Els contes i la tradició oral

Els contes i la tradició oral;

​Formació professional;

​Una eina per potenciar amb i des de les famílies la interculturalitat i el plurilingüisme a l’aula.

​

La Literatura Infantil està present en la nostra societat i són molts els autors/es que s’han dedicat i es dediquen a ella oferint-li un valor en si mateixa. Així doncs, estan comprovats els beneficis que la Literatura Infantil proporciona als infants, ja que afavoreix i potencia l'intel·lecte i els valors necessaris per desenvolupar-se correctament en la societat actual; així com, la comprensió i expressió, tant oral com escrita.

​

De la mateixa manera, la Literatura Infantil ens ajuda a despertar la sensibilitat estètica en l’alumne sense oblidar-nos del seu caràcter lúdic i didàctic. Per tant, i si ens centrem en els contes, aquests desenvolupen la imaginació i la fantasia perquè els fa crear els seus propis mons interiors i escapar de la realitat la qual estan subjectes. Tal com diu Bermejo (2014), ens hem d’esforçar per tal que l’infant es familiaritzi amb el llibre; ha de ser considerat com una joguina en què vagin descobrint ells mateixos allò que més els agrada.

​La tradició oral i el conte com a estratègies didàctiques per a la interculturalitat i el plurilingüisme i les seves potencialitats.

​El currículum d’Educació Primària reflecteix una iniciació primerenca de l’infant en la Literatura per tal que vagi naixent en ell la seva curiositat, el seu interès i el seu coneixement dels contes com a portadors de quelcom que fomenta els valors de convivència en la societat. A més, una de les virtuts del conte és que permet reflexionar sobre diferents situacions i ajudar als alumnes a descobrir les possibilitats del món i les persones que l’habiten. D’aquesta manera, Bermejo (2014) afirma que per aquest motiu s’ha d’abordar el conte des d’uns plantejaments metodològics diferents als tradicionals, per tant, acudim a l'enfocament intercultural per tractar-los.

Així doncs, podem concloure que el conte és un dels recursos més utilitzats pels docents d’Educació Primària. Doncs els educadors tenen en les seves mans una eina amb què aconseguiran, tal com aporta Sáez (1999):

• Ampliar el llenguatge dels alumnes amb un vocabulari clar i concís.

• Fomentar la creativitat i la imaginació de l’alumnat.

• Augmentar l’efectivitat de l’infant partint de la base de la noblesa, la bondat i la bellesa. 

• Crear hàbits de sensibilitat artística mitjançant imatges atractives per l’alumnat.

​La tradició oral i el conte com a estratègies didàctiques per a la interculturalitat i el plurilingüisme i les seves potencialitats.

​Sobre la base d’aquestes consideracions, el conte infantil es converteix en un instrument idoni pel tractament de la interculturalitat en l’aula d’Educació Primària.

​

Durant aquesta recerca hem descobert a Capó (2017) el qual va dur a terme una investigació relacionada amb ‘El conte com a eina per treballar la interculturalitat’. Amb infants tan menuts, el conte, és una manera senzilla de fer entendre el que vols explicar. A més, si aquest és acompanyat per diferents materials, com puguin ser els titelles de tela, fa que els infants creïn un vincle especial amb el personatge, ja que el poden tocar. En cada una de les sessions s'expliquen elements distintius de cada cultura: característiques facials, la vestimenta típica de cada cultura, l'alimentació, l'idioma, la música i les danses típiques i el clima de cada continent. (Capó, 2017)

​

D’aquesta manera, i tal com s’afirma a la lectura Literatura i interculturalitat: escriptores i escriptors del món. Propostes didàctiques i recursos per a treballar i eixamplar la literatura des d'un punt de vista pluriètnic i no androcèntric d’Alvarado (2001); una educació que tingui present la interculturalitat és la resposta pedagògica a l’exigència de preparar el jovent per a desenvolupar-se en una societat democràtica i, cada cop, més multicultural. A més, trobem que a Internet es reflecteix un interès creixent pel tema on s’hi ha anat incorporant molta més informació relativa a com educar en i amb la diferència. (Alvarado, 2001)

​La tradició oral i el conte com a estratègies didàctiques per a la interculturalitat i el plurilingüisme i les seves potencialitats.

Així doncs, només cal consultar les webs interessades en l'ensenyament per comprendre la importància del conte i la tradició oral com a estratègia didàctica. En una primera instància trobem la web del Departament d'Ensenyament la qual ja fa temps que va incorporar a “L’escola Oberta” el tema “Educar en la diferència”.

