WorksheetsUntitled Quiz
Total questions: 76
Worksheet time: 41mins
En relació amb la definició de salut segons l’OMS (1948):
Es defineix com l’absència de malaltia.
Es defineix com un estat complet de benestar físic, mental i social.
Inclou la capacitat d’afrontar desafiaments socials i emocionals.
És fàcil d’operativitzar i mesurar.
En relació amb el concepte de benestar segons l’OMS (2021):
Es limita a la salut física.
Inclou qualitat de vida, resiliència i capacitat d’acció.
Exclou la dimensió social.
Només s’aplica a països amb alt nivell econòmic.
En relació amb els determinants socials de la salut:
El 80% dels factors que influeixen en la salut són dins del sistema sanitari.
Les causes de mala salut són majoritàriament socials.
Les polítiques municipals no poden influir en els determinants socials.
Les diferències en salut són inevitables i justes.
En relació amb el gradient social en salut:
Com pitjor és la posició social, pitjor és la salut i menor esperança de vida.
El gradient social només afecta la infància.
El gradient social és exclusiu de països en desenvolupament.
No té relació amb els determinants socials.
En relació amb l’universalism proporcional:
Proposa accions només per a grups vulnerables.
Proposa accions universals amb intensitat proporcional al desavantatge.
Proposa accions iguals per a tothom sense diferències.
Limita les accions al sistema sanitari.
En relació amb la Carta d’Ottawa (OMS, 1986):
Els prerequisits per a la salut són exclusivament sanitaris.
Inclou pau, educació, habitatge, ecosistema estable i justícia social.
No menciona l’equitat com a principi.
Es limita a recomanacions voluntàries sense aplicació pràctica.
En relació amb la Salut Planetària:
Es centra només en la salut humana.
Integra la salut, el benestar i l’equitat respectant els límits naturals del planeta.
No té relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
És incompatible amb les polítiques municipals.
En relació amb les competències municipals segons la Llei 18/2009:
Els ajuntaments no tenen cap competència en salut pública.
Els ajuntaments han de prestar serveis mínims com educació sanitària, control d’aigües i salubritat d’equipaments.
Les competències municipals es limiten a la gestió hospitalària.
Els ajuntaments només poden actuar en emergències sanitàries.
En relació amb la gestió del risc per a la salut en equipaments públics:
En relació amb la promoció de la salut:
Es limita a donar informació sanitària.
Inclou accions per enfortir habilitats individuals i actuar sobre condicions socials i ambientals.
No té relació amb els estils de vida.
És competència exclusiva del Departament de Salut.
En relació amb la competència municipal en salut pública:
Els ajuntaments no tenen cap responsabilitat en matèria de salut.
Els ajuntaments han de prestar serveis mínims com educació sanitària i control de riscos ambientals.
Les competències municipals es limiten a la gestió hospitalària.
Els ajuntaments només poden actuar en emergències sanitàries.
En relació amb la gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi:
Els ajuntaments no tenen competències en aquest àmbit.
Inclou la vigilància i control de la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl.
Es limita a la gestió de residus domèstics.
Només afecta municipis amb més de 50.000 habitants.
En relació amb la legionel·losi:
Els ajuntaments no tenen cap responsabilitat sobre instal·lacions municipals.
Les instal·lacions que utilitzen aigua i produeixen aerosols poden transmetre la malaltia.
La legionel·losi no és una malaltia relacionada amb l’aigua.
En relació amb la gestió de l’aigua de consum públic:
Els ajuntaments no tenen competències sobre l’abastament d’aigua.
Han de garantir que l’aigua compleixi els requisits sanitaris establerts pel Reial Decret 3/2003.
Només han de controlar l’aigua en situacions d’emergència.
La qualitat de l’aigua és responsabilitat exclusiva de les empreses privades.
En relació amb la salubritat de les piscines d’ús públic:
Els ajuntaments no tenen competències en aquest àmbit.
Han de garantir el compliment del Decret 95/2000 i del Reial Decret 742/2013.
Només han de controlar les piscines privades.
