wayground logo

Free Printable Worksheets

Font size

S
M
L
XL
Worksheets

Fonaments Tècnics 2023

Total questions: 171

Worksheet time: 1hrs 26mins

Name
Class
Date
1.

Què és el ferrocarril?

a)

Un camí amb dos carrils de ferro paral·lels, sobre els quals roden els trens

b)

Un camí amb dos carrils d'acer paral·lels, sobre els quals roden els trens

c)

Un camí amb dos carrils de ferro perpendiculars, sobre els quals roden els trens

d)

Un camí amb dos vies de ferro paral·leles, sobre els quals roden els trens

2.

Què és el ferrocarril?

a)

Un mitjà de transport que circula sobre carrils, format per una sèrie de vagons i una locomotora que els arrossega

b)

Un mitjà de transport que circula sobre carrils, format per una sèrie de vagons i unas locomotoras que els arrossega

c)

Un mitjà de transport que circula sobre carrils, format per un vagò i una locomotora que els arrossega

d)

Un mitjà de transport que circula sobre carrils, format per una locomotora i una sèrie de vagons que la arrossegan

3.

Què és el ferrocarril?

a)

un conjunt de diversos elements: les instal·lacions fixes i el material rodan

b)

un conjunt de diversos elements: les instal·lacions rodans i el material fix

c)

un conjunt de diversos elements: les instal·lacions fixes i les instal·lacions rodans

d)

un conjunt de diversos elements: les instal·lacions fixes i el material fix

4.

Què és el ferrocarril?

a)

un sistema de transport terrestre guiat

b)

un sistema de transport aeri guiat

c)

un sistema de transport terrestre lliure

d)

un sistema de transport acuatic guiat

5.

Què és la roda amb pestanya?

a)

un invent del segle XVI que impedeixen que el tren pugui sortir de la via

b)

un invent del segle XV que impedeixen que el tren pugui sortir de la via

c)

un invent del segle XIV que impedeixen que el tren pugui sortir de la via

d)

un invent del segle XVI que permet al tren sortir de la via

6.

On va sortir la idea de un sistema de guiatge?

a)

A l'antiga Mesopotàmia. L'objectiu que se cercava era aconseguir una superfície de rodolament sense les irregularitats dels camins de terra per transportar més pes amb el mateix esforç

b)

A l'antiga Grècia. L'objectiu que se cercava era aconseguir una superfície de rodolament sense les irregularitats dels camins de terra per transportar més pes amb el mateix esforç

c)

A l'antiga Mesopotàmia. L'objectiu que se cercava era aconseguir una superfície de rodolament sense les irregularitats dels camins de terra per transportar més pes amb més esforç

d)

A l'antiga Mesopotàmia. L'objectiu que se cercava era aconseguir una superfície de rodolament sense la regularitat dels camins de terra per transportar més pes amb el mateix esforç

7.

Quantes persones pot transportar els trens avui día?

a)

fins a dues mil persones

b)

fins a tres mil persones

c)

fins a mil persones

d)

fins a dues mil tones

8.

Quantes tones pot carrega un tren?

a)

15.000 tones

b)

10.000 tones

c)

20.000 tones

d)

25.000 tones

9.

Una UT de la sèrie 112 té la mateixa capacitat que...

a)

set autobusos i que 145 automòbils privats ocupats al màxim

b)

sis autobusos i que 145 automòbils privats ocupats al màxim

c)

set autobusos i que 140 automòbils privats ocupats al màxim

d)

sis autobusos i que 150 automòbils privats ocupats al màxim

10.

Una UT de la sèrie 112 té la mateixa capacitat que...

a)

557 automòbils ocupats per 1-3 persones

b)

557 automòbils ocupats per 1-4 persones

c)

560 automòbils ocupats per 1-3 persones

d)

570 automòbils ocupats per 1-3 persones

11.

Un dels trens de sals potàssiquesque circulen per la línia Llobregat-Anoia transporta 900 tones netes de càrrega; per transportar-les per carretera caldrien...

a)

més de 30 camions de gran pes

b)

30 camions de gran pes

c)

menys de 30 camions de gran pes

d)

més de 30 camions

12.

Els primers sistemes semblants a l'actual es varen desenvolupar a...

a)

Grècia i Roma al segle XVI

b)

Grècia al segle XVI

c)

Grècia i Roma al segle XV

d)

Roma al segle XVI

13.

Hi ha referènciesde l'ús de vagonetes amb rodets de fusta amb pestanya, que rodolaven sobre carrils de fusta, a lesmines d'or de...

a)

Grècia

b)

Roma

c)

L'antiga Mesopotàmia

d)

Transilvània

14.

Quan va sortir la palabra ferrocarril fent referencia a carrils de ferro recolzats sobre tacs de pedra?

a)

Al segle XVIII

b)

Al segle XVII

c)

Al segle XVI

d)

Al segle XIV

15.

La maquina de vapor es un invent de...

a)

principis del segle XVIII

b)

finals del segle XVIII

c)

principis del segle XVII

d)

finals del segle XVII

16.

La primera aplicació de la maquina de vapor en el transport va ser...

a)

l'any 1771 per el Francès Nicolàs Cugnot

b)

l'any 1771 per el Francès Richard Trevithick

c)

l'any 1771 per el Francès George Stephenson

d)

l'any 1804per el Francès Richard Trevithick

17.

La primera aplicació de la maquina de vapor al ferrocarril es van donar al...

a)

1804 per Richard Trevithick

b)

1771 per Richard Trevithick

c)

1804 per Nicolás Cugnot

d)

1804 per George Stephenson

18.

El primer ferrocarril de viatgers i mercaderies utilitzan la maquina de vapor va sorgir el...

a)

1825 per George Stephenson

b)

1825 per Nicolás Cugnot

c)

1825 per Richard Trevithick

d)

1804 per George Stephenson

19.

El primer ferrocarril de viatgers i mercaderies utilitzan la maquina de vapor era entre...

a)

Stockton i Darlington

b)

Llobregat-Anoia

c)

Stockton i Birminghan

d)

Barcelona - Valles

20.

Qui va fixar els estàndards de la locomotora moderna de vapor?

a)

George Stephenson

b)

Nicolás Cugnot

c)

Richard Trevithick

d)

Cap de les anteriors

21.

Quan es va començar a estendre els ferrocarrils pels cinc continents

a)

Als anys 30 del segle XIX

b)

Als anys 20 del segle XIX

c)

Als anys 30 del segle XX

d)

Als anys 20 del segle XX

22.

