NEW
Font size
WorksheetsVida a la Terra 1 - Pràctica
Total questions: 50
Worksheet time: 3hrs 30mins
Què és la Biosfera?
La zona de la Terra on es desenvolupa la vida i el conjunt d'éssers vius que habiten el planeta Terra.
Exclusivament la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.
Exclusivament el conjunt d'éssers vius que habiten el planeta Terra.
L'atmosfera i la hidrosfera juntes.
Quines són les característiques més importants de la Biosfera?
Ocupa una franja molt gran del planeta Terra i les regions tenen condicions ambientals molt semblants.
Ocupa una franja molt gran del planeta Terra i les diferents regions tenen condicions ambientals molt diferents.
Ocupa una franja molt petita del planeta Terra, les diferents regions tenen condicions ambientals molt diferents i els éssers vius no estan distribuïts uniformement.
Els éssers vius estan repartits de manera uniforme en totes les regions del planeta Terra, independentment de les condicions ambientals.
Quines són les zones del planeta Terra on trobem més diversitat?
La comarca de la Segarra, evidentment.
Les zones tropicals, on les condicions ambientals (disponibilitat de llum, temperatures suaus, presència d'aigua abundant,...) són les més favorables.
Les zones tropicals, on les condicions ambientals (poca llum, temperatures extremes, poca presència d'aigua,...) són les menys favorables.
Les zones polars i les zones tropicals, on les condicions ambientals són molt favorables.
Quines 3 característiques comparteixen tots els éssers vius?
Estan formats per biomolècules
Realitzen 3 funcions vitals bàsiques (relació, alimentació i creixement)
La seva unitat estructural és la cèl·lula eucariota.
Estan formats per substàncies inorgàniques (aigua, sals minerals,...)
Realitzen 3 funcions vitals bàsiques (fotosíntesi, alimentació i creixement)
La seva unitat estructural és la cèl·lula eucariota.
Estan formats per molècules, biomolècules i substàncies inorgàniques
Realitzen alguna funció vital, quan poden
No tenen cap unitat estructural.
Estan formats per biomolècules.
Realitzen 3 funcions vitals bàsiques (relació, nutrició i reproducció)
La seva unitat estructural és la cèl·lula.
Què són les biomolècules?
Les molècules que formen part dels éssers vius.
Les molècules que no trobem mai en els éssers vius.
Les molècules que tenen alguns éssers vius, com els bacteris, però no trobem mai en els animals.
Les molècules que s'obtenen amb l'agricultura ecològica o biològica.
Quins tipus de biomolècules hi ha?
Biomolècules orgàniques (només presents en els éssers vius) i biomolècules inorgàniques (es troben també als éssers vius i són imprescindibles per a la vida, però també es troben fora dels éssers vius).
Biomolècules orgàniques (només presents en els éssers vius) i biomolècules inorgàniques (no es troben mai en els éssers vius).
Biomolècules orgàniques (només presents en els éssers vius) i biomolècules inorgàniques (no es troben mai en els éssers vius).
No hi ha tipus de biomolècules; totes les biomolècules són iguals.
Les biomolècules orgàniques que trobem a tots els éssers vius són...
Giúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
Lípids, greixos, sucres i vitamines.
Glúcids i proteïnes.
Tot allò que aconseguim amb els aliments (aigua, vitamines, fibra, proteïnes...).
Les biomolècules inorgàniques més importants són...
L'aigua i l'oxigen.
L'aigua, les sals minerals (per exemple, el calci dels nostres ossos) i els gasos (oxigen i diòxid de carboni).
Només l'aigua, el calci (per als ossos) i el ferro (per als glòbuls vermells de la sang).
El ferro; per això és tan important menjar llenties i espinacs.
La cèl·lula és...
La unitat estructural dels éssers vius perquè tots els éssers vius estan formats per cèl·lules, però no és la unitat funcional perquè les cèl·lules no es poden reproduir.