La normativa és voluntària i no té caràcter obligatori.
En relació amb les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing:
Els ajuntaments no tenen cap funció en aquest àmbit.
Han d’autoritzar i controlar els establiments que realitzen aquestes activitats.
Només han de fer inspeccions en establiments hospitalaris.
La normativa no exigeix formació específica per als professionals.
En relació amb la seguretat alimentària en comerç minorista:
Els ajuntaments no tenen competències en aquest àmbit.
Han de vetllar per la vigilància i control de les condicions higièniques i sanitàries en establiments alimentaris.
En relació amb la gestió del risc derivat dels animals i plagues:
Els ajuntaments no tenen competències en aquest àmbit.
Inclou el control de plagues urbanes i la gestió de colònies d’animals.
Es limita a la gestió de mascotes registrades.
Només afecta municipis amb més de 10.000 habitants.
En relació amb la policia sanitària mortuòria:
Els ajuntaments no tenen cap responsabilitat en aquest àmbit.
Inclou el control sanitari i ambiental dels cementiris i serveis funeraris.
Es limita a la gestió de crematoris privats.
Només s’aplica en situacions d’epidèmia.
En relació amb la promoció de la salut des del municipi:
Es limita a donar informació sanitària.
Inclou accions per enfortir habilitats individuals i actuar sobre condicions socials i ambientals.
No té relació amb els estils de vida.
És competència exclusiva del Departament de Salut.
En relació als Plans municipals de salut i l’avaluació de polítiques de salut publica.
Després de decidir políticament fer un pla municipal de salut, és recomanable i convenient crear el grup motor que l’hauria d’impulsar.
Per a l’avaluació d’una intervenció que es troba en fase d’avaluació de l’impacte caldrà aplicar avaluacions de tipologia “ex-ante”.
Per a l’avaluació de l’eficiència d’una política de salut no és adequat utilitzar metodologies d’anàlisi cost benefici.
El criteri d’avaluació de sostenibilitat fa referència a que els beneficis obtinguts amb el programa tenen impacte positiu en el medi ambient.
En relació amb els plans municipals de salut. Indiqui l’opció incorrecta.
El compromís polític i el lideratge de l’ajuntament és indispensable.
A la fase de diagnosi, cal tenir en compte, les desigualtats, les necessitats sentides i la implicació i incorporació d’informació d’actors i accions no sanitàries vinculades amb la salut.
Un cop finalitzada la fase de diagnosi, l’anàlisi i priorització de les accions a dur a terme correspon als òrgans de govern municipal.
A la fase prèvia d’elaboració del pla, és el moment de crear el Grup motor-coordinador-director intersectorial i interdisciplinari de caràcter tècnic.
En relació amb la necessitat d’un Pla Local de Salut (PLS):
Només és necessari en municipis amb hospitals propis.
És una eina per incorporar la perspectiva de salut en la gestió municipal i actuar sobre determinants.
Serveix exclusivament per millorar els serveis sanitaris assistencials.
És opcional i no té impacte en la reducció de desigualtats socials.
Abans d’iniciar el procés d’un PLS, quin requisit és imprescindible?
Disposar de tota la documentació necessària
Tenir el suport d’un equip extern
Haver realitzat una auditoria prèvia
Obtenir autorització del departament de finances
Quina condició és imprescindible per a la viabilitat d’un Pla Local de Salut (PLS)?
Disposar d’un hospital comarcal.
Compromís polític ferm de l’alcaldia i regidoria de salut.
Tenir un pressupost superior a 500.000 €.
Disposar d’un consell de salut constituït prèviament.
Quina és la primera estructura que cal crear per impulsar el PLS?
Un consell ciutadà.
Un grup motor intersectorial i interdisciplinari.
Una comissió d’avaluació externa.
Un equip exclusiu de tècnics de salut.
Quina afirmació és correcta sobre la diagnosi (Perfil de Salut Local)?
Només ha d’incloure dades quantitatives.
Ha d’incorporar dades quantitatives i qualitatives, i una autodiagnosi de l’administració local.
