WorksheetsLITERATURA CATALANA SEGLE XX (2)
Total questions: 40
Worksheet time: 20mins
La política repressiva del règim franquista provocà greus conseqüències, com per exemple:
un endarreriment estètic respecte a Europa
la divisió entre els quatre corrents d'avantguardes
la clandestinitat de tots els intel·lectuals catalans
una recuperació econòmica gràcies al turisme i a la indústria
Durant la segona etapa de la postguerra ...
s'adoptaren mesures ben originals per burlar la censura
coincidiren dues generacions d'escriptors rellevants
s'autoritza la primera representació en català d'una obra de Sagarra
es va permetre una obertura política i cultural ben significativa
Entre les característiques de la novel·la psicològica, destaca
la trama argumental centrada en la vida pública dels protagonistes
l'ús de recursos d'introspecció, com cartes, diaris...
l'ambientació rural i el món de la marginació
el narrador extern en 3a persona
El realisme històric o social és
una tendència narrativa i poètica vigent durant la postguerra
la tendència narrativa característica de Llorenç Villalonga
la tendència poètica que caracteritza tota l'obra de Salvador Espriu
una tendència teatral consolidada al llarg de la segona meitat dels anys 50 i 60
De les novel·les d'Espriu, cal destacar-ne
Antígona i Una altra Fedra, si us plau
Del que hom no pot fugir i Crim
La sala de les nines i L'àngel rebel
Ariadna al laberint grotesc i Laia
Espriu, com a poeta,
tracta el tema de la mort a obres com Cementiri de Sinera
opta per obres poc compromeses com La pell de brau
revisa clàssics i publica Primera història d'Esther
totes les respostes són vàlides
Mercè Rodoreda publica la seves primeres novel·les
fruit del seu gran amor amb Armand Obiols
entre les quals destaquen Sóc una dona honrada i El carrer de les Camèlies
com a narrativa psicorealista amb força èxit editorial
però posteriorment les rebutja, a excepció d'Aloma
La simbologia a La plaça del Diamant
és un recurs característic de la novel·la psicològica
no és gaire important, únicament ho és a Mirall trencat
és omnipresent durant tota la novel·la, com els coloms i l'embut
és una manera d'amagar la realitat que l'escriptora patia
Mort de Dama i Bearn
presenten una crítica de l'aristocràcia decadent mallorquina
es basen en fets biogràfics del propi escriptor
plantegen valors morals com la immortalitat o el pecat
són una galeria de personatges literaris basats en personatges històrics reals que es troben a Mallorca
Espriu, Villalonga i Rodoreda són els
autors de les quatre grans novel·les catalanes del segle XX
autors que ja havien publicat abans de la Guerra Civil
autors que amb la guerra optaren per la clandestinitat o l'exili
autors que també publicaren excel·lents obres teatrals
Entenem per "poesia pura"
la poesia postmodernista que es contrària a la noucentista
la poesia d'estètica contrària a la musicalitat de la paraula poètica
la poesia que empra un llenguatge poètic entenedor i proper al lector
la poesia independent de la realitat quotidiana, vàlida per ella mateixa
La novel·la dels anys 20 i 30 apareix gràcies a una forta voluntat normalitzadora del gènere
perquè abans, amb el Noucentisme, no se'n publicaren
perquè els autors volen potenciar l'ús del català
perquè ja ho havien plantejat Carner i Riba a través d'articles
perquè després amb la Guerra Civil tot torna a ser prohibit
Dues novel·les catalanes emblemàtiques dels anys 20 i 30 són:
Elegies de Bierville i Salvatge cor de Carles Riba
Ulisses de Joyce i A la recerca del temps perdut de Proust
Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor i Fanny de Carles Soldevila
Civilitzats, tanmateix de Carles Soldevila i Aloma de Mercè Rodoreda
Imitació del foc està format per:
quaranta poemes distribuïts en tres apartats
"Fina encesa", "Rosa Secreta" i "Arbre de flames"
poemes que tracten bàsicament dos temes: la idea del jo i la relació del jo amb el no-jo
totes les respostes són correctes
Per Rosselló-Pòrcel, el símbol del foc
l'adopta de la tradició i el cançoner popular