La unitat estructural, reproductiva i de classificació (grans, mitjanes i petites) de tots els éssers vius.
La unitat estructural (tots els éssers vius estan formats per cèl·lules) i la unitat funcional (les cèl·lules es relacionen, es nodreixen i es reprodueixen) de tots els éssers vius.
Un ésser viu molt petit que només podem observar amb el telescopi.
Quina és la principal diferència entre organismes unicel·lulars i organismes pluricel·lulars?
Els unicel·lulars estan formats per dues cèl·lules; els pluricel·lulars estan formats per moltes cèl·lules.
Els unicel·lulars estan formats per una sola cèl·lula; els pluricel·lulars estan formats per més d'una cèl·lula (normalment 3 ó 4).
Tots els organismes estan formats per milions de cèl·lules. No existeixen els organismes unicel·lulars.
Els unicel·lulars estan formats per una sola cèl·lula; els pluricel·lulars estan formats per més d'una cèl·lula (normalment moltes).
Quina és la diferència més important entre una cèl·lula procariota i una cèl·lula eucariota?
La cèl·lula eucariota té nucli; la cèl·lula procariota té dos nuclis.
La cèl·lula eucariota té nucli; la cèl·lula procariota no té nucli.
La cèl·lula procariota té nucli; la cèl·lula eucariota no té nucli.
La cèl·lula procariota és més gran que la cèl·lula eucariota.
Els humans estem formats per....
Cèl·lules eucariotes i procariotes, però totes animals.
Cèl·lules eucariotes vegetals.
Cèl·lules procariotes animals.
Cèl·lules eucariotes animals.
Les dues diferències més importants entre una cèl·lula eucariota vegetal i una cèl·lula eucariota animal són:
Les cèl·lules vegetals tenen paret cel·lular i cloroplasts.
Les cèl·lules animals tenen paret cel·lular i cloroplasts.
Les cèl·lules vegetals mai tenen paret cel·lular.
Les cèl·lules animals i vegetals són iguals; la diferència està en si formen part d'una planta o d'un animal.
Actualment els únics éssers vius que presenten cèl·lules procariotes són....
Els protozous.
Els bacteris.
Els virus.
Els éssers humans.
Totes les cèl·lules eucariotes, siguin vegetals o animals, presenten...
Membrana cel·lular, citoplasma i nucli
Paret cel·lular, membrana cel·lular, citoplasma i nucli.
Només citoplasma i nucli.
Només paret cel·lular, però molt ample.
Aquesta imatge correspon a una cèl·lula ...
Animal, perquè té paret cel·lular.
Vegetal, perquè no té paret cel·lular.
Vegetal, perquè té paret cel·lular.
No es pot saber si és vegetal o animal.
La funció de relació permet als éssers vius...
Obtenir informació del medi o del propi organisme i respondre als canvis.
Obtenir informació del medi o del propi organisme però no respondre als canvis.
Obtenir informació dels canvis del medi on viuen i respondre amb un estímul.
Reproduir-se més sovint.
Un estímul és qualsevol informació que produeix la resposta d'un ésser viu. Per exemple,...
Tots les respostes són correctes.
Un descens important de la temperatura, que fa que un animal comenci a hivernar.
L'augment d'hores de llum del Sol a la primavera, que fa que una planta comenci a florir.
La humitat del sòl, que fa que les arrels d'una planta creixin en aquella direcció.
La línia lateral dels peixos és un exemple de ...
Receptor mecànic, perquè capta un estímul relacionat amb el moviment.
Receptor mecànic, perquè capta un estímul relacionat amb un canvi de temperatura.
Receptor tèrmic, perquè capta un estímul relacionat amb un canvi de llum.
Receptor tèrmic i fotoreceptor.
El creixement de les plantes en direcció a la llum del Sol és un exemple de...
Fototropisme positiu, perquè la llum del Sol és l'estímul i les plantes creixen cap a aquest estímul.
