Suport en la comunicació

Suport en la comunicació

M08

​La comunicació

Què és comunicar?

​

Fer saber/ dir /compartir idees, emocions, necessitats i informació en general.

​

​També inclou: escoltar, percebre, veure, mirar, gustar, sentir,...mitjançant sons, gestos, expressió facial, grafismes, símbols...

​La comunicació

​La parla o el llenguatge oral és el vehicle mitjançant el qual els pensaments són expressats en la comunicació oral.

​

*Però...

​

Hi ha persones que  per raons diferents no disposen de la parla o ho fan amb limitacions.

​​ EL PROCÉS COMUNICATIU

​El procés comunicatiu permet la transmissió d’idees, pensaments, necessitats entre les persones i està format per una seqüència d’actes on hi intervenen diferents components.

​Components del procés comunicatiu

​

• ​L'emissor , que és l'origen de la informació.

• ​El missatge , que conté les dades o la informació.

• ​El codi o conjunt de símbols que representen la informació.

• ​El canal , que és per on passa la informació.

• ​El receptor , que és qui rep la informació.

Multiple Choice

Per comunicar no cal compartir informació

• Fals, és una de les seves característiques.

• Cert, no és necessari.

• Depèn de quantes persones comuniquin.

• Cert, però és recomanable.

Multiple Choice

Els gestos que fem al parlar es consideren comunicar-se?

• No, únicament el fet de emetre sons articulats en paraules.

• No perquè poden ser confusos.

• Sí, també es considera comunicar-se.

• Sí, excepte si parles solament amb una persona.

Multiple Choice

Al procés de comunicació intervenen ___ components

• 2

• 6

• 5

• 8

Multiple Choice

Conjunt de símbols que representen la informació.

• Context

• Canal

• Codi

• Receptor

​Activitats

​1 - A la vida diària, en quines situacions utilitzem el llenguatge no verbal? Fiqueu exemples.

​

​2 - Coneixeu alguna barrera en la comunicació?

​

​3 - Elaboreu una definició pròpia de comunicació.

​​4 - Quin canal utilitzarem per:

​ - Enviar un mail:

​ - Enviar un whatsapp:

​ - Cantar una cançó:

​ - Un escriten braille:

El procés comunicatiu

​En el procés comunicatiu cal considerar també el context, que engloba el conjunt de factors i circumstàncies en els quals es desenvolupa la comunicació:

​

Situacional: moment en què es produeix l’acte comunicatiu.

Sociohistòric: època en què es produeixen els missatges.

Lingüístic: en relació al què s’ha dit abans i després d’un missatge.

​La comunicació ha de comptar amb intencionalitat comunicativa: - convèncer

- interessar-se

- compartir

- informar

- obligar

- etc.

​

Es pot dir que existeix comunicació si la intencionalitat de l’emissor és reconeguda pel receptor

​Els codis de la comunicació

​CODI: Sistema de signes i regles que permet formular i comprendre missatges.

​

Tipus:

​

Lingüístic.

​

No lingüístic.

             

​Lingüístic:

- Codi verbal, paraules... ja sigui oral o escrit.

- Codi no verbal, com el braille o el llenguatge de signes.

​ (Existeixen diferents idiomes)

​

No lingüístic:

                - Visual: senyals de trànsit, banderes...

                - Gestual: senyals d’un urbà, arbitre...

                - Acústic: campanes, sirenes...

​

​

​

Multiple Choice

Al procés comunicatiu, ________ fa referència al moment en què es produeix l’acte comunicatiu

• Situacional

• Sociolingüístic

• Lingüístic

• Històric

Multiple Choice

Si parlem de la relació al què s’ha dit abans i després d’un missatge, estem parlant de...

• Sociolingüístic

• Lingüístic

• Situacional

• Codi

Multiple Choice

Sistema de signes i regles que permet formular i comprendre missatges

• Canal

• Missatge

• Context

• Codi

Multiple Choice

Codi verbal expressat amb paraules

• Acústic

• No Lingüístic

• Lingüístic

• General

Multiple Choice

Una senyal de trànsit és...

• Lingüístic

• No lingüístic

• Contextual

• Acústic

​Activitat

Per parelles.

​L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en el paper del tècnic en atenció de persones en situació de dependència (APD) en el suport en la comunicació.

​

Feu una cerca sobre quins són els membres de l’equip multidisciplinar que s’encarreguen de l’avaluació i el procés d’ensenyament-aprenentatge d’un SAAC.

​

Indiqueu en quins moments i passos pot participar el tècnic en atenció a persones en situació de dependència.

​Solució

​El professional encarregat de l’avaluació i el procés d’ensenyament-aprenentatge d’un SAAC és el logopeda.

