1.  Element decoratiu que remata els tres vèrtexs d'un frontó.

1.   Plaça pública en el centre de la ciutat grega, servia per al mercat, reunió…, era el centre neuràlgic de la vida ciutadana.

1. Temple que presenta pòrtic de columnes a les dues façanes menors.

1.  Base o pedestal d’un temple format per tres escalons o grades. Característic de l’art clàssic. Comença per B.

1.   Base o pedestal d’un temple format per tres escalons o grades. Característic de l’art clàssic. Acaba amb A.

1. Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l'obra.

1.  Element ubicat sobre el fust de la comuna que sosté directament l’arquitrau. Sol estar decorat i adopta formes molt diverses.

1.  Escultura femenina que substitueix el fust d'una columna o un pilar.

 Sala que guarda l'estàtua de la divinitat al temple clàssic. Amb N.

(a)  

 Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà quan està dret i en actitud de descans.

(a)  

1. Estàtua grega d’època arcaica de marbre o bronze que representa una figura femenina. Amb K.

1. Element arquitectònic que corona un entaulament, que en sobresurt i sol aparèixer motllurada.

1. Curvatura convexa donada al fust de la columna pels arquitectes grecs.

1. Conjunt format per l'arquitrau, el fris i la cornisa en l'arquitectura clàssica.

1. Espai on es desenvolupava l'acció teatral. Característic de l’època clàssica. Amb E.

1.  Procediment per representar una figura que en la realitat estaria ubicada en posició perpendicular o obliqua en relació amb el plànol pictòric.

1. Pòrtic amb columnes situat a l'àgora de les ciutats gregues.

1.  Part anterior o principal d’un edifici per l’exterior. Conté la Ç.

1. Espai horitzontal situat entre l'arquitrau i la cornisa en l'arquitectura clàssica.

1. Coronament triangular d'una façana, un pòrtic, una porta o una finestra.

1. Part vertical de la columna entre la base o l'estilòbata i el capitell. Pot ser llis o amb estries.

1. Element arquitectònic situat horitzontalment sobre els brancals d'una porta.

1. Al fris dòric, peça quadrangular, generalment decorada, situada entre els tríglifs.

1. Decoració que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment o calç, tessel·les, peces de marbre…

1. Part posterior d'un temple grec sense comunicació amb la naos i oposada a la pronaos.

1. En arquitectura clàssica, estil o disposició dels elements sustentadors i sustentats que componen un edifici, especialment pel que es refereix a la

forma, proporcions i ornamentació de la columna i l’entaulament. Els

principals són: dòric, jònic, corinti, toscà i compost. Dues paraules.

1.  Part del teatre de forma semicircular o circular on es col·locava l'altar, el cor, els músics...

1. Espai destinat a exercicis gimnàstics.

1. Element arquitectònic de suport vertical de secció no circular.

1. Revestiment de colors que cobreix les obres arquitectòniques o escultòriques.

1.  Estructura arquitectònica situada a l'entrada d'un edifici, sostinguda per columnes o pilars.

Sala o pòrtic que precedeix la naos en un temple clàssic.

(a)  

1. En escultura, la figura o ornament que sobresurt del pla que forma el fons. Segons el gruix dels objectes representats es denomina baix relleu, mig

relleu o alt relleu.

1.  Objecte funerari en forma de caixa de gran diversitat de formes i decoració en el qual es col·loca el cos del difunt.

1.  Escultura de fusta / Tècnica per obrar una escultura de fusta o pedra.

 Bloc cilíndric que, superposat, forma el fust d'una columna.

(a)  

1. Edifici destinat a representacions escèniques i musicals d’època clàssica. Consta d'hemicicle o càvea, orquestra, prosceni i escena.

1. Cadascuna de les petites peces cúbiques de marbre, terra cuita, vidre, etc., que s'utilitzen per formar un mosaic.

A l'antiga Grècia, temple circular.

(a)  

1. En l'ordre dòric, cadascuna de les parts en què està dividit el fris amb una disposició alternada amb les mètopes.

Ornament en espiral característic del capitell jònic. També, en llenguatge genèric, s’utilitza com a sinònim de tot motiu decoratiu curvilini.

(a)