Quines millores varen sortir durant els anys 30 del segle XIX?

a)

Les vies de ferro varen ser substituïdes per carrils d'acer

Nous models de desviaments

Les locomotores varen anar creixent de mida i de potència i velocitat.

Es varen desenvolupar els vagons recolzats sobre dos carretons pivotants o bogies

b)

Les vies de ferro varen ser substituïdes per carrils de fusta

Nous models de desviaments

Les locomotores varen anar creixent de mida i de potència i velocitat.

Es varen desenvolupar els vagons recolzats sobre dos carretons pivotants o bogies

c)

Les vies de ferro varen ser substituïdes per carrils d'acer

Nous models de desviaments

Les locomotores varen anar disminuir de mida i de potència i velocitat.

Es varen desenvolupar els vagons recolzats sobre dos carretons pivotants o bogies

d)

Les vies de ferro varen ser substituïdes per carrils d'acer

Nous models de desviaments

Les locomotores varen anar creixentde mida i de potència i velocitat.

Es varen desenvolupar els vagons recolzats sobre tres carretons pivotants o bogies

23.

Quan va circular el primer tren amb tracció elèctrica?

a)

El 1879 a l'Exposició Internacional de Berlín

b)

El 1898 a l'Exposició Internacional de Berlín

c)

El 1879 a l'Exposició Internacional de Barcelona

d)

El 1870 a l'Exposició Internacional de Berlín

24.

Quan es va aplicar la tracció elèctrica a les linies urbanes de tramvies?

a)

A la darrera dècada del segle XIX

b)

A la darrera dècada del segle XX

c)

A la primera dècada del segle XIX

d)

A la primera dècada del segle XX

25.

Quan van sorgir les primeres locomotores elèctriques?

a)

La primera dècada del segle XX

b)

La darrera dècada del segle XX

c)

La primera dècada del segle XIX

d)

La darrerq dècada del segle XIX

26.

Quan es van emprar els motors de combustió interna per a la tracció ferroviària, primer de benzina i després de gas-oil?

a)

Als anys 20 del segle XX

b)

Als anys 30 del segle XX

c)

Als anys 20 del segle XIX

d)

Als anys 30 del segle XIX

27.

Quan i on va començar a circular el primer tren d'alta velocitat?

a)

1964 al Japó

b)

1964 a UK

c)

1965 al Japó

d)

1965 al UK

28.

Quina velocitat podiar assolir el primer tren d'alta velocitat?

a)

220km/h

b)

150km/h

c)

120km/h

d)

200km/h

29.

Quina velocitat podien assolir els automotors amb motor de gas-oil?

a)

150km/h

b)

100km/h

c)

200km/h

d)

220km/h

30.

Quan van començar a desapareixar les locomotores de vapor?

a)

Al darrer quart del segle XX

b)

Al darrer quart del segle XXI

c)

Al primer quart del segle XX

d)

Al primer quart del segle XXI

31.

Quan va començar la segona època daurada dels ferrocarrils?

a)

Als anys 90

b)

Als anys 80

c)

Als anys 70

d)

Als anys 60

32.

El primer ferrocarril de la Península Ibèrica va ser inaugurat el...

a)

28 Octubre 1848 tram Barcelona-Mataró

b)

28 Octubre 1848 tram Madrid-Aranjuez

c)

10 Febrer 1851 tram Barcelona-Mataró

d)

10 Febrer 1851 tram Madrid-Aranjuez

33.

El segon tram de ferrocarril de la Península Ibérica es va inaugurar el...

a)

10 Febrer 1851 tram Madrid-Aranjuez

b)

10 Febrer 1851 tram Barcelona-Mataró

c)

28 Octubre 1848 tram Madrid-Aranjuez

d)

28 Octubre 1848 tram Barcelona-Mataró

34.

Quan va començar la construcció d'una xarxa a nivel nacional?

a)

Als anys 60

b)

Als anys 50

c)

Als anys 70

d)

Als anys 80

35.

Quan es va disposar d'una industria nacional de construcció de materials pel ferrocarril?

a)

Principis del segle XX

b)

Finals del segle XIX

c)

Principis del segle XIX

d)

Finals del segle XX

36.

Quan es van nacionalitzar totes les empreses privades que explotaven la xarxa de ferrocarrils integrant-se en una nova empresa públia anomenada RENFE?

a)

1941

b)

1964

c)

1946

d)

1914

37.

Quan es va possar en marxa el Talgo III?

a)

1964

b)

1946

c)

1941

d)

1961

38.

Quina velocitat màxima podia assolir el Talgo III?

a)

140km/h

b)

150km/h

c)

200km/h

d)

220km/h

39.

El tren AVE de la línia Madrid - Sevilla en servei des de 1992 pot arribar a una velocitat màxima de...

a)

300km/h

b)

220km/h

c)

350km/h

d)

250km/h

40.

El tren Eurostar de 1994 va ser...

a)

la primera connexió terrestre entre la Gran Bretanya i el continent a tráves del Canal de la Mànega

b)

la primera connexió terrestre entre la Gran Bretanya i el continent a tráves del Canal de la Mancha

c)

la primera connexió terrestre entre la Gran Bretanya i el Espanya a tráves del Canal de la Mànega

d)

El primer tren en assolir els 160km/h

41.

Què és la infraestructura?

a)

La plataforma on s'instal·la la via

b)

Per on circulen els trens

c)

La plataforma formada per les vies

d)

Cap de les anteriors

42.

Què és la Superestrutura?

a)

Per on circulen els trens

b)

La plataforma on s'instal·la la via

c)

La plataforma formada per les vies

d)

Cap de les anteriors

43.

La configuració d'una línia ferroviària es fonamenta en dos aspectes principals: la planta i l'alçat en la planta es distingueixen ____ i en l'alçat ____.

a)

Rectes i corbes

Pendent, horitzontals i rampes

b)

Rectes i corbes

Pendent i rampes

c)

Rectes i corbes

Pendent, horitzontals i baixades

d)

Rectes i corbes

Pendent, rectes i rampes

44.

Què és la plataforma?

a)

La plataforma és el camí sobre el qual es posen les vies

b)

La plataforma és el camí creat per vies

c)

La plataforma és la combinació de totes les vies

d)

Cap de les anteriors

45.

A quin tipus de plataforma correspon la següent descripció?

"Quan ha calgut elevar el traçat, mitjançant l'aportació de terres, persobre del terreny natural que travessa"

a)

Terraplè

b)

Sobre terreny natural

c)

Trinxera

d)

Desmunt

46.

