-Que és?

La teoria de cordes proposa que les partícules elementals no són punts sense dimensió, sinó filaments diminuts i vibrants anomenades cordes, aquestes poden ser obertes o tancades. Les diferents vibracions d'aquestes cordes donen lloc a les diferents partícules que componen l'univers, com ara electrons, quarks, etc. D'acord amb aquesta teoria, un electró no seria un punt sense estructura interna i de dimensió zero, sinó una corda minúscula en forma de llaç vibrant en un espai-temps de més de quatre dimensions. Aquesta teoria també té l’objectiu d’unificar la gravetat (donant-li una vibració específica per al gravitón) a la mecànica cuàntica, fent així que les 4 forces de la natura s’expliquin amb un únic model de física.

-Dimensions addicionals

La teoria de cordes necesita de dimensions addicionals degut a les exigències matemàtiques d’aquesta mateixa. Encara que nosaltres només coneixem 3 dimensions (o de vegades és menciona la 4ta també) aquesta teoria compta amb 7 més, es a dir 10. L'univers no està format únicament per aquestes tres dimensions espacials que percebem, sinó que existirien dimensions addicionals que no som capaces d'observar directament. Aquestes dimensions extra no contradiuen el que ja coneixem, perquè, segons la teoria, estarien compactades o “enrotllades” a escales extremadament petites, molt menors que la mida d'un àtom.

-Partícules com a vibracions 

La teoria de la dualitat ona-partícula és un concepte que estableix que les entitats fonamentals de l'univers, com ara fotons i electrons, tenen propietats tant d'ones com de partícules, un exemple molt clar és la llum (els fotons). En el context de la teoria de cordes, la dualitat ona-partícula adquireix un significat encara més profund. Segons aquesta teoria, les partícules elementals no són punts sense estructura, sinó cordes extremadament petites que vibren. Aquestes vibracions tenen un comportament ondulatori, però al mateix temps es manifesten com a partícules amb propietats ben definides, com la massa o la càrrega. Així, la dualitat ona-partícula pot entendre’s com una conseqüència natural del fet que les entitats fonamentals de la natura tenen una estructura dinàmica i no puntual.

-Unificació de la física

La teoria de cordes unifica la física proposant que les partícules no són punts, sinó cordes diminutes que vibren, i que cada mode de vibració correspon a una partícula diferent (electró, fotó, etc.), permetent així unificar les quatre forces fonamentals (gravetat, electromagnetisme, força forta, feble) i a més unifica la mecànica quàntica (ona-partícula) amb la gravetat, cosa que la física tradicional no aconsegueix, buscant una “teoria del tot”.

-Branas

Les branes són objectes teòrics de la teoria de cordes que poden tenir diferents dimensions. Segons alguns models, el nostre univers podria ser una 3-brana immersa en un espai de més dimensions. En aquestes branes estarien confinades la matèria i les forces fonamentals, mentre que la gravetat podria propagar-se per dimensions extra. Amb elles les cordes poden acabar, ancorar-se o moure's. A més les branes poden tenir diferents noúmeros de dimensions (0, 1, 2, 3, 4,...). Són importants perquè contenen les cordes: Les D-branes són la llar de les cordes obertes, permetent que les partícules (com a fotons) flueixin i es moguin.