Wayground logo

Free Printable Worksheets

Font size

S
M
L
XL
Worksheets

Formulació_RA4_Teoria del mesclat

Total questions: 150

Worksheet time: 1hrs 15mins

Name
Class
Date
1.

Què és una mescla en química en aquest context escolar?

a)

Combinació física de components sense reacció

b)

Transformació química amb nova substància

c)

Evaporació d’un dissolvent fins a sec

d)

Cristal·lització d’un sol component pur

2.

Quin enunciat descriu millor el propòsit de la teoria del mesclat?

a)

Explicar com s’uniformitzen components

b)

Calcular masses atòmiques mitjanes

c)

Determinar punts de fusió exactes

d)

Predir colors de les dissolucions

3.

El grau de mescla fa referència principalment a:

a)

Nivell d’homogeneïtat aconseguit

b)

Volum inicial dels components

c)

Nombre d’eines utilitzades

d)

Cost energètic del procés

4.

Com influeix el temps de mescla sobre el resultat?

a)

Pot augmentar l’homogeneïtat fins a un límit

b)

No té cap efecte mesurable

c)

Sempre disminueix l’homogeneïtat final

d)

Duplica l’homogeneïtat de manera lineal

5.

Quin mecanisme de mesclat és típic en fluids?

a)

Fusió dels sòlids cristal·lins

b)

Convecció i cisallament del flux

c)

Ionització dels gasos dissolts

d)

Sublimació dels soluts presents

6.

Quina és la definició correcta d’una mescla en química?

a)

Combinació de substàncies amb reacció química

b)

Transformació d’un compost en substàncies pures

c)

Unió temporal de gasos que formen nou compost

d)

Combinació de dues o més substàncies sense reacció

7.

Quin objectiu principal té l’operació de mesclat en processos químics?

a)

Reduir la mida de totes les partícules presents

b)

Separar impureses mitjançant filtració mecànica

c)

Aconseguir una composició uniforme a tot el producte

d)

Afavorir reaccions entre components

8.

Quin exemple correspon a una mescla segons el material estudiat?

a)

Reacció d’àcid i base per formar sal

b)

Sublimació d’un sòlid molecular pur

c)

Mescla de partícules sòlides polvoritzades

d)

Electròlisi d’una dissolució aquosa

9.

Ordena mentalment les etapes: dosificació, dispersió i homogeneïtzació. Quina descripció correspon a ‘dispersió’?

a)

Distribuir partícules amb mateix patró a tot el volum

b)

Afegir partícules dels components a l’equip de mescla

c)

Ajustar quantitats perquè no hi haja excés de fase

d)

Interposar-se partícules dels components per acció mecànica

10.

En la fase de dosificació d’un mesclat de sòlids, què es busca principalment?

a)

Que els components entren en contacte inicial

b)

Que es redueixca la mida per mòlta intensa

c)

Que es dissolguen totalment els components

d)

Que les partícules tinguen patró uniforme final

11.

Quina imatge descriuria millor una ‘mescla ordenada’ de dos sòlids?

a)

Patró repetitiu amb distribució regular

b)

Distribució aleatòria sense cap patró clar

c)

Zones separades amb poca interposició

d)

Partícules grans envoltant només partícules petites

12.

Quina afirmació sobre una ‘mescla aleatòria’ és correcta?

a)

La interposició és completament absent

b)

Cada mostra té exactament mateix patró local

c)

Les partícules queden agrupades per densitat

d)

La distribució no mostra ordre global clar

13.

Què caracteritza una ‘mescla segregada’ en sòlids polvoritzats?

a)

Patró homogeni en totes les regions del volum

b)

Zones diferenciades amb components separats

c)

Dissolució completa dels sòlids en un líquid

d)

Interposició intensa entre tots els components

14.

Quin dels següents és també considerat una mescla al material vist?

a)

Cristal·lització d’un solut molt pur

b)

Suspensió d’un sòlid insoluble en un líquid

c)

Descomposició tèrmica d’un carbonat metàl·lic

d)

Formació d’un precipitat per reacció química

15.

Quina condició ha de complir el producte final d’un bon mesclat?

a)

Densitat més alta que qualsevol component

b)

Velocitat de reacció química incrementada

c)

Mateixa composició a totes les seues parts

d)

Composició diferent segons la mida de mostra

16.

Què descriu una mescla aleatòria perfecta en estat líquid a escala microscòpica?

a)

Formació de cúmuls de partícules ordenats

b)

Separació visible de fases dels components

c)

Sedimentació ràpida dels components pesants

d)

Distribució totalment homogènia de partícules

17.

Quina característica principal tenen les suspensions i mescles semisòlides?

a)

Absència total de variabilitat composicional

b)

Cristal·lització espontània dels components

c)

Heterogeneïtat en la distribució de partícules

d)

Homogeneïtat completa a nivell microscòpic

18.

Quan convé detenir el procés de mescla per evitar segregació de partícules?

a)

Quan s’assoleixen les característiques òptimes

b)

Quan la temperatura supera el punt d’ebullició

c)

Quan la viscositat baixa molt ràpidament

d)

Quan apareix escuma a la superfície

19.

Què es fa servir per quantificar la variabilitat entre mostres d’una mescla?

a)

La massa volumètrica del lot

b)

L’índex de refracció de la barreja

c)

El punt d’ebullició de cada mostra

d)

La desviació estàndard de la mitjana

20.

Quina és la finalitat de l’índex de mescla indicat al material?

a)

Caracteritzar el grau d’homogeneïtat assolit

b)

Mesurar la densitat absoluta del producte

c)

Calcular la velocitat de reacció química

d)

Determinar la solubilitat dels components

21.

En la fórmula de la desviació estàndard σ, què representa x?

a)

Proporció del component analitzat a la mostra

b)

Nombre total de partícules al recipient

c)

Massa total del component minoritari

d)

Volum mitjà de totes les mostres

22.

Què indica una desviació estàndard màxima en el sistema?

a)

Sistema completament comprimit

b)

Sistema en equilibri químic

c)

Sistema parcialment dissolt

d)

Sistema totalment segregat

23.

Quina configuració condueix a valors límit definits al material?

a)

Emulsió concentrada amb gotes grans

b)

Solució diluïda amb ions hidratats

c)

Mescla ternària amb partícules irregulars

d)

Mescla binària amb partícules esfèriques iguals

24.

Quina condició s’associa a la desviació estàndard mínima segons el text?

a)

Sistema amb dos sòlids immiscibles

b)

Sistema completament aleatoritzat mesclat

c)

Sistema parat amb aglomerats grans

d)

Sistema amb flux laminar establert

25.

Quin paràmetre de la fórmula de σ correspon al nombre de mostres analitzades?

a)

Σ aplicat a totes les mostres

b)

n en el denominador n − 1

c)

k que marca la constant del lot

d)

x amb la barra superior x̄

26.

En aquest context, x representa el valor objectiu de què en una mescla?

a)

la proporció del component a la mostra

b)

la densitat del dissolvent escollit

c)

la massa total del recipient barrejat

d)

la velocitat angular del mesclador

27.

Què indica N en les fórmules donades per a la desviació estàndard màxima i mínima?

a)

la grandària de la mostra en partícules

b)

el nombre d'espècies químiques presents

c)

el volum del lot mesclat en litres

d)

la pressió de treball en pascals

28.

Quina expressió correspon a M1, un índex de mescla mostrat?

a)

σ0 al quadrat sobre σ∞ al quadrat

b)

log σ0 menys log σm

c)

σ0 menys σm al quadrat

d)

σ∞ dividit per σm

29.

Segons la llista, quin requisit és clau per a les condicions del mostreig?

a)

mesclar sempre a temperatura elevada

b)

usar recipients de vidre pesant

c)

treballar amb partícules totes iguals

d)

prendre moltes mostres representatives

30.

Quina és una bona pràctica d'escala en el mostreig indicat al document?

a)

variar l'escala a cada assaig

b)

triplicar l'escala per lot petit

c)

reduir l'escala al mínim possible

d)

mantenir l'escala adient a l'ús posterior

31.

Què NO ha de provocar la presa de mostra segons el text?

a)

la segregació dels components barrejats

b)

la formació d'escuma persistent

c)

l'augment de la viscositat del medi

d)

la pèrdua d'humitat per evaporació

32.

Quina relació defineix l'índex M2?

a)

(σm − σ0) dividit per (σ∞ − σ0)

b)

(σ0² − σm²) dividit per (σ0² − σ∞²)

c)

(σ∞² − σ0²) dividit per (σm² − σ0²)

d)

(σ0 − σm) dividit per (σ0 − σ∞)

33.

Quina forma adopta l'índex M3 segons la imatge?

a)

arrel de (log σ0² − log σm²) sobre (log σ0² − log σ∞²)

b)

suma de log σ0² i log σm² directament

c)

quocient de σm i σ0 sense arrels

d)

producte de σ0 i σm sense logaritmes

34.

Per què és important mostrejar a ≥ 10 zones diferents del dispositiu?

a)

per baixar la temperatura del material

b)

per incrementar la massa total mesclada

c)

per reduir el soroll del motor del mesclador

d)

per assegurar representativitat espacial adequada

35.

Si en una presa de mostra s'agita massa fort i es separen partícules grans i petites, quin criteri s'està incomplint?

a)

definir el valor objectiu de proporció

b)

assegurar un nombre mínim de mostres

c)

mantenir l'escala adient a l'ús posterior

d)

evitar provocar la segregació dels components

36.

En una mescla de dos components A i B amb objectiu 40% A i 60% B, quin és el percentatge desitjat de B?

a)

70% de B aproximat

b)

40% de B exacte

c)

50% de B aproximadament

d)

60% de B exactament

37.

Es prenen 10 mostres a l’atzar de 100 partícules cadascuna per analitzar el component B. Quina és la mida de cada mostra?

a)

200 partícules per mostra

b)

50 partícules per mostra

c)

10 partícules per mostra

d)

100 partícules per mostra

38.

