És una fallada del mercat:

• La competència.

• La distribució desigual de la renda.

• L'estabilitat dels cicles econòmics.

• Dues respostes són correctes.

Els béns que aconsegueixen evitar els consumidors paràsits són:

• Rivals en el consum.

• No rivals en el consum.

• Excloïbles.

• No excloïbles.

És característic de les polítiques mediambientals actuals:

• L'obtenció de compensacions per danys ja produïts.

• El seu caràcter preventiu.

• L'establiment de límits mínims de contaminació.

• Dues respostes són correctes.

Per a una empresa, quin és el cost d'oportunitat de pagar una llicència de contaminació?

• Obtenir majors beneficis, però arriscar-se a ser multada.

• Augmentar el preu des seus productes per a traslladar l'augment als consumidors.

• Els beneficis que perd si és que no augmenta el preu dels seus productes.

• Contaminar més.

En competència perfecta, l'empresa:

• És única en el mercat.

• Fixa els preus en convivència amb la competència.

• Té poder per a fixar els preus.

• No té poder per a fixar els preus.

La funció redistribuïdora de l'Estat té l'origen en el fet que:

• El mercat reprodueix la desigualtat ja existent.

• Les despeses de l'Estat han de finançar-se per tota la ciutadania de manera igualitària.

• El principi d'equitat afavoreix la ciutadania amb major capacitat adquisitiva.

• Dues respostes són correctes.

El que és característic dels cicles econòmics és que:

• Redueixen el número de llocs de treball d'un país.

• Sempre hi ha recursos infrautilitzats.

• A un cicle bo l'acostuma a seguir un de dolent.

• Els Estats mai participen en la reactivació de l'economia.

La política macroeconòmica pensada per a assentar les bases de creixement futur és la:

• Política fiscal.

• Política estructural.

• Política conjuntural.

• Política estabilitzadora.

La funció de l'Estat que suavitza les transicions entre els cicles econòmics és:

• L'estabilitzadora.

• La reguladora.

• La de creixement.

• Cap resposta és correcta.

Quina de les següents afirmacions és falsa?

• A la pràctica, certes despeses dels PGE van dirigides a redistribuir la renda.

• Totes les externalitats representen un error de mercat.

• Durant les èpoques d'expansió augmenta el deute dels Estats.

• Els mercats tenen dificultat per a proveir béns no rendibles.