Wayground logo

Free Printable Worksheets

Font size

S
M
L
XL
Worksheets

0628 - RA3.4 - Infraestructures

Total questions: 30

Worksheet time: 15mins

Name
Class
Date
1.

Quina diferència funcional hi ha entre la xarxa bàsica i la xarxa global dins la RTE-T?

a)

La bàsica garanteix accessibilitat general, la global és estratègica

b)

La bàsica és estratègica per objectius, la global assegura connectivitat

c)

La bàsica es completa el 2050, la global finalitza el 2030

d)

La bàsica és només ferroviària, la global integra ports i aeroports

2.

En el disseny de la xarxa bàsica, quina exigència se’n deriva per a les carreteres?

a)

Ser autopistes o vies ràpides per completar la xarxa

b)

Prioritzar carreteres secundàries per cohesió local

c)

Limitar interconnexions a l’àmbit nacional

d)

Substituir trams multimodals per rutes úniques

3.

Quina finalitat del Tractat de Maastricht vincula directament la creació de les RTE-T?

a)

Incrementar la fiscalitat comuna entre estats

b)

Centralitzar la gestió dels ports i aeroports

c)

Impulsar la lliure circulació de mercaderies i persones

d)

Uniformitzar els sistemes ferroviaris nacionals

4.

Per què es defineixen nou corredors multimodals principals a la UE?

a)

Per evitar inversions en ports i aeroports

b)

Per cobrir rutes de trànsit més importants de la UE

c)

Per limitar el trànsit internacional a fronteres clau

d)

Per substituir la xarxa global en zones remotes

5.

Quina és una característica d’un corredor multimodal respecte d’una ruta unimodal?

a)

Integra carreteres, ferrocarrils i ports coordinats

b)

Prioritza només autovies d’alta capacitat

c)

Elimina connexions transfrontereres per eficiència

d)

Se centra en rutes urbanes de curt radi

6.

Relaciona cada corredor amb una de les seues ciutats d’inici o final correctes.

a)

Rin-Danubi amb Estrasburg o Constança

b)

Mediterrani amb Algesires o Miskolc

c)

Mar del Nord-Bàltic amb Hèlsinki o Anvers

d)

Bàltic-Adriàtic amb Gdynia o Ravenna

7.

Quin impacte tenia l’actualització de 2022 de les orientacions RTE-E en relació amb el Pacte Verd Europeu?

a)

Eliminar els corredors de llarga distància

b)

Desvincular el transport dels objectius ambientals

c)

Retardar la implementació de la xarxa bàsica

d)

Donar suport als objectius climàtics i de sostenibilitat

8.

Quina administració absorbeix el 52,5% del trànsit a la xarxa viària espanyola pel que fa a km gestionats?

a)

Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana

b)

Comunitats autònomes i ens dependents

c)

Diputacions provincials i cabildos

d)

Ajuntaments i mancomunitats locals

9.

Quina afirmació descriu una autovia segons la normativa espanyola?

a)

No té peatge i pot tenir encreuaments a nivell

b)

Sempre té peatge i túnels obligatoris

c)

Permet travessaments de camins amb semàfors

d)

És d’un sol carril per sentit amb voral ample

10.

Quina diferència funcional clau entre autopistes i autovies és correcta?

a)

Les autopistes permeten accessos lliures; autovies restringits

b)

Les autovies tenen límit 100 km/h; autopistes 130 km/h

c)

Les autovies tenen interseccions freqüents; autopistes cap

d)

Les autopistes poden ser de peatge; les autovies, no

11.

Quina característica de disseny fa que autopistes i autovies siguin vies segures d’alta capacitat?

a)

Traçat amb línies rectes i corbes suaus

b)

Interseccions múltiples a cada quilòmetre

c)

Accessos compartits amb propietats veïnes

d)

Limitació estricta a 90 km/h

12.

Quina és la senyalització correcta per identificar una autovia en panell blau amb lletres blanques?

a)

Lletra A seguida de número

b)

Sigla AV amb fons blanc

c)

Lletra N amb fons verd

d)

Sigla AP seguida de número

13.

Quina proporció aproximada dels 165.375 km són vies d’alta capacitat i quants formen part de la xarxa europea?

a)

17.551 km alta capacitat; 12.165 km europees

b)

12.165 km alta capacitat; 17.551 km europees

c)

71.145 km alta capacitat; 26.459 km europees

d)

67.770 km alta capacitat; 5.500 km europees

14.

Quina característica identifica habitualment les carreteres nacionals a la senyalització i quin límit de velocitat s’hi permet si no s’especifica el contrari?

a)

Panell verd amb V; límit 80 km/h

b)

Panell blau amb B; límit 120 km/h

c)

Panell vermell amb N; límit 90 km/h

d)

Panell taronja amb A; límit 100 km/h

15.

En la xarxa autonòmica, com es diferencien les carreteres de primer, segon i tercer nivell a la senyalització?

a)

Groc lletres negres; taronja lletres blanques; verd lletres negres

b)

Blau lletres blanques; groc lletres negres; verd lletres blanques

c)

Vermell lletres blanques; blau lletres negres; gris lletres blanques

d)

Taronja lletres negres; verd lletres blanques; groc lletres negres

16.