Si a t=20 min s’obtenen percentatges de B: 10, 90, 90, 30, 50, 30, 70, 80, 90, 10, quina és la mitjana aproximada?

a)

50% aproximadament

b)

65% aproximadament

c)

60% aproximadament

d)

55% aproximadament

39.

Quin concepte mesura la dispersió dels percentatges de B dins les 10 mostres d’un mateix temps?

a)

Desviació estàndard de les mostres

b)

Mitjana aritmètica temporal

c)

Índex M2 de barreja

d)

Proporció teòrica del 60%

40.

En una mescla aleatòria, què s’espera que passi amb la desviació estàndard a mesura que augmenta el temps de barreja?

a)

Oscil·la sense tendència

b)

Augmenta progressivament

c)

Disminueix progressivament

d)

Resta exactament constant

41.

La taula mostra desviacions estàndard de 33,08; 23,31; 17,03; 12,52 per 20, 40, 60 i 80 min. Quin temps presenta la millor homogeneïtat?

a)

80 minuts de barreja

b)

60 minuts de barreja

c)

20 minuts de barreja

d)

40 minuts de barreja

42.

El valor objectiu de B és 0,6 en fracció. A quant percentatge equival aquesta fracció?

a)

60% de B

b)

66% de B

c)

0,6% de B

d)

6% de B

43.

Per calcular l’índex de mescla M1 basat en la desviació estàndard, quin parell de valors es compara habitualment?

a)

Percentatge mínim i percentatge màxim

b)

Desviació actual i desviació al límit

c)

Nombre de mostres i mida de mostra

d)

Mitjana actual i mitjana objectiu

44.

A t=40 min els valors de %B inclouen 80, 90, 30, 50, 40, 60, 80, 60, 30, 90. Quina afirmació és més plausible?

a)

La mitjana és prop del 75%

b)

La mitjana és prop del 45%

c)

La mitjana és prop del 61%

d)

La mitjana és prop del 30%

45.

Si l’objectiu és 60% B i a t=80 min la mitjana de les 10 mostres és molt propera a 60% amb baixa desviació, què indica això sobre la mescla?

a)

La mescla s’apropa a l’homogeneïtat

b)

Les mostres no són representatives

c)

La mescla empitjora amb el temps

d)

La proporció teòrica és incorrecta

46.

Quina és una conseqüència de prolongar massa el temps de mescla un cop el sistema ja és homogeni?

a)

Pot afavorir segregació o desmesclat

b)

Sempre millora l’homogeneïtzació final

c)

Redueix completament la dispersió de fases

d)

Evita qualsevol possible separació futura

47.

Quines etapes s’han de definir segons els components i l’equip de mescla?

a)

Filtració, decantació i sedimentació

b)

Dosificació, dispersió i homogeneïtzació

c)

Neutralització, precipitació i combustió

d)

Evaporació, destil·lació i condensació

48.

En el mesclat convectiu, què passa principalment amb les partícules?

a)

Només canvien d’estat d’agregació

b)

Reaccionen formant un compost nou

c)

Cada partícula vibra sense desplaçar-se

d)

Un grup es trasllada en bloc de lloc

49.

El mesclat difusional es caracteritza per…

a)

Absència total de moviment de partícules

b)

Transferència d’unitats aïllades entre regions

c)

Transport massiu de blocs sense contacte

d)

Deformació per lliscament de capes

50.

La cisalla en mescla pot descriure’s millor com…

a)

Una variant de la mescla convectiva

b)

Una tècnica que para el flux complet

c)

Una substitució de la difusió tèrmica

d)

Un procés independent de deformació

51.

Quina combinació associa correctament mecanisme i descripció?

a)

Difusió: moviment col·lectiu de grans blocs

b)

Convectiu: trasllat de paquets de partícules

c)

Cisalla: absència de desplaçaments relatius

d)

Convectiu: reacció química entre components

52.

Quin criteri és clau per establir els temps de mescla?

a)

Els components i l’equip de mescla

b)

La temperatura ambient aleatòria

c)

El color dels materials barrejats

d)

La mida de l’etiqueta del producte

53.

Si observes capes que llisquen en direccions oposades dins d’un recipient, quin mecanisme predomina?

a)

Cisalla amb deformació per lliscament

b)

Convectiu amb blocs íntegrament rígids

c)

Difusional amb salts microscòpics

d)

Evaporació amb canvi de fase líquida

54.

Quan busques homogeneïtzar ràpidament dos sòlids granulats, quin mecanisme inicial sol ser més efectiu?

a)

Repos absolut del sistema

b)

Cisalla sense moviment

c)

Difusió lenta de partícules

d)

Mescla convectiva de paquets

55.

Quina afirmació és correcta sobre l’homogeneïtzació en mescles?

a)

La cisalla elimina completament la dispersió

b)

La difusió substitueix qualsevol convecció

c)

Allargar temps sempre redueix variabilitat

d)

Definir etapes evita sobre-mescla i segregació

56.

Quina variable condiciona l’elecció de l’equip de mescla en processos industrials?

a)

La longitud de les canonades

b)

El tipus de mescla desitjat

c)

El color del producte final

d)

La marca comercial del motor

57.