​

D’aquesta cal destacar les seccions de “Contes interculturals”, en què s’escullen contes segons l'edat i una determinada temàtica com és ara: la immigració, les cultures extingides, o les cultures itinerants, etc. I un altre apartat amb el nom de “Contes d'arreu del món” que pretén donar a conèixer la infinita varietat de la cultura popular de tradició oral, així com, la importància de la paraula i de les històries que expressen la manera de sentir i pensar dels pobles.

Per tant, es tracta d'un recull de dinou narracions i llegendes provinents de diferents cultures amb l’objectiu de potenciar la tolerància entre el jovent que els llegeixi per ajudar-los a descobrir les semblances i diferències entre totes les persones que compartim la terra. També, ens trobem amb una web com la de “Edualter” la qual presenta un elevat interès per tots els temes interculturals i, per tant, hi incorpora la literatura de diferents països sobretot de les cultures minoritzades o marginals.

​

A més, i a banda de les organitzacions més tradicionals com ara la Unesco, l’enfocament del tema és ineludible dins les noves organitzacions com la del Fòrum 2004. Fins i tot, les editorials s'han fet ressò del tema de la diversitat, així com, moltes universitats han començat ha incorporar els estudis “interculturals” i els estudis sobre “la diferència” en les seves ofertes educatives; també moltes “llicències” concedides al Professorat pel Departament d'Ensenyament contemplen des de fa alguns anys aquest tema. Per tant, trobem que la tradició oral i els contes tenen un paper principal per poder treballar la interculturalitat i el plurilingüisme a les aules com a estratègies didàctiques.

​La tradició oral i el conte com a estratègies didàctiques per a la interculturalitat i el plurilingüisme i les seves potencialitats.

Segons Cosín (2015) quan parlem d’un bé patrimonial històric cultural, com són en aquest cas els contes populars, fem referència, per una banda, al terme patrimonial, que subratlla la seva possessió immaterial i intel·lectual de la societat que el manté, tutela, l’utilitza i es relaciona amb ell com a llegat o tresor. D’altra banda, parlant d’històric al·ludim a la dimensió temporal i al seu desenvolupament en la història, la seva relació amb el passat, present i futur. I per últim, quan remarquem cultural fem referència a un producte de l’home en relació amb el seu entorn, la seva vida, pensament i identitat. Aquest compendi terminològic ajuda a valorar el llegat que ens proporciona una rondalla i a comprendre millor el perquè d’aquest interès perquè els infants contacten amb aquesta part tantes vegades oblidada de la literatura. 

​

El patrimoni s’ha d’impulsar i la societat ha d’apreciar-lo com a testimoni que és de la seva història i evolució. Els ciutadans ens reconeixem com a similars quan compartim nuclis d’identitat a través de la memòria. Memòria que ha sigut elaborada entre tots i on podem veure reflectit el passat i el present i també on podem projectar el futur. Per tant, entenem el patrimoni cultural com a llocs i actes on interactuen estils de vida i pràctiques de comunicació que pretenen construir una identitat cultural. Ja tractat el terme patrimoni, passem a definir una de les parts fonamentals que el sustenta: la rondalla. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) una rondalla és una: “Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants.”

Connexió entre la tradició oral i els fons de coneixement i identitat de l’alumnat.

Hi ha una necessitat evident de relacionar a l’alumne amb les seves arrels culturals i patrimonials, recuperant, a més a més, tot un lèxic, expressions i tradicions que no utilitzen normalment, però que formen part del folklore propi de cadascuna de les cultures.  La poca lectura que consumeixen els infants sense l’obligació de l’escola sol ser en castellà, així com la majoria d’informació que reben del seu entorn: televisió, cartells publicitaris, jocs... Cal fer-los arribar la llengua catalana d’una manera diferent de la que els infants estan acostumats, a més de reforçar els vincles amb els seus majors.

​

En el cas dels alumnes amb famílies procedents d’altres països, pot ser més enriquidor oferir-li la rondalla en l'idioma original d’aquest país i a l’hora de treballar-ho a classe hauria de traduir i/o transcriure-ho a català. El conte popular és fill del folklore com a pare portador de la cultura popular en la qual trobem inclosos una religió, un llenguatge, una mitologia i uns costums concrets depenent de la procedència d’aquests; i de la literatura infantil com a mare proveïdora d’un estil més culte, perfilat per la literatura, dirigit a un món infantil i que és font de cultura i divertiment alhora. 

Connexió entre la tradició oral i els fons de coneixement i identitat de l’alumnat.

La professora Núria Rajadell (1994) considera que el conte popular es pot analitzar des de  dos vessants, independents però alhora complementàries: 

“Segons la forma, consistent en la manera d'expressar el conte de manera externa, es tracta d'una «narració, expressada de manera oral o bé escrita, exposada generalment en forma de prosa. Es caracteritza per ser breu i senzill, tant en l'argument com en les característiques i actuacions dels personatges. Abasta un nombre de paraules entre les cent i les trenta mil, i ocupa un temps de lectura des de mitja fins a dues hores. Els seus  elements es troben units gràcies a una estructura concreta que s'articula al voltant d'unes funcions generades per un mal o manca que desencadena tot un procés fins a arribar a un desenllaç positiu».

