Concepte de disfèmia

Etiologia de la disfèmia

Simptomatologia de la disfèmia

• Manifestacions lingüístiques 

  Manifestacions conductuals 

  Manifestacions corporals i respiratòries 

• Manifestacions lingüístiques 

  Manifestacions conductuals 

  Manifestacions posturals

• Manifestacions lingüístiques 

  Manifestacions psíquiques

  Manifestacions corporals i respiratòries 

• Manifestacions lingüístiques 

  Manifestacions conductuals 

  Manifestacions de relaxació

Tipus de manifestacions conductuals en disfèmia

• Depén del pacient

• - Mutisme i inhibició temporals.

  - Retraïment i logofòbia. Reaccions d'angoixa i ansietat davant la parla.

  - Conductes d'evitació davant la parla.

  - Reaccions anormals i immaduresa afectiva.

• - Mutisme i inhibició temporals.

  - Retraïment i logofòbia. Reaccions d'angoixa i ansietat davant la parla.

  - Reaccions anormals i immaduresa afectiva.

• - Mutisme i inhibició temporals.

  - Retraïment i logofòbia. Reaccions d'angoixa i ansietat davant la parla.

  - Conductes d'evitació davant la parla.

Un tipus de simtomatologia es la accentuació estranya en les paraules. Entonació i temps anormals en les oracions  a causa d'una parla molt entretallada i una respiració irregular.

• Vertader

• Fals

La disfèmia inicial:

• Primari, fisiològic, de desenvolupament, balboteig fisiològic. Cap als 5 anys.

• Primari, fisiològic, de desenvolupament, balboteig fisiològic. Cap als 3 anys. Coincideix amb l'estructuració sintàctica del llenguatge infantil. És un procés evolutiu. No cal corregir l'alteració de la parla, que desapareixerà amb el desenvolupament. Tractament preventiu.

• Primari, fisiològic, de desenvolupament, balboteig fisiològic. Cap als 5 anys. Coincideix amb l'estructuració sintàctica del llenguatge infantil. És un procés evolutiu. No cal corregir l'alteració de la parla, que desapareixerà amb el desenvolupament. Tractament preventiu.

• Coincideix amb l'estructuració sintàctica del llenguatge infantil. És un procés evolutiu. No cal corregir l'alteració de la parla, que desapareixerà amb el desenvolupament. Tractament preventiu.

Tipus de disfèmia:

• Clònica i tònica

• Clònica, tònica i variat

• Clònica, tònica i mixta

• Clónica, sòprina i mixta

Per qué es caracteritza la disfèmia tònica

Per qué es caracteritza la disfèmia clònica

Claus per una bona intervenció

• No buscar que la tartamudesa desaparega totalment

• Les tècniques poden ser una forma de trovar la forma personal, posible i cómoda de ser més fluent en la majoria de situacions

• Es tracta d’usar les tècniques de fluència per realizar un acte-descobriment i no per imitar un patró de parla extern a la persona.

• Totes són correctes