Receptora.

1. Emissora.

2. Comunicadora.

2. Transmissora.

1. La part transmissora.

1. La part receptora.

1. La part emissora.

2. La part emissora i la receptora.

1. Mitjà de comunicació.

2. Emissor.

1. Mitjà de transmissió.

1. Canal.

1. Paratext.

1. Pretext.

1. Context.

1. Codi.

1. La comprensió de la informació transmesa per l'emissor.

1. El procés de transmissió d'informació entre éssers vius.

1. La transmissió d'informació utilitzant codis lingüístics.

1. La seqüència d'actes de parla.

1. Encriptació, emissió, recepció, interpretació, realimentació.

1. Codificació, emissió, descodificació, recepció, interpretació, realimentació.

1. Codificació, emissió, recepció, descodificació, interpretació, realimentació.

1. Codificació, emissió, transmissió, recepció, descodificació, interpretació.

1. Qualsevol signe que es relaciona amb un objecte, concepte o idea.

1. Un signe que s'ha creat per convenció, costum o decisió social.

1. Un signe que permet deduir la presència d'un fenomen per la relació que tenen.

1. Un signe creat en funció d'una relació de semblança que té com a finalitat representar l'objecte o el concepte a què s'assembla.

1. Indici.

1. Icona.

1. Índex.

1. Símbol.

1. Codis no lingüístics.

1. Codis lingüístics verbals.

1. Codis gestuals.

1. Codis lingüístics no verbals.

1. Visuals, gestuals i acústics.

1. Verbals, visuals i gestuals.

1. Gràfics, gramaticals i sonors.

1. Verbals, gestuals i sonors.

1. Els gestos o moviments del cos.

1. La capacitat per establir qualsevol tipus de comunicació.

1. El parallenguatge.

1. L'espai personal o la distància d'aproximació en què la comunicació amb la persona és més eficaç.

1. Motora.

1. La descodificació dels missatges.

1. Cognitiva.

1. La codificació dels missatges.

1. L'aparell bucofonador.

1. L'aparell articulador.

1. L'aparell sonador.

1. L'aparell respiratori.

1. Disglòssia.

1. Afonia.

1. Disfonia.

1. Disfèmia.

1. Una alteració permanent que produeix una disminució palesa en la capacitat de visió.

1. Una alteració que anul·la, dificulta o entorpeix l'articulació normal del llenguatge.

1. La disfunció que afecta una correcta percepció auditiva.

1. Una alteració en l'emissió de les paraules.

1. Una dificultat en l'articulació de la combinació de determinats fonemes.

1. L'alteració de les característiques acústiques de la veu.

1. Un trastorn que afecta la pronunciació d'alguns sons.

1. La pèrdua de la capacitat de parlar.

1. Afonia.

1. Disglòssia.

1. Disfèmia.

1. Rinolàlia.

1. Esclerosi múltiple.

1. Autisme.

1. Paràlisi cerebral.

1. Malaltia de Parkinson.

1. Un tipus de demència en què es produeix un envelliment prematur del sistema nerviós central que afecta de manera global les funcions cognitives.

1. Una malaltia degenerativa de les neurones que presenta símptomes en l'àmbit de la comunicació.

1. Un trastorn del sistema nerviós central que provoca una pèrdua o alteració del control motor, cosa que dificulta l'articulació correcta del llenguatge.

1. Una malaltia degenerativa del sistema nerviós central de què els símptomes més representatius són les alteracions de la sensibilitat i de la coordinació dels moviments i els sentits.