​

El tècnic en APD pot col·laborar en el procés de selecció del vocabulari, en el procés d’ensenyament-aprenentatge del SAAC, en les activitats de la vida diària i en el seguiment de la seva implementació.

​

També podrà fer el seguiment del SAAC, i valorar com avança l’usuari, quines dificultats s’hi troba per consolidar i generalitzar els els aprenentatges.

​Els signes

​SIGNE:

​

És una representació pels sentits d’una realitat, forma part del llenguantge, per tant tenen significat.

​

​Fan que una idea pugui ser percebuda per algun dels sentits.

​Tipus de signes

Índex: permet deduir la presència d’un fenomen, atesa la relació que existeix entre ells. (fum, núvols...).

​

Icona: creat per relació de similitud, amb finalitat de representar l’objecte o concepte que se sembla (extintor, sortida d'emergència...).

​

Símbol: creat per convenció, costum o decisió social (colors, números, paraules...)

​​L’ELABORACIÓ DEL MISSATGE

​

La comunicació es du a terme a través de la combinació de components:

​

Verbal = paraules / No verbal = no paraules

​

Vocal = emissions fòniques / No vocal = gestos

​

​La comunicació verbal

​La comunicació verbal és la que utilitza les paraules com a element de comunicació i pot donar-se mitjançant:

​

• Comunicació verbal vocal: emissió de sons estructurats que units entre sí formen síl·labes, paraules i oracions que comuniquen amb precisió.

​

• Comunicació verbal no vocal: diferents tipus d’escriptura.

​La comunicació no verbal

​La comunicació no verbal són tots els signes i senyals que no són paraules i solen acompanyar al missatge verbal.

​

Components no verbals vocals: no té en comte el contingut verbal 🡪 parallenguatge (volum de la veu, entonació, ritme...)

​

Components no verbals no vocals:

                · Cinèsica: expressió facial, mirada, moviments del cap, posició, moviments mans, cames....

                · Proxèmica: espai personal o distància d’apropament.

Multiple Choice

La llengua de signes té un significat

• Sí, forma part del llenguatge.

• No, no forma part del llenguatge.

• Depèn que signes.

• Cap llengua té significat.

Multiple Choice

El número 3 és

• Símbol

• Índex

• Icona

• Codi

Multiple Choice

Una senyal de transit és...

• Símbol

• Índex

• Icona

• Codi

Multiple Choice

Dir que no amb el cap és

• Vocal

• No vocal

• Verbal

• No verbal

Multiple Choice

Quin tipus de comunicació es: "emissió de sons estructurats"

• Verbal

• No verbal

• Antiverbal

• Supraverbal

Multiple Choice

El volum de la veu és...

• Cinèsica

• Proxèmica

• Parallenguatge

• Extrínseca

​2. EL LLENGUATGE

​El llenguatge és un codi simbòlic i estructurat de signes orals i escrits dotats d’un significat comprensible per a tota la gent que pertanyi a una mateixa comunitat lingüística

​

S’utilitza com a:

​

- Habilitat comunicativa.

- Funció simbòlica: associant significant amb significat

- Funció cognitiva: organització del pensament

 

​

​Dimensions del llenguatge

​​Contingut (semàntica): té a veure amb les paraules i el seu significat.

Forma: Fonètica i Fonologia (com pronunciem) Morfologia Sintaxis ( Frases que utilitzem i comprenem).​

Ús: Té a veure amb l'ús social del llenguatge. (Pragmàtica)

​

 *Caldrà considerar les dimensions afectades segons les patologies o deficiències físiques o sensorials

​

​

​

​MECANISMES FISIOLÒGICS DEL LLENGUATGE

Recepció del missatge: el missatge en forma de so, vibracions de l’aire a la via auditiva🡪 es transformen en impulsos nerviosos que, a través del nervi auditiu, arriben al cervell.

​

El processament de la informació i la resposta: els impulsos que arriben al cervell es processaran descodificant i interpretant la informació rebuda per construir el missatge de resposta.

​L’emissió de la resposta

L’aparell bocofonador o fonoarticulatori és el responsable de transformar en so articulat els missatges que rep el cervell en forma d’impulsos nerviosos.

Mecanismes que intervenen en l'adquisició del lleguatge

​MECANISMES INTERNS

- Nivell òptim d’intel·ligència: el potencial intel·lectual condiciona el ritme d’aprenentatge lingüístic i el procés de simbolització.

​

- Maduresa fisiològica: per poder desenvolupar el llenguatge cal un funcionament òptim de tots els sistemes integrants en l’acció comunicativa: sistemes nerviós, aparell bocofonador i sistema sensorial.