Fototropisme negatiu, perquè la llum del Sol és l'estímul i les plantes creixen cap a aquest estímul.
Gravitropisme, perquè les plantes s'allunyen del sòl.
Nàstia, perquè les plantes es mouen cap a la llum del Sol.
L'obertura i tancament d'algunes flors durant el dia és un exemple de....
Tigmotropisme, perquè és un moviment que fan les flors.
Nàstia, perquè és un moviment d'una part de la planta, però no és permanent; justament les flors s'obren i es tanquen.
Fototropisme, perquè és un moviment d'una part de la planta, però no és permanent; justament les flors s'obren i es tanquen.
Fototropisme, perquè és un moviment d'una part de la planta, responent a la quantitat de llum del Sol.
Un organisme homeoterm ...
Manté una temperatura sempre més alta que la de l'entorn.
Té una temperatura corporal molt variable, depenent de la temperatura de l'entorn.
Manté la seva temperatura corporal més o menys constant, independentment de les variacions de l'entorn.
Manté una temperatura alta a l'hivern i baixa a l'estiu.
Els éssers humans som...
Poiquiloterms, com tots les mamífers.
Homeoterms, com tots els animals
Homeoterms.
Poiquiloterms de dia i homeoterms de nit.
Segons el gràfic...
El ratolí és un ésser viu poiquiloterm i el llangardaix és homeoterm.
Tant el ratolí com el llangardaix són poiquiloterms.
Tant el ratolí com el llangardaix són homeoterms.
El ratolí és un ésser viu homeoterm i el llangardaix és poiquiloterm.
La funció de nutrició permet als éssers vius...
Obtenir la matèria i l'energia que necessiten per dur a terme totes les activitats i funcions vitals.
Obtenir l'oxigen i l'energia que necessiten per dur a terme totes les activitats i funcions vitals.
Obtenir l'aigua i l'energia que necessiten per dur a terme totes les activitats i funcions vitals.
Obtenir l'aliment i l'aigua necessària per a la reproducció.
Hi ha dos tipus principals de nutrició:
Animal i vegetal.
Autòtrofa i heteròtrofa.
Autòtrofa i fotosintètica.
Autòtrofa, heteròtrofa i quimiosintètica.
Dins de la nutrició autòtrofa, podem distingir:
Organismes autòtrofs fotosintètics, que capten l'energia lluminosa del Sol, i organismes autòtrofs quimiosintètics, que utilitzen l'energia de reaccions químiques.
Organismes autòtrofs quimiosintètics, que capten l'energia lluminosa del Sol, i organismes autòtrofs fotosintètics, que utilitzen l'energia de reaccions químiques.
Organismes autòtrofs fotosintètics, que capten la matèria del Sol i organismes autòtrofs quimiosintètics, que capten la matèria de reaccions químiques.
Organismes autòtrofs heteròtrofs i organismes heteròtrofs autòtrofs.
La nutrició autòtrofa consisteix en ...
Captar matèria inorgànica i energia del medi i transformar-la en matèria orgànica.
Captar matèria orgànica i energia del medi i transformar-la en matèria inorgànica.
Captar matèria inorgànica i energia del medi i transformar-la en matèria inorgànica.
Fabricar matèria inorgànica de qualsevol manera possible.
Els éssers vius autòtrofs són:
Alguns bacteris, les algues i les plantes.
Alguns bacteris, els fongs i les plantes.
Alguns bacteris, els fongs, les plantes, les molses, els animals, els éssers humans,... és a dir, tots els éssers vius.
No existeixen els éssers vius autòtrofs.
Els éssers vius heteròtrofs són:
Alguns bacteris, els protozous, els fongs i els animals.
Alguns bacteris, els fongs i les plantes.
Alguns bacteris, els fongs, les plantes, les molses, els animals, els éssers humans,... és a dir, tots els éssers vius.
