WorksheetsFonaments Tècnics 2023
Total questions: 171
Worksheet time: 1hrs 26mins
Què és el ferrocarril?
Un camí amb dos carrils de ferro paral·lels, sobre els quals roden els trens
Un camí amb dos carrils d'acer paral·lels, sobre els quals roden els trens
Un camí amb dos carrils de ferro perpendiculars, sobre els quals roden els trens
Un camí amb dos vies de ferro paral·leles, sobre els quals roden els trens
Què és el ferrocarril?
Un mitjà de transport que circula sobre carrils, format per una sèrie de vagons i una locomotora que els arrossega
Un mitjà de transport que circula sobre carrils, format per una sèrie de vagons i unas locomotoras que els arrossega
Un mitjà de transport que circula sobre carrils, format per un vagò i una locomotora que els arrossega
Un mitjà de transport que circula sobre carrils, format per una locomotora i una sèrie de vagons que la arrossegan
Què és el ferrocarril?
un conjunt de diversos elements: les instal·lacions fixes i el material rodan
un conjunt de diversos elements: les instal·lacions rodans i el material fix
un conjunt de diversos elements: les instal·lacions fixes i les instal·lacions rodans
un conjunt de diversos elements: les instal·lacions fixes i el material fix
Què és el ferrocarril?
un sistema de transport terrestre guiat
un sistema de transport aeri guiat
un sistema de transport terrestre lliure
un sistema de transport acuatic guiat
Què és la roda amb pestanya?
un invent del segle XVI que impedeixen que el tren pugui sortir de la via
un invent del segle XV que impedeixen que el tren pugui sortir de la via
un invent del segle XIV que impedeixen que el tren pugui sortir de la via
un invent del segle XVI que permet al tren sortir de la via
On va sortir la idea de un sistema de guiatge?
A l'antiga Mesopotàmia. L'objectiu que se cercava era aconseguir una superfície de rodolament sense les irregularitats dels camins de terra per transportar més pes amb el mateix esforç
A l'antiga Grècia. L'objectiu que se cercava era aconseguir una superfície de rodolament sense les irregularitats dels camins de terra per transportar més pes amb el mateix esforç
A l'antiga Mesopotàmia. L'objectiu que se cercava era aconseguir una superfície de rodolament sense les irregularitats dels camins de terra per transportar més pes amb més esforç
A l'antiga Mesopotàmia. L'objectiu que se cercava era aconseguir una superfície de rodolament sense la regularitat dels camins de terra per transportar més pes amb el mateix esforç
Quantes persones pot transportar els trens avui día?
fins a dues mil persones
fins a tres mil persones
fins a mil persones
fins a dues mil tones
Quantes tones pot carrega un tren?
15.000 tones
10.000 tones
20.000 tones
25.000 tones
Una UT de la sèrie 112 té la mateixa capacitat que...
set autobusos i que 145 automòbils privats ocupats al màxim
sis autobusos i que 145 automòbils privats ocupats al màxim
set autobusos i que 140 automòbils privats ocupats al màxim
sis autobusos i que 150 automòbils privats ocupats al màxim
Una UT de la sèrie 112 té la mateixa capacitat que...
557 automòbils ocupats per 1-3 persones
557 automòbils ocupats per 1-4 persones
560 automòbils ocupats per 1-3 persones
570 automòbils ocupats per 1-3 persones
Un dels trens de sals potàssiquesque circulen per la línia Llobregat-Anoia transporta 900 tones netes de càrrega; per transportar-les per carretera caldrien...
més de 30 camions de gran pes
30 camions de gran pes
menys de 30 camions de gran pes
més de 30 camions
Els primers sistemes semblants a l'actual es varen desenvolupar a...
Grècia i Roma al segle XVI
Grècia al segle XVI
Grècia i Roma al segle XV
Roma al segle XVI
Hi ha referènciesde l'ús de vagonetes amb rodets de fusta amb pestanya, que rodolaven sobre carrils de fusta, a lesmines d'or de...
Grècia
Roma
L'antiga Mesopotàmia
Transilvània
Quan va sortir la palabra ferrocarril fent referencia a carrils de ferro recolzats sobre tacs de pedra?
Al segle XVIII
Al segle XVII
Al segle XVI
Al segle XIV
La maquina de vapor es un invent de...
principis del segle XVIII
finals del segle XVIII
principis del segle XVII
finals del segle XVII
La primera aplicació de la maquina de vapor en el transport va ser...
l'any 1771 per el Francès Nicolàs Cugnot
l'any 1771 per el Francès Richard Trevithick
l'any 1771 per el Francès George Stephenson
l'any 1804per el Francès Richard Trevithick
La primera aplicació de la maquina de vapor al ferrocarril es van donar al...
1804 per Richard Trevithick
1771 per Richard Trevithick
1804 per Nicolás Cugnot
1804 per George Stephenson
El primer ferrocarril de viatgers i mercaderies utilitzan la maquina de vapor va sorgir el...
1825 per George Stephenson
1825 per Nicolás Cugnot
1825 per Richard Trevithick
1804 per George Stephenson
El primer ferrocarril de viatgers i mercaderies utilitzan la maquina de vapor era entre...
Stockton i Darlington
Llobregat-Anoia
Stockton i Birminghan
Barcelona - Valles
Qui va fixar els estàndards de la locomotora moderna de vapor?
George Stephenson
Nicolás Cugnot
Richard Trevithick
Cap de les anteriors
Quan es va començar a estendre els ferrocarrils pels cinc continents
Als anys 30 del segle XIX
Als anys 20 del segle XIX
Als anys 30 del segle XX
Als anys 20 del segle XX
Quines millores varen sortir durant els anys 30 del segle XIX?