Es pot fer sense participació ciutadana.
Només cal analitzar la morbiditat i mortalitat.
En quin moment s’ha de pensar en l’avaluació del PLS?
Només al final del pla.
Des del disseny inicial i durant tot el procés.
Quan es detectin problemes en la implementació.
Només en la fase d’aprovació política.
Quina és la funció principal del Grup d’Acció Multiplicadora (GAM)?
Fer campanyes de comunicació.
Coordinar, fer seguiment i garantir la corresponsabilitat dels actors.
Aprovar el pla en el ple municipal.
Elaborar exclusivament el perfil quantitatiu.
Quina opció és incorrecta sobre la fase de diagnosi?
Ha de recollir dades quantitatives i qualitatives.
Ha d’incloure la percepció ciutadana.
Ha de ser ràpida i sense rigor metodològic.
Ha de considerar els determinants socials de la salut.
Quina és la finalitat del Perfil de Salut Local?
Ser un document tècnic sense ús pràctic.
Servir de base per definir prioritats i accions del PLS.
Substituir el Pla d’Acció Local.
Fer comparatives amb altres municipis sense implicació local.
Quina estratègia garanteix la sostenibilitat del PLS?
Limitar la participació ciutadana.
Incorporar la perspectiva de salut en totes les polítiques i treballar en xarxa.
Centrar-se només en accions sanitàries.
Evitar la cooperació amb altres sectors.
Quina és la funció dels fòrums participatius en el PLS?
Validar i fer seguiment del procés amb ciutadania i professionals.
Aprovar el pressupost municipal.
Substituir el grup motor.
Fer campanyes publicitàries.
Quina opció és correcta sobre la comunicació del PLS?
Només cal fer-la al final del procés.
Ha de ser sostinguda, clara i adaptada als diferents actors.
És opcional i no afecta la participació.
Es limita a publicar el pla al web municipal.
Quina és la durada habitual d’un PLS?
6 mesos.
1-2 legislatures (3-8 anys).
Només mentre dura la diagnosi.
Indefinida sense revisió.
Quina opció és incorrecta sobre la governança del PLS?
Ha de ser inclusiva i intersectorial.
Ha de comptar amb espais de presa de decisions democràtics.
Ha de ser jeràrquica i unilateral.
Ha d’incloure mecanismes per implicar la ciutadania.
Quina és la funció principal de l’avaluació en el PLS?
Només justificar la despesa econòmica.
Mesurar processos, resultats i impactes per millorar el pla.
Substituir la diagnosi inicial.
Fer comparatives amb altres municipis sense ús local.
Quina és la millor manera d’iniciar el PLS?
Amb una campanya publicitària.
Amb la definició d’aliances, governança i compromís polític.
Amb l’elaboració del pla d’acció sense diagnosi.
Amb una enquesta ciutadana sense cap estructura prèvia.
Quin principi fonamental guia les polítiques europees de promoció de la salut?
Exclusió de la participació ciutadana
Enfocament preventiu i intersectorial
Prioritzar només l’assistència hospitalària
Reduir la cooperació internacional
Quin programa europeu finança accions de promoció de la salut entre 2021 i 2027?
Horizon Europe
EU4Health
Erasmus+
LIFE Programme
Quin repte afecta la protecció de la salut a la UE?
Disminució de malalties cròniques
Increment de la vulnerabilitat davant emergències sanitàries
Eliminació de la telemedicina
Reducció de la vigilància epidemiològica
Quin document defineix la política exterior de la UE en matèria de salut?
European Health Data Space
EU Global Health Strategy
European Pillar of Social Rights
Green Deal
Quin enfocament és clau per a la promoció de la salut segons la UE?
Salut en Totes les Polítiques
Exclusió de sectors no sanitaris
Reducció de la participació comunitària
Només intervencions curatives
Quin repte emergent en promoció de la salut destaca la UE post-COVID?
Reduir la cooperació digital
Salut mental i benestar emocional
Eliminar la recerca en vacunes
Limitar la mobilitat professional
Quin principi orienta la protecció de la salut davant emergències?
