Font size
WorksheetsDesenvolupament socioafectiu: moralitat i empatia
Total questions: 96
Worksheet time: 48mins
Què concreten les normes?
Els valors universals de totes les persones
Les lleis jurídiques d’un país
Els valors adaptats a cada cultura o societat
Les opinions personals
Com són els valors que conformen la moralitat?
Fixos i immutables
Només personals
Evolutius i influïts pel context social
Exclusivament biològics
Què entenem per moralitat?
Les lleis jurídiques d’un país.
Conjunt de valors i normes que donen coherència a les relacions entre persones.
Les tradicions antigues.
Les opinions personals sense influència social.
Quina és una característica principal dels valors?
Canvien segons cada persona.
Només s’apliquen a llocs públics.
Són de caràcter universal i orienten el comportament humà.
Només existeixen en una cultura concreta.
Quina és la funció de les normes?
Substituir els valors.
Imposar càstigs.
Concretar els valors segons cada cultura o societat.
Evitar la socialització.
Quin exemple correspon a una norma i no a un valor?
El respecte a la vida
La llibertat
Donar les gràcies i saludar correctament
La justícia
Què és el desenvolupament moral?
Un procés que sols es dona en la infància.
L’aprenentatge de normes sense reflexionar.
El procés d’adquirir, interioritzar i configurar un codi moral al llarg de la vida.
Un procés que ni depèn de l’educació.
Per què és necessari incidir en l’educació dins del procés de socialització?
Perquè no influeix en el desenvolupament moral.
Perquè és una activitat espontània
Perquè té una importància transcendental en el desenvolupament moral.
Perquè substitueix els valors personals.
En l’educació moral...
Se li oferiran oportunitats i experiències als infants
Inculcarem normes o valors de manera autoritària
No ajudarem als infants
S’imposa al xiquet o a la xiqueta uns criteris
Com s’ha d’inculcar l’educació moral?
De manera autoritària, imposant normes i valors
De forma pacífica, oferint oportunitats i ajudant l’infant a créixer moralment
Mitjançant càstigs constants
Sense la intervenció de l’educador o educadora
Què és el desenvolupament moral?
Un procés que només ocorre en la infància
El procés pel qual una persona interioritza i configura els seus valors morals
Un conjunt de normes imposades per l’escola
Un aprenentatge únicament familiar.
Quin és l’objectiu principal de l’educació moral?
Que el xiquet obeïsca sempre als adults
Que memoritze normes socials
Que el xiquet o la xiqueta elabore per si mateix els seus propis criteris morals
Que seguísca normes sense qüestionar-les
Quin tipus d’autoritat s’adquireix pel fet d’ocupar un càrrec?
Autoritat moral
Autoritat emocional
Autoritat formal
Autoritat social
Com s’aconsegueix l’autoritat moral de l’educador o educadora?
Mitjançant càstigs
Per l’edat
Per la competència professional, l’afecte i el respecte
Per les lleis
El desenvolupament moral infantil està relacionat principalment amb:
El desenvolupament físic
El desenvolupament social, cognitiu i emocional
Només el desenvolupament cognitiu
Únicament la família
Què s’entén per empatia?
La capacitat d’imitar les emocions dels altres.
La capacitat de comprendre què sent una altra persona i comunicar-li que es comprèn.
L’habilitat d’ajudar sempre els altres.
El control de les pròpies emocions.
En què consisteix l’empatia global i en quina etapa apareix?
En comprendre emocions complexes, apareix a partir dels sis anys.
En diferenciar clarament entre el jo i els altres, apareix en el primer any.
En no diferenciar entre el jo i l’altre, apareix durant el primer any de vida.
En sentir empatia cap a col·lectius, apareix entre els dos i sis anys.
Quina característica defineix l’empatia egocèntrica?
L’infant comprén emocions abstractes com la traïció.
L’infant consola els altres pensant que el mateix li calma a ell.
L’infant no reconeix l’existència dels altres.
L’infant sent empatia cap a persones que no coneix.
A partir de quina edat es desenvolupa l’empatia cognitiva?
Des del naixement.
Entre els dos i sis anys.
A partir dels sis anys.
Durant el primer any de vida.
Segons M. L. Hoffman, quin tipus d’empatia es dona quan l’infant no diferencia entre els seus sentiments i els dels altres?
Empatia egocèntrica
Empatia amb els sentiments dels altres
Empatia global
Quines teories defensen que valors com la cooperació o l’ajuda mútua estan implícits en l’herència genètica de l’espècie?