Les vies de ferro varen ser substituïdes per carrils d'acer
Nous models de desviaments
Les locomotores varen anar creixent de mida i de potència i velocitat.
Es varen desenvolupar els vagons recolzats sobre dos carretons pivotants o bogies
Les vies de ferro varen ser substituïdes per carrils de fusta
Nous models de desviaments
Les locomotores varen anar creixent de mida i de potència i velocitat.
Es varen desenvolupar els vagons recolzats sobre dos carretons pivotants o bogies
Les vies de ferro varen ser substituïdes per carrils d'acer
Nous models de desviaments
Les locomotores varen anar disminuir de mida i de potència i velocitat.
Es varen desenvolupar els vagons recolzats sobre dos carretons pivotants o bogies
Les vies de ferro varen ser substituïdes per carrils d'acer
Nous models de desviaments
Les locomotores varen anar creixentde mida i de potència i velocitat.
Es varen desenvolupar els vagons recolzats sobre tres carretons pivotants o bogies
Quan va circular el primer tren amb tracció elèctrica?
El 1879 a l'Exposició Internacional de Berlín
El 1898 a l'Exposició Internacional de Berlín
El 1879 a l'Exposició Internacional de Barcelona
El 1870 a l'Exposició Internacional de Berlín
Quan es va aplicar la tracció elèctrica a les linies urbanes de tramvies?
A la darrera dècada del segle XIX
A la darrera dècada del segle XX
A la primera dècada del segle XIX
A la primera dècada del segle XX
Quan van sorgir les primeres locomotores elèctriques?
La primera dècada del segle XX
La darrera dècada del segle XX
La primera dècada del segle XIX
La darrerq dècada del segle XIX
Quan es van emprar els motors de combustió interna per a la tracció ferroviària, primer de benzina i després de gas-oil?
Als anys 20 del segle XX
Als anys 30 del segle XX
Als anys 20 del segle XIX
Als anys 30 del segle XIX
Quan i on va començar a circular el primer tren d'alta velocitat?
1964 al Japó
1964 a UK
1965 al Japó
1965 al UK
Quina velocitat podiar assolir el primer tren d'alta velocitat?
220km/h
150km/h
120km/h
200km/h
Quina velocitat podien assolir els automotors amb motor de gas-oil?
150km/h
100km/h
200km/h
220km/h
Quan van començar a desapareixar les locomotores de vapor?
Al darrer quart del segle XX
Al darrer quart del segle XXI
Al primer quart del segle XX
Al primer quart del segle XXI
Quan va començar la segona època daurada dels ferrocarrils?
Als anys 90
Als anys 80
Als anys 70
Als anys 60
El primer ferrocarril de la Península Ibèrica va ser inaugurat el...
28 Octubre 1848 tram Barcelona-Mataró
28 Octubre 1848 tram Madrid-Aranjuez
10 Febrer 1851 tram Barcelona-Mataró
10 Febrer 1851 tram Madrid-Aranjuez
El segon tram de ferrocarril de la Península Ibérica es va inaugurar el...
10 Febrer 1851 tram Madrid-Aranjuez
10 Febrer 1851 tram Barcelona-Mataró
28 Octubre 1848 tram Madrid-Aranjuez
28 Octubre 1848 tram Barcelona-Mataró
Quan va començar la construcció d'una xarxa a nivel nacional?
Als anys 60
Als anys 50
Als anys 70
Als anys 80
Quan es va disposar d'una industria nacional de construcció de materials pel ferrocarril?
Principis del segle XX
Finals del segle XIX
Principis del segle XIX
Finals del segle XX
Quan es van nacionalitzar totes les empreses privades que explotaven la xarxa de ferrocarrils integrant-se en una nova empresa públia anomenada RENFE?
1941
1964
1946
1914
Quan es va possar en marxa el Talgo III?
1964
1946
1941
1961
Quina velocitat màxima podia assolir el Talgo III?
140km/h
150km/h
200km/h
220km/h
El tren AVE de la línia Madrid - Sevilla en servei des de 1992 pot arribar a una velocitat màxima de...
300km/h
220km/h
350km/h
250km/h
El tren Eurostar de 1994 va ser...
la primera connexió terrestre entre la Gran Bretanya i el continent a tráves del Canal de la Mànega
la primera connexió terrestre entre la Gran Bretanya i el continent a tráves del Canal de la Mancha
la primera connexió terrestre entre la Gran Bretanya i el Espanya a tráves del Canal de la Mànega
El primer tren en assolir els 160km/h
Què és la infraestructura?
La plataforma on s'instal·la la via
Per on circulen els trens
La plataforma formada per les vies
Cap de les anteriors
Què és la Superestrutura?
Per on circulen els trens
La plataforma on s'instal·la la via
La plataforma formada per les vies
Cap de les anteriors
La configuració d'una línia ferroviària es fonamenta en dos aspectes principals: la planta i l'alçat en la planta es distingueixen ____ i en l'alçat ____.
Rectes i corbes
Pendent, horitzontals i rampes
Rectes i corbes
Pendent i rampes
Rectes i corbes
Pendent, horitzontals i baixades
Rectes i corbes
Pendent, rectes i rampes
Què és la plataforma?
La plataforma és el camí sobre el qual es posen les vies
La plataforma és el camí creat per vies
La plataforma és la combinació de totes les vies
Cap de les anteriors
A quin tipus de plataforma correspon la següent descripció?
"Quan ha calgut elevar el traçat, mitjançant l'aportació de terres, persobre del terreny natural que travessa"
Terraplè
Sobre terreny natural
Trinxera
Desmunt
A quin tipus de plataforma correspon la següent descripció?