és herència del poeta alemany Rilke, i encarna el terrible
representa el constant canvi com a essència del món
suggereix la diversitat del món, que neix i mor com el vent i l'aigua
El cal·ligrama i la poesia visual són tècniques avantguardistes, respectivament, del
cubisme i surrealisme
cubisme i futurisme
dadisme i surrealisme
futurisme i dadaisme
Les avantguardes a Catalunya compten amb el suport de les revistes com
Mitjorn i Empori
Paraules en llibertat i Collage
Manifest groc i Sóc jo que parlo als joves
Trossos i L'Amic de les Arts
L'any 1906 coincideixen tres fets rellevants per al Noucentisme, protagonitzats per:
Eugeni d'Ors, Pompeu Fabra i Miquel Costa i Llobera
Xènius, Josep Carner i Miquel Costa i Llobera
Pompeu Fabra, Josep Carner i Ma Antoni Alcover
Primo de Rivera, Eugeni d'Ors i Josep Carner
L'actitud noucentista s'oposa a l'actitud modernista per prioritzar
la contenció i el racionalisme enfront del sentimentalisme i extremisme
l'idealisme i la utopia entront del pragmatisme
l'obra ben escrita enfront del classicisme i arbitrarisme
els concepte d'imperialisme i civilisme enfront de l'europeisme i simbolisme
La poesia noucentista es caracteritza per
no ser l'expressió del sentiment viu del poeta
ser un mitjà per reivindicar uns valors purs com la vida rural
tractar temes de tradició grecollatina i romàntica (feminitat, maternitat)
tenir alguns dels millors poetes del segle XX: Josep Carner i Carles Riba
Els fruits saborosos tracta de
les diferents estacions de l'any i de les fruites que hi apareixen
les etapes de la vida d'una persona relacionades amb els fruits
les fruites segons el seu color, mida, olor i gust
les diferents etapes del poeta: infantesa, joventut, maduresa i vellesa
L'Escola Mallorquina compta amb dues generacions:
la primera, de 1906, amb poetes joves; i la segona, de 1917, amb poetes majors, com Guillem Colom i Miquel Forteza
la primera, de 1906, vinculada a Mitjorn; i la segona, de 1917, vinculada a La Nostra Terra
la primera (1906) amb A.Ma.Salvà, entre altres; i la segona (1917) amb Llorenç Riber, entre altres
la primera (1906) de seguidors de Costa i Llobera; i la segona (1917), amb seguidors de Joan Alcover
Cel d'horabaixa i Lluneta de pagès són obres tardanes de:
Joan Alcover
Guillem Colom i Miquel Forteza, respectivament
Maria Antònia Salvà
Miquel Ferrà
A l'obra poètica de Costa i Llobera, hi predomina
un llenguatge humanístic: elegant, ben escollit i senzill
una harmonia entre el vers i la prosa
una temàtica reincident: paisatge, mort, i amor
una reflexió a partir de les vivències de la mort dels familiars estimats
Joan Alcover protagonitza una evolució poètica
entre el poeta del vuitcents, romàntic i enamoradís, i el poeta del noucents, tràgic i elegíac
d'escriure versos mediocres en català a escriure obres mestres en castellà
d'estar condicionat per fets biogràfics a estar determinat per factors sociohistòrics
de ser un poeta de saló a cercar l'alliberament del noucentisme
A les Elegíes alcoverianes apareixen símbols i temàtiques com:
el món esbucat, la mort i el dolor fecund
cançons de la Serra, Elegies, Endreces i Juvenils
el paisatge animat, el paisatge com a símbol, i el paisatge com a idealització
les desgràcies familiars i el record dels éssers estimats morts
De L'auca del senyor Esteve, es pot interpretar l'enfrontament entre els protagonistes, pare i fill, com un exemple de
l'obligació dels pares per donar el millor als fills
la reconciliació entre la societat i la família del sr. Esteve
l'enfrontament entre els valors burgesos i els valors de la llibertat artística
l'art total i la bohèmia daurada, típica de Rusiñol
Víctor Català és un dels màxims exponents de la narrativa rural modernista, com també
Prudenci Bertana
Raimon Caselles i Josep Pous i Pagès
Jordi Fraginals i Mossèn Llàtzer
Josafat i Caterina Albert
Els personatges de Solitud són:
Mila, l'ermitana, el seu marit Gaietà i el pastor
Mila, el pastor, i l'Ànima, i l'ermità feiner
Mila, el marit abandonat, el pastor Gaietà i l'Ànima
força simbòlics: el matrimoni feliç, el bé i el mal.
