueta

b)

arbres i llibres

c)

cosí i cosins

d)

cadires i finestres

96.

Assenyala els noms que estiguen en femení singular.

a)

gos i gossa

b)

bolígrafs i tisores

c)

ceràmica i metalls

d)

mel i cera

97.

Clatell y Genoll son paraules

a)

Agudes

b)

Planes

c)

Esdrúixoles,

d)

Cap de les respostes anteriors

98.

Quin és el femení de tigre?

a)

Tigrina

b)

Tigra

c)

Tigressa

d)

Tigrilla

99.

Com es sol formar el femení a les paraules?

a)

Afegint -a

b)

Afegint -na

c)

Afegint -essa

d)

Afegint -ina

100.

Quina sèrie de paraules està ben ordenada alfabèticament?

a)

Xina - Natàlia - Xisco - Gat - Llibre

b)

Aina - Braç - Dau - Caramel - Elefant

c)

Arbre - Bústia - Dit - Flor - Índia

101.

Passa la següent oració a femení: El gos del meu germà no deixa de perseguir el meu gat

a)

La meva gata no deixa de perseguir la gossa del meu germà

b)

La gossa de la meva germana no deixa de perseguir la meva gata

c)

El gos del meu germà no deixa de perseguir la meva gata

102.

Assenyala les formes verbals que corresponen a la 1º conjugació

a)

jugaré

b)

escoltes

c)

llegirà

d)

sopàrem

e)

preferia

103.

Assenyala les paraules que pertanyen a la mateixa familia de paraules

a)

Mirada

b)

Marejol

c)

Paperera

d)

Submarí

e)

Marinada

REPASSEM EL CURS VALENCIÀ

Total questions: 103

Worksheet time: 1hrs 13mins

Similar Resources on Wayground