"Si les característiques del terreny acompleixen les necessitats en planta, només cal sanejar-lo i preparar-lo i es pot estendre la viaa sobre sense cap més intervenció"
Terraplè
Sobre terreny natural
Trinxera
Desmunt
A quin tipus de plataforma correspon la següent descripció?
"Per mantenir el traçat ha calgut extreure terres, de maneraque la plataforma resta més baixa que els terrenys naturals per on passa"
Terraplè
Sobre terreny natural
Trinxera
Desmunt
A quin tipus de plataforma correspon la següent descripció?
"Quan la cota del terreny natural és menor a un costat del traçat i majora l'altre costat
Terraplè
Sobre terreny natual
Trinxera
Desmunt
Estructures que es fan servir per a salvar depressions del terreny o per a salvar zones en les quals és més adequat que el traçat vagi elevat i que tenen una longitud superior als 10 metres però no arriben a les dimensions gegantines.
Ponts
Pontons
Viaductes
Clavegueres
Estructures que es fan servir per a salvar depressions del terreny o per a salvar zones en les quals és més adequat que el traçat vagi elevat i que tenen dimensions gegantines.
Ponts
Pontons
Viaductes
Clavegueres
Estructures que es fan servir per a salvar depressions del terreny o per a salvar zones en les quals és més adequat que el traçat vagi elevat i que tenen una longitud inferior als 10 metres.
Pont
Pontons
Clavegueres
Viaductes
Estructures que es fan servir per a salvar depressions del terreny o per a salvar zones en les quals és més adequat que el traçat vagi elevat i que tenen una longitud inferior als 10 metres i només serveixen per al desguàs.
Ponts
Pontons
Viaductes
Clavegueres
Quines són les formes de fer tunels?
Màquines anomenadas
Talps
Explosius
Cel Obert
Màquines anomenadas
Perforadora
Explosius
Cel Obert
Amb pics i pales
Caban
Cel Obert
Màquines anomenadas
Talps
Explosius
Terra Obert
Quan el traçat ferroviari passa per sobre d’aquesta altra infrastructura ho fa mitjançant...
Un pas inferior
un pas superior
un pas a nivell
Un pas alt
Quan el traçat ferroviari passa per sota de l’altra infraestructura ho fa mitjançant...
un pas superior
un pas inferior
un pas a nivell
un pas baix
Quan el traçat ferroviari creua amb l'altra infraestructura al mateix nivell, llavors ho fa mitjançant...
un pas a nivell
un pas inferior
un pas superior
un pas de terra
Figura poligonal ideal, el contorn de la qual marca l'espai que ha de quedar lliure per sobre de les vies per al pas dels trens
Gàlib
Cantó
Garrot
Entrevies
El gàlib d'obra...
és per les superestructures que es munten sobre el traçat ferroviari
és per les superestructures que es munten sobre les vies
té en compte els moviments laterals dels vehicles produïts pels sistemes desuspensió
té en compte els moviments verticals dels vehicles produïts pels sistemes desuspensió
El gàlib dinàmic...
té en compte els moviments laterals dels vehicles produïts pels sistemes desuspensió
té en compte els moviments verticals dels vehicles produïts pels sistemes desuspensió
és per les superestructures que es munten sobre el traçat ferroviari
és per les superestructures que es munten sobre el traçat de la¡es vies
El carril més comú és el...
Vignole
Stephenson
Trevithick
Cugnot
Quines són les parts de un carril de ferrocarril?
un cap amb forma arrodonida, una ànima de petit gruix i un patí amb la seva base plana
un cap amb forma triangle invertit, una ànima de petit gruix i un patí amb la seva base plana
un cap amb forma arrodonida, una ànima de molt gruix i un patí amb la seva base plana
un cap amb forma arrodonida, una ànima de petit gruix i un patí amb la seva base arrodonida
Quina diferencia hi ha entre el carril d'un funicular i el del ferrocarril?
a) El cap té forma de triangle invertit
b) El cap té forma arrodonida però està més recta
c) L'ànima és més gruixa
d) a i b són correctes
Els carrils es classifiquen en funció del seu pes per metre de longitud. Quins es es fan servir actualment?
45 i 54 kg/m, tot i que s'arriba als 60 i 64 kg/m
45 i 54 kg/m, tot i que s'arriba als 60 i 65 kg/m
45 i 50 kg/m, tot i que s'arriba als 60 i 64 kg/m
45 i 54 kg/m, tot i que s'arriba als 60 i 70 kg/m
Com s'anomenen els carrils que es fabriquen de major longitud i s'uneixen entre ells mitjançant soldadura aluminotèrmica?
Barres llarges soldades
Carrils llargs
Carrils llargs soldats
Barres llarges
Quina és la missió de les travesses?
és servir de suport als carrils, mantenir el paral·lelisme entre els dos carrils de la via i transmetre el pes dels trens cap a la plataforma
és servir de suport als carrils, mantenir el paral·lelisme entre els carrils de totes les vies i transmetre el pes dels trens cap a la plataforma
és servir de suport als carrils, mantenir el paral·lelisme entre els dos carrils de la via i transmetre el pes dels trens cap al balast
és mantenir el paral·lelisme entre els dos carrils de la via i transmetre el pes dels trens cap a la plataforma
Quines són les funcions del balast?
• repartir les càrregues dels trens d'una manera uniforme
• amortir les forces dels vehicles al seu pas per la via
• Protegir la plataforma de les variacions d'humitat causades pel medi ambient i facilita l’evacuació de l'aigua de la via
• repartir les càrregues dels trens d'una manera uniforme
• amortir les forces dels vehicles al seu pas per la via
• Protegir la plataforma de les variacions d'humitat causades pel medi ambient
• repartir les càrregues dels trens d'una manera uniforme
• amortir les forces dels vehicles al seu pas per la via
• Protegir la plataforma de les variacions de calor causades pel medi ambient i facilita l’evacuació de l'aigua de la via
• repartir les càrregues dels trens d'una manera uniforme
• amortir les forces dels vehicles al seu pas per la via
• Protegir la plataforma de les variacions d'humitat causades per l'escalfament global i facilita l’evacuació de l'aigua de la via
Quin tipus de subjecció es correspon a la següent descripció?
