MPO1_RA3_AEA4_HELMINTS

MPO1 - RA3-AEA4:

HELMINTS

​Fílum Platihelmints

​-Cucs plans i allargats, mides de mm a metres (ex.: les tènies)

-Són triblàstics, és a dir, es diferencia ectoderm, endoderm i mesoderm en el seu desenvolupament embrionari.

​Fílum Platihelmints

- Presenten simetria bilateral i són àmers (no segmentats)

- Acelomats, no tenen cavitat interna, són massissos.

​Fílum Platihelmints

-Cavitat digestiva incompleta, cavitat gastrovascular que s'obre a l'exterior per un únic orifici que funciona simultàniament com a boca i anus.

-Excretor és cel·lular.

- Nerviós → parell de ganglis anteriors amb nervis longitudinals connectats a nervis transversals.

-Tegument consisteix en una epidermis sincitial (cèl·lules fussionades).

​Fílum Platihelmints

- Paràsits d’home i animals (tènies i dueles).

-La majoria de les espècies són hermafrodites, amb gònades masculines i femenines a la vegada, i es reprodueixen ponent una gran quantitat d'ous.

​Fílum Platihelmints

- No respiratori: incorporen l'oxigen simplement a través de la paret del tegument.

-Ni circulatori: les substàncies digerides arriben a totes les cèl·lules gràcies a la gran quantitat de ramificacions que posseeix l'aparell digestiu i que ocupen la major part del cos

​Fílum Platihelmints

​Classificació:

-Turbel·laris: la majoria són de vida lliure, alguns poden ser paràsits d’invertebrats (equinoderms i mol·luscs)

-Trematodes (dueles i esquistosomiasis), tots paràsits: Schistosoma (esquistosomiasi), Fasciola hepatica (fascioliasi, bestià, home):

-Cestodes o tènies, tots paràsits vertebrats.

​Fílum Platihelmints:Trematodes

Fasciola hepatica (fascioliasi, bestià, home):

1. Els ous anembrionats se secreten cap als conductes biliars i s'eliminen a través de la femta.

2. Els ous es converteixen en embrionats a l'aigua.

3. Els ous alliberen miracidis, que envaeixen un cargol (hoste intermediari).

4. Al cargol, els paràsits travessen diversos estadis de desenvolupament (esporoquistes, rèdies i cercàries).

5. Les cercàries són alliberades pel cargol i s'enquisten com a metacercàries en la vegetació aquàtica o altres superfícies.

6. La fascioliasi s'adquireix en ingerir plantes, especialment créixens, que contenen metacercàries.

7. Després de la ingestió, les metacercàries es desenquisten al duodè.

8. Migran a través de la paret intestinal, la cavitat peritoneal i el parènquima hepàtic per ingressar als conductes biliars, on es desenvolupen fins a assolir l'adultesa.

​Fílum Platihelmints:Trematodes

Clonorchis sinensis

1. En les persones, els trematodes adults alliberen ous a l'intestí a través de les vies biliars. Els ous de trematodes s'expulsen a la femta.

2. Al medi ambient, els ous són ingerits per cargols. Dins del cargol, els ous passen per diverses etapes per convertir-se en una forma immadura del trematode que té cua i pot nedar (cercàries).

3. Les cercàries penetren a la pell d'un peix d'aigua dolça i formen quists als teixits.

4. Les persones s'infecten quan consumeixen els quists en peixos d'aigua dolça crus, poc cuits, salats, adobats o fumats, o, de vegades, en gambetes d'aigua dolça.

5. A l'intestí, les larves surten dels quists.

6. Les larves viatgen de tornada per l'intestí cap a l'interior de la via biliar i després cap al fetge o la vesícula biliar. Allí, es converteixin en adults i produeixen ous..

​Fílum Platihelmints:Trematodes

Schistosoma sp. Dueles de la sang:

El seu cicle de vida és dioic, hi participen dos hostes. (1) El cicle comença quan els ous alliberats a l'aigua (2) eclosionen i alliberen el primer estat larvari o miracidi. El miracidi neda a l'aigua fins que troba i penetra a l'hospedador intermediari (cargol d'aigua dolça, (3)). A l'interior del cargol, el miracidi es reprodueix asexualment mitjançant dues generacions d'esporoquistes (4) a partir dels quals es desenvolupen les cercàries (larves infeccioses per a humans, altres mamífers i aus), que abandonen el cargol i passen a l'aigua (5). Les cercàries alliberades quan penetren a l'hoste definitiu (6) (humans, aus o mamífers) perden la cua i es converteixen en el següent estat larvari o esquistosòmules (7), que penetren als vasos sanguinis per arribar als pulmons i després al fetge, on es converteixen en cucs adults i s'aparellen; d'allà, migren aparellats fins a la seva localització definitiva on la femella pon els ous (la localització definitiva sembla específica per a cada espècie). Aproximadament la meitat dels ous progressen cap a la llum de la bufeta i dels urèters i s'eliminen amb l'orina. Els altres ous són arrossegats pel torrent sanguini a diferents teixits de l'hospedador on queden retinguts

​Fílum Platihelmints:Cestodes

Tènia solitària

​Els adults tenen forma de cuc de color blanquinós, entre 3 i 5 metres de longitud, encara que s'han trobat individus que superaven els 20 metres.

