wayground logo

Free Printable Worksheets

NEW

Font size

S
M
L
XL
Worksheets

REPÀS SEGON TRIMESTRE OADS

Total questions: 30

Worksheet time: 15mins

Name
Class
Date
1.

Un dels inconvenients de la definició clàssica de la salut és:

a)

El concepte de normalitat no varia amb el temps.

b)

La línia divisòria entre el normal i el patològic no sempre és fàcil de definir.

c)

Contempla el benestar físic, mental i social.

2.

A la zona neutra de la representació del continu salut-malaltia, hi trobem:

a)

Estat òptim de la salut.

b)

Risc de mort prematura.

c)

Cap de les respostes anteriors.

3.

El factor que més pot condicionar la salut de les persones és:

a)

Sistema d'assistència sanitària.

b)

Estil de vida.

c)

Biologia humana.

4.

El factor que menys pot condicionar la salut de les persones és:

a)

Entorn.

b)

Sistema d'assistència sanitària

c)

Biologia humana.

5.

L'aspecte més significatiu de la salut pública és:

a)

Prevenció de la malaltia.

b)

Protecció de la salut.

c)

Promoció de la salut.

6.

El moment d'actuació de la prevenció secundària de la malaltia és:

a)

Quan la malaltia es desenvolupada amb manifestacions avançades.

b)

Quan la malaltia es iniciada, però encara sense manifestacions clíniques.

c)

Quan encara no s'ha iniciat la malaltia.

7.

El component de sa salut pública que només incideix dins la zona neutra, de la representació del continu salut-malaltia, és:

a)

Prevenció de la malaltia.

b)

Promoció de sa salut.

c)

Protecció de la salut.

8.

Dintre de la salut comunitària, l'eina que: "Estudia els factors socials que influeixen en la salut", és:

a)

Medicina social.

b)

Salut pública.

c)

Medicina preventiva.

9.

La ciència que s'encarrega de l'estimació de la variabilitat biològica de la població és:

a)

Biologia.

b)

Epidemiologia.

c)

Farmacologia.

10.

L'estudi dels factors que predisposen la malaltia, mitjançant la salut comunitària, s'utilitzen per:

a)

Prevenció de la malaltia.

b)

Protecció de la salut.

c)

Promoció de la salut.

11.

Un dels indicadors de salut que es pot consultar per estimar el desenvolupament de la salut d'un país, és:

a)

Esperança de vida.

b)

Taxa de mortalitat infantil.

c)

Taxa de morbilidad.

12.

Un baix resultat d'una taxa, ens indica:

a)

El país té un desenvolupament sanitari acceptable, el que indica que té resolts els problemes sanitaris.

b)

El país té un desenvolupament sanitari acceptable, el que no indica que tengui resolts els problemes sanitaris.

c)

El país no té un desenvolupament sanitari acceptable, el que indica que no té resolts els problemes sanitaris.

13.

Dintre de l'organització que fa l'OMS dels indicadors de la salut. N'és un indicador específic:

a)

Taxa de mortalitat proporcional.

b)

Esperança de vida.

c)

Taxa de mortalitat materna.

14.

La taxa de mortalitat específica es calcula per:

a)

100 habitants.

b)

1.000 habitants.

c)

100.000 habitants.

15.

Segons l'INE (2019), l'esperança de vida a les Illes Balears és de:

a)

82,80-83,60 anys.

b)

83,61-83,90 anys.

c)

83,91-84,99 anys.

16.

La taxa de mortalitat proporcional (o Índex de Swaroop) als països desenvolupats és d'una mitjana de:

a)

90%.

b)

50%

c)

10%

17.

La taxa de mortalitat infantil, mesura la freqüència amb què ocorren les morts a:

a)

Nens fins a 14 anys.

b)

Nens majors d'1 any.

c)

Nens menors d'1any.

18.

La taxa de mortalitat materna es calcula tinguent en compte:

a)

Nombre de nadons nascuts vius.

b)

Nombre de nadons nascuts morts.

c)

Nombre de nadons nascuts.

19.

La taxa d'incidència es calcula tinguent en compte:

a)

Nombre de casos acumulats de malaltia.

b)

Nombre de casos nous de malaltia.

c)

Nombre de casos nous i acumulats de malaltia.

20.

La taxa de prevalença s'interpreta com:

a)

Probabilitat de patir la malaltia.

b)

Probabilitat de contagiar la malaltia.

c)

Risc de contraure la malaltia.

21.

La documentació:

a)

Es troba unificada per tots els centres.

b)

Presenta uniformitat dintre del mateix centre.

c)

Té diferent estructura segons el document.

22.

Per realitzar una bona redacció d'un document cal:

a)

Abreviar el màxim les paraules perquè sembli més tècnic.

b)

Deixar espais en blanc perquè el lector pugui fer pauses.

c)

Fer poques abreviatures.

23.

La carta comercial és:

a)

Documentació sanitària no clínica.

b)

Documentació no sanitària.

c)

Documentació sanitària clínica.

24.

La salutació, a la carta comercial, es troba a la següent part:

a)

Capçalera.

b)

Contingut.

c)

Peu.

25.

L'agenda de cites:

a)

És imprescindible per gestionar l'atenció.

b)

És prescindible per gestionar l'atenció.

c)

És un recurs, però no intervé sobre l'atenció ja que la fa el facultatiu.

26.

És documentació no clínica extrahospitalària:

a)

La documentació de torns i vacances.

b)

La documentació de peticions de de dietes.

c)

La documentació de notificacions de cites.

27.

És documentació no clínica intrahospitalària:

a)

La documentació de reclamacions i suggeriments.

b)

La documentació de receptes.

c)

La documentació de petició de medicaments al servei de farmàcia.

28.

La targeta sanitària europea (TSE):

a)

És vàlida quan el desplaçament té la finalitat de rebre tractament mèdic.

b)

Ens absenta dels pagaments de les despeses derivades de l'assistència sanitària.

c)

Acredita el dret a rebre les prestacions sanitàries durant una estada temporal al territori de l'Espai Econòmic Europeu (1) o a Suïssa.

29.

Les receptes en paper de color verd fan referència a:

a)

A les receptes d’accident de treball o malaltia professional.

b)

A les receptes d’actiu.

c)

A les receptes de pensionistes.

30.

El TCAI pot formalitzar el següent document:

a)

Document de petició al servei de bugaderia i llenceria.

b)

Document de petició de material a esterilització.

c)

Document de petició de medicaments al servei de farmàcia.