''Segons el fons, que engloba el contingut intern del mateix conte, considerem que «s'enquadra en un espai i en un temps molt poc delimitat que s'estén des de la realitat fins a la fantasia, posseint elements d'ambdós però sense situar-se de ple en cap d'ells. La ideologia que s'hi troba immersa es pot analitzar des de dues perspectives diferents, però  complementaries: retrospectiva (pretén donar-nos a conèixer les maneres d'ésser i actuar deis nostres antecessors) i prospectiva (pretén transmetre una sèrie de conceptes formatius i positius a l'infant)”.​

Connexió entre la tradició oral i els fons de coneixement i identitat de l’alumnat.

Per tal d’abordar aquesta qüestió, ens hem proposat fer un estudi de camp i analitzar quina és la relació de les famílies, tenint en compte la figura adulta de la família i la veu dels infants, envers la seva tradició oral. Aquest treball de camp s'adequa a una mostra de població concreta, un conjunt de famílies que formen part del col·lectiu d’habitatge (PAH), i el teixit associatiu (Escoleta Popular), del municipi de Mollet del Vallès. 

La PAH Baix-Vallès és la plataforma d’afectades per l’habitatge, es tracta d’un espai d’autoorganització veïnal, on s’ajunten famílies del municipi per tal de resoldre les problemàtiques que se’n deriven respecte a l’accés a l’habitatge (pujades de lloguer, impossibilitat per pagar una hipoteca, ocupacions, entre d’altres). Aquest col·lectiu s’ha presentat com un dels eixos dinamitzadors del teixit associatiu de la ciutat, compta amb una gran participació i assistència a les seves reunions, desnonaments i accions. Durant els últims 10 anys l’activitat de la PAH a Mollet ha estat imparable, en només mig any s’han aturat més de 50 desnonaments de diferents famílies del municipi. El contingent social del col·lectiu són famílies de classe treballadora, que compten amb uns ingressos molt baixos, normalment, són les dones les que participen d’aquest espai, fet que reflecteix la feminització de la pobresa i de les tasques de cura de la nostra societat, i hi ha un gran component migrant, famílies d’altres cultures i orígens en situació regular i irregular. 

​

D’altra banda, de l’experiència de la PAH i el jovent del teixit associatiu, neix l’Escoleta Popular, un projecte socioeducatiu, que tracta d’assegurar un espai de lleure pels infants de les famílies del col·lectiu d’habitatge. És un espai on els infants de diferents escoles, edats i orígens comparteixen aprenentatges i experiències. D’aquests espais en sorgeix una comunitat obrera diversa, on no només s'enfronten aspectes econòmics, sinó que es planteja una nova forma d’entendre i posicionar-se en el món, relacionar-se amb les persones i construir una xarxa d’afectes que no deixa a ningú enrere.​

Relació, expectativa i identificació de les famílies i els infants envers aquest tipus d’estratègia.

Les qüestions que pretenem abordar són les següents; 

1. Qui explica els contes a casa?, en quin moment?, des de quina edat fins a quina edat?, què són per a tu els contes? 

2. Quins contes s’expliquen a casa?, en quina llengua?, d’on són aquests contes?, han patit modificacions?, qui te’ls ha explicat?, entre d’altres. 

3. Els contes que s’expliquen a casa són els mateixos que s’expliquen a l’escola?, en quina llengua?, d’on són aquests contes?, entre d’altres. 

4. T’agradaria explicar contes a l’escola?, alguna vegada t’han proposat fer alguna activitat relacionada amb la teva cultura o llengua?, creus que podria interessar a la resta d’infants?, entre d’altres. 

5. T’agradaria escoltar els teus contes a l’escola?, et faria sentir més còmode i més feliç?, creus que podria interessar a les teves companyes?

​

Aquestes preguntes es plantegen a diferents famílies, de diferents orígens culturals i lingüístics, mitjançant la tècnica de l’entrevista qualitativa, on es tracta d’obtenir una resposta, es posa el focus d’atenció en la qualitat de les respostes. Aquestes entrevistes es realitzen durant les hores de reunió i activitat de la PAH i l’Escoleta Popular, on no només, es compta amb l’assistència dels adults de la unitat familiar, sinó també amb la participació dels infants. En conseqüència, es presenta un espai de reflexió conjunta i compartida, que pot servir per potenciar el diàleg intergeneracional, i en tot cas, fins i tot, potenciar l’ús del conte a la llar. ​

Relació, expectativa i identificació de les famílies i els infants envers aquest tipus d’estratègia.