​Mecanismes externs

​L’ambient i l’entorn també condicionen els processos d’aprenentatge:

​

• Estimulació adequada des de la infància on hi hagi comunicació motivadora.

​

• Processos d’imitació com a mecanisme eficaç d’adquisició de llenguatge.

​

• Processos d’interacció que propiciïn comunicació i llenguatge.

​

• Dominar l’entorn és utilitzar-ne els recursos comunicatius per relacionar-se.

​

Multiple Choice

La funció ________ organitza el pensament

 

• Comunicativa

• Simbòlica

• cognitiva

• Personal

Multiple Choice

el potencial _____ condiciona el ritme d’aprenentatge lingüístic i el procés de simbolització

• fonador

• verbal

• social

• intel·lectual

Multiple Choice

______ té a veure amb com pronunciem

• L'ús

• La forma

• Pragmàtica

• El contungut

Open Ended

Descriu les funcions necessàries per poder desenvolupar el llenguatge

Multiple Choice

Quin aparell del cos és el responsable de transformar en so articulat els missatges que rep el cervell

• Respiratori

• Restaurador

• Bocofonador

• Articulatori

Multiple Choice

El nostre nivell d'intel·ligència condiciona el ritme d’aprenentatge lingüístic?

• Sí

• No

• Solament fins als 12 anys

• Solament fins als 6 anys

​Activitat

Imagineu que sou responsables de potenciar l'adquisició del llenguatge d'una persona o grup de persones.

​

​- Ideeu tècniques per ajudar a aquesta adquisició, ja sigui en forma de joc, exercici, dinàmica o qualsevol activitat.

​

​Treballeu per parelles.

​​3.2. TRASTORNS EN L’EMISSIÓ , SORTIDA O OUTPUT

​

Trastorns de la veu: són alteracions que es produeixen en l’emissió de paraules.

Disfonies🡪 alteracions d’una o vàries de les característiques de la veu.

​2 tipus:

​- Disfonies orgàniques.

​- Disfonies funcionals.

​

​Disfonies orgàniques

Causades per una lesió anatòmica en els òrgans de la fonació:

• Inflamació.

• Infecció.

• Alteració de les cordes vocals.

• Malformacions.

• Malalties respiratòries...

​

​Acostumen a ser permanents i a tractar-se amb logopèdia.

​Disfonies funcionals

Alteració de la veu sense lesió anatòmica en els òrgans fonatoris.

​

• Són les més freqüents, temporals i acostumen a aparèixer per un mal ús o abús vocal.

​

 Afonia: és la pèrdua total de la veu provocada  per diversos factors.

​​Alteracions de la fluïdesa

Manifestacions en el ritme anormal de la parla.

​

La disfèmia o tartamudeig és la més habitual, sent interrupcions sobtades de l’expressió verbal. Poden ser molt variables segons l’individu i ocasionar afectes psicològics que l’accentuen.

​Patologies en l’articulació de la parla

​Alteracions que anul·len, dificulten o entorpeixen la normal articulació del llenguatge: dislàlia, disàrtria, dispràxia de la parla, rinolàlia i disglòssia.

Multiple Choice

Alteracions que es produeixen en l’emissió de paraules.

• Trastorns en la parla

• Trastorns del llenguatge

• Trastorn de la veu

• Trastorn de la comunicació

Multiple Choice

Una disfonia és...

• Alteracions d’una o vàries de les característiques de la veu

• Alteracions d’una característica concreta  de la veu

• Alteracions cognitives del llenguatge

• Alteracions subjectdel llenguatge

Multiple Choice

Les disfonies orgàniques són causades per...

• Són aleatòries

• Un trauma psicològic

• Una lesió psicològica

• Una lesió anatòmica

Multiple Choice

Les disfonies orgàniques es solen tractar amb...

• Infusions

• Homeopatia

• Logopèdia

• Medicaments

Multiple Choice

La afonia és...

• Disfonies funcionals

• Disfonies orgàniques

• Disfonies causals

• Disfonies atòpiques

​Activitats

Kahoot disfonia

​

​https://create.kahoot.it/details/bb451d3d-9e5a-4331-8f1b-52a8cfcad045

​

​Kahoot saac

​

​https://create.kahoot.it/details/8755085b-a70f-4b0c-b08f-b331314c746b

​

​Kahoot sistemes augmentatius

​

https://create.kahoot.it/details/74db85a7-f5d9-4acb-9221-7a239cb14934

​DISLÀLIA

​Defectes en l’articulació d’un fonema o de la combinació de determinats fonemes.

​

Poden ser causades per alteracions anatòmiques en els òrgans bucofonatoris (llavi leporí, paladar fes, intervencions quirúrgiques, accidents).

