A: Jo crec en Déu.
B: Doncs jo no crec en Déu. No crec en un ésser imaginari que viu als núvols i es dedica a fer màgia.

Déu no existeix, perquè ningú no n’ha pogut demostrar l’existència.

Aquesta assignatura és molt important. Més val que tu també ho creguis, perquè si no comparteixes la meva opinió, et suspendré.

Les dones s’han de quedar a casa perquè sempre s’ha fet així.

Tothom que conec fa trampes a l’hora de pagar els impostos. Per això jo també en faig.

El meu pare diu que l’univers és infinit. Com que ell en sap molt més que jo, segur que és veritat.

No acceptaré el teu argument, perquè tu també fumaves quan tenies la meva edat. Tu també ho vas fer!

Professor, no em suspengui, si us plau. És cert que el meu examen deixa molt a desitjar, però cal tenir en compte que he tingut una setmana espantosa. Amb tots els meus problemes personals, gairebé no he pogut estudiar i estic molt angoixat. Si, a més, arribo a casa amb un suspens, segurament cauré en una depressió terrible.

La seva darrera novel·la deu ser un gran llibre. Ha estat a la llista dels més venuts durant 8 setmanes

És que tu en saps més que jo que he estudiat una carrera durant 5 anys i fa 20 anys que sóc professor??!!

Encara no s’ha demostrat que els telèfons mòbils causin càncer. Per tant, no s’han de preocupar.

Si no m’haguessis deixat aquell dia, ara la meva vida seria molt millor.

El fet que la majoria dels ciutadans donin suport a la pena de mort demostra que aquesta és moralment acceptable.

Si aquest influencer diu que funciona, ha de ser veritat: té milions de seguidors.

Clàudia: «És moralment incorrecte que enganyis el teu marit. Per què faries una cosa així?»
Luisa: «Però, què és exactament la moral?»
Clàudia: «És un codi de conductes compartit per les cultures.»
Luisa: «Però, qui va crear aquest codi?»