Teories cognitives
Teories psicoanalítiques
Teories de l’aprenentatge social
Teories biològiques
Segons les teories psicoanalítiques, el desenvolupament moral en la infància es produeix principalment mitjançant:
La imitació de models socials
La construcció progressiva de la moralitat
La configuració del superjò o consciència
El reforç de les conductes adequades
Quins autors es mencionen com a representants de les teories cognitives del desenvolupament moral?
Freud i Skinner
Piaget i Kohlberg
Hoffman i Bandura
Watson i Pavlov
Segons Piaget, el desenvolupament del raonament moral es divideix en:
Dos etapes principals
Tres períodes principal
Quatre fases iguals
Una sola etapa contínua
El període de la moral heterònoma es caracteritza perquè l’infant:
Decideix per si mateix què està bé o malament
Segueix només les normes dels seus companys
Obeeix principalment de l’autoritat dels adults
No té nocions morals
Quan dura aproximadament el període de la moral heterònoma?
Entre els 2 i els 4 anys
Als 18 fins als 24 mesos
Cap es correcta
Entre els 2 i els 7/8 anys
Quina és l’edat del període premoral?
Dels 2 als 5 anys
2 als 12 mesos
3 als 4 anys
Cap es correcta
Quines regles estrictes segueix la morat heterònoma?
Demostren interès i respecte per les regles, que venen imposades des de fora.
Tenen un concepte moral estricte, és a dir, les coses són correctes o incorrectes, bones o dolentes, no hi ha un terme mitjà.
Jutgen les accions (tant les pròpies com les dels altres)
Totes són correctes
Quan apareix el període de la moral igualitària progressiva?
A partir dels 4 anys
Entre els 8 i els 11 anys
Entre els 12 i els 15 anys
Només en l’edat adulta
En la moral autònoma, les xiquetes i els xiquets…
Obeeixen sempre sense pensar
No segueixen cap norma
Comencen a decidir per si mateixos què està bé i què està mal
Copien sempre el que fan els altres
Segons la moral autònoma, el càstig ha de…
Ser sempre el mateix
No tindre importància
Servir només per a castigar
Dependre de la gravetat de l’acció
Segons Piaget, la consciència del que és correcte o incorrecte es desenvolupa principalment a través de:
El càstig de les persones adultes
La memorització de normes
La cooperació i la relació amb els altres
L’edat de l’infant
La diferència principal entre la moral heterònoma i la moral autònoma és:
La heterònoma depèn de l’autoritat, l’autònoma de la cooperació i del judici propi
La heterònoma és flexible, l’autònoma estricta
La heterònoma només s’aplica a xiquets, l’autònoma només a adults
No hi ha diferència
Segons Lawrence Kohlberg, què és el que més importa a l’hora d’avaluar el desenvolupament moral d’una persona?
La resposta concreta que dona davant del dilema moral
La cultura a la qual pertany la persona
La manera com raona i justifica la seva decisió
L’edat exacta de la persona entrevistada
Segons Kohlberg, el desenvolupament moral és:
Un procés innat que no canvia
Un procés que depén només de l’educació escolar
Un procés que es desenvolupa al llarg de sis estadis
Un procés que finalitza en la infància
Els sis estadis del desenvolupament moral s’agrupen en:
Sis nivells
Tres nivells
Dos nivells
Quatre nivells
A l’estadi 1 (moral heterònoma), per quina raó principal es comporten bé els nens?
Perquè volen ajudar els altres de forma solidària
Per evitar el càstig i obeir l’autoritat
Perquè han arribat a un pacte amb els seus amics
Perquè volen canviar les regles del joc
Quina frase defineix millor la mentalitat de l’Estadi 2 (individualista/instrumental)?
“No s’ha de robar mai, sota cap concepte”.
“Cal complir la llei encara que no ens agrade”.
“Si tu m’ajudes, jo t’ajude” (intercanvi de favors).
“He de fer el que la societat espera de mi”.
Quina és la perspectiva social d’una persona que es troba a l’estadi 1?
Altruista: sempre pensa en el bé dels altres
Egocèntrica: no sap que els altres poden tindre interessos diferents
Social: entén perfectament les lleis del seu país
Democràtic: vol que tothom vote les normes
Quina de les següents opcions descriu millor el raonament moral propi de l’estadi 3?
Actuar per evitar el càstig i obeir l’autoritat.
