Es va sentir_____

i llavors va caure ____ de neu damunt la casa.

_____ com juga l’equip visitant, m’atrevesc a dir que perdrà el partit.

Si t’aixecassis a les sis del matí, ___ a la feina a les set

Quan s’ha declarat l’incendi, dins el garatge hi havia ____ vehicles dels veïns de l’edifici.

Per favor, treu les sabates de la capsa i posa-te-les. _____ ara mateix!

El Col·legi de Biòlegs ha inaugurat la nova seu i ha convidat els socis més antics per ___ un homenatge.

No feia ____ plorar.

____ la vostra sol·licitud d’ajut per a menjador escolar, us inform ____ falta la documentació del punt c) de la convocatòria.

______ va sortir a rebre la comitiva de les festes.

El metge li ha dit que té una freqüència cardiaca estranya, amb intervals de batecs irregulars.

Aquestes dues obres són unes de les pintures més reeixides de Miquel Barceló.

Avui m’he despertat amb una coissor estranya a l’ull dret.

Us informam que el vostre prestec no pot ser renovat.

Sembla una bo____eria, però tr____uran a concurs la construcció d’un túnel submarí entre Escòcia i Dinamarca.

Una nova teràpia tracta de re____oldre problemes de salut mitjançant infra____o____s.

El gran nombre de vehicles ha fet co____apsar la via d’entrada a l’aparcament de l’estadi olímpic.

PER QUÈ ES CONTAGIEN ELS BADALLS?

Badallar és una resposta que es presenta de forma regular en diferents estats fisiològics i contexts socials, encara que només de forma excessiva quan està associada a malalties neurològiques. Els badalls contagiats són els que s’inicien de forma involuntària i immediata en veure algú fer un badall o en sentir-ne un. Però fins i tot pensar-hi és suficient per fer-nos sentir la necessitat imperiosa de badallar. No hi ha cap mena de dubte, és un fenomen àmpliament documentat: ens han contagiat el badall! La resposta més lògica darrere el contagi involuntari d’un badall, que probablement a hores d’ara ja heu començat a experimentar, és que té alguna funció prou rellevant, evolutivament o filogenèticament preservada, que ens afavoreix de forma significativa per fer que altres membres de la nostra espècie la copiïn involuntàriament, a mode de resposta adaptativa. Per exemple, si badallam perquè estam avorrits, o més aviat poc desperts, l’augment instantani d’oxigen que aquesta acció implica ens retorna a l’estat d’alerta que fins ara ens mancava, i copiar-ho pot ser bo també per als congèneres que ens envolten.

Les evidències experimentals, però, sembla que refuten aquesta hipòtesi. Així, tot i que els estudis conductuals i els enregistraments de l’activitat cerebral abans d’un badall demostren que els badalls es produeixen durant estadis de vigilància baixa o d’endormiscament, no s’observa cap canvi explícit en aquests mateixos paràmetres després d’haver badallat. Altres investigadors troben en el fet que els badalls siguin capaços de contrarestar augments transitoris de la temperatura cerebral i corporal raó suficient per explicar que l’evolució els hagi preservat entre els animals que mantenen la temperatura interna estable i condicionarne la naturalesa contagiosa. D’entre totes, però, l’explicació més conciliadora sobre l’origen dels badalls i el seu contagi es basa en la hipòtesi que considera que el badall té una funció social i comunicativa, en què els valors socials responen a necessitats fisiològiques. El 60 % dels humans sans no poden evitar badallar de forma imperiosa quan observen badallar un dels seus congèneres. Probablement ni tan sols són conscients que la seva irrefrenable acció s’interpreta des d’un punt de vista científic com una expressió primitiva de pensament social, allò que ara comunament anomenam empatia: una habilitat per assolir conductes motores i emocionals en relació amb els altres, molt relacionada amb la mateixa evolució dels homínids, i que explicaria de la manera més senzilla aquest singular fenomen de contagi dels badalls.

A Itàlia, el novembre de 2012, investigadors del Departament de Biologia Evolutiva i Funcional de la Universitat de Parma i el Museu d’Història Natural de Pisa demostraren que els ximpanzés també tenen la capacitat de respondre a badalls dels seus semblants. Encara que el badall espontani era més freqüent en situacions de repòs o relaxació que no pas quan hi havia situacions amb tensió social, el contagi dels badalls era totalment independent d’aquest context social. Estudiant altres factors que podien condicionar el contagi dels badalls, els investigadors varen observar que el nivell de contagi era més alt en subjectes amb forta vinculació i quan era una femella qui induïa al badall. Aquests resultats posaren de manifest, un cop més, la importància dels lligams socials i l’empatia en el contagi del badall, i també que les femelles adultes, que en els grups de ximpanzés són el nucli en les relacions i la presa de decisions, jugaven un paper clau a l’hora d’influir en l’estat emocional dels altres.

En l’àmbit neuropsicològic, el fet cada cop més clar que el contagi dels badalls està relacionat amb l’empatia resulta del tot encisador. Ara nomes queda comprendre del tot els complexos mecanismes neurals que hi ha darrere el contagi dels badalls. Sabem que la susceptibilitat a contagiar-se els badalls està vinculada a la velocitat de reconeixement de la nostra cara, i els estudis en neuroimatgeria funcional ens han permès esbrinar que també està associada a l’activació de regions del cervell relacionades amb els processos cognitius de tipus social. I tal com era d’esperar, el nivell d’activació cerebral en contagiar-se un badall és més elevat com més similitud hi ha entre els dos badalls, l’escoltat i el contagiat, cosa que demostra la implicació i la relació entre els badalls i l’empatia.

Lydia Giménez-Llort,

«Per què es contagien els badalls?» (text adaptat) (https://metode.cat)

Els badalls contagiats:

Hi ha proves científiques que desmenteixen:

Les persones que badallen en veure que algú altre ho fa:

Què demostren les investigacions d’algunes universitats italianes en ximpanzés?

Segons la neuropsicologia: