NEW
Font size
S
M
L
XL
WorksheetsUD1-10: Repàs Economia test final
Total questions: 72
Worksheet time: 36mins
Name
Class
Date
1.
L’oferta consisteix en:
a)
la quantitat d’un bé que s’acaba produint i venent a un determinat preu.
b)
la quantitat d’un bé que les empreses estan disposades a produir a un preu determinat.
c)
la quota de mercat potencial de les empreses.
d)
la quota de mercat real de les empreses.
2.
Segons la Llei de l’Oferta:
a)
tot el que s’ofereix serà comprat.
b)
si el preu és baix, qualsevol empresa vendrà el producte.
c)
com més alt sigui el preu, major serà la quantitat oferida.
d)
com més alt sigui el preu, menor serà la quantitat oferida.
3.
"Ceteris paribus", un desplaçament de la corba d'oferta cap a la dreta:
a)
un augment en el preu i un augment en la quantitat.
b)
un descens en el preu i un descens en la quantitat.
c)
un descens en el preu i un augment en la quantitat.
d)
un augment en el preu i un descens en la quantitat.
4.
L’elasticitat-preu de la demanda:
a)
mesura la sensibilitat de la qd davant les variacions del preu del bé en qüestió.
b)
si εp > 1, aleshores la demanda inelàstica.
c)
si εp = 1, aleshores la demanda elàstica.
d)
és un càlcul que mostra, per exemple, que la demanda de petroli és totalment elàstica en relació a les variacions de preu del barril.
5.
Si augmenta el preu del formatge, es produirà _________ de pizzes.
a)
un descens en l’oferta.
b)
un augment en la quantitat ofertada.
c)
un augment en la quantitat demandada.
d)
un augment en l’oferta.
6.
Suposem que un augment en el preu del bé Y provoca un augment en el consum del bé X. Això és un exemple de:
a)
un desplaçament de l’oferta.
b)
un moviment de la corba de demanda.
c)
béns substitutius.
d)
béns complementaris.
7.
L’equilibri es produeix quan:
a)
l’Estat no intervé en el mercat.
b)
la corba de la demanda talla l’eix de quantitat.
c)
la corba de l’oferta talla l’eix del preu.
d)
la quantitat demandada és igual a la quantitat ofertada.
8.
Partint d’una situació d’equilibri en un determinat mercat, a mida que el preu:
a)
augmenta, disminuirà l’excés d’oferta.
b)
descendeix, augmentarà l’excés de demanda.
c)
augmenta, augmentarà l’excés de demanda.
d)
descendeix, augmentarà l’excés d’oferta.
9.
Adam Smith:
a)
és el pare de l’economia planificada.
b)
considerava que la benevolència individual era el motor econòmic.
c)
va escriure “La riquesa de les nacions”.
d)
va viure al segle XX.
10.
Dades clau en les anomenades crisis del petroli són:
a)
1961 i 1970.
b)
1973 i 1979.
c)
1986 i 2001.
d)
1970.
11.
El càrtel de l’OPEP:
a)
va ser creat el 1941.
b)
té com antecedent històric el control del mercat del cru per part de les 7 germanes.
c)
està format per 5 països.
d)
té la seva seu a Luxemburg.
12.
El concepte d’Estat del Benestar:
a)
significa que, en les economies, l’Estat no intervé per a res.
b)
té un significat contrari al concepte de “retallades”.
c)
el va introduir Adam Smith.
d)
entén que l’Estat ha d’intervenir per abaratir els preus.
13.
En el mercat de competència perfecta:
a)
els preus s’estableixen segons el lliure funcionament de l’oferta i la demanda.
b)
s’inverteix molt en publicitat.
c)
el producte és molt diferenciat.
d)
no hi ha transparència en preus. Aquests són manipulats segons convé als productors.
14.
En un sistema capitalista o d’economia de mercat:
a)
existeix molta burocràcia.
b)
l'Estat no intervé en res i per tant no existeix.
c)
l’Estat és propietari dels mitjans de producció.
d)
la “mà invisible” és el motor de la interacció en el mercat, entre oferta i demanda.
