Metafisica

Metafisica

By JUDIT RECASENS

Materialistes o espiritualistes?

Existeix la realitat? Hi ha quelcom més enllà de L’aparença? Allò que apareix, allò que capten els teus sentits, és real? Existeix un món extern més enllà de la teva ment? Què ets tu? Ets només matèria?

​

Feu aquest qüestionari per saber si sou més aviat materialistes o espiritualistes. No hi ha respostes correctes o incorrectes, però veureu que si traieu una puntuació a prop del 6, sereu "espiritualistes" i si és a prop del 0, "materialistes".

Metafísica materialista

Centren el seu estudi de la realitat en la matèria, perquè consideren que per explicar-la no és necessari recórrer a realitat o principis de tipus espiritual. La majoria de materialistes nega l'existència de realitat espirituals: Déu, l'ànima...

Metafísica materialista

Autors: Demòcrit

En la història del pensament, un dels primers que va parlar d'àtoms va ser un grec anomenat Demòcrit (s. V - IV aC). Per aquest filòsof totes les coses que veiem i toquem no són més que agregats de partícules (àtoms). Aquests àtoms es mouen en el buit i xoquen entre ells de forma atzarosa. 

(Àtom = partícula indivisible). ​

Metafísica materialista

Autors: Galileu

Durant el Renaixement, Galileu (s. XVI) va reforçar la distància que hi ha entre aparença i realitat des d'una perspectiva atomista i materialista. 

Galileu distingeix entre qualitats primàries (realitat, matematitzables); i qualitats secundàries (aparença, sentits).

​

"Considero que, eliminats les orelles, la llengua i el nas, tan sols queden les figures, els nombres i els moviments, però no les olors, ni els gustos, ni els sons, els quals, sense l'animal viu, no crec que siguin res més que paraules." 

GALILEU. L'assajador.

Metafísica espiritualista

Consideren que els principis materials són insuficients per explicar la realitat. Defensen l'existència de principis ideals que estructuren o donen forma a la realitat material, així com de realitat espirituals (la ment o Déu).

Metafísica espiritualista

Un dels representats de la metafísica espiritualista és George Berkeley (s. XVII). Segons ell, tan sols es pot assegurar l'existència dels esperits, de les nostres ànimes, ja que allò que ens mostren els sentits no pot ser mai corroborat com a existent fora de nosaltres.

Autors: Berkeley

Multiple Choice

El materialisme nega...

• la realitat material

• la realitat immaterial

Multiple Choice

Una realitat material seria

• la cadira on estàs assegut

• Déu

Multiple Choice

Una realitat immaterial és

• La pissarra de l'aula

• Les ànimes

Multiple Choice

La metafísica espiritualista nega...

• la realitat material

• la realitat immaterial

Multiple Choice

Demòcrit és un autor atomista (parla d'àtoms) i...

• materialista

• espiritualista

Multiple Choice

Per Galileu, associa la realitat a...

• les qualitats primàries

• les qualitats secundàries

• les qualitats primàries i secundàries

Multiple Choice

Aquestes qualitats primàries són...

• les informacions que provenen dels sentits

• matematitzables (per exemple l'extensió, el pes...)

Multiple Choice

Les qualitats secundàries provenen dels sentits i...

• són l'autèntica realitat

• són una simple aparença

REALISME O IDEALISME?

Busqueu el compte d'instagram: @filo_que i contesteu les preguntes que trobareu als stories.

REALISME INGENU

​Un realista ingenu és una persona que no distingeix l'aparença de la realitat. És a dir, que no té en compte el coneixement provinent de la ciència i només creu el que li mostren els seus sentits. Contestaria que SÍ a la primera pregunta perquè no tindria en compte les propietats dels líquids.​

REALISME INGENU

​També creuria que els vostres companys són a dins a l'ordinador i no confinats a casa i connectant-se gràcies a la tecnologia.

IDEALISME ONTOLÒGIC

Plató era un idealista ontològic. Creia que la realitat no es troba en les entitats materials, sinó que es troba en les Idees o els universals.

Plató estaria més enamorat del seu crush que no de la seva parella perquè creuria que el crush és molt més real que la persona que té al seu costat. ​

REALISME CIENTÍFIC

El realisme científic distingeix entre les qualitat primàries i les qualitat secundàries. Per tant, Galileu era un realista científic.

Les qualitats primàries són objectives (el pes, la mida, el volum; allò que és matematitzable) i les qualitats secundàries són subjectives (el color, la textura, l'olor, el so...)

REALISME CIENTÍFIC

El realisme científic defensa que:

​1. ​Existeix un món independent de qualsevol observador.

2. ​Les teories científiques proporcionen un cert coneixement correcte d'aquest món extern i real. 

3. ​Les prediccions científiques serveixen per corroborar que les teories contenen afirmacions sobre el món real. 

Multiple Choice

Persona que no diferencia l’aparença de la realitat, no diferencia el simple coneixement que li aporten els sentits del coneixement més profund que li aporta el saber científic.

• Realisme ingenu

• Idealisme ontològic

• Realisme científic

Multiple Choice

Diferencia entre la realitat que puc conèixer, a través de les qualitats primàries, i les aparences que m'apareix a través del sentits amb les qualitats secundàries.

• Realisme ingenu

• Idealisme ontològic

• Realisme científic

Multiple Choice

Persona que pensa que, tot i que existeixin coses materials en el nostre exterior, mai no les podrem conèixer, ja que considera que el coneixement és una construcció plenament humana que difícilment pot reflectir les coses externes.

