NEW
Font size
WorksheetsFOPP 4º ESO S.A.2
Total questions: 45
Worksheet time: 23mins
La identitat personal...
Conèixer què ens fa ser qui som constitueix el punt de partida de la nostra aventura personal. Aventura en la qual ens trobem en el moment de transició, entre la infantesa i la vida adulta, que denominem adolescència.
Conèixer què us fa ser qui sou constitueix el punt de partida de la nostra aventura personal. Aventura en la qual ens trobem en el moment de transició, entre la infantesa i la vida adulta, que denominem adolescència.
Conèixer què ens fa ser qui som constitueix el punt de tornada de la nostra aventura personal. Aventura en la qual us trobeu en el moment de transició, entre la infantesa i la vida adulta, que denominem adolescència.
Conèixer què ens fa ser qui som constitueix el punt de tornada de la nostra aventura personal. Aventura en la qual ens trobem en el moment de transició, entre la infantesa i la vida adulta, que denominem adolescència.
La recerca de la nostra identitat...Què ens fa ser la persona que som?
Aquesta pregunta respon a la nostra identitat. És un concepte ampli que inclou com ens veiem a nosaltres mateixos (la nostra autopercepció), però també la nostra personalitat, la nostra relació amb els altres, la nostra cultura i tot el que ens fa ser nosaltres.
Aquesta pregunta respon a la nostra identitat. És un concepte ampli que inclou com ens veiem a nosaltres mateixos (el nostre autoconcepte), però també la nostra personalitat, la nostra relació amb els altres, la nostra cultura i tot el que ens fa ser nosaltres.
Aquesta pregunta respon a la nostra identitat. És un concepte ampli que inclou com ens veiem a nosaltres mateixos (el nostre autoconeixement), però també la nostra personalitat, la nostra relació amb els altres, la nostra cultura i tot el que ens fa ser nosaltres.
Aquesta pregunta respon a la nostra identitat. És un concepte ampli que inclou com ens veiem a nosaltres mateixos (la nostre autoestima), però també la nostra personalitat, la nostra relació amb els altres, la nostra cultura i tot el que ens fa ser nosaltres.
En la construcció de la nostra identitat hi participen la...
percepció que tinc de mi mateix (jo real), expectatives que els altres tenen de nosaltres (jo social) i els ideals sobre com ens agradaria ser que ens motiven a seguir endavant (jo ideal). Important que les tres dimensions estiguin el més alineades possible.
percepció que tinc de mi mateix (jo ideal), expectatives que els altres tenen de nosaltres (jo social) i els ideals sobre com ens agradaria ser que ens motiven a seguir endavant (jo real). Important que les tres dimensions estiguin el més alineades possible.
percepció que tinc de mi mateix (jo real), expectatives que els altres tenen de nosaltres (jo ideal) i els ideals sobre com ens agradaria ser que ens motiven a seguir endavant (jo social). Important que les tres dimensions estiguin el més alineades possible.
percepció que tinc de mi mateix (jo social), expectatives que els altres tenen de nosaltres (jo real) i els ideals sobre com ens agradaria ser que ens motiven a seguir endavant (jo ideal). Important que les tres dimensions estiguin el més alineades possible.
L’enfocament narratiu de la identitat ha estat proposat per filòsofs com Charles Taylor o psicòlegs com Dan McAdams, i fa referència a...
la idea que la nostra identitat és, essencialment, un relat que construïm sobre nosaltres mateixos. És com si fóssim actors d’una pel·lícula, la pel·lícula de la nostra vida, de la qual som els protagonistes.
la idea que la nostra identitat és, essencialment, un relat que construeixen sobre nosaltres mateixos. És com si fóssim actors d’una pel·lícula, la pel·lícula de la nostra vida, de la qual som els protagonistes.
la idea que la nostra identitat és, essencialment, un relat que construïm sobre nosaltres mateixos. És com si fóssim actors d’una pel·lícula, la pel·lícula de la nostra vida, de la qual no som els protagonistes.
la idea que la nostra identitat és, essencialment, un relat que construeixen sobre nosaltres mateixos. És com si fóssim actors d’una pel·lícula, la pel·lícula de la vostra vida, de la qual som els protagonistes.
A la dificultat d'autoconèixer-nos hem parlat que la introspecció pot no ser un bon camí per l'autoconeixement...quan et sentis malament, no et preguntis per què, ja que és possible que t’enganyis amb la teva resposta. Millor pensa quines situacions et fan sentir malament i què tenen en comú.
Fals, no té sentit, t'has de demanar com estas per conèixer la situació.