Complir les lleis per mantenir el funcionament de la societat.
Actuar d’acord amb el que els altres esperen i voler ser considerat una bona persona
Seguir principis ètics universals encara que vagin contra la llei
Quina motivació és característica de l’estadi 4 del desenvolupament moral?
Satisfer els propis interessos personals.
Mantenir les normes i complir les obligacions per garantir l’ordre social.
Buscar l’aprovació del grup propi.
Prioritzar els drets individuals per sobre de les lleis.
L’estadi 5 considera que les lleis:
S’han d’obeir sempre sense explicació.
Són relatives i poden canviar-se per acord social.
Provenen de principis ètics universals.
No tenen cap importància.
L’estadi 6 es basa principalment en:
Les normes socials.
El contracte social.
Els principis ètics universals.
Les opinions de la majoria.
Quin argument correspon a l’estadi d’expectatives de les relacions interpersonals?
Heinz ha d’obeir la llei encara que la seua dona muira.
Robar està mal perquè va contra l’ordre social.
Heinz hauria de robar perquè la seua família pensarà que és inhumà si no ho fa
La vida és un dret natural per damunt de qualsevol llei.
En l’estadi del sistema social i consciència, per què NO hauria Heinz de robar el medicament?
Perquè la seua família se sentiria decebuda.
Perquè cada persona ha de complir la llei per mantindre l’ordre social.
Perquè la vida humana és el valor suprem.
Perquè l’amor justifica qualsevol acció.
Quin dels següents arguments reflecteix l’estadi de principis universals?
Heinz ha de robar perquè va prometre cuidar la seua esposa.
Heinz ha d’acceptar el càstig si roba, encara que estiga justificat.
No es pot permetre el robatori perquè generaria caos social.
La vida humana és un valor absolut i està per damunt de la propietat privada
Segons les teories de l’aprenentatge social, com aprenen principalment els infants la conducta moral?
Només mitjançant càstigs
Observant i imitant models (família, educadors, televisió, etc)
Llegint llibres de normes
Per instint natural
Quins processos ajuden a interioritzar la conducta moral segons Bandura?
Memorització de normes i regles
Observació, imitació i reforç
Reflexió individual sense influències externes
Aplicació de càstigs severs
Quin autor critica les teories de Piaget i Kohlberg en el text? Álvaro O. Pàg 141
Freud
Skinner
Bandura
Vygotsky
Com ha de ser el càstig segons les teories de l'aprenentatge social?
Sempre molt sever
Freqüent i llarg
Proporcionat a la gravetat de l’acció i amb finalitat educativa
Sense relació amb l’acció.
Segons P. L. Harris, quin procés segueix la comprensió de les emocions en la infància?
El xiquet només busca satisfer els seus desitjos
Primer busca la felicitat personal, després l’aprovació dels altres i finalment fer el correcte encara que no reba aprovació social
Les emocions no influeixen en el raonament moral
La comprensió emocional apareix només en l’adolescència
Quina idea defineix millor la tercera fase del procés de P. L. Harris?
Ser feliç només quan es compleixen els propis desitjos
Actuar correctament només per agradar als altres
Poder sentir-se bé fent el que és correcte encara que no es satisfacen els desitjos personals ni hi haja aprovació social
Seguir sempre les normes socials sense reflexionar
Amb quin autor es pot relacionar la teoria de P. L. Harris sobre el desenvolupament moral?
Piaget
Bandura
Kohlberg
Freud
Quan comença a establir-se la capacitat de raonament amb el desenvolupament de la moral heterònoma?
Als dos anys.
Als tres anys.
Cap als cinc anys.
Als set anys.
Quina és la principal conclusió de les observacions d'Elliot Turiel sobre els infants?
Que no saben diferenciar entre normes i valors fins a l'adolescència.
Que són capaços de diferenciar una norma social d'un valor moral des de petits.
Que les normes socials són més importants que els valors morals per als nens.
Que els infants només obeeixen per por al càstig.
Com es defineixen les normes socials o convencions en aquest fragment?
Regles que depenen exclusivament dels drets de les persones.
Lleis que estan escrites en la constitució d'un país.
Regles assumides per la societat per regular la convivència (ex: ser educats o portar roba adequada).
Instints naturals que tenen els nens des que neixen.
Quina és la característica principal dels valors morals?
No depenen de la tradició ni de les convencions, sinó que estan relacionats amb els drets de les persones (ex: no agredir).