"van collats directament sobre els patins dels carrils. Entrela base dels patins dels carrils i la travessa es pot posar una placa d’assentament"
Tirafons
Elàstica
Travessa
Gàlib
Quines són els desaventatges de la subjecció amb tirafons?
• exerceix poca força sobre els patins dels carrils
• requereix força manteniment ja que els tirafons tenen tendència a descaragolar-se
• exerceix poca força sobre els patins dels carrils
• requereix força manteniment ja que els tirafons tenen tendència a oxidar-se
• exerceix massa força sobre els patins dels carrils
• requereix força manteniment ja que els tirafons tenen tendència a descaragolar-se
• exerceix poca força sobre la ànima dels carrils
• requereix força manteniment ja que els tirafons tenen tendència a descaragolar-se
Quines són les avantatges de la subjecció elàstica?
• exercir una major força de subjecció, evitant així les deformacions dels carrils
• un menor manteniment, donat que els tirafons no es descargolen
• exercir una menor força de subjecció, evitant així les deformacions dels carrils
• un menor manteniment, donat que els tirafons no es descargolen
• exercir una major força de subjecció, sense evitar les deformacions dels carrils
• un menor manteniment, donat que els tirafons no es descargolen
• exercir una major força de subjecció, evitant així les deformacions dels carrils
• un major manteniment, donat que els tirafons no es descargolen
Què és la via en placa?
Substitució del conjunt format per les travesses i el balast sobre la qual van subjectats directament els carrils
Substitució del conjunt format per les subjeccions i el balast sobre la qual van subjectats directament els carrils
Substitució del conjunt format per les travesses i el balast sobre la qual van subjeccions directament
Substitució del conjunt format per les travesses i el gàlib sobre la qual van subjectats directament els carrils
Els carrils estan inserits en la placa de formigó,encastats en un material sintètic que fa les funcions de subjecció i amortidor de les vibracions.
Via en placa
convencional
Via en placa amb carril encastat
Via en placa
amb tirafons
Via en placa amb subjecció elàstica
Sobre la placa de formigó es col·loquen uns blocs, simulant lestravesses, sobre els quals es posen els carrils amb subjeccions convencionals
Via en placa convencional
Via en placa amb carril encastat
Via en placa amb tirafons
Via en placa amb subjecció elàstica
Quin ample de via hi ha en la línia Barcelona-Vallès?
internacional o normal
(1435mm)
Via metrica
Via ampla
(1668mm)
Via ampla
(1670mm)
Quin és l'ample de via de la línia Lleida - La Pobla de Segur
internacional o normal
(1435mm)
internacional o normal
(1430mm)
Via ampla
(1668mm)
Via metrica
Quin és l'ample de via de la línia Llobregat - Anoia
Internacional o normal
(1435mm)
Via ampla
(1668mm)
Via metrica
Internacional o normal
(1440)
Quin és l'ample de via de la línia Monistrol - Montserrat
Internacional o normal
(1435mm)
Via Ample
(1668mm)
Internacional o normal
(1440mm)
Via metrica
Les travesses de formigó pesen...
entre 200 i 300kg
200kg
300kg
70kg
Les travesses de fusta pesen
entre 200 i 300kg
200kg
300kg
70kg
En general, les línies de ferrocarril no tenen rampes i pendents superiors a les __ mil·lèsimes, tot i que es pot arribar fins a les __ mil·lèsimes.
40 i 60
60 i 80
40 i 80
50 i 70
El sistema de cremallera s fa servir per rampes i pendents que poden oscil·lar entre les __ i les __mil·lèsimes, tot i queen la majoria dels casos es troben entre les __ i les __ mil·lèsimes.
50 i 500
100 i 200
50 i 500
50 i 200
50 i 200
50 i 200
50 i 500
200 i 500
A partir de la seva reconstrucció, l’any 2003, el nou tren cremallera de Montserrat també disposa d’un tram amb cremallera, entre les estacions de...
Montserrat i Monistrol Vila
Monistrol Vila i
Monistrol Enllaç
Montserrat i
Monistrol Enllaç
Cap es correcta
A partir de la seva reconstrucció, l’any 2003, el nou tren cremallera de Montserrat també disposa d'un tram en adherència entre...
Monistrol Vila i Monistrol Enllaç
Montserrat i Monistrol Enllaç
Montserrat i Monistrol Vila
Cap es correcta
Quins són els diferents tipus de carrils de cremallera que hi ha?
Riggenbach
Strub
ABT
Trevithick
Strub
ABT
Riggenbach
Strub
ABD
Riggenbach
Strud
ABT
Quin és el tipus de carrils de cremallera més utilitzat?
Riggenbach
ABT
Strub
Trevithick
Des de quin any circula el tren Cremallera de Montserrat?
1892
1853
1931
1957
Quin any va haber un greu accident en el Cremallera de Montserrat
1892
1953
1957
1931
Quin any es va tencar el cremallera de Montserrat després de sofrir un greu accident?
1892
1953
1957
1931
Des de quin any circula el tren Cremallera de Núria?
1892
1953
1957
1931
Quin any va ser reobert el cremallera de Montserrat?
