Quin nom tenien els territoris en què es va dividir l'Imperi carolongi i que es solien correspondre amb territori d'una ciutat i estava administrat per un comte?

Quin nom tenien els territoris en què es va dividir l'Imperi carolongi i que es situaven a la frontera? Solien tenir un exèrcit per a la seva defensa i estaven comandats per un marquès.

Tractat signat entre els fills de Lluís el Piadós on reconeixien el repartiment de l'Imperi Carolingi.

Pobles que procedien d'Escandinàvia i varen fer expedicions de saqueig a distints territoris d'Europa. Varen conquerir les Illes Britàniques, el nord de França i el sud d'Itàlia.

Pobles que procedien de les estepes d'Àsia i varen fundar el regne d'Hongria.

Pirates musulmans del nord d'Àfrica, que assolaven les costes europees amb el seu pillatge.

Qui nom rebia el seguici del rei format per parents, consellers i amics?

Qui nom rebia el grup de parents o amics del rei que l'ajudaven en les tasques de govern i li donaven consell?

Pacte de fidelitat entre el rei els nobles. Aquest pacte s'establia mitjançant una doble cerimònia. La cerimònia de l'homenatge i la cerimònia d'investidura.

Cerimònia on el noble prestava homenatge al seu senyor i es convertia en vassall. El noble li jurava fidelitat, ajuda militar i consell al seu senyor.

Cerimònia en la qual el rei entregava al vassall unes terres ( feu) perquè les governàs i les explotàs econòmicament.

Part del feu que el senyor es reservava per explotar directament.

Porció de terra que el senyor concedia als pagesos per sobreviure a canvi d'unes rendes en forma de doblers, de productes o de serveis personals.

Nom que rebia cada grup social en què es dividia la societat medieval. Els tres que hi havia eren la noblesa, el clergat i els treballadors.

Estament privilegiat integrat pels monjos i els sacerdots. La seva funció era resar per obtenir la salvació espiritual de les persones.

Estament privilegiat integrat pels cavallers i les seves famílies. La seva funció era defensar a la resta de la població.

Estament no privilegiat integrat pels pagesos, artesans i comerciants. Els membres d'aquest estament havien de pagar impostos i feien feines manuals per produir allò que necessitava la població.

Construcció més important del castell, on habitava el senyor i la seva família.

Pagesos que estaven completament sotmesos a l'autoritat del senyor. Feien feina de franc per a ell, conreaven les terres de la reserva senyorial.

Pagesos que vivien a llogarets, decidien els seus actes personals i podien abandonar el feu.

Sistema de conreu que consistia en sembrar únicament la meitat del terreny i l'altra meitat es deixava en guaret.

Tros de terra que es deixa sense conrear perquè recuperi la seva fertilitat.

Persona que produeix tot allò que necessita per a sobreviure.

Tipus de clero integrat per sacerdots, cardenals i bisbes

Tipus de clero integrat pels ordres religiosos. Normalment a monestirs o convents.

Impost que pagaven els pagesos a l'Església i que consistia en una desena part de la collita.

Tros de terra que es deixa sense conrar perquè recuperi la seva fertilitat.

Intervencions militars organitzades pel Papa i els reis per conquerir Terra Santa als musulmans.

Lloc d'oració on vivien els monjos i les monges.

Conjunt de normes que establien l'organització, les obligacions dels membres de l'ordre religiós i l'horari de les activitats quotidianes del monestir.

Petites il·lustracions que serveixen per decorar els llibres

Grups de monjos-soldat que s'encarregaven de defensar els regnes cristians creats pels croats a Terra Santa