Al cos es reconeixen tres parts:

- l'escòlex, que no té ganxos i només mostra quatre fortes ventoses; un coll curt,

-l'estròbil, i cos pròpiament dit, o que està compost per una llarga sèrie de segments acintats anomenats proglòtids que poden ser més de dos mil, al llarg dels 25 anys que pot arribar a viure a l'intestí del seu hostatger.

​Fílum Platihelmints:Cestodes

Tènia solitària: Taenia solium

Els adults són hermafrodites, amb òrgans reproductors masculins i femenins ben diferenciats. Centenes de milers d'ous són alliberats amb els proglòtids madurs, a través de la femta de persones infestades. Els embrions s'alliberen en ser ingerits per l'hospedador intermediari, normalment, porcs domèstics i porcs senglars, i a través de la sang envaeixen la musculatura on formen el cisticerc on es troba la forma larvària del paràsit, que en ser ingerida per l'home en consumir carn crua o mal cuita, es fixa a l'intestí prim, on genera l'individu adult.

Segons el moment evolutiu de la tènia, la malaltia produïda per la presència del paràsit en la seva forma adulta, es coneix com a "tèniasi", mentre que la produïda per la presència de la forma larvària als hostes intermediaris, s'anomena "cisticercosi".

L'home pot ser també hostatger intermediari accidental, en ingerir fruites, verdures o aigua contaminada amb ous infestants, per la qual cosa també pot patir "cisticercosi".

​Fílum Platihelmints:Cestodes

Tènia del bestiar boví: Taenia saginata

Quan el proglòtid està madur, es trenca i s'alliberen els ous, que només poden infectar el bestiar . Els ous travessen el tracte digestiu i al duodè es trenca l'oncosfera i la larva penetra a la sang i es dirigeix ​​als músculs, formant un cisticerc. El paràsit arriba a l' home en consumir carn infectada poc cuinada.

Els cisticercs es destrueixen en cuinar la carn per sobre dels 56 graus centígrads, i en congelar-la per sota dels 5 graus sota zero.

Aquesta teniasis és relativament comuna a Àfrica, algunes parts de l'est d'Europa, les Filipines i Llatinoamèrica.

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala quin estaria classificat dins dels turbel·laris:

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala quin estaria classificat dins dels cestodes:

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala quin estaria classificat dins dels trematodes (dueles):

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala quin estaria classificat dins dels trematodes (esquistosomiasis):

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala quin seria de vida lliure

Multiple Select

Dels següents platihelmints assenyala quins utilitzen com hospedador intermiediari els cargols aqüàtics:

(més d'una correcta)

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala aquell que utilitza com hospedador intermiediari els porcs senglars:

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala aquell que, en funció de la espècie, la persona infestada pot eliminar els ous a través de l'orina :

• Taenia solium

• Schistosoma sp.

• Clonorchis sinensis

• Fasciola hepatica

Multiple Select

Dels següents platihelmints assenyala els trematodes que en el seu cicle vital els ous anembrionats se secreten cap als conductes biliars i s'eliminen a través de la femta:

(més d'una correcta)

• Taenia solium

• Schistosoma sp.

• Clonorchis sinensis

• Fasciola hepatica

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala aquell que provoca la tercera parasitosi més freqüent al mon, és endèmica del Japó, Xina, Taiwan i el Sud-est d'Àsia

• Taenia solium

• Schistosoma sp.

• Clonorchis sinensis

• Fasciola hepatica

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala aquell que la seva incidència, com a parasitosi, és molt escassa als països musulmans

• Taenia solium

• Schistosoma sp.

• Clonorchis sinensis

• Fasciola hepatica

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala aquell que les persones s'infecten quan consumeixen els quists en peixos d'aigua dolça crus, poc cuits, salats, adobats o fumats, o, de vegades, en gambetes d'aigua dolça.

• Taenia solium

• Schistosoma sp.

• Clonorchis sinensis

• Fasciola hepatica

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala aquell que ​els seus adults tenen forma de cuc de color blanquinós, entre 3 i 5 metres de longitud

• Taenia solium

• Schistosoma sp.

• Clonorchis sinensis

• Fasciola hepatica

Multiple Choice

Dels següents platihelmints assenyala aquell que ​es contagia per la ingestió de créixens o altres plantes aquàtiques contaminats

• Taenia solium

• Schistosoma sp.

• Clonorchis sinensis

• Fasciola hepatica

Multiple Choice

Forma immadura del trematode que té cua i pot nedar o forma larval dels trematodes paràsits que viu en un hoste intermedi s'anomena:

• cercària

• estròbil

• proglòtids

• miracidi

• cisticerc

Multiple Choice

La forma juvenil o larvària dels cestodes del gènere Taenia s'anomena:

• cercària

• estròbil

• proglòtids

• miracidi

• cisticerc

Multiple Choice

El cos pròpiament dit de la tènia, que està compost per una llarga sèrie de segments acintats s'anomena:

• cercària

• estròbil

• proglòtids

• miracidi

• cisticerc

Multiple Choice

La larva ciliada dels platihelmints trematodes digenètics, proveïda d'una protuberància anomenada rostre s'anomena:

• cercària

• estròbil

• proglòtids

• miracidi

• cisticerc

Multiple Choice

cadascun dels segments morfològics en què es divideix el cos dels cucs plans de la classe dels cestodes s'anomena:

• cercària

• estròbil

• proglòtids

• miracidi

• cisticerc

​Fílum NEMATODES

​-Anomenats cucs rodons (són cilíndrics), reduïts en mida al final de cada extrem, es mouen fent ziga-zaga.

-Dioics (algunes sp hermafroditisme).

-Triblàstics, pseudocelomats: cavitat corporal ocupada pel líquid pseudocelòmic, on les vísceres i òrgans es troben embeguts o flotant.

​Fílum NEMATODES

​-Aparell digestiu: Tub senzill , que va de la boca a l’anus i s’obre a la superfície ventral a poca distància de l’extrem posterior.

-Sistema nerviós: Molt reduït. Format per un anell o comissura de ganglis

-Aparell excretor: Amb tubs excretors reduïts. O grups de cèl·lules excretores.

-No presenta ni Aparell Respiratori ni Aparell Circulatori

​Fílum NEMATODES

​Fílum NEMATODES

​Fílum NEMATODES

​Fílum NEMATODES

​Fílum NEMATODES

​Fílum Nematodes

Ascaris lumbricoides:

Els cucs adults viuen a la llum de l'intestí prim. Una femella pot produir aproximadament 200.000 ous al dia, que es passen amb les femtes . Els òvuls no fecundats es poden ingerir però no són infecciosos. Les larves es desenvolupen a la infecciositat dins dels ous fèrtils després de 18 dies a diverses setmanes , depenent de les condicions ambientals (òptim: sòl humit, càlid i ombrejat). Després que els ous infecciosos s'empassen, les larves eclosionen, envaeixen la mucosa intestinal i són transportades a través del portal, després circulació sistèmica als pulmons . Les larves maduren més als pulmons (entre 10 i 14 dies), penetren a les parets alveolars, ascendeixen per l'arbre bronquial fins a la gola i s'empassan. En arribar a l'intestí prim, es converteixen en cucs adults. Es requereixen entre 2 i 3 mesos des de la ingestió dels ous infecciosos fins a l'oviposició per part de la femella adulta. Els cucs adults poden viure d'1 a 2 anys.

Infestació ingesta ous embrionats amb aigua, aliments, terra,...

​Fílum Nematodes

ANCYLOSTÒMIDS

Els ous es passen a les femtes i, en condicions favorables (humitat, calor, ombra), les larves eclouen en 1 o 2 dies i esdevenen lliures en sòls contaminats. Aquestes larves rabditiformes alliberades creixen a les femtes i/o al sòl , i després de 5 a 10 dies (i dues mudes) es converteixen en larves filariformes (tercera etapa) que són infeccioses . Aquestes larves infeccioses poden sobreviure de 3 a 4 setmanes en condicions ambientals favorables. En contacte amb l'hoste humà, normalment amb els peus nus, les larves penetren a la pell i es transporten a través dels vasos sanguinis fins al cor i després als pulmons.

​Fílum Nematodes

ANCYLOSTÒMIDS

Les larves penetren a la pell i es transporten a través dels vasos sanguinis fins al cor i després als pulmons. Penetren als alvèols pulmonars, ascendeixen per l'arbre bronquial fins a la faringe i s'empassan. Les larves arriben al jejú de l'intestí prim, on resideixen i maduren en adults. Els cucs adults viuen a la llum de l'intestí prim, normalment el jejú distal, on s'uneixen a la paret intestinal amb la pèrdua de sang resultant per part de l'hoste . La majoria dels cucs adults s'eliminen en 1 o 2 anys, però la longevitat pot arribar a diversos anys.