No existeixen els éssers vius heteròtrofs.
La nutrició heteròtrofa consisteix en ...
Captar matèria orgànica (a través dels aliments, per exemple) i obtenir-ne energia i matèria orgànica (en molècules més senzilles).
Captar matèria orgànica i energia del medi i transformar-la en matèria inorgànica.
Captar matèria inorgànica i energia del medi i transformar-la en matèria inorgànica.
Fabricar matèria inorgànica de qualsevol manera possible.
Quan ens mengem una poma....
Obtenim energia i matèria orgànica, a partir d'aquest aliment. És un exemple de nutrició heteròtrofa.
Obtenim energia i matèria inorgànica, a partir d'aquest aliment. És un exemple de nutrició autòtrofa.
Obtenim matèria inorgànica a partir d'aquest aliment. És un exemple de nutrició autòtrofa, perquè nosaltres ens fabriquem el nostre propi aliment.
És un exemple de relació i reproducció amb la poma, perquè notem el seu sabor boníssim!.
En els animals, la nutrició heteròtrofa inclou:
Captació de l'aliment
Assimilació de l'aliment (digestió) fins obtenir els nutrients
Intercanvi de gasos (captar oxigen, eliminar diòxid de carboni) Transport de nutrients per tot l'organisme
Eliminació dels residus.
Captació dels residus.
Assimilació de l'aliment (digestió) fins obtenir els nutrients
Intercanvi de gasos (captar diòxid de carboni, eliminar oxigen) Transport de nutrients per tot l'organisme
Eliminació dels aliments.
Captar els nutrients per les arrels
Realització de la fotosíntesi a les fulles
Excreció dels aliments per les arrels.
En les plantes, la nutrició autòtrofa fotosintètica inclou:
Captació de matèria inorgànica (nutrients) amb les arrels
Transport fins a les fulles a través de la tija (saba bruta)
Intercanvi de gasos a les fulles (captació de diòxid de carboni, producció d'oxigen)
Fotosíntesi a les fulles, obtenint matèria orgànica
Transport de la matèria orgànica a tota la planta (saba elaborada)
Eliminació de substàncies de rebuig.
Captació de matèria orgànica (nutrients) per les fulles
Transport fins a les arrels a través de la tija (saba bruta)
Intercanvi de gasos a les fulles (captació d'oxigen, producció de diòxid de carboni)
Fotosíntesi a les fulles, obtenint matèria inorgànica
Transport de la matèria inorgànica a tota la planta (saba elaborada)
Eliminació de substàncies de rebuig per les arrels.
La respiració cel·lular és un procés ...
... que té lloc als mitocondris, que són com les "centrals energètiques" de les cèl·lules eucariotes.
... mitjançant el qual les cèl·lules eucariotes obtenen l'energia que necessiten.
... en què les cèl·lules utilitzen matèria orgànica i oxigen, obtenint diòxid de carboni, aigua i energia.
Totes les respostes són correctes!
La funció de reproducció permet als éssers vius...
Generar nous individus (la descendència) amb característiques iguals o semblants als individus inicials (progenitors).
Generar nous individus (els progenitors) amb característiques diferents als individus inicials (la descendència).
Generar nous individus (la descendència) que sempre han de ser idèntics als seus pares però no a les seves mares.
Realitzar la funció de la nutrició i de la funció de la relació alhora.
Hi ha dos tipus principals de reproducció:
Asexual i vegetativa.
Asexual i sexual.
Masculina i femenina.
Vegetal i animal.
Si a partir d'un sol progenitor s'obtenen molts individus descendents, que són idèntics entre ells i idèntics al progenitor, parlem de...
Reproducció asexual.
Reproducció sexual.
Reproducció asexual i sexual.
Nutrició autòtrofa.
Un exemple de reproducció asexual és...
La gemmació en els llevats.
Les flors en les plantes.
Els gàmetes en els animals.