2003
2007
2004
1957
EL funicular es fa servir per unir dos punts molt localitzats amb una demanda de tràfic escassa o molt puntual, no separats per gaire distància, ... .
entre mig i dos quilòmetres
entre mig i un quilòmetra
entre un i dos quilòmetres
entre un i tres quilòmetres
Els funiculars tenen una velocitat reduïda, podent arribar els més moderns fins a...
36 km/h
(10 m/s)
40 km/h
(11.11 m/s)
35 km/h
(10 m/s)
30 km/h
(8.33 m/s)
Conjunt de fils que van penjats per sobre de les vies
Catenaria
Feeder
Pantògraf
Fil de contacte
Estructura articulada anomenada pantògraf que prenla energia elèctrica
Catenaria
Pantògraf
Feeder
Fil de contacte
Fil, que forma part de la catenaria, sobre el qual fa contacte el pantògraf del tren per prendre l’energia elèctrica
Fil de contacte
Fil sustentador
Feeder
Pèndoles
Fil, que forma part de la catenaria, que aguanta el fil sustentador mitjançant les pèndoles, que descriu una corba coneguda en geometria com catenària
Fil de contacte
Feeder
Pèndoles
Mensula
El fil de contacte ha de soportar el pas de...
1500 V en CC(DC) i 800 A
1500 V en CA(AC) i 800 A
1500 kV en CA(AC) i 800 A
1500 kV en CC(DC) i 800 A
Braços que suporten el fil sustentador mitjançant uns aïlladors de vidre o ceràmica i s'encarreguen de mantenir constant l'alçada de la catenària
Pèndoles
Mènsules
Pal
Tirant
Part que surt de la mènsula la missió dels qulas és mantenir el fil de contacte centrat respecte a l'eix de la via
Pèndoles
Tirants
Seccionadors
Pals
S'encarrega de transportar l’energia procedent de les subestacions i d’alimentar el fil de contacte
a) Fil sustentador
b) Fil d'alimentació
c) Feeder
d) b i c són correctes
Com que els fils sustentador i de contacte estan fabricats amb metalls, i aquests pateixen els efectes de la dilatació i encongiment, la catenària té un sistema de compensació mecànica. Bàsicament está constituït per seccions de catenària d'una llargada d'entre __ i __ quilòmetres i que als seus extrems estroben tibades mitjançant uns contrapesos que pengen d'unes politges.
1 i 1.5km
1 i 2km
0.5 i 1.5km
1 i 2.5km
Dependència que disposa de lesinstal·lacions necessàries per atendre el servei de viatgers i/o mercaderies, alhora que té desviaments i, en ocasions, també vies per apartar trens i per tant pot estar dotada dels equipaments adients per intervenir en la circulació dels trens
Estació
Baixador
Apartador
Dependència dotada dels elements necessaris per atendre el servei de viatgers i/o de mercaderies, però que no intervé en la circulació de trens, i que tampoc té ni desviaments ni vies per apartar trens
Estació
Baixador
Apartador
Dependència dotada desviaments i vies per apartar trens, però no instal·lacions adients per atendreels serveis de persones, tot i que pot atendre els de mercaderies
Estació
Baixador
Apartador
Màquines que permeten l'adquisició directa de qualsevol títol de transport per part dels clients i ofereixen la màxima accessibilitat i estan adaptades per a l’ús de totes les persones
MAE
BTE
MTE
BAE
Impedeixen l'accés dels clients a les andanes si no posseeixen un títol de transport vàlid per al'estació i el recorregut que volen fer, així com la sortida si el bitllet no és el correcte
MAE
BTE
MTE
BAE
Tipus de via que són les de circulació normal dels trens
Vies de pas
Vies de apartat
Vies mortes
Vies directes
Tipus de via que es troben connectades a elles per ambdós costats, i serveixen per a apartar trens
Vies de pas
Vies de apartat
Vies mortes
Vies indirectes
Tipus de vies que es desvien de les de pas o de les d'apartat i només tenen connexió amb elles per un costat, acabant en un topall per l'altre costat
Vies de pas
Vies de apartat
Vies mortes
Vies indirectes
A una estació en un tram de via única, la via de pas dels trens és la via...
1 o general
1
1 o única
única
A estacions en trams de doble via, la via d'apartat situada entre les vies 1 i 2 és la via...
central
0
general
única
Grup de vies que serveixen per a estacionar els trens que nopresten servei. Poden trobar-se dins d'una estació o formant una estació independent
Dipòsits
Taller
Baixador
Apartador
Vehicles que disposen de motors i que tenen com a funció exclusiva la dedonar tracció als trens i, per tant, d’arrossegar-los
Locomotores
Automotors
Cotxes
Vagons
Vehicles que, tot i que disposen de motors per a donar tracció als trens, a més permeten transportar viatgers i mercaderies
Locomotores
Automotors
Cotxes
Vagons
Vehicles que no disposen de motors i que estan destinats al transport de persones. Han de ser arrossegats
Locomotores
Automotors
Cotxes
Vagons
Vehicles que no disposen de motors i que estan destinats al transport de mercaderies. Han de ser arrossegats
Locomotores
Automotors
Cotxes
Vagons
Tipus de tren format per diversos vehicles que, en condicions normals, no espoden desacoblar de la seva composició.
Aquests trens estan destinats al transport de persones.
Estan formats per automotors (cotxes motors) i cotxes (cotxes remolcs)
a) Unitat de Tren
b) UT
c) UD
d) a i b són correctes
Els eixos sobresurten per la part exterior de les rodes
Mànecs
Mènsules
Pèndules
Caixa de greix
El guiatge de la caixa de greix, que permet el moviment vertical del vehicle mantenint el horitzontal, es pot fer mitjançant ____.
elements fixos (plaques deguarda) o articulats (bieles)
elements fixos (bieles) o articulats (plaques deguarda)
elements articulats
Cap és correcta
La suspensió primària és la situada entre la caixa de greix i el bastidor rígid del bogi. És la suspensió de seguretati té la missió de mantenir la roda fixada al carril.