Quina propietat fisicoquímica és rellevant per dissenyar una mescla?

a)

Aroma alimentari floral

b)

Punt d’ebullició solar

c)

Densitat i viscositat

d)

Color visible nocturn

58.

Com es defineixen les mescles homogènies en estat líquid?

a)

Formats per sòlids insolubles

b)

Formats per líquids miscibles

c)

Formats per gasos immòbils

d)

Formats per pols magnètiques

59.

Quina és una característica de les mescles heterogènies en suspensió?

a)

Sòlids insolubles en líquids

b)

Gasos dissolts completament

c)

Líquids totalment miscibles

d)

Partícules sense gravetat

60.

Quin exemple correspon a mescles en estat semisòlid?

a)

Cremes, pastes i masses

b)

Hidrogen i oxigen gas

c)

Sorres en aire sec

d)

Aigua i etanol pur

61.

Com solen ser les mescles en estat sòlid preparades industrialment?

a)

Partícules de grandària petita

b)

Boles metàl·liques grans

c)

Làmines transparents llargues

d)

Blocs compactes massissos

62.

Quins són els dos grans tipus de mescladors per a sòlids amb sòlids?

a)

Verticals i horitzontals

b)

Humits i secs

c)

Calents i freds

d)

Immòbils i mòbils

63.

Quina opció descriu un mesclador mòbil segons la seua classificació?

a)

De bombolla flotant

b)

De pistó estacionari

c)

De contenidor giratori

d)

De reactor fix tubular

64.

Quina forma és típica dins la categoria de mescladors mòbils?

a)

En T i prismàtics

b)

En L i esfèrics

c)

En V i cúbics

d)

En S i hexagonals

65.

Observa els esquemes de mescladors de tambor (A–D). Quin criteri permet distingir-los dins del grup mòbil?

a)

La forma del contenidor

b)

El color del bastidor

c)

La longitud del cable

d)

La presència d’adhesius

66.

Quin mecanisme predomina en el funcionament dels mescladors mòbils per barrejar sòlids?

a)

Per fusió a alta temperatura

b)

Per reacció química exotèrmica

c)

Per dissolució en aigua destil·lada

d)

Per difusió entre partícules sòlides

67.

Per a què s’utilitzen habitualment els mescladors troncocònics en processos industrials?

a)

Homogeneïtzació de líquids viscosos

b)

Assaigs de laboratori molt petits

c)

Separació de pols per sedimentació

d)

Producció industrial a gran escala

68.

En quins treballs s’empren preferentment els mescladors en V?

a)

Treballs de petita a mitjana escala

b)

Molí de boles per a trituració fina

c)

Producció contínua de molt gran escala

d)

Cristal·lització de solucions diluïdes

69.

Quina característica fa que un mesclador mòbil sigui considerat complex enfront d’un de simple?

a)

No permet variació de velocitat

b)

Té un dipòsit de menor volum

c)

Incorpora un agent agitador intern

d)

Funciona només amb gravetat

70.

Quin exemple d’agent agitador s’esmenta per agilitzar el procés de mescla?

a)

Una bomba centrífuga externa

b)

Un filtre de cartró porós

c)

Una resistència calefactora

d)

Un eix de pales o similar

71.

Quina és una avantatge clau dels mescladors mòbils pel que fa a operació diària?

a)

Consum molt elevat d’energia

b)

Facilitat de càrrega i descàrrega

c)

Manteniment freqüent i car

d)

Alta complexitat de neteja

72.

Quina altra avantatge es destaca, a més de la càrrega i descàrrega?

a)

Facilitat per netejar-los

b)

Necessitat de buit constant

c)

Refrigeració criogènica

d)

Operació només en lot gran

73.

Observa el diagrama superior amb diversos equips de procés. Quin aparell hi pot actuar com a barrejador de sòlids en forma de doble con?

a)

El tanc cilíndric alt esquerre

b)

La bomba petita de color blau

c)

La tremuja estreta amb filtre

d)

El recipient amb doble con central

74.

En la imatge inferior es veu un mesclador en V. Quina aplicació és més probable per a aquest equip?

a)

Destil·lar mescles azeotròpiques

b)

Fer bullir solucions concentrades

c)

Premsar pastilles directament

d)

Barrejar pols fines de manera homogènia

75.

Si un tècnic vol reduir el temps de mescla en un equip mòbil, quina acció és més coherent amb el principi descrit?

a)

Afegir un eix de pales intern

b)

Eliminar totes les pales internes

c)

Augmentar molt la temperatura

d)

Parar l’equip a intervals llargs

76.

Quina és una característica dels mescladors immòbils en processos de mescla de sòlids?

a)

Sempre requereixen moviment extern del recipient

b)

No incorporen elements interns d’agitació

c)

Només funcionen amb recipients verticals fixos

d)

El recipient pot col·locar-se horitzontal o vertical

77.

Quina funció solen tenir les pales internes en un mesclador immòbil?

a)

Refredar el producte mitjançant convecció

b)

Agilitar la mescla dins del recipient

c)

Filtrar partícules segons la mida

d)

Separar els excipients per densitat

78.