​DISÀRTRIA

​Trastorn en l’articulació del llenguatge a causa de les alteracions del control muscular dels mecanismes de la parla per una lesió en el sistema nerviós central.

​

La forma més accentuada  és l’anàrtria, absència total de la parla.

​

Acostumen a presentar problemes en el component sonor, ritme, entonació, expressivitat.

​DISPRÀXIA DE LA PARLA

​Trastorn d’articulació causat per una subtil lesió o manca de desenvolupament de la zona del cervell encarregada del moviment dels òrgans articuladors.

​

La persona no pot controlar en la parla l’articulació dels sons. A vegades  reprodueix un so o paraula però per molt que vulgui no pot repetir-la.

​RINOLÀLIA

​Trastorn en la pronunciació dels sons verbals, caracteritzat per la presència d’una alteració que acompanya el timbre de la veu, com a conseqüència d’una pertorbació de l’equilibri entre la ressonància nasal i bucal.

​

Parla «ennassada» per causes orgàniques.

​Activitats

​

​Kahoot PUNTUABLE

​

​Puntuen els pòdiums (3 primers).

​

​

​

​

​

​3.3. TRASTORNS EN LA COMPRENSIÓ I ELABORACIÓ DE LA RESPOSTA O DE PROCESSAMENT CENTRAL

​Són trastorns associats a alguna patologia, lesió o disfunció del sistema nerviós.

​

També podem trobar casos d’origen psicosomàtic.

​

​TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

​Retard de la parla: l’infant presenta retard en la producció dels fonemes. Parla amb retard i aprenentatge més lent.

 

Retard del llenguatge: desenvolupament lent en tots els nivells del llenguatge, i per tant afecte tant l’expressió com la comprensió.

​

Disfàsies: trastorn sever del llenguatge, tant en comprensió com en processament i ús.

​TRASTORNS ADQUIRITS DE LLENGUATGE

​Els més importants són les afàsies o pèrdua de la capacitat de parlar. Té una incidència important a persones amb lesió cerebral ocasionada per un accident vascular, traumatisme cranioencefàlic, malaltia degenerativa o un tumor.

​

• ​L’aparició sol ser brusca.

• Necessitarà de tractament rehabilitador (normalment queden seqüeles)

• Poden afectar tant la comprensió com l’expressió del llenguatge, segons la zona del cervell afectada.

​Activitat

​Per parelles, preparar una presentació sobre un trastorn de la parla. Explicar:

​- Quin és.

​- Origen (com apareix)

​- Símptomes.

​- Tractament.

​- Seqüeles.

​

Aquesta activitat complementará directament la nota de l'examen.

​TRASTORNS GENERALS QUE AFECTEN LA COMUNICACIÓ

​Síndromes o malalties relacionades amb trastorns neurològics i que poden afectar tant als processos de comprensió i expressió com, en alguns casos, la parla  o la percepció.

​

Les més importants són 2:

​

• Discapacitat intel·lectual.

• Paràlisi cerebral infantil.

​Discapacitat intel·lectual

Afecta als diferents nivells de llenguatge i la comunicació, presentant dificultats fonològiques, aspectes morfològics (paraules) i sintàctics (frases) del llenguatge.

​​Paràlisi cerebral infantil

Trastorn del sistema nerviós central que ocasiona pèrdua o alteració del control motor, dificultant la correcta articulació del llenguatge.

​

Sol anar acompanyat d’altres trastorns associats: hipoacúsia, estrabisme, dificultat visual...

​Activitat

​Realitzeu les següents activitats en grups de quatre:

​

a) Investigueu a internet la normativa referent al dret a la comunicació de les persones amb dependència, pròpia de la vostra comunitat autònoma. Sol aparèixer en forma de lleis, decrets i ordres als butlletins informatius de cada comunitat.

​

b) Busqueu després la normativa de dues comunitats autònomes més del nostre país i dibuixeu-ne un quadre establint una comparativa de les seves principals característiques.

​Comunicació amb persones en situació de dependència (PSD)

Les dificultats comunicatives que en diferents graus poden presentar les PSD + la manca d’habilitats d’interacció cap a aquestes, ocasiona una incapacitat d’interactuar amb eficàcia.

​

Per això necessitem estratègies comunicatives convencionals (Sistemes augmentatius o alternatius de comunicació)​

​​La persona usuària

La persona pot requerir suport en la comunicació per relacionar-se amb l’entorn i participar de la comunitat amb ple dret.