Poden fer servir...
molles helicoïdals, ballestes o tacs de goma
molles helicoïdals, ballestes o balons pneumàtics
molles helicoïdals, ballestes, tacs de goma o balons pneumàtics
molles helicoïdals, tacs de goma o balons pneumàtics
La suspensió secundària és la situada entre el bastidor del bogi i el vehicle.
És la suspensió de confort i té la missió d'amortir les vibracions que del rodatge poden passar al vehicle.
molles helicoïdals, ballestes, tacs de goma o balons pneumàtics
molles helicoïdals, ballestes o balons pneumàtics
molles helicoïdals, tacs de goma o balons pneumàtics
molles helicoïdals, ballestes o tacs de goma
A quina pressió comprimeix l'aire l'equip de producció d'aire?
10kg/cm3
5kg/cm3
10g/cm3
5g/cm3
A quina pressió està l'aire que es troba a la canonada de fre?
10kg/cm3
5kg/cm3
10g/cm3
5g/cm3
Un volant o palanca que, accionada a mà, estrenyuna part de les sabates de fre del vehicle. Per afluixar aquest fre, cal accionar el volant o palancamanualment en sentit contrari. Es fa servir a locomotores, cotxes i vagons.
Fre de estacionament Manual
Fre de estacionament Automàtic
Fre de funcionament Manual
Fre de funcionament Automàtic
Quan un tren es desconnecta de la seva alimentaciód'energia, el circuit del fre continu d'aire comprimit va perdent l'aire a pressió. De manera automàtica, unes molles compensen l'esforç de frenada d'una part de les sabates i les mantenen fregant.
Aquest fre s'afluixa quan el circuit del fre continu d'airecomprimit torna a estar ple.
És emprat en les unitats de tren
Fre d'estacionament d'accionament automàtic
Fre d'estacionament d'accionament manual
Fre de funcionament d'accionament automàtic
Fre de funcionament d'accionament automàtic
Connexió que permet que la composició del tren formi un conjunt solidari
Connexió Mecanica
Connexió Pneumàtica
Connexió Elèctrica
Connexió Hidraulica
Connexió que permet que el circuit del fre continu d'aire comprimit arribi a tots els vehicles de la composició
Connexió Mecanica
Connexió Pneumàtica
Connexió Elèctrica
Connexió Hidràulica
Connexió que permet establir una continuïtat en alguns circuits elèctrics, per tal que arribin a d'altres vehicles de la composició bé l'alimentació d'energia elèctrica o bé determinats senyals elèctrics de comandament
Connexió Mecànica
Connexió Pneumàtica
Connexió Elèctrica
Connexió Hidràulica
Per acoblar dos vehicles amb aquest tipus d'enganxall, cal que els dos estiguin fortament apretats pels seus topalls. Un agent ferroviari hade posar a mà la brida d'un vehicle sobre l'enganxall de l'altre, tot i collant el tensor per formar un conjunt rígid.
Les conduccions pneumàtiques i elèctriques que hi hagi cal també acoblar-les a mà.
Enganxall manual topall brida
Enganxall semiautomàtic
Enganxall rígid semipermanent
Enganxall automàtic
L'acoblament es fa apropant un vehicle a l'altre fins que es toquen els dos enganxallsi es tanquen, de manera automàtica, les ungles de subjecció. Per desenganxar, cal obrir manualment l'ungla de subjecció d'un dels dos vehicles,mitjançant una palanca o cadena.
Alguns porten incorporades les conduccions pneumàtiques, però normalment tant aquestes com les elèctriques cal acoblar-les a mà.
Enganxall topall brida
Enganxall semiautomàtic
Enganxall automàtic
Enganxall rígid semipermanent
L'acoblament es fa apropant un vehicle a l'altre fins que es toquen els dos enganxalls i es tanquen, de manera automàtica, les ungles de subjecció.
Per al desacoblament només cal prémer un botó situata la cabina de conducció i separar els dos vehicles.
Aquests enganxalls porten incorporades lesconduccions pneumàtiques i elèctriques. Es fan servir per acoblar unitats de tren entre elles
Enganxalls manual de topall brida
Enganxalls semiautomàtic
Enganxalls automàtic
Enganxalls rígid semipermanent
Estan formats per unes barres rígides i connexions pneumàtiques i elèctriques, que només és possible acoblar i desacoblar dins els tallers demanteniment amb eines especials.
Aquest tipus d'acoblament uneix entre ells els cotxes que formen part d'una UT i que, en condicions normals, no cal diferir ni afegir a la seva composició.
Enganxalls manual de topall brida
Enganxalls semiautomàtic
Enganxalls automàtic
Enganxalls rígid semipermanent
Estructura rígida i molt forta, que dona resistència mecànica al vehicle, que es recolza sobre el rodatge i que incorpora els frens i els acoblaments. Sobre aquesta es munta el tipus de caixa que convingui
Bastidor
Bogis
Estructura autoportant
Estructura construïda com un conjunt resistent, recolzada sobre el rodatge i que incorpora els frens, els acoblaments i tots els elements necessaris per la seva funció detransport
Bastidor
Estructura autoportant
Bogis
Material motor que no necessita cap instal·lació exterior com es el cas de la catenària
Motor de tracció dièsel
Motor de tracció elèctrica
Motor de tracció gas-oil
Quins són els elements de funcionament d'un vehicle motor de tracció elèctrica?