15.
John Maynard Keynes:
a)
va deduir la llei de l’oferta i la demanda.
b)
posa de manifest que cal estudiar el comportament dels consumidors.
c)
va escriure "La riquesa de les nacions".
d)
va introduir el concepte de "plusvàlua".
16.
Karl Marx:
a)
va escriure “Teoria general sobre l’ocupació, l’interès i el diner”.
b)
considerava que el capitalisme s’acabava convertint en una lluita de classes.
c)
és el pare del liberalisme.
d)
pertany a l’escola keynesiana.
17.
L’economia estudia:
a)
l’administració eficient de recursos il·limitats.
b)
l’administració eficaç de recursos limitats.
c)
l’administració eficient de recursos limitats per a la satisfacció de necessitats il·limitades.
d)
el govern de la casa.
18.
Les barreres d’entrada a un mercat:
a)
són, per exemple, els avantatges en costos de les empreses que ja són dins del mercat.
b)
són aquells factors que fan difícil la sortida de les empreses del mercat.
c)
són aquells factors que fan fàcil l’entrada de noves empreses al mercat.
d)
són, per exemple, la manca de fidelitat del consumidor de les empreses que ja són dins del mercat.
19.
Quant al càrtel de l’OPEP:
a)
ha respectat sempre els acords signats any rere any.
b)
ha fet fluctuar el preu del barril de cru amb l’embargament de les exportacions ha determinats països occidentals quan li ha convingut.
c)
Angola n’és el màxim productor.
d)
Aràbia Saudita, n’és el líder, i no ha volgut intervenir mai en res.
20.
Quant als mercats de competència monopolística:
a)
el producte és homònim.
b)
les inversions en publicitat van destinades a aconseguir la fidelització del consumidor.
c)
el mercat dels claus i els cargols, en general, n’és un cas.
d)
existeixen poquíssimes empreses ja que les inversions en publicitat són molt altes.
21.
Quant als monopolis:
a)
la causa de la seva existència són les barreres de sortida.
b)
l'existència de patents pot ser un impediment per a que aquest existeixi.
c)
l’única empresa existent decideix quant produir i a quin preu.
d)
no existeixen. Ho prohibeix el Tribunal en Defensa de la Lliure Competència.
22.
Quant als oligopolis:
a)
les empreses que el formen sempre actuen amb col·lusió.
b)
quan les empreses actuen sense col·lusió formen un càrtel.
c)
una de les estratègies de les empreses que formen un càrtel és, per exemple, el repartiment del mercat.
d)
és aconsellable que les empreses que el formen entrin en guerres de preus ja que així aconsegueixen incrementar el volum de beneficis del grup.
23.
Segons la Llei de l’Oferta:
a)
tot el que s’ofereix serà comprat.
b)
si el preu és baix, qualsevol empresa vendrà el producte.
c)
com més alt sigui el preu, major serà la quantitat ofertada.
d)
com més alt sigui el preu, menor serà la quantitat ofertada.
24.
Si augmenta el preu del formatge, es produirà _________ de pizzes.
a)
un desplaçament de l’oferta cap a l’esquerra.
b)
un desplaçament de l’oferta cap a la dreta.
c)
un augment en la quantitat ofertada.
d)
un augment en la quantitat demandada.
25.
Observa les corbes:
a)
són corves de Gini.
b)
la quarta reflecteix la perfecta igualtat.
c)
en la tercera hi ha més igualtat que en la segona.
d)
en la primera tothom té el mateix nivell de renda.
26.
El coeficient de Gini:
a)
és útil per a saber la renda per càpita d’un país.
b)
és exactament el mateix que la Corba de Lorenz.
c)
serveix per a mesurar la desigualtat en la distribució de la renda d’un país.
d)
serveix per a mesurar el PIB.
27.
Observa les corbes:
a)
són corbes de Gini.
b)
la línia discontínua reflecteix la perfecta desigualtat.
c)
en la corba A hi ha més desigualtat que en la B.
d)
en la corba B tothom té el mateix nivell de renda.