En tercer lloc, trobem que es genera un fenomen de ruptura amb la cultura d’origen en arribar al nostre territori. Són diferents les variables que intervenen en aquest procés, però es sorprenent com la gran majoria de contes que s’expliquen són d’origen occidental, i pot ser és per la condició d’universal que han adquirit amb el pas del temps, com, per exemple, els tres porquets. Cal destacar que moltes de les llengües d’origen dels infants es troben limitades a l’espai privat, i només es desenvolupen en l’àmbit familiar o associatiu. També, és cert que el vincle amb la cultura d’origen és més fort quan l’infant ha nascut i ha socialitzat en el seu país d’origen, es presenten canvis quan l’infant ha nascut aquí i els seus pares són migrants, ja que no hi ha tanta proximitat envers aquesta identitat cultural. Però, també, és interessant com es produeixen variacions d’aquestes històries segons l’origen de la persona que explica el conte. A més, cal destacar que a moltes cultures els elements principals de transmissió no són el conte, sinó altres formes d’expressió oral, com, la cançó, les faules, o els mites. 

​

En quart lloc, destacar que els continguts dels contes, cançons, faules i mites, tenen una gran relació amb la cultura d’origen, i per tant, són diferents uns dels altres, i s’ajusten a l’entorn que configura i socialitza el conte. Per exemple, a les zones costaneres del Marro els contes tenen una gran relació amb el mar i la pesca, en canvi a l’interior amb el desert i altres tipus d’experiències. Destaquem aquest element, ja que ens evoca a una potencialitat del conte, que ens permet treballar situacions, experiències i entorns desconeguts, però molt propers a la realitat dels infants.

En cinquè lloc, voldríem destacar que la gran majoria d’infants no reben inputs envers els seus fons de coneixement i d’identitat. I per tant, molts d’ells no es plantegen que a l’escola es parli envers les seves llengües i la seva cultura. Tanmateix, la gran majoria d’infants troben molt interessant que es diversifiqui l’opció de contes, i troben que seria una bona oportunitat per aprendre, no només per a ells, sinó per a la resta d’infants.​

Relació, expectativa i identificació de les famílies i els infants envers aquest tipus d’estratègia.

A continuació, s’exposen els resultats d’aquestes entrevistes i les nostres troballes d’investigació. En primer lloc, la gran majoria d’infants i famílies coneixen el concepte conte, i troben una gran importància en la tradició oral. Gairebé tots han tingut experiències envers cançons, històries, mites, contes, entre d’altres. Això demostra el caràcter popular de la tradició oral, i el seu arrelament a les diferents comunitats i cultures. 

​

En segon lloc, destacar que la gran majoria d’infants relacionen aquesta tradició oral a la figura femenina. És més, la gran majoria d’homes vinculen aquests moments a les veus de la dona. Per tant, podem afirmar que la dona, per la seva condició en aquest sistema socioeconòmic, assoleix gran part de les tasques de cura i reproducció, i per tant, es presenta com la figura principal en la transmissió de fons de coneixements i identitat. Tanmateix, és interessant com la imatge de família es planteja diferent a l’occidental, i altres agents, de caràcter extens, com les àvies, tietes, amigues, representen un element de transmissió. En aquest sentit, trobem com es manté una relació intergeneracional.​

Relació, expectativa i identificació de les famílies i els infants envers aquest tipus d’estratègia.

Alvarado, H. (2001). Literatura i interculturalitat: escriptores i escriptors del món. Propostes didàctiques i recursos per a treballar i eixamplar la literatura des d’un punt de vista pluriètnic i no androcèntric.

Bermejo, B. (2014). Los cuentos infantiles; un enfoque intercultural. [Memòria del Treball de Fi de Grau, Universitat de Valladolid]

Capó, F. (2017). El conte com a eina per a treballar la interculturalitat a l'aula d'infantil (3-6 anys). [Memòria del Treball de Fi de Grau, Universitat de les Illes Balears]

Cornelles, M. (2009). La literatura catalana: Una eina per a la integració de l’alumnat nouvingut i pel treball de la interculturalitat. Guia didàctica per al professorat. 

Cosín, R. (2015). Anàlisi de contes tradicionals i aplicació didàctica amb noves tecnologies. [Memòria del Treball de Fi de Grau, Universitat Jaume I]

Mayans, P. (2016). “Apadrinem una llengua”: una proposta per treballar el multilingüisme i la 

interculturalitat en els centres educatius. 

Padial, R.; Sáenz-López, P. (1999). Los cuentos populares/tradicionales en educación infantil. Una propuesta a través del juego. E-motion. Revista de Educación, Motricidad e Investigación 2013, nº 2, pp. 32-47. ISSN: 2341-1473.​

​Bibliografia