Arc d'una circumferència superior a 180 º amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada. Característic de l'art islàmic.

(a)  

Arc semicircular que té el centre en la línia d'arrencada.

(a)  

1. Arc format per lòbuls juxtaposats, quasi sempre en nombre imparell.

Característic de l'art islàmic.

Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i finestres en construccions islàmiques.

(a)  

Espai triangular ubicat entre l’extradós d’un arc i l’arrabà que l’emmarca.

(a)  

1.  Coberta semiesfèrica generalment ubicada sobre un espai quadrat que

empra les petxines per passar a una planta circular o octogonal. Per aconseguir més alçada s’ubica sobre un tambor i pot estar coronada per una llanterna.

Cadascuna de les peces que formen un arc.

(a)  

Superfície convexa exterior d'un arc o volta.

(a)  

1. Sala de la mesquita destinada a l’oració. Generalment formada per naus

perpendiculars a l’alquible.

1.  Filera de pedres d'un mur sobre la qual descansa o arrenca un arc o

volta.

Superfície interna d'un arc o d'una volta.

(a)  

Amplada màxima d'una obertura.

(a)  

Petit recinte d'una mesquita, proper al mihrab, destinat a les autoritats.

(a)  

En el món musulmà, edifici destinat a l'oració comunitària.

(a)  

1. Nínxol còncau emmarcat per columnes situat generalment a la part

central de l’alquible. La seva funció és orientar els precs dels fidels cap a la Meca.

Torre d'una mesquita des d'on el muetzí crida a l'oració.

(a)  

1. Púlpit o trona, coronat amb dosser, prop del mihrab d'una mesquita des

d'on predica l'imam o es llegeix l'Alcorà.

1. Decoració que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment o calç,

tessel·les, peces de marbre...

1. Revestiment de colors que cobreix les obres arquitectòniques o

escultòriques.

1. Decoració formada per petits prismes juxtaposats verticalment amb la

superfície inferior còncava que semblen estalactites i adornen cúpules,

arcs, voltes i capitells. Característica de l’art islàmic.