• Equip de captació de corrent (pantògraf)
• Disjuntor principal
(aïllar tot el circuit elèctric)
• Equip de potència
(modifica l’energia elèctrica)
• Motors de tracció
• Equip de control
• Equip de captació de corrent (càtenaria)
• Disjuntor principal
(aïllar tot el circuit elèctric)
• Equip de potència
(modifica l’energia elèctrica)
• Motors de tracció
• Equip de control
• Equip de captació de corrent (pantògraf)
• Disjuntor principal
(modifica l’energia elèctrica)
• Equip de potència
(aïllar tot el circuit elèctric)
• Motors de tracció
• Equip de control
Cap és correcta
Hi ha tres menes de vehicles motors de tracció dièsel en funció del tipus de transmissió, a quina pertany aquesta descripció?
"L'acoblament entre el motor i els eixos es fa mitjançant engranatges o cadenes."
Transmissió mecànica
Transmissió hidràulica
Transmissió elèctrica
Hi ha tres menes de vehicles motors de tracció dièsel en funció del tipus de transmissió, a quina pertany aquesta descripció?
"L'acoblament entre el motor i els eixos es fa mitjançant l'oli que hi ha dins una caixa hermèticament tancada. Dins aquesta hi ha dues turbines: el motor dièsel acciona una de les turbines, que fa que l'oli comenci a girar; aquest oli girant acaba per moure l'altra turbina, que va acoblada als eixos"
Transmissió mecànica
Transmissió hidràulica
Transmissió elèctrica
Hi ha tres menes de vehicles motors de tracció dièsel en funció del tipus de transmissió, a quina pertany aquesta descripció?
"El motor dièsel va acoblat a un generador de corrent elèctric. Com més ràpid giri el motor dièsel, més corrent sortirà del generador. Apartir del generador, els equipaments són els mateixos que els emprats en els vehicles motors de tracció elèctrica"
Transmissió mecànica
Transmissió hidràulica
Transmissió elèctrica
el cantó i els senyals de blocatge que els protegeixen, s'elaborentota una sèrie de normes que permeten, no només que la circulació dels trens sigui segura, sinó que totsels trens i els agents ferroviaris treballin amb les mateixes normes, mètodes i sistemes. Aquestes normescomunes fonamentals venen recollides en un document anomenat...
Reglament de Circulació
Guia de Circulació
Reglament de Seguretat
Guia de Seguretat
Equips que accionen, de forma coordinada i segura, els aparells de viai els senyals que es troben dins de l'àmbit d'una estació, a la vegada que impedeixenrealitzar moviments incompatibles
Enclavaments
Blocatges
Senyals de Blocatges
Cantó
A quin enclavament correspon la següent descripció?
"representació esquemàtica deles vies, aparells de via i senyals d'una estació o apartador, disposant dels polsadors necessarisper accionar-los"
Quadre de control o aplicació informàtica
Sala de senyalització
Equipament sobre el terreny
A quin enclavament correspon la següent descripció?
"els armaris amb relés o els aparell electrònics que analitzen i executen les ordres rebudes per l’agent de circulació i les transmeten als parells de via i als senyals"
Quadre de control o aplicació informàtica
Sala de senyalització
Equipament sobre el terreny
A quin enclavament correspon la següent descripció?
"tots els cables, comprovadors, circuits de via,etc. que són necessaris per tal que les ordres i informacions arribin des de cada aparell de via isenyal a la sala de senyalització"
Quadre de control o aplicació informàtica
Sala de senyalització
Equipament sobre el terreny
Sistema on els senyals de blocatge protegeixen deforma automàtica, pel davant i pel darrere, els trens que hi circulen. Quan un tren entra en un cantó,el senyal d'accés passa a la indicació de "parada". Quan aquest tren va avançant i allibera el cantó,el senyal que hi dona accés passarà a la indicació d'"anunci de parada". Quan allibera el següentcantó, el senyal que el protegeix passarà a donar la indicació d'"anunci de parada" i l'anterior la de"via lliure".
Blocatge automàtic
Sistema d'enclavament
Blocatge Manual Centralitzat
Blocatge Manual Local
Sistema que consisteix en establir punts de blocatge clarament definits (punts quilomètrics, estacions, senyals de bloqueig, etc.)
Blocatge Automatic
Sistema d'Enclavaments
Blocatge Manual Centralitzat/Local
Blocatge Manual Centralitzat
Gran panell de retroprojectors, on estan integrats tots els enclavaments de les línies i els trams de plena via existents entre les estacions i apartadors on la circulació de trens a les línies acostuma a ser dirigida des del...
Control de Trànsit Centralitzat (CTC)
Centre de Informació Centralitzat (CIC)
Centre de Supervisió d'Estacions (CSE)
Comunica entre elles totes les estacions, apartadors i baixadors iel CTC, així com d'altres dependències de l'empresa
telefonia interior
radiotelefonia
radiotelefonia interior
telefonia especial
Sistema de comunicació que serveix per comunicar-se des del CTC amb els/les maquinistes dels trens
telefonia interior
radiotelefonia
radiotelefonia interior
telefonia especial
Sistema de seguretat que funciona mitjançant l'emissió de senyals de radiofreqüència a través dels propis carrils. Uns captadors situats a la part davantera dels trens reben aquests senyals i els transmeten a un panell de control situat a la cabina de conducció.
ATP
Automatic Train Protection
FAP
Frenat Automàtic Puntual
ATO
Automatic Train Operation
En el Sistema ATP el senyal de ràdiofreqüència pot tenir sis valors, que equivalen a velocitats de...
0, 20, 30, 45, 60, 90
0, 20, 30, 40, 60, 90
0, 15, 30, 45, 75, 90
0, 20, 30, 45, 65, 90
Sistema de seguretat que està format per balises situades per parelles davant de cada senyal de blocatge i de determinadeslimitacions de velocitat. Aquestes balises tenen una configuració elèctrica que, en passar persobre el captador de cada tren, genera un senyal de ràdiofreqüència que transmet la indicaciócorresponent al panell de control situat a la cabina de conducció.