28.
Assenyala la resposta INCORRECTA:
a)
Karl Marx considerava que els proletaris no tindrien mai mitjans de producció propis.
b)
L’índex de Gini serveix per a mesurar la desigualtat en la distribució de la renda d’un país.
c)
En un sistema d’Economia del Bé comú l’Estat és el propietri dels mitjans de producció.
d)
L’obra principal d’Adam Smith és “La riquesa de les nacions”.
29.
La relació que es pot establir entre els llapis i les gomes d’esborrar és de:
a)
béns substitutius.
b)
béns complementaris. La necessitat d’un exclou la necessitat d’un altre.
c)
béns independents.
d)
béns complementaris. La necessitat d’un implica la necessitat de l’altre.
30.
Si es disminueixen salaris de la població en general:
a)
hi haurà una disminució de la demanda i els preus tendiran a la baixa.
b)
hi haurà una disminució de la demanda i els preus tendiran a l’alça.
c)
hi haurà una disminució de l’oferta i els preus tendiran a la baixa.
d)
hi haurà una disminució de l’oferta i els preus tendiran a l’alça.
31.
Si es fixa un preu que està per sobre del preu d’equilibri de mercat:
a)
hi ha excedent del producte.
b)
hi ha escassetat del producte.
c)
sempre hi ha equilibri.
d)
el resultat depèn de l’elasticitat de la demanda.
32.
En relació al càrtel de l’OPEP:
a)
es tracta d’un mercat de competència monopolística.
b)
es tracta d’un mercat de monopoli legal.
c)
no té prou poder de mercat com per a influir sobre el preu del petroli.
d)
es tracta d’un oligopoli amb col·lusió.
33.
En relació a la inflació de costos:
a)
és la inflació de la que parlava Marx i el motor de l’activitat econòmica.
b)
és la inflació que pateixen els empresaris i que no repercuteixen en els preus de mercat.
c)
és la inflació que pateixen els empresaris i que, normalment, repercuteixen en els preus de mercat.
d)
cap de les anteriors.
34.
L’estanflació:
a)
significa creixement econòmic en països que estan amb inflació.
b)
significa un decreixement econòmic inflat.
c)
significa un estancament econòmic amb inflació.
d)
no crea cap dilema al país ja que es poden prendre mesures clares per resoldre-la.
35.
Si els salaris pugen en major proporció que la inflació:
a)
les famílies no perden poder adquisitiu.
b)
les famílies s’empobreixen.
c)
les famílies guanyen poder adquisitiu.
d)
les empreses revisen els salaris.
36.
L’atur estructural és:
a)
l’atur que tenen algunes estructures del Sector Públic.
b)
l’atur que té l’economia de forma permanent i de difícil solució.
c)
la taxa d’atur d’una economia en un moment determinat.
d)
el que resulta de la població inactiva.
37.
En relació al subsidi d’atur:
a)
rebre un subsidi d’atur és el mateix que estar inactiu.
b)
el subsidi d’atur pot ser, inicialment, un incentiu a no buscar feina.
c)
tots els aturats reben un subsidi d’atur.
d)
es rep subsidi d’atur fins que es troba una nova feina.
38.
Assenyala la resposta INCORRECTA:
a)
el sector serveis és propici a formar part de l’economia submergida.
b)
no declarar beneficis d’una empresa es considera economia submergida.
c)
el diner en efectiu propicia l’economia submergida.
d)
un càlcul exacte de l’economia submergida s’inclou en el càlcul del PIB.
39.
En relació al PIB nominal i el PIB real:
a)
el deflactor del PIB és la inflació.
b)
el PIB real només té en compte béns i no té en compte els serveis.
c)
per a comparar l’evolució de l’activitat econòmica del país, és més fiable utilitzar el PIB real que el PIB nominal.
d)
el PIB nominal sempre serà més elevat que el PIB real.
40.
L’objectiu principal de tots els intermediaris financers és captar fons i prestar-los.
a)
VERTADER
b)
FALS
41.
Tenir solvència implica un risc en una operació financera.
a)
VERTADER
b)
FALS
42.
