NEW
Font size
WorksheetsTema 2
Total questions: 30
Worksheet time: 23mins
Espontània i planificada; individual i col·lectiva;
immediata i diferida; ascendent, descendent
i horitzontal són:
Tipus de comunicació.
Característiques de la comunicació.
Tipus d’informació i atenció oral.
Formes d’habilitats socials i protocol.
Quin dels components de la comunicació
no verbal estudia la relació amb la utilització
de l’espai físic immediat de la persona?
El parallenguatge.
La cinèsica.
La proxèmica.
L’orientació del cos.
En una comunicació escrita, el paper és …
El mitjà.
El canal.
El codi.
El missatge.
1. El procés de comunicació es va enriquint gràcies a les aportacions de tots els participants:
Aquesta afirmació és falsa.
És cert, ja que la retroalimentació enriqueix la comunicació.
La retroalimentació no beneficia la comunicació.
La comunicació sempre depèn de l’emissor.
El context:
És la situació concreta en què es desenvolupa la comunicació.
No és un element de la comunicació.
És l’entorn.
És el missatge.
Si el canal que utilitza la comunicació és la veu, parlem de comunicació...
Escrita
Verbal
Oral
No verbal
Si el missatge es descodifica erròniament per una mala experiència viscuda pel receptor, parlem de barreres ....
Mentals
Semàntiques
Física
No és una barrera
Si no entenem un missatge perquè desconeixem l’idioma usat, patim una barrera:
Mental
Semàntica
Física
No és una barrera
Un bon comunicador:
No ha d’informar de tot el que sap.
No ha de tenir barreres semàntiques.
Ha de poder superar totes les barreres físiques.
Ha d’unificar el que diu intencionadament i el que transmet de forma inconscient.
Si l’emissor comunica de manera ambigua i amb falta de claredat, es pot produir:
Barreres físiques.
Barreres semàntiques.
Errors en la transmissió.
Errors en la recepció.
Els errors en la comunicació procedeixen de:
Falta de claredat de l’emissor.
Poca concentració en el receptor.
Causes no imputables ni a l’emissor ni al receptor.
Totes les respostes anteriors són correctes.
El conjunt d’idees, informacions, sensacions, sentiments, etc., defineixen:
El context.
El canal.
El missatge.
La retroalimentació.
Quina d’aquestes afirmacions defineix la comunicació?
El procés de posar en comú informació, amb una intenció, i aconseguir una resposta.
L’acte de transmetre dades i/o opinions.
És quan utilitzem el llenguatge no verbal per dirigir-nos als altres.
Cap és correcta.
Quins d’aquests elements intervenen en el procés comunicatiu?
Emissor, receptor, canal, idioma, context
Emissor, receptor, missatge, canal.
Emissor, receptor, missatge, canal, codi, context.
Emissor, receptor, oral, escrit, idioma, oficina.
La percepció personal, és:
Un procés de reconeixement de la realitat que cada persona fa de manera individual i selectiva.
Un procés d'interpretació de la realitat que captem amb els sentits, selectiu i personal.
Un procés de codificació de les imatges que rebem.
Un procés de descodificació només de les percepcions visuals.
Què s’entén per comunicació efectiva?
Quan el missatge arriba a la persona que va dirigit i el resultat d’aquest és l’esperat.
Quan hi ha retroalimentació, és el lloc, el moment, les paraules i l’actitud.
Quan hi ha coherència entre el llenguatge verbal i el no verbal.
Totes son correctes.
Un company de la feina intenta explicar-te per que li costa tant fer fotocopies, a tu et costa entendre-ho perquè fa anys que en fas i a més coneixes moltes màquines diferents. Quin tipus de barrera comunicativa es dona en aquest cas ?
Una barrera física.
Una barrera cultural.
Una barrera d'origen intern.
Una barrera semàntica.
Un comportament de comunicació agressiva és la que:
La que anteposa els sentiments, drets u opinions dels altres per davant de les seves.
La que defensa els seus sentiments, drets u opinions; violentant els sentiments, drets u opinions dels altres.
La que defensa els seus sentiments, drets u opinions sense agredir ni menystenir la dels altres.
Només es considera comunicació agressiva aquella en la que el emissor crida i ataca físicament al receptor.