Subsidiarietat i coordinació transfronterera
Centralització total de competències
Exclusió de l’OMS
Reducció de reserves estratègiques
Quin instrument europeu reforça la vigilància epidemiològica?
ECDC amb mandat ampliat
EMA amb competències en dades
Eurostat amb informes de salut
OMS Europa amb regulació directa
Quin repte relacionat amb l’envelliment afecta la promoció de la salut?
Disminució de la cronicitat
Increment de la dependència i necessitat de prevenció
Reducció de la demanda de cures
Eliminació de desigualtats socials
Quin principi guia la política europea de protecció de la salut?
Equitat i reducció desigualtats
Exclusió de la participació ciutadana
Prioritzar només la dimensió econòmica
Limitar la cooperació intersectorial
Quin repte digital és essencial per a la promoció de la salut?
Interoperabilitat i seguretat en dades sanitàries
Reduir l’ús de telemedicina
Limitar la intel·ligència artificial
Eliminar la recerca en big data
Quin enfocament global reforça la protecció de la salut a la UE?
One Health
Exclusió de la dimensió ambiental
Només intervencions farmacològiques
Reducció de la cooperació internacional
Quin document analitza desigualtats en salut i reptes preventius a la UE?
State of Health in the EU
European Green Deal
Eurobarometer Health
Horizon Health Report
Quin repte en protecció de la salut requereix accions coordinades?
Increment de reserves estratègiques i mecanismes de resposta ràpida
Reduir la vigilància epidemiològica
Limitar la cooperació amb l’OMS
Eliminar la telemedicina
Quin principi fonamental de la promoció de la salut a la UE és correcte?
Basar-se només en intervencions curatives
Integrar la salut en polítiques socials, ambientals i econòmiques
Limitar la participació comunitària
Reduir la cooperació intersectorial
Quin factor incrementa el risc d’arbovirosis a Europa?
Disminució de la mobilitat internacional
Canvi climàtic i presència d’espècies invasores com Aedes albopictus
Reducció de la biodiversitat vectorial
Exclusió de la cooperació intersectorial
Quin enfocament recomana la UE per prevenir arbovirosis?
Accions exclusives en hospitals
Estratègia One Health amb vigilància integrada
Únicament campanyes de vacunació massiva
Eliminació de la cooperació internacional
Quin instrument europeu recull dades sobre vectors?
VectorNet
Eurostat Health
Horizon Health
EHDS
Quin repte en promoció de la salut està relacionat amb arbovirosis?
Increment de la dependència tecnològica
Necessitat d’educació comunitària sobre eliminació de punts d’aigua
Reducció de la participació ciutadana
Exclusió de la dimensió ambiental
Quin component del programa EU4Health s’adreça a vectors?
Mosquito vector monitoring
Només control de tabac
Exclusivament cribratge de càncer
Eliminació de dades digitals
Quin principi orienta la protecció davant arbovirosis?
Subsidiarietat i coordinació transfronterera
Centralització total de competències
Exclusió de vigilància entomològica
Reducció de reserves estratègiques
Quin repte emergent destaca la UE en relació amb vectors?
Disminució de la mobilitat internacional
Expansió d’Aedes albopictus i prolongació de temporades de transmissió
Reducció de la biodiversitat vegetal
Eliminació de la cooperació científica
Quin enfocament digital reforça la vigilància vectorial?
Interoperabilitat i dades obertes sota principis FAIR
Reduir l’ús de telemedicina
Limitar la intel·ligència artificial
Eliminar la recerca en big data
Quin element clau de la promoció de la salut ajuda a prevenir arbovirosis?
Campanyes comunitàries i participació ciutadana
Exclusió de l’educació ambiental
Només accions farmacològiques
Reducció de la cooperació local
Quin document analitza la situació epidemiològica d’arbovirosis a la UE?
Annual Epidemiological Reports (ECDC)
Green Deal
Eurobarometer Health
Horizon Health Report
Quin repte relacionat amb el canvi climàtic afecta vectors?