En els mescladors de cintes horitzontals, com estan disposades les cintes helicoïdals?

a)

Dues cintes que giren sobre el mateix eix

b)

Una cinta vertical amb moviment oscil·lant

c)

Una única cinta que es mou lliurement

d)

Tres pales planes sense rotació

79.

Quin és el moviment relatiu de les dues cintes helicoïdals en un mesclador de cintes?

a)

Alternen velocitats però mantenen el mateix sentit

b)

Una es mou a poc a poc i l’altra gira en direcció contrària

c)

Ambdues giren amb la mateixa velocitat i sentit

d)

Només una gira mentre l’altra roman fixa

80.

Quin tipus de mescla s’obté principalment en un mesclador de cintes segons la descripció?

a)

Mescla per sedimentació diferencial

b)

Mescla per cisallament pur

c)

Mescla difusiva per agitació suau

d)

Mescla convectiva del material sòlid

81.

Observa els diagrames del V-blender (imatge superior). Quina diferència principal mostren entre el farciment Top-Bottom i Side-to-Side?

a)

Distribució inicial de partícules dins de cada braç

b)

Canvi de forma del recipient en treball

c)

Variació de densitat dels excipients mostrats

d)

Presència de pales internes addicionals

82.

Mirant l’esquema del mesclador de cintes (imatge central), quin efecte combinat creen les fletxes contràries al llarg de la cubeta?

a)

Rotació sense moviment axial net

b)

Flux exclusiu cap a l’extrem esquerre

c)

Compactació del material per pressió

d)

Desplaçament del material cap als extrems i al centre

83.

Quin avantatge aporta tenir el recipient en posició horitzontal en molts mescladors de cintes?

a)

Facilita un flux axial i transversal combinat

b)

Evita completament la segregació per densitat

c)

Assegura un escalfament uniforme del producte

d)

Permet treballar sense cap transmissió mecànica

84.

Quin error de concepte és més probable sobre el funcionament d’un mesclador immòbil?

a)

Saber que crea mescla convectiva

b)

Assumir que les pales internes ajuden a barrejar

c)

Pensar que el recipient sempre gira per barrejar

d)

Creure que pot ser horitzontal o vertical

85.

Si vols augmentar la convecció en un mesclador de cintes, quina acció és més coherent amb el disseny descrit?

a)

Ajustar la velocitat relativa entre les dues cintes

b)

Afegir una reixa per separar partícules

c)

Reduir el nombre de pales fins a zero

d)

Inclinar el recipient fins a posició vertical

86.

Quina funció principal té l’aspes en forma de Z en un mesclador horitzontal de laboratori químic?

a)

Refredar la cambra amb corrents d’aire

b)

Afavorir la pastació del producte en mescla

c)

Escalfar el recipient mitjançant fricció

d)

Separar sòlids segons la seua densitat

87.

Què indiquen les fletxes a l’esquema del mesclador amb dues aspes?

a)

Els eixos de rotació de cada agitador

b)

La direcció del flux d’aire extern

c)

Els punts de drenatge del dipòsit

d)

Les zones amb sensors de temperatura

88.

Quina afirmació descriu millor un mesclador horitzontal amb dues Z?

a)

No presenta moviment de cisalla interna

b)

Té dos eixos amb aspes en Z coordinades

c)

Utilitza una única pala helicoidal central

d)

Funciona només amb fluids molt diluïts

89.

Quin efecte complementari, a més de mesclar, solen produir aquests agitadors en Z?

a)

Una centrifugació lateral constant

b)

Una decantació per gravetat

c)

Una filtració selectiva interna

d)

Un efecte de pastat del material

90.

En observar la imatge del dispositiu metàl·lic, quin component verd s’identifica com a part clau del sistema?

a)

El motor que impulsa els eixos

b)

El tub d’entrada de reactius

c)

El filtre de partícules fines

d)

El contenidor de residus líquids

91.

Per a què serveixen les barres d’agitació representades a l’esquema del mesclador?

a)

Per tancar hermèticament el vas

b)

Per refredar amb aigua corrent

c)

Per mesurar el pH de la mescla

d)

Per exercir cisalla i barreja intensa

92.

Quin procediment bàsic garantiria una mescla homogènia en un mesclador de dues Z?

a)

Configurar velocitats coordinades dels dos eixos

b)

Ometre el preescalfat del motor elèctric

c)

Carregar el vas per damunt de la seua capacitat

d)

Mantindre les aspes en rotació alterna parada

93.

En quina orientació treballa principalment aquest tipus de mesclador descrit?

a)

En suspensió amb cables externs

b)

En disposició horitzontal de la cuba

c)

En moviment vertical alternat

d)

En pendent inclinat variable

94.

Quina limitació és probable per a un mesclador amb aspes en Z quan tracta fluids molt diluïts?

a)

Risc immediat de corrosió galvànica

b)

Absència total de barreja mecànica

c)

Excés d’evaporació per escalfament

d)

Menor eficàcia de pastació i cisalla

95.