La poesia de Joan Maragall es pot agrupar en quatre blocs temàtics:
Decadentista, vitalista, naturalista i modernista
Decadentista, vitalista, nacionalista i simbolista
Decadentista, naturista, regeneracionista i nacionalista
Decadentista, vitalista, naturista i nacionalista
El Parnassianisme influeix l'estètica modernista per
ser una antítesi del Realisme i Naturalisme
ser un corrent que promou l'Art per l'art
ser un promotor de la bellesa d'un món idealitzat
ser un estil precursor de les tensions individu-societat
Les festes modernistes de Sitges
se celebraven a Cau Ferrat i eren visites a la casa museu de Rusiñol
eren convocades per Rusiñol i se'n celebraren sis, fins que s'inauguraren les tertúlies d'Els Quatre Gats
eren manifestacions artístiques de l'esperit de l'Art total
se convocaven a l'estiu i eren per celebrar la compra de quadres del Greco
Les dues etapes del Modernisme són:
etapa combativa (1892-1900) i etapa establerta (1900-1911)
etapa combativa (1906-1913) i etapa establerta (1914-1923)
etapa combativa (1892-1923) i etapa establerta (1923-1936)
etapa combativa (1892-1906) i etapa establerta (1906-1913)
Quina de les següents obres no és de Joan Maragall:
Elogi de la paraula
Visions i cants
Cant espiritual
Ombrívoles
Quina de les següents característiques no és de l'Escola Mallorquina:
contenció expressiva
temàtica paisatgista
ruptura amb la tradició
humanisme clàssic
La teoria de l'Antiart es fonamenta en
la incorporació artística de productes de consum
la voluntat d'un nou llenguatge centrat en la metàfora
la provocació de l'artista consagrat
la crisi de valors com els somnis, l'atzar, l'absurd
A més de Carles Riba, cal esmentar altres poetes postsimbolistes, com són:
Marià Manent i Josep Maria de Sagarra
Tomàs Garcés i Clementina Arderiu
Josep Sebastià Pons i Miquel Llor
Joan Oliver i Josep Ma Millàs-Raurell
Les novel·les psicorealistes de Rodoreda són:
narracions en primera persona sobre una protagonista aturmentada que lluita per recuperar la dignitat
La plaça del Diamant i Mirall trencat
les històries de dues dones maltractades pel destí: Natàlia i Colometa
narraccions ambientades en temps de la Guerra Civil
La mort i la primavera és una obra pòstuma de
Salvador Espriu
Joan Sales
Manuel de Pedrolo
Mercè Rodoreda
La narrativa catalana de postguerra conclou amb la coneguda "generació dels 70", formada per:
escriptors universitaris, enlluernats per l'estranger, amb obres de caire biogràfic i amb una actitud de rebel·lia
autors com Terenci Moix, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, Carme Riera, Quim Monzó
intel·lectuals joves, seguidors dels ideals del Maig del 68, influïts per la novel·la psicològica
grups experimentals com Els Joglars, Els Comediants, Dagoll-Dagom o el Teatre Lliure