​ Consells:

• No sobreprotegir

• Tracte d’igual i amb respecte

• No to infantilitzat

• Relacions basades en la sinceritat

• Tracte còmode i agradable

• Coneixement mutu

​​La intervenció

​Proporcionar relacions de respecte a la dignitat individual passa per:

• Una atenció individualitzada, centrada en les necessitats individuals i no en els estereotips o característiques pressuposades.​

​

El disseny i l’aplicació de la intervenció s’ha de centrar en les capacitats i habilitats a potenciar, per augmentar la funcionalitat en la comunicació de la persona

​Estratègies comunicatives convencionals

​Per millorar la comunicació podem aprofitar les habilitats comunicatives convencionals i adaptar-les a les particularitats i necessitats del/s destinatari/s.

 

La utilització d’un missatge verbal ben estructurat, fent-lo més clar i comprensible.

Fer ús d’elements de comunicació no verbal: cinèsica i parallenguatge

Habilitats comunicatives: escoltar, atendre i interpretar el que la persona expressa

El missatge verbal

​Fonamental en la comunicació, per això les persones que presentin trastorns o mancances en aquestes funcions caldrà atendre i aplicar estratègies segons les necessitats que presenti, però de manera general:

• Missatge estructurat: Pensar prèviament què es vol comunicar i elaborar frases curtes i destacant idees principals.

• Missatge senzill: frases breus i clares, preguntes tancades, no subordinades ni metàfores...

• Adaptar el nivell: vocabulari adequats al nivell de comprensió.

​Activitat 12/01/2022

Realitzeu una guia pràctica (amb exemples) de com comunicar-se amb una PSD.

​

Especifiqueu la dificultat que té la persona destinataria.​

​

​Recolliu aquesta activitat en un paper o un word, serà la primera part d'una altra ativitat.

​

​Grups de 2 - 3 persones (intenteu que siguin estables).

​Estratègies comunicatives no verbals

​

En el procés comunicatiu la comunicació no verbal té un pes destacat, de manera que cal tenir-ho present en els processos comunicatius amb limitacions del components verbals, i fins i tot substituir-ho si és necessari.

​

Elements paraverbals: to de veu càlid, volum adaptat a les característiques auditives (no cridar), fluïdesa, entonació en sintonia amb el missatge.

Expressió facial agradable, de complicitat, mirant als ulls, mateix nivell, sintonia emocional amb el missatge

Gesticulació mans, posició del cos, inclinació cos cap

​

Proxèmia: distància adequada capa la persona . Recordar que tothom té les seves pròpies necessitats territorials, límits a partir dels quals podem fer sentir a la persona incòmode. Conèixer-los i respectar  és important a l’hora d’establir un context fluid de comunicació.

​

​

​

Comunicació tàctil: és important que hi hagi contacte físic segons la intencionalitat de la comunicació o la intenció relacional. Persones que puguin trobar-se en fase terminal o avançades de deteriorament cognitiu és important el contacte físic: pressionar la mà, el braç, acaronar, fer petó... Tenint un component comunicatiu molt important.​

​

​

​Habilitats comunicatives

​

• Mostrar predisposició per a la comunicació i cercar condicions per a què es produeixi.

• Comunicar-se no significa parlar sinó interactuar, cercant participació, sigui quina sigui la manera que es pugui comunicar

• Facilitar la demanda i no avançar-se, respectant estil comunicatiu i temps.

• Importància de la utilització dels recursos que ofereix la comunicació no verbal, ja sigui elaborant o interpretant.

• Possibilitar la externalització i expressió a través d’habilitats com són: empatia i escolta activa.

​El desenvolupament d’aquestes habilitats implica:

​

• Actitud oberta, activa i disposada a escoltar i comprendre

• Escoltar més enllà del que es diu

• Assegurar que s’entén correctament: assentiment amb el cap si s’entén, parafraseig per verificar, sol·licitud d’aclariments, respondre si se’ns pregunta.

• Reforços positius que estimulin a seguir comunicant.

​Estratègies específiques per col·lectius

PERSONES AMB DISCAPACITAT AUDITIVA

​

Avisar a la persona amb gestos i senyals quan haguem de parlar amb ella per a què ens presti atenció, assegurant-nos que ens mira abans de començar a parlar-hi. També indicar el tema de conversa  i indicar-li quan canviï.

​

Ens situem prop , davant i a la mateixa alçada perquè pugui veure clarament expressió facial i vocalització. Evitant gests que tapin visualització rostre o que distorsionin mobilitat boca (fumar, xiclet...)

Parlar de manera natural i fluïda, però una mica més a poc a poc , articulant i volum alt (no cridant).

​Ús de recursos gestuals en sintonia al discurs, sense exagerar o teatralitzar.

​

Llenguatge directe, clar i precís, amb frases completes, gramaticalment correctes i ordre lògic. Evitar paraules soltes, llenguatge telegràfic o circumloquis.