Vertader, el millor és pensar quines situacions et fan sentir malament.
Depèn de la situació t'hauràs de demanar o hauràs de pensar en les situacions.
Cap de les anteriors
A la dificultat d'autoconèixer-nos hem parlat dels motius pels quals fem les coses estan sovint ocults...
Fals, no té sentit, els nostres motius són sovint insconscients, amb la qual cosa solem inventar-los
Vertader, els nostres motius són sovint insconscients, amb la qual cosa solem inventar-los
Fals, no té sentit, els nostres motius no són sovint insconscients, amb la qual cosa solem inventar-los
Vertader, els nostres motius no són sovint insconscients, amb la qual cosa solem inventar-los
A la dificultat d'autoconèixer-nos hem dit que necessitem distanciar-nos de nosaltres mateixos...
Fals, no té sentit, si ens distanciem de nosaltres mateixos perdrem el focus del problema en qüestió
Vertader, t'has d'allunyar per prendre distància, veure des de fora amb més objectivitat
Fals, no té sentit, si ens distanciem de la resta perdrem el focus del problema en qüestió
Vertader, t'has d'allunyar per prendre distància, veure des de fora amb més subjectivitat
A l’adolescència és un període fascinant i, alhora, complicat, una transició entre la infantesa i l’edat adulta en què provem de definir qui som mentre tenim grans...
Canvis físics, canvis emocionals, canvis cognitius i canvis en les relacions socials
Canvis psíquics, canvis emocionals, canvis cognitius i canvis en les relacions socials
Canvis físics, canvis mentals, canvis cognitius i canvis en les relacions socials
Canvis físics, canvis emocionals, canvis cognitius i canvis en les relacions personals
A l'adolescència els canvis cognitius...
El cos experimenta un canvi ràpid i es desenvolupen els caràcters sexuals secundaris, com canvis en la veu, el pèl o els òrgans sexuals, controlats per les hormones sexuals.
És una etapa en què desenvolupen la seva identitat, descobreixen com es perceben a si mateixos, per la qual cosa es tornen més sensibles a la crítica, i pateixen més alts i baixos d’autoestima.
Experimenten canvis en la seva manera de rebre i processar la informació. Desenvolupen la capacitat de pensar de forma més abstracta i crítica, i arriben a qüestionar els seus propis valors.
L’adolescència és una etapa en què aprenem a reconèixer les emocions dels altres i busquem el nostre lloc al món, trobem un lloc entre els altres.
Per a Piaget, les persones passen del pensament concret al pensament formal durant l’adolescència
Vertader
Fals
Una de les idees fonamentals de Piaget és:
En l’etapa de pensament formal, els adolescents descobreixen que el que observen pot respondre a regles generals que proven d’inferir i comprendre (pensament abstracte), i desenvolupen la seva capacitat per a la lògica.
La raó d’aquest desenvolupament és principalment biològica: el cervell canvia.
Perquè aquestes capacitats es consolidin i es desenvolupin plenament, s’han d’exercitar entre els quinze i els vint anys.
Totes són correctes
Lev Vigotski va ser un psicòleg rus que ha tingut una gran influència en la psicologia de l’aprenentatge. Les seves principals idees són:
El que possibilita la transformació del cervell de l’adolescent és l’entorn social i l’aprenentatge a partir d’altres persones més experimentades, com els pares, amics o professors.
El pensament i el llenguatge estan relacionats estretament.
Pensem parlant amb nosaltres mateixos.
Totes són correctes
Al desenvolupament de la personalitat...
Podríem entendre la personalitat com els patrons en la manera de comportar-nos que són consistents en el temps.
Podríem entendre la personalitat com els patrons en la manera de comportar-nos que no són consistents en el temps.
Cap de les anteriors
Al desenvolupament de la personalitat...Els trets de la personalitat no són constants, sinó que evolucionen amb el temps i varien segons les circumstàncies. El psicòleg Walter Mischel explica que en realitat la personalitat pot canviar molt en funció del context.
Fals, els trets de la personalitat si són constants
Vertader, els trets de la personalitat no són constants
Cap de les anteriors
Quant a la personalitat durant l'adolescència...
Erik Erikson va crear la teoria del desenvolupament psicosocial, que afirma que la personalitat es va conformant a mesura que superem una sèrie de conflictes clau que van tenint lloc al llarg de la nostra vida. Per a Erikson, l’adolescent ha de superar un conflicte clau que denomina identitat versus confusió de rol. L’arrel d’aquest conflicte és que, al mateix temps que estem provant de descobrir qui som, intentem també complir molts rols i papers diferents, com el nostre lloc entre els amics, les expectatives dels pares i professors i fins i tot els ideals superficials de les xarxes socials. Això pot fer-nos sentir una mica perduts i dificultar el desenvolupament d’una personalitat sòlida i consistent.