Canvien segons la moda o el país on es viu.
Són regles per saber com s'ha de vestir en cada situació.
Són ordres que donen els pares i que no tenen una explicació lògica.
Paul L. Harris és un investigador que ha estudiat principalment:
El desenvolupament cognitiu en l’adolescència.
El desenvolupament moral en la infància.
El llenguatge en la primera infància.
El desenvolupament físic infantil.
Segons P. L. Harris, de què depenen els judicis morals dels infants?
Del càstig que reben.
De l’edat que tenen.
Del grau de comprensió que tenen de les emocions.
De les normes imposades pels adults.
Segons Harris, l’evolució del pensament moral infantil és semblant a:
Les etapes del desenvolupament cognitiu de Piaget.
Els nivells psicosexuals de Freud.
Els tres nivells del desenvolupament moral de Kohlberg.
Les fases del desenvolupament emocional.
Les conductes prosocials en la infància. Què és una conducta prosocial?
Una conducta que beneficia únicament a un mateix.
Una conducta basada en el càstig.
Una conducta que beneficia a les altres persones.
Una conducta que beneficia als adolescents.
Amb què està molt relacionat el raonament moral en la infància?
Amb el desenvolupament cognitiu exclusivament.
Amb la presència de conductes prosocials.
Amb l’educació escolar formal.
Amb la personalitat dels adults.
Tradicionalment, com s’han considerat les nenes i els nens petits?
Molt empàtics i cooperatius.
Socialment responsables.
Fonamentalment egocèntrics.
Poc influïts pel seu entorn.
Què s’observa quan s’analitzen les interaccions dels infants menuts?
Que mai mostren conductes d’ajuda.
Que només ajuden si reben un premi.
Que des d’edats primerenques mostren algunes conductes d’ajuda.
Que eviten qualsevol tipus de contacte social.
Segons l’estudi de M. J. Levitt, què feien els infants si un altre prèviament s’havia negat a compartir?
Compartien igualment les seues joguines.
Compartien només si l’adult ho ordenava.
No deixaven les seues joguines.
Li tornaven el favor amb més joguines.
Com es podria definir una conducta prosocial?
Acció que busca un premi per a qui ajuda.
Acció que beneficia a les altres persones.
Acció que imposa un càstig a qui no ajuda.
Acció que només ajuda al mateix infant.
Al voltant de quants anys els infants són capaços de compadir-se dels companys que pateixen?
Al voltant de l’any.
Al voltant dels 2 o 3 anys.
Al voltant dels 3 o 4 anys.
Al voltant dels 4 o 5 anys.
A què és degut l’augment de les conductes prosocials?
Al desenvolupament de l’empatia i la presa de perspectiva.
A l’egocentrisme.
A l’evolució de l’autonomia.
Al desenvolupament de les habilitats socials.
Quants nivells de raonament prosocial proposa N. Eisenberg?
2 nivells.
3 nivells.
4 nivells.
5 nivells.
El nivell hedonista es caracteritza perquè…
L’infant justifica les accions d’ajuda basant-se en valors.
L’infant està centrat en si mateix; quan duu a terme l’ajuda, ho fa perquè obté benefici.
L’infant presenta una preocupació per realitzar accions altruistes.
L’infant demostra sentiment de culpabilitat.
En el nivell orientat a l’aprovació, l’infant…
Realitza l’acció d’ajuda quan també obté un benefici.
No presenta massa sentiment de culpa.
Justifica les accions d’ajuda basant-se en valors.
Quina característica defineix principalment el nivell empàtic o transicional?
L’absència d’emocions i de judicis morals.
La capacitat de mostrar empatia, junt amb sentiments de culpabilitat o de satisfacció segons si s’ha actuat correctament.
El desenvolupament exclusiu del raonament lògic sense implicació emocional.
La dificultat per comprendre les emocions pròpies i alienes.
Quan sol aparèixer el nivell de fortament interioritzat?
En alumnat de secundària.
A l’inici de la primària.
A partir de secundària.
Al final de la primària.
Segons William Damon, els xiquets i les xiquetes d’entre 3 i 4 anys:
Reparteixen segons l’esforç i una distribució equitativa.
No saben diferenciar el que és just del que volen per a ells mateixos.
Tenen en compte les necessitats.
Diferencien qui ha treballat més.
Entre els 6 i 7 anys, la idea de justícia es basa principalment en:
La igualtat.
La necessitat.
El mèrit i l’esforç realitzat.