Reducció de la transmissió vectorial
Expansió geogràfica i augment de densitat vectorial
Eliminació de mosquits invasors
Disminució de la virulència dels arbovirus
Quin principi fonamental de la UE per prevenir arbovirosis és correcte?
Integrar salut en polítiques ambientals i urbanístiques
Limitar la participació comunitària
Quin instrument europeu dona suport a la recerca en diagnòstic d’arbovirosis?
EU4Health calls HERA
Erasmus+
Horizon Climate
LIFE Programme
Quin enfocament global reforça la protecció davant vectors?
One Health
Exclusió de la dimensió ambiental
Només intervencions farmacològiques
Reducció de la cooperació internacional
Quin repte en vigilància vectorial requereix accions coordinades?
Increment de dades obertes i interoperables
Reduir la vigilància entomològica
Limitar la cooperació amb l’OMS
Eliminar la telemedicina
En relació a la salut publica global i l’Agenda 2030 de les Nacions unides.
Un dels principis fonamentals de l’Agenda 2030 és “no deixar ningú enrere”.
Segons Nacions Unides posar la Salut al mig del debat climàtic és un enfoc erroni.
Respon a 5 grans àrees claus: producció primària, salut, coneixement, acció climàtica i partenariat.
La dimensió ambiental ha de prevaldre sobre les dimensions econòmica i social del desenvolupament sostenible.
En relació amb la Salut en totes les polítiques. Indiqui l’opció incorrecta.
La seva finalitat és que les decisions sobre polítiques en tots els sectors tinguin efectes neutrals o beneficiosos en els determinants socials de la salut.
Es basa en els conceptes de les "polítiques públiques favorables per a la salut "i la" acció intersectorial per a la salut ".
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible no ha representat un avenç de les estratègies de salut en totes les polítiques en l’àmbit internacional.
La Salut en Totes les Polítiques s’ entén com un abordatge col·laboratiu de tots els sectors i les àrees polítiques.
En relació amb l’Estratègia 2030 de Nacions Unides pel Desenvolupament sostenible. Indiqui l’opció incorrecta.
Implica tots els països del món a canviar el rumb cap un ús sostenible dels recursos i unes societats pacífiques i inclusives.
Respon a 5 grans àrees claus: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat.
Una bona governança és un dels reptes clau per assolir el desenvolupament sostenible.
Les dimensions ambiental i social del desenvolupament sostenible han de prevaldre sobre la dimensió econòmica.
Quin és un dels principis fonamentals de l’Agenda 2030?
Prioritzar la dimensió ambiental per sobre de la social i econòmica.
“No deixar ningú enrere”, garantint que els objectius s’assoleixin per a totes les persones.
Limitar la cooperació internacional per a reduir desigualtats.
Centrar-se exclusivament en el creixement econòmic.
Quines són les cinc àrees crítiques que defineixen l’Agenda 2030?
Producció primària, salut, coneixement, acció climàtica i partenariat.
Persones, planeta, prosperitat, pau i partenariats.
Economia, medi ambient, tecnologia, seguretat i governança.
Salut, educació, energia, biodiversitat i comerç.
Com aborda l’Agenda 2030 la relació entre salut i canvi climàtic?
Considera que són àmbits independents i no s’han d’integrar.
Inclou la salut com a part de les accions urgents per fer front al canvi climàtic.
Prioritza exclusivament la salut mental en contextos climàtics.
Exclou la salut de les polítiques ambientals per evitar conflictes.
Quina és la naturalesa dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)?
Són independents i cada país pot aplicar-los selectivament.
Són integrats i indivisibles, i combinen les dimensions econòmica, social i ambiental.
Prioritzen exclusivament la dimensió econòmica per reduir la pobresa.
Són recomanacions voluntàries sense cap compromís internacional.
Quin és l’objectiu principal de l’Agenda 2030?
Eradicar la pobresa extrema i garantir un desenvolupament sostenible.
Reduir la desigualtat només en països en desenvolupament.