​

Assegurar de la comprensió del missatge, fent preguntes per saber si s’ha entès o no. En cas de no comprendre no repetir-ho exactament igual, es poden buscar altres recursos substituir per una altra més simplificada, emfatitzar la gesticulació, o fins i tot fer ús de llenguatge gràfic o escrit.

​Els sistemes de comunicació amb ajuda

Inclouen:

• Els recursos, les estratègies i els mitjans comunicatius que necessiten un suport físic per elaborar, emetre o captar els missatges.

​

Els suport més importants són:

• Plafons o taulers de comunicació.

• Comunicadors (digitals, emeten veu).

  ​

Poden actuar tant com a sistemes alternatius com augmentatius

​Quines persones en són usuàries?

• Aquelles que presenten greus dificultats en l’àrea del llenguatge.

• Persones que pateixen algun trastorn, malaltia o síndrome amb una afectació severa del llenguatge funcional: paràlisi cerebral, esclerosi múltiple, retard mental, autisme, alzheimer, parkinson, demències etc.

• Persones que han patit una malaltia o lesió amb afectació neurològica que afecta l’àrea del llenguatge, ja sigui de caràcter transitori  o permanent: accident vascular cerebral, traumatisme cranioencefàlic, etc​

​Estratègies comunicatives

​

• Llenguatge no verbal, fent ús de gestos amb codificació social.

​

• Objectes quotidians, amb atribució informativa per donar entendre el missatge (assenyalar un objecte per que l'utilitzi...).

• Materials gràfics, imatges, dibuixos, fotografies que identifiquen missatge.

​Elements del sistema de comunicació amb ajuda

​Suport físic:       

• Tauler o quadern de comunicació 

• Comunicador

Un codi o vocabulari propi:

Un sistema d’interacció, permetent assenyalar símbols per la construcció del missatge

Suports convencionals:

Els més utilitzats són els plafons o taulers i els quaderns o llibres de comunicació. On hi ha símbols i pictogrames que formen el repertori comunicatiu​

​SUPORTS ELECTRÒNICS

Permeten l’aplicació de la tecnologia informàtica i electrònica als taules, permetent maximitzar la capacitat comunicativa de les persones usuàries.

- Proporcionen ampli repertori de signes que es poden personalitzar

- S'acoblen a la cadira de rodes

- Permeten una major interactivitat, proporcionant molt repertori

- Permet incorporació de veu, que es pot activar pressionant casella, podent ser gravada o sintetitzada.

- Cada vegada més possibilitats des de tablets i mòbils

- L’aprenentatge pot ser una mica més costós​

​SUPORTS ELECTRÒNICS

Un dels més utilitzats són els comunicadors: dispositius electrònics portàtils destinats a facilitar l’emissió de missatges quan no existeix la parla funcional.

​

S’accionen pressionant caselles on figuren símbols o pictogrames que componen el codi comunicatiu, a cadascun assignant una paraula o frase i emmagatzemada per a ser reproduïda​.

​

D'aquests suports electrònics en trobem​ de dos tipus:

Baixa tecnologia: Senzills i només exigeixen pulsació.​

Poden tenir de més a menys caselles, però el nombre és limitat. Funcionen amb plantilles que es poden canviar per augmentar-ne les opcions (ex: 24 · x = Δ__)​​

​Tipus de dispositius

​Alta tecnologia: similar a un ordinador portàtil o tablet, augmenta potencialitat​.

​- Permet introduir pantalles canviants amb gran possibilitat d’emmagatzematge

- Permet personalitzar les pàgines fent-la més eficient, possibilitant la programació i disseny

- Permet gravar multitud de respostes, salutacions, frases, peticions, demandes, etc

- Permet encadenar frases, amb sistema de predicció per icones, identificant frases/paraules lògicament relacionades

- Pot incloure veu sintetitzada i gravada

* Caldrà considerar practicitat (mida, pes...)

​Altres sistemes

També es poden utilitzar TABLETS, MÒBILS O ORDINADORS com a suport:​

Actualment els sistemes tecnològics permeten usar per igual aquests recursos fent-ne ús de comunicador i amb les mateixes o millors prestacions.

​

Cada vegada més els comunicadors van sent substituïts per aquests dispositius convencionals i còmodes en l’ús. Simplement instal·lant-hi programari adequat i permetent l’ús que en fan els comunicadors o taulers​

​CODI: Els SIGNES GRÀFICS

Són representacions d’una realitat perceptibles sensorialment, en virtut de trets que s’associen  amb ella per una semblança o per una convenció socialment acceptada.

​

Trobem de dos tipus:

• Pictogràfics.