A quin tipus de plataforma correspon la següent descripció?

"Si les característiques del terreny acompleixen les necessitats en planta, només cal sanejar-lo i preparar-lo i es pot estendre la viaa sobre sense cap més intervenció"

a)

Terraplè

b)

Sobre terreny natural

c)

Trinxera

d)

Desmunt

47.

A quin tipus de plataforma correspon la següent descripció?

"Per mantenir el traçat ha calgut extreure terres, de maneraque la plataforma resta més baixa que els terrenys naturals per on passa"

a)

Terraplè

b)

Sobre terreny natural

c)

Trinxera

d)

Desmunt

48.

A quin tipus de plataforma correspon la següent descripció?

"Quan la cota del terreny natural és menor a un costat del traçat i majora l'altre costat

a)

Terraplè

b)

Sobre terreny natual

c)

Trinxera

d)

Desmunt

49.

Estructures que es fan servir per a salvar depressions del terreny o per a salvar zones en les quals és més adequat que el traçat vagi elevat i que tenen una longitud superior als 10 metres però no arriben a les dimensions gegantines.

a)

Ponts

b)

Pontons

c)

Viaductes

d)

Clavegueres

50.

Estructures que es fan servir per a salvar depressions del terreny o per a salvar zones en les quals és més adequat que el traçat vagi elevat i que tenen dimensions gegantines.

a)

Ponts

b)

Pontons

c)

Viaductes

d)

Clavegueres

51.

Estructures que es fan servir per a salvar depressions del terreny o per a salvar zones en les quals és més adequat que el traçat vagi elevat i que tenen una longitud inferior als 10 metres.

a)

Pont

b)

Pontons

c)

Clavegueres

d)

Viaductes

52.

Estructures que es fan servir per a salvar depressions del terreny o per a salvar zones en les quals és més adequat que el traçat vagi elevat i que tenen una longitud inferior als 10 metres i només serveixen per al desguàs.

a)

Ponts

b)

Pontons

c)

Viaductes

d)

Clavegueres

53.

Quines són les formes de fer tunels?

a)

Màquines anomenadas

Talps

Explosius

Cel Obert

b)

Màquines anomenadas

Perforadora

Explosius

Cel Obert

c)

Amb pics i pales

Caban

Cel Obert

d)

Màquines anomenadas

Talps

Explosius

Terra Obert

54.

Quan el traçat ferroviari passa per sobre d’aquesta altra infrastructura ho fa mitjançant...

a)

Un pas inferior

b)

un pas superior

c)

un pas a nivell

d)

Un pas alt

55.

Quan el traçat ferroviari passa per sota de l’altra infraestructura ho fa mitjançant...

a)

un pas superior

b)

un pas inferior

c)

un pas a nivell

d)

un pas baix

56.

Quan el traçat ferroviari creua amb l'altra infraestructura al mateix nivell, llavors ho fa mitjançant...

a)

un pas a nivell

b)

un pas inferior

c)

un pas superior

d)

un pas de terra

57.

Figura poligonal ideal, el contorn de la qual marca l'espai que ha de quedar lliure per sobre de les vies per al pas dels trens

a)

Gàlib

b)

Cantó

c)

Garrot

d)

Entrevies

58.

El gàlib d'obra...

a)

és per les superestructures que es munten sobre el traçat ferroviari

b)

és per les superestructures que es munten sobre les vies

c)

té en compte els moviments laterals dels vehicles produïts pels sistemes desuspensió

d)

té en compte els moviments verticals dels vehicles produïts pels sistemes desuspensió

59.

El gàlib dinàmic...

a)

té en compte els moviments laterals dels vehicles produïts pels sistemes desuspensió

b)

té en compte els moviments verticals dels vehicles produïts pels sistemes desuspensió

c)

és per les superestructures que es munten sobre el traçat ferroviari

d)

és per les superestructures que es munten sobre el traçat de la¡es vies

60.

El carril més comú és el...

a)

Vignole

b)

Stephenson

c)

Trevithick

d)

Cugnot

61.

Quines són les parts de un carril de ferrocarril?

a)

un cap amb forma arrodonida, una ànima de petit gruix i un patí amb la seva base plana

b)

un cap amb forma triangle invertit, una ànima de petit gruix i un patí amb la seva base plana

c)

un cap amb forma arrodonida, una ànima de molt gruix i un patí amb la seva base plana

d)

un cap amb forma arrodonida, una ànima de petit gruix i un patí amb la seva base arrodonida

62.

Quina diferencia hi ha entre el carril d'un funicular i el del ferrocarril?

a)

a) El cap té forma de triangle invertit

b)

b) El cap té forma arrodonida però està més recta

c)

c) L'ànima és més gruixa

d)

d) a i b són correctes

63.

Els carrils es classifiquen en funció del seu pes per metre de longitud. Quins es es fan servir actualment?

a)

45 i 54 kg/m, tot i que s'arriba als 60 i 64 kg/m

b)

45 i 54 kg/m, tot i que s'arriba als 60 i 65 kg/m

c)

45 i 50 kg/m, tot i que s'arriba als 60 i 64 kg/m

d)

45 i 54 kg/m, tot i que s'arriba als 60 i 70 kg/m

64.

Com s'anomenen els carrils que es fabriquen de major longitud i s'uneixen entre ells mitjançant soldadura aluminotèrmica?

a)

Barres llarges soldades

b)

Carrils llargs

c)

Carrils llargs soldats

d)

Barres llarges

65.

Quina és la missió de les travesses?

a)

és servir de suport als carrils, mantenir el paral·lelisme entre els dos carrils de la via i transmetre el pes dels trens cap a la plataforma

b)

és servir de suport als carrils, mantenir el paral·lelisme entre els carrils de totes les vies i transmetre el pes dels trens cap a la plataforma

c)

és servir de suport als carrils, mantenir el paral·lelisme entre els dos carrils de la via i transmetre el pes dels trens cap al balast

d)

és mantenir el paral·lelisme entre els dos carrils de la via i transmetre el pes dels trens cap a la plataforma

66.