Vertader
Fals
Per què ens passen les coses?
Locus de control extern
Locus de control intern
Cap de les anteriors
Locus de control intern i extern
Bernard Weiner, va afegir que sovint assumim el locus de control intern per als èxits, però el locus de control extern per als fracassos.
Vertader
Fals
Als objectius SMART cada lletra significa...
eSpecific, Mesurable, Assolible, Rellevant i Temporal
eSpecific, Manejable, Assolible, Rellevant i Temporal
eSpecific, Mesurable, Absorbible, Rellevant i Temporal
eSpecific, Mesurable, Assolible, Raonable i Temporal
Per què és tan difícil aconseguir el que ens proposem?
La dificultat més gran per aconseguir el que volem és que a les persones ens importa el present més que el futur. Però, si volem aconseguir alguna cosa demà, haurem d’esforçar-nos avui. El teu futur comença en el teu present.
La dificultat menys gran per aconseguir el que volem és que a les persones ens importa el present més que el futur. Però, si volem aconseguir alguna cosa demà, haurem d’esforçar-nos avui. El teu futur comença en el teu present.
La dificultat més gran per aconseguir el que volem és que a les persones ens importa el passat més que el futur. Però, si volem aconseguir alguna cosa demà, haurem d’esforçar-nos avui. El teu futur comença en el teu present.
La dificultat més gran per aconseguir el que volem és que a les persones ens importa el present més que el futur. Però, si volem aconseguir alguna cosa demà, haurem d’esforçar-nos avui. El teu present comença en el teu futur.
Perquè un objectiu sigui SMART...
ha de complir els 5 objectius de cada lletra
ha de complir 4 objectius, pot deixar 1 sense complir
ha de complir 3 objectius, pot deixar 2 sense complir
ha de complir 1 objectiu únicament
Per aprendre a elaborar un pla hem de seguir uns passos...
Pas 1 - Determinar l'objectiu
Pas 2 - Anotar els recursos que tens
Pas 3 - Dissenyar una estratègia en el temps
Pas 4 - Verificar i fer correccions
Pas 1 - Anotar els recursos que tens
Pas 2 - Dissenyar una estratègia en el temps
Pas 3 - Verificar i fer correccions
Pas 4 - Determinar l'objectiu
Pas 1 - Dissenyar una estratègia en el temps
Pas 2 - Verificar i fer correccions
Pas 3 - Determinar l'objectiu
Pas 4 - Anotar els recursos que tens
Pas 1 - Verificar i fer correccions
Pas 2 - Determinar l'objectiu
Pas 3 - Anotar els recursos que tens
Pas 4 - Dissenyar una estratègia en el temps
Algunes eines que necessitaràs per confeccionar un bon pla d'organització són
Quan tinguis un objectiu llunyà, divideix-lo en objectius més propers, així convertiras una cosa més abstracta i poc motivadora en algo més assumible
Quan tinguis un objectiu proper, divideix-lo en objectius més llunyans, així convertiras una cosa més abstracta i poc motivadora en algo més assumible
Quan tinguis un objectiu llunyà, divideix-lo en objectius més propers, així convertiras una cosa menys abstracta i poc motivadora en algo més assumible
Quan tinguis un objectiu proper, divideix-lo en objectius més llunyà, així convertiras una cosa més abstracta i poc motivadora en algo menys assumible
Els hàbits...
són costums que s’aconsegueixen a base de repetir-los. Quan adquireixes un hàbit, ets capaç d’aconseguir fer molt més amb menys esforç, és a dir, una vegada que s’han establert, costa ben poc esforç mantenir-los.
són normas que s’aconsegueixen a base de repetir-los. Quan adquireixes un hàbit, ets capaç d’aconseguir fer molt més amb menys esforç, és a dir, una vegada que s’han establert, costa ben poc esforç mantenir-los.
són costums que s’aconsegueixen a base de repetir-los. Quan adquireixes un hàbit, ets capaç d’aconseguir fer molt més amb més esforç, és a dir, una vegada que s’han establert, costa ben poc esforç mantenir-los.
són costums que s’aconsegueixen a base de repetir-los. Quan adquireixes un hàbit, ets capaç d’aconseguir fer molt més amb menys esforç, és a dir, una vegada que s’han establert, costa molt esforç mantenir-los.
Lo millor d'un horari és que sigui
Senzill, vol dir que sigui previsible i comprensible amb un sol cop d’ull i no ha de contenir massa divisions ni hem d’omplir-lo de coses. El temps lliure és molt important.