La creació de diner s’atura si els diners no tornen al sistema bancari.
a)
VERTADER
b)
FALS
43.
Una política monetària expansiva pot produir una situació de deflació mentre que en una política monetària restrictiva pot produir una situació d'inflació.
a)
VERTADER
b)
FALS
44.
Si es disminueix el clc es crea menys diner bancari i es controla l’oferta monetària.
a)
VERTADER
b)
FALS
45.
La M1 és menys líquida que la M2.
a)
VERTADER
b)
FALS
46.
L'emissió de moneda equival a l'oferta monetària.
a)
VERTADER
b)
FALS
47.
El mercat de l'Euríbor forma part del mercat de derivats.
a)
VERTADER
b)
FALS
48.
L’IBEX-35 és la mitjana ponderada del valor de les accions de les 35 empreses més importants d'Europa.
a)
VERTADER
b)
FALS
49.
El valor nominal d’una acció és el seu preu en el moment de l'emissió.
a)
VERTADER
b)
FALS
50.
Les cooperatives de crèdit són intermediaris financers bancaris.
a)
VERTADER
b)
FALS
51.
L'Eurosistema és un requisit del diner.
a)
VERTADER
b)
FALS
52.
En dipòsits a la vista i els comptes d'estalvi es poden retirar els diners en qualsevol moment.
a)
VERTADER
b)
FALS
53.
Una política monetària expansiva implica més préstecs de bancs, un major coeficient legal de caixa i un menor rèdit.
a)
VERTADER
b)
FALS
54.
El mecanisme de reserves mínimes varia la liquiditat del sistema obligant a les entitats de crèdit de la zona euro a mantenir un determinat coeficient de caixa.
a)
VERTADER
b)
FALS
55.
Dintre dels agregats monetaris, l'M3 és la suma d'efectiu en mans del públic més dipòsit d'estalvi.
a)
VERTADER
b)
FALS
56.
En la banca privada els beneficis es reinverteixen o bé es reparteixen en forma de dividents.
a)
VERTADER
b)
FALS
57.
L'índex borsari són empreses individuals.
a)
VERTADER
b)
FALS
58.
El banc d'Espanya executa la política monetària que fixa el BCE.
a)
VERTADER
b)
FALS
59.
El coeficient legal de caixa està fixat pel Banc Central Espanyol.
a)
VERTADER
b)
FALS
60.
L’única tasca del Banc d'Espanya és executar la política monetària.
a)
VERTADER
b)
FALS
61.
Les ponderacions matemàtiques d’un índex borsari no tenen el mateix pes.
a)
VERTADER
b)
FALS
62.
El Ministeri d'Economia i Hisenda regula el funcionament de les borses.
a)
VERTADER
b)
FALS
63.
El mercat borsari secundari és el mercat on es fan les emissions d’accions.
a)
VERTADER
b)
FALS
64.
La borsa només determina els preus dels títols segons la llei d'oferta i demanda.
a)
VERTADER
b)
FALS
65.
El preu de les accions només poden tenir un valor de mercat.
a)
VERTADER
b)
FALS
66.
L'emissió de moneda és el mateix que l'oferta monetària.
a)
VERTADER
b)
FALS
67.
L'estabilitat de preus es dóna quan la inflació està al voltant del 2%.
a)
VERTADER
b)
FALS
68.
Entre d’altres tasques, el BCE fixa el % de reserves i fa estadístiques.
a)
VERTADER
b)
FALS
69.
En uns política monetària restrictiva disminueixen els préstecs dels bancs.
a)
VERTADER
b)
FALS
70.
L'Eurosistema és el referent principal per l'economia i la banca.
a)
VERTADER
b)
FALS
71.
El BCE pot variar l'oferta monetària d'una economia obligant a les entitats de crèdit de la zona euro a mantenir unes determinades reserves mínimes.
a)
VERTADER
b)
FALS
72.
La caiguda de Lehman Brothers és una de les conseqüències de la crisi financera actual.
a)
VERTADER
b)
FALS
Reset