• Realisme ingenu

• Idealisme ontològic

• Realisme científic

3. LA LLIBERTAT COM A PROBLEMA METAFÍSIC

"Els representats de la física clàssica no dubtaven del fet que tots els esdeveniments de la natura estan estrictament i completament determinats. Encara que no coneixien totes les lleis que regien la natura, admitien que aquestes lleis existien i que eren, en principi, accessibles al físic. La idea del determinisme clàssic revestia generalment la forma del principi anomenat principi de causalitat: en el món físic res no és fortuït, tot és previsible; tot fenomen té una causa que necessàriament el precedeix, de manera que, coneixent-ne la causa, se'n coneix igualment l'efecte; res no es perd, res no es crea, la causa es conserva en l'efecte.

Tot està fet o el camí està per fer?

ALEXANDRE KOJÈVE. La idea del determinisme en la física clàssica i la física moderna

Tota la realitat segueix unes lleis físiques, per exemple la llei de la gravitació universal. Però si tota la realitat està determinada per aquestes lleis i nosaltres formem part de la realitat, podem ser lliures?

Ets lliure? Tens lliure albir? Es a dir, tens capacitat de decisió i actuació per formar-te i fer-te com tu vols ser? 

FATALISME

​

Prové del llatí "fatum" que significa destí. És la creença segons la qual tots els esdeveniments del present i del futur estan escrits, predeterminats, i són independents de la voluntat humana.

PREDESTINACIÓ

​

​Segons aquesta concepció, Déu és omniscient (ho sap tot): passat, present i futur. Així Déu, en crear l'ànima que hi ha en les persones, ja sap quin serà el futur d'aquest infant, tant en la vida terrenal com després de la mort.

DETERMINISME

​

Segons el determinisme, tu no controles la teva situació, les teves decisions i accions. El teu present i el teu futur estan determinats, plenament preconfigurats, pel passat de la història del món i de l'Univers. 

​

​Estàs supeditat a una cadena de causes i efectes. 

​

DETERMINISME

​

​Amb aquesta concepció queda afectada la llibertat de voluntat (lliure albir) i això té una repercussió important: si no ets lliure, si estàs determinat a comportar-te com ho fas, llavors ets lliure de qualsevol mena de responsabilitat o culpa.

​

Llegenda d'Èdip

​Un oracle anuncia que el rei de Tebes i la seva dona tindran un fill que matarà el seu pare i es casarà amb la seva mare. Per això, quan neix el seu fill Èdip l’abandonen, però aquest és adoptat pels reis de Corint. Un altre oracle anuncia a Èdip que matarà el seu pare i que es casarà amb la seva mare. Fugint del presagi, Èdip marxa de Corint i vaga per diverses terres. Pel camí es troba amb el seu pare biològic, però ell no sap que ho és. Hi discuteix i en la baralla el mata. Arriba a Tebes i resol el problema de l’esfinx. Els tebans, agraïts, l’escullen rei i es casa amb la reina, la qual ignora que és la seva mare, i amb la qual té quatre fills. Amb això s’havia complert la profecia de l’oracle. Quan més endavant se n’assabenten, la reina de Tebes se suïcida i Èdip s’arrenca els ulls i fuig a Corint amb la seva filla Antígona.

Open Ended

1. Comenta si podem considerar que Èdip comet parricidi; és a dir, si duu a terme l’acció de matar el seu pare.

​

Open Ended

2. Indica si li poden demanar responsabilitats per matar el seu pare o tan sols per matar Lai (l'home que es troba pel camí, que ell no sap que és el seu pare).

COMPATIBILISME

​

El compatibilisme troba una escletxa en aquesta cadena de causes i efectes. Afirma que podem considerar que un individu actuava lliurement si tenia la possibilitat d'haver actuat d'una altra manera en una circumstància concreta.​

LLIURE ALBIR

​​

El lliure albir o llibertat interna consisteix en la capacitat o possibilitat de decidir o voler això o allò.

​

Per exemple, hi ha llibertat interna si, encara que hagi decidit això, podria haver decidit qualsevol altra cosa; en canvi, no hi ha llibertat interna si la meva decisió és una il•lusió, ja que en realitat em trobo inevitablement inclinat a fer el que faig pel meu caràcter i les circumstàncies que m’envolten.

LLIBERTAT D'ACCIÓ

​​

La llibertat d'acció o llibertat externa consisteix en l’absència de traves externes que dificultin l’acció; és a dir, consisteix a poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi.

​

Per exemple, hi ha llibertat quan em vull manifestar contra els vessaments tòxics i puc fer-ho; en canvi, no hi ha llibertat quan, malgrat que m’agradaria manifestar-me, les forces de seguretat m’ho impedeixen.

Aquests dos tipus de llibertat (externa i interna) no són una cosa completament diferent i aliena. Entre totes dues hi ha una estreta i mútua relació.

​

Si tenim capacitat per a triar el que volem fer, però externament estem obligats a actuar d’una determinada manera, aleshores, de què ens serveix poder triar? I, ben al contrari, si externament no hi ha cap trava a la realització dels nostres desitjos, però internament no els escollim lliurement, sinó que ens veiem empesos inevitablement a voler el que volem, de què ens serveix poder satisfer uns desitjos que ni tan sols hem triat lliurement?

Poll

Creus que ets lliure o estàs determinat? O potser la barreja i, per tant, ets més aviat compatibilista?

• Estic determinat

• Sóc lliure

• Estic determinat per segons quines coses, però per altres puc actuar lliurement

Open Ended

El fet de poder decidir implica que som lliures?

4. El gran repte: assumir la pròpia existència

Home

Open in new tab

Copy link