Senzill, vol dir que sigui fàcil i comprensible amb poques tasques i així estar tranquil. El temps lliure és molt important.
Senzill, vol dir que sigui imprevisible i comprensible amb un sol cop d’ull i no ha de contenir massa divisions ni hem d’omplir-lo de coses. El temps lliure no és molt important.
Senzill, vol dir que sigui fàcil i comprensible amb poques tasques i així estar tranquil. El temps lliure no és molt important.
Per elaborar un plà hem de seguir
2 passos
3 passos
4 passos
5 passos
Què és l'antropologia?
L'ANTROPOLOGIA, ciència social que estudia l'ésser humà d'una manera integral (la cultura, societat, costums, formes d'organització i relacions)
L'ANTROPOLOGIA, ciència cultural que estudia l'ésser humà d'una manera integral (la cultura, societat, costums, formes d'organització i relacions)
L'ANTROPOLOGIA, ciència biològica que estudia l'ésser humà d'una manera integral (la cultura, societat, costums, formes d'organització i relacions)
L'ANTROPOLOGIA, ciència relativa que estudia l'ésser humà d'una manera integral (la cultura, societat, costums, formes d'organització i relacions)
En l'antropologia, què és la CULTURA?
és un conjunt aspectes que determinen les formes de vida d'un grup o societat. No es limita només a les arts o les tradicions, sinó que abasta tots els aspectes de la vida humana.
és un conjunt aspectes que determinen les formes de vida d'un grup o societat. Es limita només a les arts o les tradicions i a tots els aspectes de la vida humana.
és un conjunt aspectes que determinen les formes de vida d'un individu particular. No es limita només a les arts o les tradicions, sinó que abasta tots els aspectes de la vida social.
és un conjunt aspectes que determinen les formes de vida d'un individu particular. No es limita només a les arts o les tradicions, sinó que abasta tots els aspectes de la vida social.
Dins del concepte antropològic de la cultura, les Normes i valors són...
el conjunt de regles i expectatives que determinen com s'espera que les persones actuïn en determinades circumstàncies
les conviccions que alguna cosa és cert o que existeix
activitats i comportaments que són rutinaris o cerimonials
cap de les anteriors
D’acord amb l'enfocament narratiu de la identitat:
La nostra identitat és dinàmica i canvia amb el temps, el més important és tenir un propòsit
La nostra identitat és estàtica i no canvia amb el temps, el més important és tenir un propòsit
La nostra identitat és dinàmica i canvia amb el temps, tenir un propòsit és important, però no el més important
La nostra identitat és estàtica i no canvia amb el temps, tenir un propòsit és important, però no el més important
A l'adolescència hem parlat de canvis, entre ells físics, de què depenen?
per les hormones sexuals, principalment estrògens i la testosterona.
per les hormones del creixement, principalment la protèica i la del hipotàlem
per hormones, principalment dopamina i la serotonina
cap de es anteriors
Durant l'etapa prèvia a l'adolescència estàs desenvolupant el teu pensament abstracte i lògic. Si l’entrenes, seràs capaç d’utilitzar eines molt poderoses i aprendre tota la teva vida coses noves amb molta més facilitat. Però recorda: aprendre no consisteix a limitar-se a memoritzar i repetir.
Vertader
Fals
D'acord amb les diferències entre Piaget i Vigotsky
Vigotsky dona major importància al paper de les interaccions socials en el desenvolupament de les funcions mentals
Piaget s'interessa pels canvis que tenen les persones des del naixement fins la maduresa
Totes dues són correctes
A jo no m'agafes, és al contrari
Conductes prosocials. Són
accions que beneficien a uns altres i contribueixen al benestar de la societat en general.
accions que perjudiquen a uns altres o que van en contra de les normes i valors de la societat
accions que perjudiquen a uns altres i contribueixen al malestar de la societat en general.
accions que beneficien a uns altres o que van en favor de les normes i valors de la societat
Per què aconseguir la igualtat de gènere és important?
perquè és un dret humà, i perquè les societats que promouen la igualtat de gènere solen ser més desenvolupades i estables
perquè és un dret humà, i perquè les societats que promouen la igualtat de gènere solen ser més feliços
perquè és un dret humà, i perquè les societats que promouen la igualtat de gènere solen estar més contentes
perquè és un dret humà, i perquè les societats que promouen la igualtat de gènere solen ser més intel·ligents
El SOSTRE DE VIDRE
les dificultats amb les quals es troben les dones per a ascendir en els seus treballs i arribar a llocs de més responsabilitat
les dones sovint guanyen menys que els homes pel mateix treball, la qual cosa és un indicador de la desigualtat de gènere en l'àmbit laboral
encara que s'han fet grans avanços en matèria d'igualtat de gènere, encara hi ha una sèrie de problemes que està dificultant que s'arribi a una igualtat efectiva.