No existeix la reproducció asexual.
Els tubercles, com per exemple, les patates, són un exemple de...
Reproducció sexual en les plantes.
Reproducció asexual en les plantes
Reproducció per estolons en les plantes.
Reproducció per escissió i fragmentació en els animals.
Si a partir de la unió de 2 gàmetes diferents s'obtenen individus descendents, que són diferents entre ells i diferents dels dos progenitors, parlem de...
Reproducció asexual.
Reproducció sexual.
Reproducció asexual i sexual.
Nutrició heteròtrofa.
Els gàmetes són...
Les cèl·lules reproductives en la reproducció asexual. En el cas dels humans, són l'òvul (gàmeta femení) i l'espermatozou (gàmeta masculí).
Les cèl·lules reproductives en la reproducció sexual. En el cas dels humans, són l'òvul (gàmeta masculí) i l'espermatozou (gàmeta femení).
Les cèl·lules reproductives en la reproducció sexual. En el cas dels humans, són l'òvul (gàmeta femení) i l'espermatozou (gàmeta masculí).
Les cèl·lules nutritives dels animals.
La fecundació és la unió del gàmeta masculí i el gàmeta femení i d'aquesta manera es forma el...
Espermatozou.
Òvul.
Zigot.
Pol·len.
En la fecundació interna...
No intervenen els gàmetes
Els dos progenitors (masculí i femení) alliberen els seus gàmetes a l'aigua, on té lloc la fecundació
Només hi ha un gàmeta, l'espermatozou
El progenitor masculí introdueix els gàmetes masculins a l'interior del progenitor femení, on té lloc la fecundació
En els animals ovípars...
Es forma un ou, després de la fecundació, que es desenvolupa a l'interior del progenitor femení.
No es forma un ou; l'embrió es desenvolupa al ventre matern.
Es forma un ou, després de la fecundació, que es desenvolupa fora del progenitor femení.
La fecundació es produeix fora del progenitor femení.
En els animals vivípars...
Es forma un ou, després de la fecundació, que es desenvolupa a l'interior del progenitor femení.
No es forma un ou; l'embrió es desenvolupa al ventre matern.
Es forma un ou, després de la fecundació, que es desenvolupa fora del progenitor femení.
La fecundació es produeix fora del progenitor femení.
Els animals que presenten un aspecte molt diferent al néixer i a l'estat adult , i ...
Passen per la metamorfosi, tenen un desenvolupament post embrionari indirecte.
Passen per la metamorfosi, tenen un desenvolupament post embrionari directe.
No passen per la metamorfosi, són els animals vivípars.
No n'hi ha d'aquests animals!
En les flors ...
El pistil és l'òrgan sexual masculí i els estams són l'òrgan sexual femení.
No hi ha òrgans sexuals!
El pistil és l'òrgan sexual femení i els estams són l'òrgan sexual masculí.
La reproducció és sempre asexual.
La pol·linització és el procés en el què el pol·len viatja des dels estams fins al pistil i pot ser...
Directa (de la mateixa flor) o creuada (entre dues flors)
Anemòfila (gràcies al vent) o zoòfila (gràcies als animals).
Directa (de la mateixa flor) o creuada (entre dues flors)
Zoòfila (gràcies al vent) o anemòfila (gràcies als animals).
Fàcil (de la mateixa flor) o difícil (entre dues flors).
Externa o interna, com la fecundació.
Jo sóc un éssers viu...
Pluricel·lular, format per cèl·lules eucariotes animals
Poiquiloterm, autòtrof i de reproducció asexual.
Pluricel·lular, format per cèl·lules eucariotes animals
Homeoterm, heteròtrof i de reproducció sexual.
Pluricel·lular, format per cèl·lules procariotes animals
Homeoterm, autòtrof i de reproducció sexual.
Unicel·lular, format per cèl·lules eucariotes animals
Homeoterm, heteròtrof i de reproducció sexual.