Quines són les funcions del balast?

a)

• repartir les càrregues dels trens d'una manera uniforme

• amortir les forces dels vehicles al seu pas per la via

• Protegir la plataforma de les variacions d'humitat causades pel medi ambient i facilita l’evacuació de l'aigua de la via

b)

• repartir les càrregues dels trens d'una manera uniforme

• amortir les forces dels vehicles al seu pas per la via

• Protegir la plataforma de les variacions d'humitat causades pel medi ambient

c)

• repartir les càrregues dels trens d'una manera uniforme

• amortir les forces dels vehicles al seu pas per la via

• Protegir la plataforma de les variacions de calor causades pel medi ambient i facilita l’evacuació de l'aigua de la via

d)

• repartir les càrregues dels trens d'una manera uniforme

• amortir les forces dels vehicles al seu pas per la via

• Protegir la plataforma de les variacions d'humitat causades per l'escalfament global i facilita l’evacuació de l'aigua de la via

67.

Quin tipus de subjecció es correspon a la següent descripció?

"van collats directament sobre els patins dels carrils. Entrela base dels patins dels carrils i la travessa es pot posar una placa d’assentament"

a)

Tirafons

b)

Elàstica

c)

Travessa

d)

Gàlib

68.

Quines són els desaventatges de la subjecció amb tirafons?

a)

• exerceix poca força sobre els patins dels carrils

• requereix força manteniment ja que els tirafons tenen tendència a descaragolar-se

b)

• exerceix poca força sobre els patins dels carrils

• requereix força manteniment ja que els tirafons tenen tendència a oxidar-se

c)

• exerceix massa força sobre els patins dels carrils

• requereix força manteniment ja que els tirafons tenen tendència a descaragolar-se

d)

• exerceix poca força sobre la ànima dels carrils

• requereix força manteniment ja que els tirafons tenen tendència a descaragolar-se

69.

Quines són les avantatges de la subjecció elàstica?

a)

• exercir una major força de subjecció, evitant així les deformacions dels carrils

• un menor manteniment, donat que els tirafons no es descargolen

b)

• exercir una menor força de subjecció, evitant així les deformacions dels carrils

• un menor manteniment, donat que els tirafons no es descargolen

c)

• exercir una major força de subjecció, sense evitar les deformacions dels carrils

• un menor manteniment, donat que els tirafons no es descargolen

d)

• exercir una major força de subjecció, evitant així les deformacions dels carrils

• un major manteniment, donat que els tirafons no es descargolen

70.

Què és la via en placa?

a)

Substitució del conjunt format per les travesses i el balast sobre la qual van subjectats directament els carrils

b)

Substitució del conjunt format per les subjeccions i el balast sobre la qual van subjectats directament els carrils

c)

Substitució del conjunt format per les travesses i el balast sobre la qual van subjeccions directament

d)

Substitució del conjunt format per les travesses i el gàlib sobre la qual van subjectats directament els carrils

71.

Els carrils estan inserits en la placa de formigó,encastats en un material sintètic que fa les funcions de subjecció i amortidor de les vibracions.

a)

Via en placa

convencional

b)

Via en placa amb carril encastat

c)

Via en placa

amb tirafons

d)

Via en placa amb subjecció elàstica

72.

Sobre la placa de formigó es col·loquen uns blocs, simulant lestravesses, sobre els quals es posen els carrils amb subjeccions convencionals

a)

Via en placa convencional

b)

Via en placa amb carril encastat

c)

Via en placa amb tirafons

d)

Via en placa amb subjecció elàstica

73.

Quin ample de via hi ha en la línia Barcelona-Vallès?

a)

internacional o normal

(1435mm)

b)

Via metrica

c)

Via ampla

(1668mm)

d)

Via ampla

(1670mm)

74.

Quin és l'ample de via de la línia Lleida - La Pobla de Segur

a)

internacional o normal

(1435mm)

b)

internacional o normal

(1430mm)

c)

Via ampla

(1668mm)

d)

Via metrica

75.

Quin és l'ample de via de la línia Llobregat - Anoia

a)

Internacional o normal

(1435mm)

b)

Via ampla

(1668mm)

c)

Via metrica

d)

Internacional o normal

(1440)

76.

Quin és l'ample de via de la línia Monistrol - Montserrat

a)

Internacional o normal

(1435mm)

b)

Via Ample

(1668mm)

c)

Internacional o normal

(1440mm)

d)

Via metrica

77.

Les travesses de formigó pesen...

a)

entre 200 i 300kg

b)

200kg

c)

300kg

d)

70kg

78.

Les travesses de fusta pesen

a)

entre 200 i 300kg

b)

200kg

c)

300kg

d)

70kg

79.

En general, les línies de ferrocarril no tenen rampes i pendents superiors a les __ mil·lèsimes, tot i que es pot arribar fins a les __ mil·lèsimes.

a)

40 i 60

b)

60 i 80

c)

40 i 80

d)

50 i 70

80.

El sistema de cremallera s fa servir per rampes i pendents que poden oscil·lar entre les __ i les __mil·lèsimes, tot i queen la majoria dels casos es troben entre les __ i les __ mil·lèsimes.

a)

50 i 500

100 i 200

b)

50 i 500

50 i 200

c)

50 i 200

50 i 200

d)

50 i 500

200 i 500

81.

A partir de la seva reconstrucció, l’any 2003, el nou tren cremallera de Montserrat també disposa d’un tram amb cremallera, entre les estacions de...

a)

Montserrat i Monistrol Vila

b)

Monistrol Vila i

Monistrol Enllaç

c)

Montserrat i

Monistrol Enllaç

d)

Cap es correcta

82.

A partir de la seva reconstrucció, l’any 2003, el nou tren cremallera de Montserrat també disposa d'un tram en adherència entre...

a)

Monistrol Vila i Monistrol Enllaç

b)

Montserrat i Monistrol Enllaç

c)

Montserrat i Monistrol Vila

d)

Cap es correcta

83.

Quins són els diferents tipus de carrils de cremallera que hi ha?

a)

Riggenbach

Strub

ABT

b)

Trevithick

Strub

ABT

c)

Riggenbach

Strub

ABD

d)

Riggenbach

Strud

ABT

84.

Quin és el tipus de carrils de cremallera més utilitzat?

a)

Riggenbach

b)

ABT

c)

Strub

d)

Trevithick

85.

Des de quin any circula el tren Cremallera de Montserrat?

a)

1892

b)

1853

c)

1931

d)

1957

86.

Quin any va haber un greu accident en el Cremallera de Montserrat

a)

1892

b)

1953

c)

1957

d)

1931

87.

Quin any es va tencar el cremallera de Montserrat després de sofrir un greu accident?

a)

1892

b)

1953

c)

1957

d)

1931

88.

Des de quin any circula el tren Cremallera de Núria?

a)

1892

b)

1953

c)

1957

d)

1931

89.

