Dos anells t'has de posar

si vols fer-me treballar.

Transparenta però es veu,

amb les mans no la podràs agafar

perquè tard o d'hora s'escolarà.

En un arbre hi ha dotze branques

a cada branca hi ha quatre nius

i a cada niu hi ha trenta ocellets.

Què és?

Sóc molt intel·ligent

i em consulta tota la gent.

Per fora duc vestit verd,

i per dintre vaig vermella,

amb botons que llenceu

els qui em mengeu.

Una capseta blanca,

que quan s'obre ja no es tanca.

Què és?

De dotze germans que en som

sóc el segon

i en canvi,

sóc el més petit de tots.

Sóc llarg com una carretera.

Tinc moltes cames i amb mi hi viatja molta gent.

Què sóc?

No diu res però mai no calla,

sempre el portem a sobre,

ens fa córrer i mai no para.

És bo i sa,

però ningú se'l pot menjar.

És prima com un fideu.

Té la llengua llarga.

Els seus ulls adormen als humans.

Què és?

Jo sóc d'or i ella és de plata

quan ell surt a passejar

jo vaig a dormir a casa.

Una senyora

va pel mercat

amb la cua verda

i el vestit morat.

Petita com una rata

i com un lleó

guarda la casa.

Rodó, rodonet

de fora verdet,

de dintre molt dolç

i ple de pinyols.

Diga’m, gran savi d’Atenes,

quina és la ela més gran

de totes les eles?

Encara que no sóc peix, dins de l’aigua sempre estic,

i cantant estic contenta, així que arriba la nit.

Jo, o ell, dit al revés;

t’acabo de dir qui és.

Una cosa

que si cau a terra no es taca,

i es taca

si cau a l’aigua.