Quin avantatge aporta disposar de dos eixos de rotació en models amb dues Z?

a)

Eliminació de qualsevol vibració interna

b)

Substitució de la neteja entre lots

c)

Reducció total de fricció i desgast

d)

Millor moviment i transport del material

96.

Quina és la funció del cargol sense fi dins d’un recipient cònic de mesclat?

a)

Refredar la paret del recipient intern

b)

Augmentar la pressió del gas intern

c)

Produir un moviment planetari dels components

d)

Separar impureses per sedimentació

97.

En un mesclador troncocònic, els components es barregen principalment mitjançant...

a)

difusió i convecció internes

b)

evaporació i condensació

c)

precipitació i filtració

d)

adsorció sobre superfícies

98.

Quina característica descriu millor un mesclador estàtic amb contenidor troncocònic?

a)

Funciona només amb pols molt fines

b)

Té un recipient cònic i moviment orbital

c)

Té un tambor cilíndric basculant

d)

Utilitza un imant giratori extern

99.

Els mescladors estàtics amb parets incompletes que actuen com a deflectors es basen sobretot en...

a)

cavitació ultrasònica

b)

difusió a baixa velocitat

c)

convecció del flux intern

d)

centrifugació del líquid

100.

Per a quins materials és especialment útil el mesclador estàtic amb deflectors?

a)

Gasos a altes temperatures

b)

Materials que poden segregar-se fàcilment

c)

Materials que són completament miscibles

d)

Solucions que formen gels rígids

101.

Quina opció identifica un tipus d’agitador per a mescles líquid amb líquid?

a)

Columna de cromatografia, pistó

b)

Bombeta Soxhlet, serpentina

c)

Tambor vibratori, imant

d)

Hèlix, pales planes, d’àncora

102.

Observa l’esquema del mesclador amb cargol cònic. Quina part provoca l’ascens i descens del material?

a)

La tapa amb motor extern

b)

El cargol giratori intern

c)

El tub de drenatge inferior

d)

El visor de vidre lateral

103.

En el mesclador planetari vist des de dalt, quin tipus de trajectòria segueix la pala?

a)

Recorregut orbital respecte l’eix

b)

Oscil·lació lineal cap endins

c)

Trajectòria recta radial fixa

d)

Moviment aleatori sense patró

104.

Quin avantatge ofereix l’ús de diversos tipus d’agitadors normalitzats en operacions líquid-líquid?

a)

Evitar qualsevol barreja molecular

b)

Substituir la bomba d’alimentació

c)

Eliminar la necessitat de neteja

d)

Adaptar el flux al tipus de fluid

105.

Si una mescla presenta segregació de fases durant l’agitació, quina millora seria més raonable?

a)

Canviar a recipient cilíndric llis

b)

Afegir deflectors per trencar vòrtex

c)

Augmentar el diàmetre de la sortida

d)

Reduir la velocitat fins a zero

106.

Quin tipus de flux genera principalment un agitador anomenat axial en un tanc de mescla?

a)

Flux cap als extrems i de retorn central

b)

Flux paral·lel a l’eix i recirculació

c)

Flux només superficial sense recirculació

d)

Flux caòtic sense direcció definida

107.

Quina diferència bàsica distingeix el flux radial del flux axial en agitació?

a)

Radial expulsa cap al lateral, axial impulsa cap a baix o amunt

b)

Radial només mou la superfície, axial només el fons

c)

Radial és per líquids, axial és per sòlids

d)

Radial sempre té menys recirculació que axial

108.

Segons la taula, quin tipus d’agitador és adequat per a volums petits-mitjans amb viscositat baixa?

a)

Cintes helicoidals per volums petits

b)

Radial per volums constants mitjans

c)

Hèlix marina per volums petits-mitjans

d)

Àncores per volums molt petits

109.

Quina és una característica destacada de l’agitador TAX segons la taula?

a)

Només treballa amb baixos nombres de Reynolds

b)

Exclusiu per líquids molt viscosos

c)

Només per altes viscositats i petits volums

d)

Apte per qualsevol volum amb viscositat baixa

110.

L’agitador TFC s’indica per a grans cabals i baixos consums. Quina viscositat treballa habitualment segons la taula?

a)

Invariablement alta en qualsevol volum

b)

Baixa a mitjana segons condicions

c)

Només molt baixa en tots els casos

d)

Molt alta amb sòlids densos

111.

Quin rang de nombre de Reynolds s’associa típicament als agitadors de doble flux segons la taula?

a)

1–50 en fluids molt tous

b)

1–200000 en qualsevol fluid

c)

100–3000 en fluids de viscositat mitjana-alta

d)

100000–500000 en aigua neta

112.

Quina aplicació és pròpia de les àncores segons la informació del quadre?

a)

Possibilitat d’adaptar rascadors a paret

b)

Recirculació intensa en fluids diluïts

c)

Oxigenació eficient de gasos lleugers

d)

Fragmentació de sòlids cristal·lins

113.

Les cintes helicoidals s’utilitzen principalment per a quina situació?

a)

Mantenir sòlids en suspensió lleugera

b)

Produir vortexos profunds controlats

c)

Barrejar gasos en líquids diluïts

d)

Homogeneïtzar productes molt viscosos

114.