Quin any va ser reobert el cremallera de Montserrat?

a)

2003

b)

2007

c)

2004

d)

1957

90.

EL funicular es fa servir per unir dos punts molt localitzats amb una demanda de tràfic escassa o molt puntual, no separats per gaire distància, ... .

a)

entre mig i dos quilòmetres

b)

entre mig i un quilòmetra

c)

entre un i dos quilòmetres

d)

entre un i tres quilòmetres

91.

Els funiculars tenen una velocitat reduïda, podent arribar els més moderns fins a...

a)

36 km/h

(10 m/s)

b)

40 km/h

(11.11 m/s)

c)

35 km/h

(10 m/s)

d)

30 km/h

(8.33 m/s)

92.

Conjunt de fils que van penjats per sobre de les vies

a)

Catenaria

b)

Feeder

c)

Pantògraf

d)

Fil de contacte

93.

Estructura articulada anomenada pantògraf que prenla energia elèctrica

a)

Catenaria

b)

Pantògraf

c)

Feeder

d)

Fil de contacte

94.

Fil, que forma part de la catenaria, sobre el qual fa contacte el pantògraf del tren per prendre l’energia elèctrica

a)

Fil de contacte

b)

Fil sustentador

c)

Feeder

d)

Pèndoles

95.

Fil, que forma part de la catenaria, que aguanta el fil sustentador mitjançant les pèndoles, que descriu una corba coneguda en geometria com catenària

a)

Fil de contacte

b)

Feeder

c)

Pèndoles

d)

Mensula

96.

El fil de contacte ha de soportar el pas de...

a)

1500 V en CC(DC) i 800 A

b)

1500 V en CA(AC) i 800 A

c)

1500 kV en CA(AC) i 800 A

d)

1500 kV en CC(DC) i 800 A

97.

Braços que suporten el fil sustentador mitjançant uns aïlladors de vidre o ceràmica i s'encarreguen de mantenir constant l'alçada de la catenària

a)

Pèndoles

b)

Mènsules

c)

Pal

d)

Tirant

98.

Part que surt de la mènsula la missió dels qulas és mantenir el fil de contacte centrat respecte a l'eix de la via

a)

Pèndoles

b)

Tirants

c)

Seccionadors

d)

Pals

99.

S'encarrega de transportar l’energia procedent de les subestacions i d’alimentar el fil de contacte

a)

a) Fil sustentador

b)

b) Fil d'alimentació

c)

c) Feeder

d)

d) b i c són correctes

100.

Com que els fils sustentador i de contacte estan fabricats amb metalls, i aquests pateixen els efectes de la dilatació i encongiment, la catenària té un sistema de compensació mecànica. Bàsicament está constituït per seccions de catenària d'una llargada d'entre __ i __ quilòmetres i que als seus extrems estroben tibades mitjançant uns contrapesos que pengen d'unes politges.

a)

1 i 1.5km

b)

1 i 2km

c)

0.5 i 1.5km

d)

1 i 2.5km

101.

Dependència que disposa de lesinstal·lacions necessàries per atendre el servei de viatgers i/o mercaderies, alhora que té desviaments i, en ocasions, també vies per apartar trens i per tant pot estar dotada dels equipaments adients per intervenir en la circulació dels trens

a)

Estació

b)

Baixador

c)

Apartador

102.

Dependència dotada dels elements necessaris per atendre el servei de viatgers i/o de mercaderies, però que no intervé en la circulació de trens, i que tampoc té ni desviaments ni vies per apartar trens

a)

Estació

b)

Baixador

c)

Apartador

103.

Dependència dotada desviaments i vies per apartar trens, però no instal·lacions adients per atendreels serveis de persones, tot i que pot atendre els de mercaderies

a)

Estació

b)

Baixador

c)

Apartador

104.

Màquines que permeten l'adquisició directa de qualsevol títol de transport per part dels clients i ofereixen la màxima accessibilitat i estan adaptades per a l’ús de totes les persones

a)

MAE

b)

BTE

c)

MTE

d)

BAE

105.

Impedeixen l'accés dels clients a les andanes si no posseeixen un títol de transport vàlid per al'estació i el recorregut que volen fer, així com la sortida si el bitllet no és el correcte

a)

MAE

b)

BTE

c)

MTE

d)

BAE

106.

Tipus de via que són les de circulació normal dels trens

a)

Vies de pas

b)

Vies de apartat

c)

Vies mortes

d)

Vies directes

107.

Tipus de via que es troben connectades a elles per ambdós costats, i serveixen per a apartar trens

a)

Vies de pas

b)

Vies de apartat

c)

Vies mortes

d)

Vies indirectes

108.

Tipus de vies que es desvien de les de pas o de les d'apartat i només tenen connexió amb elles per un costat, acabant en un topall per l'altre costat

a)

Vies de pas

b)

Vies de apartat

c)

Vies mortes

d)

Vies indirectes

109.

A una estació en un tram de via única, la via de pas dels trens és la via...

a)

1 o general

b)

1

c)

1 o única

d)

única

110.

A estacions en trams de doble via, la via d'apartat situada entre les vies 1 i 2 és la via...

a)

central

b)

0

c)

general

d)

única

111.

Grup de vies que serveixen per a estacionar els trens que nopresten servei. Poden trobar-se dins d'una estació o formant una estació independent

a)

Dipòsits

b)

Taller

c)

Baixador

d)

Apartador

112.

Vehicles que disposen de motors i que tenen com a funció exclusiva la dedonar tracció als trens i, per tant, d’arrossegar-los

a)

Locomotores

b)

Automotors

c)

Cotxes

d)

Vagons

113.

Vehicles que, tot i que disposen de motors per a donar tracció als trens, a més permeten transportar viatgers i mercaderies

a)

Locomotores

b)

Automotors

c)

Cotxes

d)

Vagons

114.

Vehicles que no disposen de motors i que estan destinats al transport de persones. Han de ser arrossegats

a)

Locomotores

b)

Automotors

c)

Cotxes

d)

Vagons

115.

Vehicles que no disposen de motors i que estan destinats al transport de mercaderies. Han de ser arrossegats

a)

Locomotores

b)

Automotors

c)

Cotxes

d)

Vagons

116.

Tipus de tren format per diversos vehicles que, en condicions normals, no espoden desacoblar de la seva composició.

Aquests trens estan destinats al transport de persones.

Estan formats per automotors (cotxes motors) i cotxes (cotxes remolcs)

a)

a) Unitat de Tren

b)

b) UT

c)

c) UD

d)

d) a i b són correctes

117.