ATP
Automatic Train Protection
FAP
Frenat Automàtic Puntual
ATO
Automatic Train Operation
En el sistema FAP cada senyal de blocatge té una balisa tot just davant seu i una altra uns ___ metres abans, per tal d'advertir amb la suficient antelació de la indicació del senyal.
200 o 300
200
300
250
En el sistema FAP quan el senyal de blocatge dona indicació de "parada", al pas per la balisa prèvia sona un xiulet llarg i s'encén un llum vermell. El tren ha de passar per la balisa per sota de...
45km/h
40km/h
50km/h
35km/h
Partint de les dades del recorregut, parades, composiciói velocitat màxima del tren, es determina el temps necessari per a cobrir aquest recorregut.
Marxa tipus
Malla
Llibre d'itineraris
Horaris
Gràfic on figuren les hores a les abscisses(eix horitzontal), dividides en minuts, i les estacions, baixadors i apartadors a les ordenades (eix vertical). En aquest gràfic, i en base al servei que es vol oferir, es van dibuixant les marxes dels trens en forma de línies inclinades, conforme als temps de marxa previstos a les marxes tipus. Aquí és on es van determinant els encreuaments de trens en estacions situades en trams de via única, les incompatibilitats en estacions de bifurcació, les entrades i sortides ordenades a les estacions terminals, etc.
Marxa tipus
Malla
Llibre d'itineraris
Horaris
Entitat que s'encarrega de coordinar la circulació de trens i pren les decisions necessàries davant de qualsevol incidència.
És la màxima autoritat pel que fa a la circulació de trens
Control de Trànsit Centralitzat
CTC
Centre de Comandament Integrat
CCI
Centre de Supervisió d’Estacions
CSE
Centre d’Informació al Client
CIC
Centre que coordini l'actuació del conjunt dispers d'agents ferroviaris
Control de Trànsit Centralitzat
CTC
Centre deSupervisió d’Estacions
CSE
Centre d’Informació al Client
CIC
Centre de Comandament Integrat
CCI
Centre que coordina l'actuació del personal de les estacionsi baixadors pel que fa a aspectes relacionats amb les seves instal·lacions i a tasques d’atenció al client. També s'encarrega del control de les estacions i del model de venda de bitllets de transport, basat en lesmàquines d'autoexpendició (MAE) i les barreres tarifàries (BTE).
Centre de Supervisió d'Estacions
CSE
Centre de Comandament Integrat
CCI
Control de Trànsit Centralitzat
CTC
Centre d’Informació al Client
CIC
Centre que s'encarrega del funcionament de la megafonia de les estacions i atén el telèfon extern, alqual poden trucar les persones usuàries per demanar qualsevol mena d'informació sobre el serveiofert.
Centre de Comandament Integrat
CCI
Control de Trànsit Centralitzat
CTC
Centre de Supervisió d’Estacions
CSE
Centre d’Informació al Client
CIC
Persona que, en determinats trens, o en determinades circumstànciesdel servei, és requerida per anar als trens per tal de desenvolupar-hi tasques auxiliars
Agent d' acompanyament
Agent de circulació
Agent d’estacions
Agent en pràctiques
A FGC aquest centre coordina l’actuació dels agents que están englobats en el El Control de trànsit Centralitzat (CTC), el Centre de Supervisió d’Estacions (CSE) iel Centre d’Informació al Client (CIC).
Centre de Comandament Integrat
CCI
Control de Comandament Integrat
CCI
Centre de Comandament d'Informació
CCI
Control de Centralitzat Integrat
CCI
Deformació accidental dels carrils, causada per la seva dilatació, que pot provocar situacionsde risc per a la circulació de trens
Garrot
Gàlib
Cor
Llaguna
Ruta assegurada i delimitada per al moviment que ha de fer un tren
Itinerari
Itinerari de servei
Jornada de servei
Llibre de maniobres
Moviment que consisteix a l’acoblament i desacoblament de dos trens o en afegir i segregar vehicles d’un tren
Maniobra
Encreument
Acoblatge
Maniobra d'acoblament
Desplaçament d’un tren, per una mateixa via o cap a una altra, sense arribar a l’estació següent
Maniobra
Acoblatge
Desviament
Maniobra d'acoblament
Marxa que ens obliga a regular la velocitat del tren, d’acord amb el tram de via queva apareixent, amb la finalitat de poder aturar-lo davant de qualsevol possible obstacle. Es pot complementar amb una limitació de la velocitat màxima
Marxa vista
Marxa normal
Marxa precaució
Marxa d'emergencia
Marxa que ens permet circular a la velocitat prevista en l’itinerari, o a la màxima permesaper les instal·lacions, si el tren circula amb retard
Marxa vista
Marxa normal
Marxa diaria
Marxa directa
Agent en servei al Centre de Comandament Integrat CCI
Operador
Agent de circulació
Agent d’estacions
Agent d'
acompanyament
Terme sota el qual s’agrupen les persones que poden intervenir en la regulacióde la circulació: operadors i agents de servei en les estacions i punts de blocatge
Agent de circulació
Agent d'
acompanyament
Agent de conducció
Agent d'estacions
Tram de via comprès entre dues estacions, baixadors o apartadors
Plena Via
Via Directa
Via 0
Entrevia
Conjunt format per les dues vies que existeixen entre dues estacions o apartadors per a la circulació de trens, podent circular els trens per cadascuna d’elles en qualsevol dels dos sentits de la marxa indistintament
Via doble banalitzada
Via doble especial
Via doble
Via doble de doble marxa
