Ctlnsm

No es pot explicar el catalanisme polític sense l’aparició prèvia del catalanisme cultural, moviment que serà conegut amb el nom de:

• La Restauració

• La Revolució Gloriosa

• La Recuperació Romàntica

• La Renaixença

iniciada el 1833 amb el poema

• El Cant dels ocells

• El Virolai

• L'Oda a la Pàtria

• El Cant de la Senyera

obra de:

• Bonaventura Carles Aribau 

• Jacint Verdaguer

• Àngel Guimerà

• Narcís Oller

En la recuperació del català per a l’ús literari van ser molt important la recuperació el 1859 dels Jocs Florals així com les figures de::

• Narcís Oller en la poesia; Àngel Guimerà, en el teatre culte i Jacint Verdaguer en la recuperació de la novel·la. 

• Jacint Verdaguer en la poesia, Àngel Guimerà, en el teatre culte i Narcís Oller en la recuperació de la novel·la. 

• Àngel Guimerà en la poesia; Jacint Verdaguer, en el teatre culte i Narcís Oller en la recuperació de la novel·la. 

• Àngel Guimerà en la poesia; Narcís Oller, en el teatre culte i Jacint Verdaguer en la recuperació de la novel·la.

Altres personatges d’aquesta recuperació cultural de la identitat catalana que cal esmentar a:

• Serafí Pitarra (en l’estudi de la literatura catalana medieval), Terenci Thos i Codina (estudi del dret civil català), Víctor Balaguer (història de Catalunya) o folkloristes com Manuel Duran i Bas.

• Manuel Duran i Bas (estudi de la literatura catalana medieval), Manuel Milà i Fontanals (estudi del dret civil català), Víctor Balaguer (història de Catalunya) o folkloristes com Serafí Pitarra. 

• Terenci Thos i Codina (estudi de la literatura catalana medieval), Jacint Verdaguer  (estudi del dret civil català), Manuel Duran i Bas (història de Catalunya) o folkloristes com Víctor Balaguer. 

• Manuel Milà i Fontanals (estudi de la literatura catalana medieval), Manuel Duran i Bas (estudi del dret civil català), Víctor Balaguer (història de Catalunya) o folkloristes com Terenci Thos i Codina. 

   El pas del catalanisme cultural a la política va tenir vàries etapes. En un primer moment les reivindicacions catalanes de descentralització política es van formular per mitjà de fórmules que demanaven la descentralització per a tots els territoris d’Espanya. Parlem:

• del carlisme que volia recuperar els furs i els antics autogoverns abolits pel centralisme; i del republicanisme federal, liderat a Catalunya per Abdó Terradas, Pi i Margall...; 

• del republicanisme federal que volia recuperar els furs i els antics autogoverns abolits; i pel carlisme liderat (Abdó Terradas, Pi i Margall...); 

• del carlisme que volia recuperar els furs i els antics autogoverns abolits pel centralisme (Abdó Terradas, Pi i Margall...); i el republicanisme federal, liderat a Catalunya per Rafel Tristany i Francesc Savalls.

• del republicanisme federal que volia recuperar els furs i els antics autogoverns abolits (Abdó Terradas, Pi i Margall...) i pel carlisme, liderat a Catalunya per Valenti Almirall.   

 El primer grup obertament i pròpiament catalanista, influït per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos gairebé pre-independentistes, fundat a Barcelona el 1869 fou:  

• la Jove Catalunya

• la Unió Catalanista

• el Centre Català

• el Centre Escolar Catalanista

En foren fundadors: Àngel Guimerà, Josep Roca i Roca, Lluís Domènech i Montaner... Inicialment l'entitat tenia un caràcter exclusivament literari i de suport al catalanisme culturalista (dignificar el català i fer-ne una eina de creació literària). Alguns dels seus membres van fundar el 1871 una revista i després diari de tendència catalanista conservadora que va destacar com a plataforma de difusió del moviment de la recuperació literària del català, però també de la renovació de les arts que va suposar el Modernisme. Quin era el seu nom:

• La Renaixensa

• La Veu de Montserrat

• Diari Català 

• el Cu-cut ! 

La primera agrupació política catalanista (es presentaria a unes eleccions) fou:

• el Centre Català

• la Unió Catalanista

• la Lliga de Catalunya

• el partit republicà federal 

fundat pel republicà federal:

• Enric Prat de la Riba

• Josep Torras i Bages

• Valentí Almirall

• Lluís Domènec i Muntaner