Els eixos sobresurten per la part exterior de les rodes

a)

Mànecs

b)

Mènsules

c)

Pèndules

d)

Caixa de greix

118.

El guiatge de la caixa de greix, que permet el moviment vertical del vehicle mantenint el horitzontal, es pot fer mitjançant ____.

a)

elements fixos (plaques deguarda) o articulats (bieles)

b)

elements fixos (bieles) o articulats (plaques deguarda)

c)

elements articulats

d)

Cap és correcta

119.

La suspensió primària és la situada entre la caixa de greix i el bastidor rígid del bogi. És la suspensió de seguretati té la missió de mantenir la roda fixada al carril.

Poden fer servir...

a)

molles helicoïdals, ballestes o tacs de goma

b)

molles helicoïdals, ballestes o balons pneumàtics

c)

molles helicoïdals, ballestes, tacs de goma o balons pneumàtics

d)

molles helicoïdals, tacs de goma o balons pneumàtics

120.

La suspensió secundària és la situada entre el bastidor del bogi i el vehicle.

És la suspensió de confort i té la missió d'amortir les vibracions que del rodatge poden passar al vehicle.

a)

molles helicoïdals, ballestes, tacs de goma o balons pneumàtics

b)

molles helicoïdals, ballestes o balons pneumàtics

c)

molles helicoïdals, tacs de goma o balons pneumàtics

d)

molles helicoïdals, ballestes o tacs de goma

121.

A quina pressió comprimeix l'aire l'equip de producció d'aire?

a)

10kg/cm3

b)

5kg/cm3

c)

10g/cm3

d)

5g/cm3

122.

A quina pressió està l'aire que es troba a la canonada de fre?

a)

10kg/cm3

b)

5kg/cm3

c)

10g/cm3

d)

5g/cm3

123.

Un volant o palanca que, accionada a mà, estrenyuna part de les sabates de fre del vehicle. Per afluixar aquest fre, cal accionar el volant o palancamanualment en sentit contrari. Es fa servir a locomotores, cotxes i vagons.

a)

Fre de estacionament Manual

b)

Fre de estacionament Automàtic

c)

Fre de funcionament Manual

d)

Fre de funcionament Automàtic

124.

Quan un tren es desconnecta de la seva alimentaciód'energia, el circuit del fre continu d'aire comprimit va perdent l'aire a pressió. De manera automàtica, unes molles compensen l'esforç de frenada d'una part de les sabates i les mantenen fregant.

Aquest fre s'afluixa quan el circuit del fre continu d'airecomprimit torna a estar ple.

És emprat en les unitats de tren

a)

Fre d'estacionament d'accionament automàtic

b)

Fre d'estacionament d'accionament manual

c)

Fre de funcionament d'accionament automàtic

d)

Fre de funcionament d'accionament automàtic

125.

Connexió que permet que la composició del tren formi un conjunt solidari

a)

Connexió Mecanica

b)

Connexió Pneumàtica

c)

Connexió Elèctrica

d)

Connexió Hidraulica

126.

Connexió que permet que el circuit del fre continu d'aire comprimit arribi a tots els vehicles de la composició

a)

Connexió Mecanica

b)

Connexió Pneumàtica

c)

Connexió Elèctrica

d)

Connexió Hidràulica

127.

Connexió que permet establir una continuïtat en alguns circuits elèctrics, per tal que arribin a d'altres vehicles de la composició bé l'alimentació d'energia elèctrica o bé determinats senyals elèctrics de comandament

a)

Connexió Mecànica

b)

Connexió Pneumàtica

c)

Connexió Elèctrica

d)

Connexió Hidràulica

128.

Per acoblar dos vehicles amb aquest tipus d'enganxall, cal que els dos estiguin fortament apretats pels seus topalls. Un agent ferroviari hade posar a mà la brida d'un vehicle sobre l'enganxall de l'altre, tot i collant el tensor per formar un conjunt rígid.

Les conduccions pneumàtiques i elèctriques que hi hagi cal també acoblar-les a mà.

a)

Enganxall manual topall brida

b)

Enganxall semiautomàtic

c)

Enganxall rígid semipermanent

d)

Enganxall automàtic

129.

L'acoblament es fa apropant un vehicle a l'altre fins que es toquen els dos enganxallsi es tanquen, de manera automàtica, les ungles de subjecció. Per desenganxar, cal obrir manualment l'ungla de subjecció d'un dels dos vehicles,mitjançant una palanca o cadena.

Alguns porten incorporades les conduccions pneumàtiques, però normalment tant aquestes com les elèctriques cal acoblar-les a mà.

a)

Enganxall topall brida

b)

Enganxall semiautomàtic

c)

Enganxall automàtic

d)

Enganxall rígid semipermanent

130.

L'acoblament es fa apropant un vehicle a l'altre fins que es toquen els dos enganxalls i es tanquen, de manera automàtica, les ungles de subjecció.

Per al desacoblament només cal prémer un botó situata la cabina de conducció i separar els dos vehicles.

Aquests enganxalls porten incorporades lesconduccions pneumàtiques i elèctriques. Es fan servir per acoblar unitats de tren entre elles

a)

Enganxalls manual de topall brida

b)

Enganxalls semiautomàtic

c)

Enganxalls automàtic

d)

Enganxalls rígid semipermanent

131.

Estan formats per unes barres rígides i connexions pneumàtiques i elèctriques, que només és possible acoblar i desacoblar dins els tallers demanteniment amb eines especials.

Aquest tipus d'acoblament uneix entre ells els cotxes que formen part d'una UT i que, en condicions normals, no cal diferir ni afegir a la seva composició.

a)

Enganxalls manual de topall brida

b)

Enganxalls semiautomàtic

c)

Enganxalls automàtic

d)

Enganxalls rígid semipermanent

132.

Estructura rígida i molt forta, que dona resistència mecànica al vehicle, que es recolza sobre el rodatge i que incorpora els frens i els acoblaments. Sobre aquesta es munta el tipus de caixa que convingui

a)

Bastidor

b)

Bogis

c)

Estructura autoportant

133.

Estructura construïda com un conjunt resistent, recolzada sobre el rodatge i que incorpora els frens, els acoblaments i tots els elements necessaris per la seva funció detransport

a)

Bastidor

b)

Estructura autoportant

c)

Bogis

134.

Material motor que no necessita cap instal·lació exterior com es el cas de la catenària

a)

Motor de tracció dièsel

b)

Motor de tracció elèctrica

c)

Motor de tracció gas-oil

135.

