que no pot aparèixer amb verbs transitius.

que concorda en gènere i nombre amb el subjecte o el CD.

Que expressa el beneficiari de l'acció del verb. Respon a la pregunta "a qui?"

Que expressa l'element on recau l'acció del verb. Respon a la pregunta "què?"

de Barcelona és un atribut.

de Barcelona és un CRV.

de Barcelona és un complement directe.

de Barcelona és un complement del nom

Sempre són adverbis.

Expressen únicament informació de temps i lloc.

Són obligatoris sempre que el verb sigui transitiu, i opcionals si el verb és intransitiu.

Son totalment opcionals, ja que només afegeixen informació extra sobre les circumstàncies en que es produeix l'acció.

Hi ha dues opcions d'anàlisi vàlides:

Podem considerar que "les sabates brutes" és un CD o bé que "les sabates" son el CD i brutes un Cpred.

Hi ha només una opció d'anàlisi vàlida:

"les sabates brutes" és un CD.

Hi ha només una opció d'anàlisi vàlida:

"les sabates" és un CD i "brutes" és un Cpred.

Hi ha només una opció d'anàlisi vàlida:

"les sabates brutes" és l'atribut.

Hi ha dos complements: un de règim verbal (cada dia) i un circumstancial (en tu).

Hi ha dos complements: un de règim verbal (en tu) i un circumstancial (cada dia).

Hi ha dos complements: un directe (en tu) i un circumstancial (cada dia).

Hi ha dos complements: un predicatiu (en tu) i de règim verbal (cada dia).

És incorrecte perquè el verb no concorda amb el complement.

És correcte perquè el CD de persona va introduit sempre per preposició.

És incorrecte perquè el CD de persona mai va introduit per preposició.

És correcte perquè no té CD, sinó un CRV.

Que és obligatori amb els verbs transitius i respon a la pregutna "com?"

Que és invariable, ja que sempre són adverbis.

Que no ha de concordar en gènere i nombre amb el subjecte o el CD.

Que ha de concordar en gènere i nombre amb el subjecte o amb el CD.