Quina és la funció principal de les carreteres de la xarxa provincial respecte a la identificació a la senyalització?

a)

Panell blau amb prefix E i codi europeu

b)

Panell vermell amb prefix N i número

c)

Panell taronja amb codi municipal numèric

d)

Panell verd o groc amb lletra de la comunitat o codi provincial

17.

En el disseny d’una ruta d’autobús urbà, quin factor contribueix directament a minimitzar costos i millorar el servei?

a)

Incrementar la velocitat màxima legal

b)

Reduir el nombre de carreteres provincials

c)

Accés fàcil a parades i estacions

d)

Eliminar camins veïnals del recorregut

18.

Quina és la diferència operativa principal entre una zona d’autobús i una zona blava en àrees urbanes?

a)

La zona d’autobús és per càrrega amb temps limitat

b)

La zona blava és per càrrega amb temps limitat

c)

La zona blava només autoritza la descàrrega de passatgers

d)

La zona d’autobús permet estada indefinida dels autocars

19.

En un centre turístic amb congestió, quin temps màxim s’estableix habitualment per a l’aturada d’un autobús en zona d’autobús?

a)

Deu minuts per operacions de càrrega i descàrrega

b)

Trenta minuts per recollida de passatgers

c)

Dues hores per estacionament regulat

d)

Quinze minuts per maniobres internes

20.

Quin objectiu persegueix la rotació d’autobusos a la zona blava amb límit de dues hores?

a)

Prioritzar vehicles de mercaderies davant dels turístics

b)

Evitar circulació innecessària i embussos a la ciutat

c)

Permetre descans prolongat dels conductors

d)

Augmentar la capacitat de les parades fixes

21.

Quin requisit estructural és obligatori en una estació d’autobusos per facilitar el flux de passatgers i vehicles?

a)

Accés que interferisca el trànsit regular

b)

Plataformes cobertes per pujar i baixar

c)

Única entrada i sortida compartida

d)

Zona d’espera integrada amb les andanes

22.

En el disseny d’una estació, com s’han d’organitzar els punts d’entrada i sortida per als vehicles i viatgers?

a)

Han de quedar en un sol accés central

b)

Han de dependre de la comissaria local

c)

Han de ser independents per millorar la seguretat

d)

Han de coincidir per optimitzar l’espai

23.

Quin criteri bàsic s’aplica a les parades d’autobús respecte la vorada i l’espai d’aturada per garantir seguretat?

a)

Ubicar el pal a la zona menys avançada

b)

Permetre estacionament turismes a l’espai de parada

c)

Instal·lar la marquesina a 0,90 m de la vorada

d)

No pavimentar l’espai amb asfalt o formigó

24.

En el diagrama de la rotonda amb dues parades, on és més segur ubicar la parada per minimitzar conflictes amb el flux de vehicles?

a)

Just després de sortir de la rotonda, amb espai d’aturada

b)

Al centre de la rotonda, en plataforma segregada

c)

En el carril interior de la rotonda, amb senyalització intensa

d)

Just abans d’entrar a la rotonda, en vorera paral·lela

25.

Segons el disseny de parada, quin requeriment d’accessibilitat s’ha de reservar a la zona d’espera per a usuaris amb mobilitat reduïda?

a)

Dues places paral·leles de 2,0 metres cadascuna

b)

Una franja lineal de 0,5 metres d’amplada

c)

Un replà elevat de 30 centímetres d’alçada

d)

Un espai circular de 1,5 metres de diàmetre

26.

Quan no hi ha prou espai lliure d’obstacles a la vorera per instal·lar marquesina, quina solució és operativa i segura?

a)

Desplaçar la parada al carril interior

b)

Ubicar la parada a mitja calçada amb cons

c)

Col·locar un pal de parada, amb o sense banc

d)

Instal·lar marquesina reduïda sense separació

27.

Observa el diagrama del pas de vianants sense semàfor. Quina mesura afavoreix la percepció del pas per part dels conductors?

a)

Marques viàries transversals d’alta visibilitat

b)

Pintura només en els laterals del carril

c)

Desaparició de la senyalització vertical

d)

Absència de il·luminació nocturna

28.

En el pas de vianants amb refugi central, quina és la principal funció d’aquesta illeta?

a)

Permetre creuar en dues etapes amb seguretat

b)

Accelerar el flux de vehicles a l’encreuament

c)

Substituir la senyalització vertical obligatòria

d)

Afavorir girs prohibits de vehicles pesants

29.

En el pas de vianants semaforitzat del diagrama, quin element garanteix l’ordre de pas entre vianants i vehicles?

a)

Baranes contínues al llarg de la vorera

b)

Reflectors catadrióptics sobre la illeta

c)

Marques vials pintades només al centre

d)

Fases semafòriques coordinades a cada costat

30.

Respecte als panells informatius a la parada, quin conjunt d’informació és imprescindible per orientar usuaris?

a)

Història del barri i monuments propers

b)

Publicitat comercial i promocions locals

c)

Normes de circulació i sancions generals

d)

Línies, horaris, itineraris i contacte