Expressa, de manera espontània, el caràcter d'un poble, una cultura, etc. És el reflex de la seva manera de ser, amb la qual s'identifiquen. El mateix poble és el creador i l'intèrpret d'aquesta música.

Està basada en la moda, i el seu valor musical està condicionat pels interessos comercials.

Les principals característiques de la música popular són les següents:

• Majoritàriament és música anònima.

• En general, es transmet de manera oral, de generació en generació; per això, encara que no s'escriu en partitura, aquest tipus de música és música transcrita.

• Compleix una funció social determinada: per exemple, la música folklòrica s'empra en les festes tradicionals dels pobles.

• A vegades, és una música lligada a la dansa o a algun tipus de moviment.

Són obres interpretades exclusivament per instruments musicals. Si és un únic instrument, rep el nom de solista. Si l'obra és interpretada per un grup reduït d'instruments, es denomina conjunt o agrupació musical o, en música culta, música de cambra. Finalment, si la peça és interpretada per una orquestra simfònica, parlem de música simfònica.

Està destinada exclusivament a la veu. És el que es denomina cantar «a capela». Les agrupacions que existeixen en aquest gènere són les següents: solista, duo, trio, agrupació coral, cor simfònic (de 30 a 60 integrants), orfeó (més de 100 integrants), escolania o cor de veus blanques (sol nens i nenes), cor femení, cor masculí i cor mixt.

Són peces musicals interpretades conjuntament per instruments i veus.