Cap de les anteriors
Bretxa salarial
les dificultats amb les quals es troben les dones per a ascendir en els seus treballs i arribar a llocs de més responsabilitat
les dones sovint guanyen menys que els homes pel mateix treball, la qual cosa és un indicador de la desigualtat de gènere en l'àmbit laboral
encara que s'han fet grans avanços en matèria d'igualtat de gènere, encara hi ha una sèrie de problemes que està dificultant que s'arribi a una igualtat efectiva.
Cap de les anteriors
Alguns exemples d'estereotips femenins són...
Emotivitat i sensibilitat; Cura de la llar; Interès en la moda i la bellesa; Passivitat i submissió.
Força i agressivitat; Escassa expressió emocional; Independència; Sexualitat.
Emotivitat i sensibilitat; Cura de la llar; Força i agressivitat; Escassa expressió emocional.
Interès en la moda i la bellesa; Passivitat i submissió; Independència; Sexualitat.
Alguns exemples d'estereotips masculins són...
Emotivitat i sensibilitat; Cura de la llar; Interès en la moda i la bellesa; Passivitat i submissió.
Força i agressivitat; Escassa expressió emocional; Independència; Sexualitat.
Emotivitat i sensibilitat; Cura de la llar; Força i agressivitat; Escassa expressió emocional.
Interès en la moda i la bellesa; Passivitat i submissió; Independència; Sexualitat.
Algunes condicions per a arribar a models i relacions igualitaris són:
- Igualtat de drets i oportunitats
- Repartiment equitatiu de responsabilitats
- Reconeixement i respecte mutu
- Comunicació i relacions respectuoses
- Eliminació d'estereotips de gènere
- Igualtat de drets i oportunitats
- Repartiment igual de responsabilitats
- Reconeixement i respecte mutu
- Comunicació i relacions respectuoses
- Eliminació d'estereotips de gènere
- Igualtat de drets i oportunitats
- Repartiment igual de responsabilitats
- Reconeixement i respecte mutu
- Comunicació i relacions afectuoses
- Eliminació d'estereotips de gènere
- Igualtat de drets i oportunitats
- Repartiment equitatiu de responsabilitats
- Reconeixement i respecte mutu
- Comunicació i relacions respectuoses
- Eliminació d'estereotips de gènere i nombre
La PRESSIÓ DE GRUP és aquesta subtil (i a vegades no tan subtil) força que fa que els individus se sentin obligats a mantenir les opinions o comportaments del grup per a ser acceptats o valorats.
La pressió de grup no és només un topicazo de les pel·lícules d'adolescents
És una realitat que pot sentir-se en els passadissos de l'escola, en les pistes esportives i en les pantalles dels nostres telèfons
Gestionar la pressió de grup és complicat
D'una banda, seguir el que pensen o fan els altres pot ser còmode, i pot fer-te sentir part d'alguna cosa
Totes són correctes
Quin element NO forma part de l’escolta activa?
Fer contacta visual i mostrar interès.
Parafrasejar el que l’altra persona ha dit.
Pensar la resposta mentre l’altre encara parla.
Formular preguntes per aclarir informació.
Quina de les següents afirmacions és falsa sobre la identitat personal?
La identitat es construeix a partir d’experiències, relacions i decisions pròpies.
La identitat pot canviar amb el temps.
La identitat només depèn de trets biològics i no de l’entorn.
La identitat inclou valors, creences i maneres de relacionar-se amb els altres.
Quin element forma part de la comunicació no verbal i pot contradir el missatge verbal encara que el que diem sigui correcte?
El contingut del discurs
El volum de veu
Les expressions facials i la postura corporal
El vocabulari emprat
En un conflicte entre companys, quin seria l’error més comú que dificulta la resolució i empitjora la convivència?
Identificar com se sent l’altra persona
Escoltar activament abans de donar una resposta
Buscar solucions basades en el “guanyar-guanyar”
Assumir que coneixes les intencions de l’altra persona sense comprovar-ho
Quin factor pot fer que una persona actuï de manera agressiva en una discussió, tot i no voler-ho?
Esperar el torn per parlar
Una mala interpretació del llenguatge no verbal de l’altre
Fer preguntes obertes per entendre millor la situació
Validar les emocions de la persona amb qui parla
