Quina de les següents característiques NO correspon als pacients en fase terminal?

Les cures pal·liatives són el tipus d’atenció o tractament que s’ofereix de manera especialitzada a les persones adultes que pateixen càncer en fase avançada, quan ja no responen al tractament.

Un cop diagnosticada la malaltia terminal, es poden realitzar proves d'exploració, cirurgies o altres intervencions més agressives (havent informat al pacient i tenint el seu consentiment).

Una persona que té un pronòstic de vida superior a 6 mesos, no necessitarà rebre cures pal·liatives perquè encara disposa de temps per provar nous tractaments.

El concepte de dolor total fa referència a aquelles relacions entre el dolor físic i els estats psicològics, emocionals, espirituals i socials que poden afectar a l'estat de salut dels pacients.

La finalitat de les cures pal·liatives és millorar, tant com es pugui i des del més aviat possible, la qualitat de vida de la persona malalta i del seu entorn cuidador.

Les cures pal·liatives NO tenen com a objectiu...

No podran rebre cures pal·liatives aquelles persones que hagin rebutjat un tractament per curar la seva malaltia i conseqüentment, entrin en el procés final de vida.

Quan un/a pacient comença a veure el seu deteriorament físic i pateix dolor, tenint en compte les reaccions habituals que es tenen en conèixer l'estat terminal, en quina fase del procés es troba?

Quan el pacient mostra reaccions agressives envers el cuidador, la família o cap a ell mateix, el TCAI ha de ser tolerant i no personalitzar els possibles atacs d'ira del pacient.

A vegades, els membres de l'equip d'atenció al malalt terminal també poden travessar diferents moments o fases psicològiques (negació, ira, negociació, depressió i acceptació) durant la relació terapèutica, tot i que poden no apareixen a tothom per igual ni en el mateix ordre.

Els símptomes refractaris són aquells que no responen a cap tractament i suposen molt patiment pel pacient terminal si no s'arriben a controlar

El dolor és l'únic símptoma que cal que ens preocupi en els pacients terminals.

L'anorèxia és un símptoma que es caracteritza per la manca o disminució de les ganes de menjar. 

Quin dels següents factors poden causar restrenyiment en els pacients terminals? (més d'una resposta correcta)

La caquèxia és la sensació patològica de debilitat o cansament, generalitzada a tot el cos

El nivell de preocupació de la família augmenta durant la fase d'agonia, perquè freqüentment apareixen símptomes com l’enllitament, l’estat semicomatós, la disfàgia i els sorolls respiratoris.

L'astènia és l’alteració profunda de l'organisme que apareix en la fase final de certes malalties. Es caracteritza per un estat d'extrema desnutrició, atròfia muscular i debilitat.

A què es refereix el símptoma d'estertor o ranera agònica?

La família i l’entorn cuidador poden presentar també alguns problemes relacionats amb la situació d’estrès i preocupació que viuen, com ara cansament, aïllament i ansietat.

Quina de les següents intervencions NO es considera com a cures pal·liatives?

L'equip de cures cures pal·liatives està format per metges i infermeres, la resta de professionals de la salut hi col·laboren externament.

A Catalunya, es disposa d'equips interdisciplinaris especialitzats en cures pal·liatives, els quals ofereixen suport i valoració dels casos més difícils a cada nivell assistencial. Els més importants són el PADES en l'entorn hospitalari i les UFISS a nivell domiciliari.

Quan un/a metge/ssa del CAP té dubtes sobre l’atenció a pacients amb necessitats pal·liatives o malalties cròniques avançades, pot consultar a l'equip de PADES per a fer una valoració del cas.

L'adequació de l'esforç terapèutic (AET) consisteix en NO aplicar mesures o tractaments invasius als pacients terminals, independentment del seu pronòstic i la seva qualitat de vida.

L'eutanàsia i la sedació pal·liativa utilitzen els mateixos tractaments.

La sedació pal·liativa i l'adequació de l’esforç terapèutic formen part del tractament habitual dels pacients terminals.

La sedació pal·liativa s'aplica a tots els pacients terminals.

Si un pacient o la seva família ens demana informació sobre les cures que estem aplicant, no els hi podem donar, hauran de preguntar al personal mèdic.

Quin d'aquests es considera com un signe clínic de mort?

Marca les intervencions que formen part de les cures post-mortem: (n'hi ha més d'una)

Les cures post-mortem s'han de fer després de què aparegui el "Rigor mortis".

Durant el procés final de vida com després de la mort d'un pacient, l'actuació dels professionals sanitaris és molt important (mostrar respecte, sensibilitat i preocupació), ja que pot tenir un efecte beneficiós tant en el pacient com en la família.

Per aconseguir oferir una atenció de qualitat, ens hem d'adaptar a cada pacient i definir un pla d'atenció individualitzat, tot respectant la seva voluntat, valors i prioritats.

El/la professional responsable de les cures del pacient és qui ha de certificar la mort.

Els familiars participen en les cures post-mortem

Un pacient amb una malaltia infecciosa que s'ha mort, no suposa cap risc potencial d'infecció i per tant no cal fer cap mesura especial.

L'objectiu del document de voluntat anticipades (DVA) és mantenir l'autonomia dels pacients (decisions personals) i augmentar la seguretat dels professionals a l'hora de respectar-les.