Quins són els elements de funcionament d'un vehicle motor de tracció elèctrica?

a)

• Equip de captació de corrent (pantògraf)

• Disjuntor principal

(aïllar tot el circuit elèctric)

• Equip de potència

(modifica l’energia elèctrica)

• Motors de tracció

• Equip de control

b)

• Equip de captació de corrent (càtenaria)

• Disjuntor principal

(aïllar tot el circuit elèctric)

• Equip de potència

(modifica l’energia elèctrica)

• Motors de tracció

• Equip de control

c)

• Equip de captació de corrent (pantògraf)

• Disjuntor principal

(modifica l’energia elèctrica)

• Equip de potència

(aïllar tot el circuit elèctric)

• Motors de tracció

• Equip de control

d)

Cap és correcta

136.

Hi ha tres menes de vehicles motors de tracció dièsel en funció del tipus de transmissió, a quina pertany aquesta descripció?

"L'acoblament entre el motor i els eixos es fa mitjançant engranatges o cadenes."

a)

Transmissió mecànica

b)

Transmissió hidràulica

c)

Transmissió elèctrica

137.

Hi ha tres menes de vehicles motors de tracció dièsel en funció del tipus de transmissió, a quina pertany aquesta descripció?

"L'acoblament entre el motor i els eixos es fa mitjançant l'oli que hi ha dins una caixa hermèticament tancada. Dins aquesta hi ha dues turbines: el motor dièsel acciona una de les turbines, que fa que l'oli comenci a girar; aquest oli girant acaba per moure l'altra turbina, que va acoblada als eixos"

a)

Transmissió mecànica

b)

Transmissió hidràulica

c)

Transmissió elèctrica

138.

Hi ha tres menes de vehicles motors de tracció dièsel en funció del tipus de transmissió, a quina pertany aquesta descripció?

"El motor dièsel va acoblat a un generador de corrent elèctric. Com més ràpid giri el motor dièsel, més corrent sortirà del generador. Apartir del generador, els equipaments són els mateixos que els emprats en els vehicles motors de tracció elèctrica"

a)

Transmissió mecànica

b)

Transmissió hidràulica

c)

Transmissió elèctrica

139.

el cantó i els senyals de blocatge que els protegeixen, s'elaborentota una sèrie de normes que permeten, no només que la circulació dels trens sigui segura, sinó que totsels trens i els agents ferroviaris treballin amb les mateixes normes, mètodes i sistemes. Aquestes normescomunes fonamentals venen recollides en un document anomenat...

a)

Reglament de Circulació

b)

Guia de Circulació

c)

Reglament de Seguretat

d)

Guia de Seguretat

140.

Equips que accionen, de forma coordinada i segura, els aparells de viai els senyals que es troben dins de l'àmbit d'una estació, a la vegada que impedeixenrealitzar moviments incompatibles

a)

Enclavaments

b)

Blocatges

c)

Senyals de Blocatges

d)

Cantó

141.

A quin enclavament correspon la següent descripció?

"representació esquemàtica deles vies, aparells de via i senyals d'una estació o apartador, disposant dels polsadors necessarisper accionar-los"

a)

Quadre de control o aplicació informàtica

b)

Sala de senyalització

c)

Equipament sobre el terreny

142.

A quin enclavament correspon la següent descripció?

"els armaris amb relés o els aparell electrònics que analitzen i executen les ordres rebudes per l’agent de circulació i les transmeten als parells de via i als senyals"

a)

Quadre de control o aplicació informàtica

b)

Sala de senyalització

c)

Equipament sobre el terreny

143.

A quin enclavament correspon la següent descripció?

"tots els cables, comprovadors, circuits de via,etc. que són necessaris per tal que les ordres i informacions arribin des de cada aparell de via isenyal a la sala de senyalització"

a)

Quadre de control o aplicació informàtica

b)

Sala de senyalització

c)

Equipament sobre el terreny

144.

Sistema on els senyals de blocatge protegeixen deforma automàtica, pel davant i pel darrere, els trens que hi circulen. Quan un tren entra en un cantó,el senyal d'accés passa a la indicació de "parada". Quan aquest tren va avançant i allibera el cantó,el senyal que hi dona accés passarà a la indicació d'"anunci de parada". Quan allibera el següentcantó, el senyal que el protegeix passarà a donar la indicació d'"anunci de parada" i l'anterior la de"via lliure".

a)

Blocatge automàtic

b)

Sistema d'enclavament

c)

Blocatge Manual Centralitzat

d)

Blocatge Manual Local

145.

Sistema que consisteix en establir punts de blocatge clarament definits (punts quilomètrics, estacions, senyals de bloqueig, etc.)

a)

Blocatge Automatic

b)

Sistema d'Enclavaments

c)

Blocatge Manual Centralitzat/Local

d)

Blocatge Manual Centralitzat

146.

Gran panell de retroprojectors, on estan integrats tots els enclavaments de les línies i els trams de plena via existents entre les estacions i apartadors on la circulació de trens a les línies acostuma a ser dirigida des del...

a)

Control de Trànsit Centralitzat (CTC)

b)

Centre de Informació Centralitzat (CIC)

c)

Centre de Supervisió d'Estacions (CSE)

147.

Comunica entre elles totes les estacions, apartadors i baixadors iel CTC, així com d'altres dependències de l'empresa

a)

telefonia interior

b)

radiotelefonia

c)

radiotelefonia interior

d)

telefonia especial

148.

Sistema de comunicació que serveix per comunicar-se des del CTC amb els/les maquinistes dels trens

a)

telefonia interior

b)

radiotelefonia

c)

radiotelefonia interior

d)

telefonia especial

149.

Sistema de seguretat que funciona mitjançant l'emissió de senyals de radiofreqüència a través dels propis carrils. Uns captadors situats a la part davantera dels trens reben aquests senyals i els transmeten a un panell de control situat a la cabina de conducció.

a)

ATP

Automatic Train Protection

b)

FAP

Frenat Automàtic Puntual

c)

ATO

Automatic Train Operation

150.

En el Sistema ATP el senyal de ràdiofreqüència pot tenir sis valors, que equivalen a velocitats de...

a)

0, 20, 30, 45, 60, 90

b)

0, 20, 30, 40, 60, 90

c)

0, 15, 30, 45, 75, 90

d)

0, 20, 30, 45, 65, 90

151.