Si cal homogeneïtzar una mescla de viscositat mitjana en un tanc amb volums variables, quin agitador de la taula seria una opció adequada?

a)

TAX per viscositat molt alta sempre

b)

Àncores per fluids molt diluïts

c)

Hèlix marina per volums constants petits

d)

Radial amb viscositat mitjana i volums variables

115.

Quina relació típica D/T pot tenir un agitador de cintes helicoidals segons la taula?

a)

0,8–0,95 amb altes viscositats

b)

0,12–0,50 amb fluids baixos

c)

0,25–0,60 amb gasos

d)

0,3–0,4 amb volums petits

116.

Quin tipus de dispersor indica “cizalla baixa-mitjana” i viscositat baixa?

a)

Discos amb relació D/T 0,2–0,5

b)

Capçal rotor-estator 0,1–0,2

c)

Turbines dentades 0,12–0,5

d)

Capçal difusor 0,1–0,2

117.

Quina afirmació descriu millor les turbines dentades segons la taula?

a)

Produeixen molt baix xoc de cisalla

b)

Permeten cisar i bombejar

c)

Generen cabals alts i cizalla baixa

d)

Són només per fluids molt viscosos

118.

Quin paràmetre de les opcions indica règim “molt turbulent”?

a)

Capçal difusor 0,1–0,2

b)

Discos 0,2–0,5

c)

Turbines dentades 0,12–0,5

d)

Hèlice marina 1.000–1.500 r.p.m

119.

Segons la taula, quin dispositiu s’associa a “alt cisallament del producte”?

a)

Hèlice axial senzilla

b)

Turbina de pales planes

c)

Discos de tall

d)

Capçal rotor-estator

120.

Quina és la velocitat típica indicada per a l’hèlice marina?

a)

1–300 r.p.m

b)

30–150 r.p.m

c)

1.000–1.500 r.p.m

d)

30–300 r.p.m

121.

Per a productes poc viscosos amb capacitat d’agitació molt alta, quin equip es mostra adequat?

a)

Hèlice axial 30–300 r.p.m

b)

Turbina pales planes 30–150 r.p.m

c)

Hèlice axial 1–300 r.p.m

d)

Hèlice marina 1.000–1.500 r.p.m

122.

Quina combinació de velocitat i ús correspon a la turbina de pales planes?

a)

1.000–1.500 r.p.m, productes poc viscosos

b)

30–300 r.p.m, productes molt viscosos

c)

1–300 r.p.m, productes no viscosos

d)

30–150 r.p.m, productes poc viscosos

123.

L’hèlice axial mostrada amb 30–300 r.p.m es recomana per a:

a)

Productes poc viscosos, agitació alta

b)

Productes no viscosos, agitació baixa

c)

Productes molt viscosos, agitació mitjana

d)

Productes poc viscosos, bombeig elevat

124.

Quina relació D/T s’indica per als discos a la taula?

a)

0,5–1,0

b)

0,12–0,5

c)

0,2–0,5

d)

0,1–0,2

125.

En processos L-L* (líquid-líquid) marcats a la taula, quin equip apareix amb punts repartits en diverses columnes?

a)

Turbines dentades amb punts múltiples

b)

Discos sense cap punt

c)

Capçal difusor amb tots els punts

d)

Hèlice marina amb tots els punts

126.

Quin agitador és més adequat per a productes molt viscosos segons el rang de r.p.m. indicat?

a)

Turbina radial a 1.000–1.500 r.p.m.

b)

Disco dispersor a 1.000–1.500 r.p.m.

c)

Turbina doble a 30–150 r.p.m.

d)

Àncora a 1–20 r.p.m.

127.

Quina característica compartixen tant el disco dispersor com la turbina radial?

a)

Funcionen a 1.000–1.500 r.p.m.

b)

Tracten productes molt viscosos

c)

Generen flux axial doble

d)

Tenen capacitat d’agitació mitjana

128.

Quina és la capacitat d’agitació habitual d’un agitador d’àncora en comparació amb altres?

a)

Capacitat d’agitació molt alta

b)

Molt baixa capacitat d’agitació

c)

Capacitat d’agitació mitjana

d)

Capacitat d’agitació variable

129.

Per a productes poc viscosos, quin tipus d’impulsor indicat treballa habitualment a altes r.p.m.?

a)

Turbina radial 1.000–1.500 r.p.m.

b)

Turbina doble 30–150 r.p.m.

c)

Àncora 1–20 r.p.m.

d)

Disco dispersor 1–1.500 r.p.m.

130.

Quina afirmació descriu millor la turbina doble (flux axial doble)?

a)

Opera a 1.000–1.500 r.p.m. amb agitació molt alta

b)

Opera a 1–20 r.p.m. amb agitació molt baixa

c)

Opera a 100–300 r.p.m. amb agitació baixa

d)

Opera a 30–150 r.p.m. amb agitació mitjana

131.

Segons la seua ubicació al mesclador, quines configuracions d’agitadors s’indiquen al material?

a)

Verticals, horitzontals i de fons

b)

Centrals, diagonals i laterals

c)

Interns, externs i encamisats

d)

Multipàs, simple i helicoïdal

132.