Algunes de les característiques d'una comunicació assertiva, son:
Habilitat per rebre critiques i per emetre opinions. No sent culpabilitat ni vergonya pel seu comportament.
Els altres s'aprofiten.Se sol acumular resentiment i irritació.
Si expressa les seves opinions és de forma derrotista, amb disculpes i falta de confiança.
No els volen a prop. Creen ressentiment en els altres. No ajuden a millorar les situacions de conflicte. Generen estrès.
La conducta no verbal de un assertiu es caracteritza per :
Refusa la mirada, té moviments nerviosos, les seves postures son de recollides, amb volum de veu mes aviat baix.
Mirada fixa, gestos amenaçadors, amb el cos mes aviat tirat cap endavant, el to de veu elevat.
Mirada directa, no inquisidora; gestos ferms, postura relaxada, veu sense vacil·lació, to de veu calmat.
Amb tensió, la cara vermella, la pell suada i la mirada molt intrusiva.
Alguns dels drets assertius, son:
A ser tractada amb dignitat i respecte. A decidir sobre el meu cos.
A expressar els meus sentiments, opinions i necessitats.
A dir no. A no sentir-me culpable. A canviar d'opinió.
Totes son correctes.
La manera assertiva de donar la nostra opinió, consisteix en:
Parlar en primera persona, en positiu i fer aportacions de millora.
Dir el que pensa la majoria, incidint en el que no està ben fet.
Es millor dir-li a un altre persona, per que aquesta li digui a la interessada en el nostre nom, és menys agressiu.
Expressar les opinions personals mai aporta res positiu, així que millor no fer-ho.
Quines consideracions hem de tenir en compte per assolir una comunicació eficient.
Transmetre el missatge en el entorn adequat.
Utilitzar termes que s'adaptin a la comprensió del receptor.
Evitar l'excés de comunicació.
Totes son correctes.
Quina és la millor forma d'ajudar a alguna persona?
Fent tot el que ens demani.
Explicant-li molt bé el que té que fer, és més fàcil veure les coses des de fora.
Fer-li preguntes orientades a les solucions o opcions de millora.
Escoltar activament per després poder explicar-li quina és la millor solució.
Quines d'aquestes característiques s'han de donar en un feedback efectiu?
Expressat amb la màxima sinceritat, amb nom de tots els presents i amb llenguatge clar i senzill.
Expressat en primera persona, definint com és (el receptor), específic i concret, basat en l'apreciació personal.
Expressat en primera persona, específic, clar, definint com és la persona i concretant el que ha de fer o no ha de fer.
Expressat en primera persona, específic, clar, descrivint comportaments i suggerint actuacions de millora.
La comunicació No verbal es divideix en:
Gestos i postures.
Llenguatge corporal i la proxèmica
La cinèsica, la proxèmica i el paralingüístic
Cap és correcta.
El paralingüístic fa referencia a:
1.Els somriures,les pauses i els silencis.
2.El to, el ritme, el volum, la intensitat i alguns sons com la tos o un grit.
3.Els espais que deixem entre les persones en funció de la nostra relació amb ella. Té a veure amb els hàbits culturals.
L' 1 i la 2 són correctes.
Per obtenir una comunicació eficaç hem d'utilitzar un llenguatge:
Que ens permeti utilitzar moltes paraules, per poder allargar-no molt en les nostres explicacions.
Clar, concret, precís, positiu i adaptat al receptor.
Es igual el llenguatge que utilitzem, és el receptor el que ha d'entendre'ns.
Segons el que marqui la norma lingüística del país.
Com han de ser les nostres exposicions o missatges orals perquè siguin compresos de manera senzilla?
Molt bons oradors i haver fet molts cursos d'habilitats comunicatives.
Tenir escrit el que volem dir i llegir-lo de manera fluida.
Definits, estructurats, amb èmfasis i senzills.
Llargs, positius, centrats i divertits.
Algunes característiques de la comunicació oral són?
És molt recaragolada, amb llenguatge molt específic i dirigit a poques persones.
Conté llenguatge verbal i no verbal.
Immediata, espontània i efímera.
Només conté llenguatge verbal i es percep de manera auditiva.