• Logogràfics.​

​

​Tipus de signes gràfics

Signes pictogràfics: Són pictogrames i estableixen una relació de similitud en les seves formes gràfiques o els dibuixos esquemàtics. Sent interessants en l’ús per a persones amb discapacitat intel·lectual. El més conegut és el Sistema Pictogràfic de Comunicació (SPC).

                                          

Signes logogràfics: Són més abstractes, complexos i no sempre amb similitud gràfica amb allò que desitgen representar, són esquemàtics ideogràfics o arbitraris. El més conegut és el sistema Bliss.​

​SISTEMES D’INTERACCIÓ

Caldrà seleccionar la forma per interaccionar més adequada a les necessitats de la persona.

​

Es refereix a la manera, mitjans o dispositius com la persona seleccionarà o polsarà per emetre missatge.

​

Tipus:

Manual directe: la més escollida quan és possible, indicant o polsant amb mà o dits.

​

Mitjançant producte de suport: es realitza amb un recurs (punxó, punter...) podent ser utilitzat per altres parts del cos.

​

Per escombratge: el dispositiu va ressaltant amb un senyal una llumeta de manera seqüencial els diferents pictogrames (pot ser manual o automàtic) i quan s’il·lumina la desitjada la persona  l’acciona.

​

Amb la mirada: accés a través de la mirada permetent l’activació del signe desitjat amb parpelleig o fixació mirada (ratolins controlats facialment)​

​EL SISTEMA SPC

SÍMBOLS PICTOGRÀFICS PER A LA COMUNICACIÓ (SPC): Format per símbols pictogràfics que permeten comunicació de forma tàctil.

​

Senzill i intuïtiu i no requereix d’aprenentatge previ.

    

Plafons, quaderns o qualsevol suport físic o electrònic, on cada símbol representa una paraula o concepte, de manera que per a la confecció es seleccionen aquelles útils per a la persona en la seva comunicació quotidiana.

​

Es poden creat frases senzilles, ja sigui per senyalització directe o escombratge​

​Disseny del pictograma

Té com a finalitat identificar paraules o conceptes senzills que formin part del repertori  més habitual de les activitats diàries. Han de ser senzills per entendre i utilitzar.

La mida pot presentar-se:

Gran (5 cm de costat) per persones amb dificultats sensoriovisuals o motrius)

​Petit (2,5 de costat) per persones que requereixen de més símbols per comunicar.

​

Ús de les paraules: amb pictograma o sense apareix la paraula impresa, útil per les persones interactuants.​

​Color de les caselles

​El color de les caselles, classifica la seva funció:

Groc:  noms persones, inclou pronoms

Verd: verbs

Blau: descriptius

Taronja: Noms no inclosos en altres categories

Blanc: miscel·lània, articles, preposicions, conjuncions, colors,...

Rosa: social, interaccions, cortesia, disculpa

 

La distribució dels símbols en el suport serà determinant per a una comunicació eficaç.​

​El SISTEMA BLISS

Està concebut com un llenguatge de símbols format per regles gramaticals i sintàctiques.

Basat en la comunicació a través de formes geomètriques i esquemàtiques senzilles, permetent una comunicació més precisa i articulada que el SPC.

​

Permet afegir símbols modificant el significat, fent que el nombre de símbols no sigui limitant de possibilitats.

 

La gramàtica d’aquest sistema en permet possibilitats múltiples d’expressió​P

​La creació de símbols Bliss

​El sistema Bliss és obert i flexible, permet la incorporació de nous símbols que no estiguin inclosos en el diccionari de símbols Bliss però que són necessaris perquè formen part dels requeriments lèxics de la persona usuària.

Per crear-los  cal seguir unes regles:

- Respectar l’estructura ideogràfica del sistema, partint dels símbols existents i les regles gramaticals per relacionant-los

- Afegir dos cercles petits superposats, al principi i al final del símbol, que signifiquen «nou símbol creat»

​

El sistema Bliss proporciona grans possibilitats  comunicatives però també requereix de facultats cognitives, potencial visual, auditiu i motor​

​

​

​

​

​Altres sistemes gràfics de comunicació

Sistema PIC: Comprèn 1120 símbols i signes pictogràfics i ideogràfics, imatges, paraules i conceptes, blancs sobre fons negre (afavorint la interpretació per persones amb dèficits visuals).

Sistema Premack: fitxes en blocs de fusta o plàstic on apareixen símbols no sempre iconogràfics, útil per a la seva manipulació.

Llenguatge Minspeak: dispositiu de veu amb icones que associen diferents significats a partir d’un símbol.

Sistema Rebus: símbols realistes (SPC) i disposen d’indicadors gramaticals (Bliss).  El color ressaltat a les imatges és el que indentifica significat​

​Mètodes dels SAAC sense ajuda

1. MÈTODES GESTUALS: proposen que les funcions pròpies del llenguatge es facin a través de signes bàsicament manuals i facials.