Quina és una pràctica habitual per eliminar la formació de vòrtex al tanc?

a)

Instal·lar l’agitador excèntric

b)

Augmentar només les r.p.m.

c)

Tancar completament la tapa

d)

Usar pales més estretes

133.

Quan es desplaça l’eix de l’agitador del centre del tanc, quin efecte es busca?

a)

Refredar el fluid més ràpid

b)

Reduir vòrtex o remolins

c)

Augmentar el flux axial doble

d)

Incrementar la viscositat aparent

134.

Quins dos paràmetres són crítics quan s’instal·la l’agitador inclinat per evitar vòrtex?

a)

Velocitat màxima i diàmetre d’eix

b)

Angle amb la vertical i distància al centre

c)

Nombre de pales i pas de rosca

d)

Temperatura i pressió del tanc

135.

Quina opció explica una altra tècnica, a més de l’excentricitat, per minimitzar remolins?

a)

Instal·lar plaques deflectores

b)

Afegir aire comprimit

c)

Rebaixar la altura del tanc

d)

Canviar el material del vas

136.

En un dipòsit petroquímic amb agitador lateral, quina orientació pot ajudar a evitar vòrtex?

a)

Eix inclinat respecte a la vertical

b)

Eix horitzontal perfectament centrat

c)

Eix totalment vertical centrat

d)

Eix vertical amb pales tancades

137.

Quina combinació coincideix amb capacitat d’agitació molt baixa segons el material?

a)

Turbina radial i turbina doble

b)

Disco dispersor i turbina radial

c)

Turbina doble i àncora

d)

Àncora i disco dispersor

138.

Què és un mesclador estàtic en continu en processos de mescla?

a)

Tub fred que refreda sense barrejar

b)

Dispositiu sense parts mòbils que barreja en línia

c)

Bomba centrífuga que pulveritza reactius

d)

Dipòsit amb hèlix que remena per lots

139.

Quina funció fa un Luftfilter en el sistema mostrat?

a)

Filtrar l’aire abans d’entrar al sistema

b)

Mesurar el cabal del líquid al tub

c)

Evitar el retorn del flux cap enrere

d)

Injectar gas dins del reactor principal

140.

Quin component impedeix el flux invers en el circuit?

a)

Durchflussmesser o cabalímetre

b)

Beipasspumpe o bomba de derivació

c)

Vormischer o premesclador

d)

Rückschlagventil o vàlvula antiretorn

141.

On es produeix principalment la mescla dins del muntatge?

a)

Al Hauptmischer o mesclador principal

b)

Al Luftfilter d’entrada d’aire

c)

Al Durchflussmesser de la línia

d)

A la bomba Beipasspumpe externa

142.

En mescles gas-líquid, per què no és útil injectar gas per sota d’un agitador d’hèlix?

a)

Perquè l’energia específica és sempre molt alta

b)

Perquè l’hèlix trenca el gas en bombolles massa grans

c)

Perquè el flux generat és axial i descendent

d)

Perquè el gas es dissol completament de seguida

143.

Quina és la pràctica habitual per mesclar gas amb líquids segons el text?

a)

Injectar el gas sota un agitador de turbina

b)

Fer servir només un cabalímetre digital

c)

Remenar amb una hèlix lenta superficial

d)

Escalfar el gas abans de la injecció

144.

Quina és la traducció aproximada de Beipasspumpe en el context del diagrama?

a)

Mesclador dinàmic de pales

b)

Vàlvula manual d’aïllament

c)

Sensor de pressió analògic

d)

Bomba de derivació del circuit

145.

Quina lectura t’esperaries del Durchflussmesser?

a)

Un valor de cabal del fluid

b)

Una conductivitat elèctrica

c)

Un valor de pH de la mescla

d)

Una fracció volumètrica de gas

146.

Quin avantatge tenen els mescladors estàtics per a líquids i gasos?

a)

Necessitat d’altes revolucions per barrejar

b)

Gran soroll operatiu durant la mescla

c)

Alta complexitat amb motors i corretges

d)

Baix manteniment per no tenir parts mòbils

147.

Quin element del muntatge seria l’Injektor?

a)

El punt on s’introdueix el gas o additiu

b)

El filtre que reté impureses sòlides

c)

El dispositiu que mesura la temperatura

d)

La part que separa fases líquides

148.

Quina és la funció principal d’una pastadora per a masses viscoses descrita al text?

a)

Separar gasos d’un corrent líquid continu

b)

Barrejar masses espesses de manera eficient

c)

Evaporar dissolvents de líquids volàtils

d)

Refredar productes amb intercanvi de calor extern

149.

Com és el fons del recipient d’una pastadora per a masses molt espesses?

a)

Semicilíndric amb rotació interna

b)

Pla amb drenatge central

c)

Cònic amb sortida inferior

d)

Esfèric amb camisa externa

150.

Quina forma solen tenir els ganivets que giren dins la pastadora per a masses viscoses?

a)

En forma de Z

b)

En forma d’H

c)

En forma de T

d)

En forma de L