Sistema de seguretat que està format per balises situades per parelles davant de cada senyal de blocatge i de determinadeslimitacions de velocitat. Aquestes balises tenen una configuració elèctrica que, en passar persobre el captador de cada tren, genera un senyal de ràdiofreqüència que transmet la indicaciócorresponent al panell de control situat a la cabina de conducció.

a)

ATP

Automatic Train Protection

b)

FAP

Frenat Automàtic Puntual

c)

ATO

Automatic Train Operation

152.

En el sistema FAP cada senyal de blocatge té una balisa tot just davant seu i una altra uns ___ metres abans, per tal d'advertir amb la suficient antelació de la indicació del senyal.

a)

200 o 300

b)

200

c)

300

d)

250

153.

En el sistema FAP quan el senyal de blocatge dona indicació de "parada", al pas per la balisa prèvia sona un xiulet llarg i s'encén un llum vermell. El tren ha de passar per la balisa per sota de...

a)

45km/h

b)

40km/h

c)

50km/h

d)

35km/h

154.

Partint de les dades del recorregut, parades, composiciói velocitat màxima del tren, es determina el temps necessari per a cobrir aquest recorregut.

a)

Marxa tipus

b)

Malla

c)

Llibre d'itineraris

d)

Horaris

155.

Gràfic on figuren les hores a les abscisses(eix horitzontal), dividides en minuts, i les estacions, baixadors i apartadors a les ordenades (eix vertical). En aquest gràfic, i en base al servei que es vol oferir, es van dibuixant les marxes dels trens en forma de línies inclinades, conforme als temps de marxa previstos a les marxes tipus. Aquí és on es van determinant els encreuaments de trens en estacions situades en trams de via única, les incompatibilitats en estacions de bifurcació, les entrades i sortides ordenades a les estacions terminals, etc.

a)

Marxa tipus

b)

Malla

c)

Llibre d'itineraris

d)

Horaris

156.

Entitat que s'encarrega de coordinar la circulació de trens i pren les decisions necessàries davant de qualsevol incidència.

És la màxima autoritat pel que fa a la circulació de trens

a)

Control de Trànsit Centralitzat

CTC

b)

Centre de Comandament Integrat

CCI

c)

Centre de Supervisió d’Estacions

CSE

d)

Centre d’Informació al Client

CIC

157.

Centre que coordini l'actuació del conjunt dispers d'agents ferroviaris

a)

Control de Trànsit Centralitzat

CTC

b)

Centre deSupervisió d’Estacions

CSE

c)

Centre d’Informació al Client

CIC

d)

Centre de Comandament Integrat

CCI

158.

Centre que coordina l'actuació del personal de les estacionsi baixadors pel que fa a aspectes relacionats amb les seves instal·lacions i a tasques d’atenció al client. També s'encarrega del control de les estacions i del model de venda de bitllets de transport, basat en lesmàquines d'autoexpendició (MAE) i les barreres tarifàries (BTE).

a)

Centre de Supervisió d'Estacions

CSE

b)

Centre de Comandament Integrat

CCI

c)

Control de Trànsit Centralitzat

CTC

d)

Centre d’Informació al Client

CIC

159.

Centre que s'encarrega del funcionament de la megafonia de les estacions i atén el telèfon extern, alqual poden trucar les persones usuàries per demanar qualsevol mena d'informació sobre el serveiofert.

a)

Centre de Comandament Integrat

CCI

b)

Control de Trànsit Centralitzat

CTC

c)

Centre de Supervisió d’Estacions

CSE

d)

Centre d’Informació al Client

CIC

160.

Persona que, en determinats trens, o en determinades circumstànciesdel servei, és requerida per anar als trens per tal de desenvolupar-hi tasques auxiliars

a)

Agent d' acompanyament

b)

Agent de circulació

c)

Agent d’estacions

d)

Agent en pràctiques

161.

A FGC aquest centre coordina l’actuació dels agents que están englobats en el El Control de trànsit Centralitzat (CTC), el Centre de Supervisió d’Estacions (CSE) iel Centre d’Informació al Client (CIC).

a)

Centre de Comandament Integrat

CCI

b)

Control de Comandament Integrat

CCI

c)

Centre de Comandament d'Informació

CCI

d)

Control de Centralitzat Integrat

CCI

162.

Deformació accidental dels carrils, causada per la seva dilatació, que pot provocar situacionsde risc per a la circulació de trens

a)

Garrot

b)

Gàlib

c)

Cor

d)

Llaguna

163.

Ruta assegurada i delimitada per al moviment que ha de fer un tren

a)

Itinerari

b)

Itinerari de servei

c)

Jornada de servei

d)

Llibre de maniobres

164.

Moviment que consisteix a l’acoblament i desacoblament de dos trens o en afegir i segregar vehicles d’un tren

a)

Maniobra

b)

Encreument

c)

Acoblatge

d)

Maniobra d'acoblament

165.

Desplaçament d’un tren, per una mateixa via o cap a una altra, sense arribar a l’estació següent

a)

Maniobra

b)

Acoblatge

c)

Desviament

d)

Maniobra d'acoblament

166.

Marxa que ens obliga a regular la velocitat del tren, d’acord amb el tram de via queva apareixent, amb la finalitat de poder aturar-lo davant de qualsevol possible obstacle. Es pot complementar amb una limitació de la velocitat màxima

a)

Marxa vista

b)

Marxa normal

c)

Marxa precaució

d)

Marxa d'emergencia

167.

Marxa que ens permet circular a la velocitat prevista en l’itinerari, o a la màxima permesaper les instal·lacions, si el tren circula amb retard

a)

Marxa vista

b)

Marxa normal

c)

Marxa diaria

d)

Marxa directa

168.

Agent en servei al Centre de Comandament Integrat CCI

a)

Operador

b)

Agent de circulació

c)

Agent d’estacions

d)

Agent d'

acompanyament

169.

Terme sota el qual s’agrupen les persones que poden intervenir en la regulacióde la circulació: operadors i agents de servei en les estacions i punts de blocatge

a)

Agent de circulació

b)

Agent d'

acompanyament

c)

Agent de conducció

d)

Agent d'estacions

170.

Tram de via comprès entre dues estacions, baixadors o apartadors

a)

Plena Via

b)

Via Directa

c)

Via 0

d)

Entrevia

171.

Conjunt format per les dues vies que existeixen entre dues estacions o apartadors per a la circulació de trens, podent circular els trens per cadascuna d’elles en qualsevol dels dos sentits de la marxa indistintament

a)

Via doble banalitzada

b)

Via doble especial

c)

Via doble

d)

Via doble de doble marxa