El raonament.
Al voltant dels 8 anys, els xiquets consideren que:
Sempre cal repartir igual.
Cal donar més a qui ho necessita.
Només importa el mèrit.
Decideix l’adult.
Què és l’autocontrol moral?
La inhibició dels impulsos que pot induir a una persona a actuar de manera contrària a les normes i valors morals.
La capacitat d’ometre les ordres dels adults sense pensar-hi.
El desenvolupament físic que permet als nens moure’s amb llibertat.
La capacitat de parlar en veu alta per cridar l’atenció dels pares.
Amb quin altre tipus de desenvolupament està íntimament lligat l’autocontrol moral?
Amb el desenvolupament muscular i motor.
Amb el desenvolupament cognitiu.
Amb el desenvolupament de la vista i l’oïda.
Amb el desenvolupament de la gana i el son.
Quin paper té l’adquisició del llenguatge en el comportament dels xiquets?
Serveix únicament per demanar coses que volen al moment.
No té cap relació amb el control de la seua conducta.
Comencen a utilitzar la parla privada per donar-se ordres a si mateixos, imitant els adults.
El llenguatge impedeix que els xiquets puguen concentrar-se en les normes.
A quina edat s’afirma que ja existeix la capacitat d’autocontrol, tot i no ser suficient per aplicar-la sempre?
Als 12 mesos.
Als tres anys.
Als sis anys.
Només quan s’arriba a l’edat adulta.
Qui és la principal institució transmissora de valors en la infància?
L’escola.
El grup d’iguals.
La família.
Els mitjans de comunicació.
A més de la família i l’escola, quin altre tipus d’educació influeix en el desenvolupament moral del xiquet?
Educació formal.
Educació reglada.
Educació incidental.
Educació acadèmica.
Què ocorre amb la transmissió de valors a mesura que el xiquet creix?
La família deixa d’influir.
L’escola assumeix tota la responsabilitat.
Es comparteix amb altres instàncies, especialment l’escola.
Només influeixen els iguals.
Quin paper exerceix l’escola respecte a la família en l’educació en valors?
Substitutiu.
Exclusiu.
Compensador i col·laborador.
Secundari.
Quin és l’objectiu prioritari de l’educació en valors?
El càstig de conductes inadequades.
L’obediència cega a normes.
La interiorització de normes per a una moral autònoma.
La repetició d’instruccions.
Davant una conducta inadequada, quin tipus d’intervenció és més adequada?
Autoritària i justa.
Punitiva i negociada.
Dialogada i negociada.
Ignorar la conducta.
Quin aspecte és clau en la comunicació de l’educador amb el xiquet?
Només el que diu.
Només el contingut curricular.
El que diu i com ho diu.
Únicament el to de veu.
Per què és important la coherència entre el que es diu i el que es fa?
Perquè facilita l’avaluació.
Perquè els valors s’adquireixen només amb instruccions.
Perquè els xiquets aprenen observant models de referència.
Perquè millora la disciplina.
Quins valors es consideren positius en l’educació moral?
Competitivitat excessiva.
Ridiculitzar als febles.
Respecte i tolerància.
Autoritarisme.
Què és l’assemblea en educació infantil?
Un moment només informatiu.
Un espai de diàleg, participació i reflexió.
Una activitat d’avaluació.
Un temps de joc lliure.
En el tractament de conflictes durant l’assemblea, l’educador ha de:
Actuar com a jutge.
Imposar la solució.
Facilitar el diàleg raonat.
Decidir qui té raó.
Què permeten treballar els contes amb dilemes morals?
Només la comprensió lectora.
Aspectes morals i valors com la sinceritat o la solidaritat.
Únicament la imaginació.
Normes acadèmiques.
A partir de quina edat el joc de rol és especialment valuós per a treballar valors?
Des del naixement.
A partir dels tres anys.
Als sis anys.
En primària.
Quin és l’últim pas del joc de rol a l’aula?
Preparació.
Dramatització.
Presentació.
Valoració i discussió.
Com s’avalua habitualment l’educació en valors?
Amb exàmens escrits.
Amb proves estandarditzades.
Mitjançant indicadors dins del desenvolupament social i afectiu.
No s’avalua.
Comparat amb el desenvolupament social, com són els aspectes associats a la moralitat?
Menys precisos.
Simples i extensos.
Més complexos.
A i C són correctes.
![millî edebiyat [5]](https://cf.quizizz.com/image/image-loader.svg)