​

- La llengua de signes és el mètode gestual per naturalesa, tanmateix serà necessari introduir prèviament l’alfabet dactilològic, que aporta uns recursos útils.

​

- Els partidaris d’aquest mètode argumenten que és una llengua més, formant part d’una comunitat, la sorda, i que per tant ha de ser considerada un idioma més. I és que el ser poc conegut dificulta la integració de les persones sorde​s

​Els SAAC sense ajuda

Els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació sense ajuda són aquells sistemes que no necessiten cap suport físic o material, que no sigui el mateix cos, per comunicar-se

​

La parla és un sistema de comunicació sense ajuda que s’acostuma acompanyar amb gestos, expressivitat facial per facilitar el missatge

​

Estan destinats a persones amb discapacitat auditiva, bàsicament. Aquesta no ha d’anar associada a cap malaltia neurològica ja que el seu ús requereix de capacitats motores i cognitives.

*Important introduir-les el més aviat tan bon punt s’hagi diagnosticat la discapacitat​

​2.MÈTODES ORALISTES: cerquen la major competència possible del llenguatge oral.

- Es prioritza el component comunicatiu, sent el llenguatge oral el més utilitzat a totes les societats i el seu ús facilita la integració a la societat, que és oralista.

- Els mètodes oralistes més importants són:

• El mètode auditiu pur.

• La lectura labiofacial.

• La paraula complementada.

​Les diferents modalitats

Les diferents modalitats de comunicació amb persones amb deficiència auditiva depenen de diferents factors: edat en què apareix, capacitats comunicatives, entorn familiar i educatiu, severitat...

Les deficiències sensorials limiten la capacitat comunicativa i si són greus poden afectar a la percepció de la realitat, l’aprenentatge del llenguatge i l’organització del pensament.

Finalitat:

Element de comunicació alternatiu a la parla o pal·liar-ne les limitacions derivades de la discapacitat auditiva

Element de desenvolupament intel·lectual, ja que el llenguatge estructura el pensament i l’audició n’és l’òrgan principal​

​Per a la selecció

Caldrà tenir present les característiques personals de la persona, grau de resta sensorial i l’existència o no d’algun trastorn generalitzat del desenvolupament o malaltia degenerativa associada a la deficiència.

Tenir present:

Si la persona ha aconseguit un nivell simbòlic en el seu llenguatge, és a dir si la deficiència es produeix després d’haver adquirit aquests coneixements o si les restes visuals o auditives que reté li han permès accedir-hi 🡪 la intervenció es basarà en aprendre a utilitzar un o diversos SAAC que li permetin ampliar els recursos comunicatius. 

Si la persona no ha aconseguit un nivell simbòlic del llenguatge 🡪la intervenció es basarà en crear  un sistema comunicatiu a través dels altres sentits, que faciliti l’organització del pensament i la representació de la realitat, amés de propiciar la comunicació.​

​​Alfabet dactilològic

Consisteix en reproduir les lletres de l’alfabet a través de signes fets amb les mans

A cada lletra li correspon un signe concret i es realitzen amb una sola mà complementant-se amb l’articulació vocal, normalment.

​

Tota la comunitat sorda el coneix i l’utilitza en situacions, com:

• Desxifrar paraules ambigües o estranyes

• Representar paraules que no compten amb un signe específic: noms persones o de llocs.

• Referir-se a entitats, empreses o organitzacions que s’escriuen amb sigles (ONU ONG...)

​La llengua de signes

És el recurs natural per a la comunicació entre les persones sordes. L’aprenen de forma espontània i és considerada com a la seva llengua materna

És un sistema de comunicació visual, gestual i no oral específic de la comunitat de persones sordes

​

Els signes es realitzen a través de moviments de mans i braços en l’espai. Per a una millor expressió s’acompanyen d’expressions orofacials que intensifiquen la comunicació (bucal o parlat)

Es considera un sistema alternatiu, tot i que pot ser també augmentatiu per accedir a la llengua oral i escrita​

​El reconeixement de la llengua de signes

El reconeixement de la llengua ha evolucionat en paral·lel al de la problemàtica de la sordesa.

Havent estat considerada una llengua inferior, s’ha anat superant la situació.

El 1988 el Parlament Europeu reconeix la llengua de signes com a llengua oficial de les persones sordes i es proveeix de suport econòmic per a la investigació i els estudis d’intèrpret.

Existeix normativa referida a les necessitats educatives especials, que inclou la sordesa.

Es reconeix, ja a segle XXI, les llengües de signes espanyola i catalana* i es regulen suports  per a la comunicació oral  de les persones amb discapacitat auditiva i sordcegues.