ANCYLOSTÒMIDS

Algunes larves d'A . duodenale , després de la penetració de la pell de l'hoste, poden quedar latents (hipobiosi a l'intestí o al múscul). Aquestes larves són capaces de reactivar i establir infeccions intestinals patents. A més, la infecció per A. duodenale probablement també es pot produir per via oral i transmamària. Les infeccions per A. ceylanicum i A. caninum també es poden adquirir per ingestió oral. Es creu que l'enteritis eosinofílica associada a A. caninum es produeix després de la ingestió oral de larves, no d'una infecció percutània. N. americanus no sembla ser infecciosa per via oral o transmamària.

​Fílum Nematodes

Les etapes adultes dels nematodes anisakids resideixen a l'estómac dels mamífers marins, on estan incrustats a la mucosa en grups. Els ous no embrionats produïts per les femelles adultes es passen a les femtes dels mamífers marins . Els ous s'embrionen a l'aigua, experimenten dues mudes de desenvolupament, i eclosionen dels ous com a larves de tercer estadi (L3) encapsulades que neden lliurement . Aquestes larves que neden lliurement són després ingerides pels crustacis. Les larves ingerides creixen dins de l'hemocel dels crustacis i es tornen infeccioses per als hostes paratènics de peixos i cefalòpodes. Després de depredar crustacis infectats, les larves L3 digerides migren des de l'intestí hoste paratènic a la cavitat abdominal i, finalment, als teixits dels mesenteris i del múscul esquelètic. Mitjançant la depredació, les larves L3 en fase de teixit es poden transmetre entre hostes paratènics . Els peixos i els calamars mantenen les larves L3 que són infeccioses per als humans i els mamífers marins .

Quan els peixos o calamars que contenen larves de la tercera etapa són ingerits per mamífers marins hostes definitius, les larves muden dues vegades i es converteixen en cucs adults . Després de la ingestió per part dels humans, les larves d'anisàquid penetren a la mucosa gàstrica i intestinal, provocant els símptomes d'anisakiasi .

Anisakis simplex

​Fílum Nematodes

Enterobius vermicularis

La femella adulta gràvida Enterobius vermicularis diposita els ous als plecs perianals. La infecció es produeix per autoinoculació (transferint ous a la boca amb mans que han raspat la zona perianal) o per exposició als ous del medi (per exemple, superfícies contaminades, roba, llençols, etc.) . Després de la ingestió d'ous infecciosos, les larves eclouen a l'intestí prim i els adults s'estableixen al còlon, generalment al cec.. L'interval de temps des de la ingestió d'ous infecciosos fins a l'oviposició per part de les femelles adultes és d'aproximadament un mes. En plena maduresa les femelles adultes mesuren de 8 a 13 mm, i els mascles adults de 2 a 5 mm; la vida adulta és d'uns dos mesos. Les femelles gràvides migren nocturnament fora de l'anus i s'oviposen mentre s'arrosseguen per la pell de la zona perianal . Les larves contingudes a l'interior dels ous es desenvolupen (els ous s'infecten) en 4 a 6 hores en condicions òptimes

​Fílum Nematodes

Trichinella spiralis

La triquin·losi és causada per la ingestió de carn poc cuita que conté larves enquistades (excepte T. pseudospiralis i T. papuae , que no s'enquisten) de les espècies de Trichinella . Després de l'exposició a l'àcid gàstric i la pepsina, les larves s'alliberen dels quists i envaeixen la mucosa de l'intestí prim on es converteixen en cucs adults . Les femelles fan 2,2 mm de llargada; mascles 1,2 mm. La vida útil a l'intestí prim és d'unes quatre setmanes. Després d'una setmana, les femelles alliberen larves que migren cap als músculs estriats on s'enquisten . El diagnòstic es fa generalment a partir dels símptomes clínics, i es confirma mitjançant serologia o identificació de larves enquistes o no enquistes en mostres de biòpsia o autòpsia.

1. Els animals que són alimentats (p. ex., porcs) o que mengen (p. ex., óssos, guineus, senglars) altres animals adquireixen triquinosi en ingerir carn que conté quists (larves enquistades) d'espècies de Trichinella . Els éssers humans es poden infectar accidentalment quan mengen carn crua, poc cuinada o poc processada d'animals infectats.

2. Després de l'exposició a l'àcid gàstric i la pepsina, les larves s'alliberen dels quists a l'intestí prim i penetren a la mucosa.

3. Allí es desenvolupen en adults.

4. Després d'una setmana, les femelles alliberen larves que migren als músculs estriats, on s'enquisten.

5. El cicle només continua si un altre carnívor ingereix les larves enquistades.

​Fílum Nematodes

Brugia malayi

Durant un àpat de sang, un mosquit infectat (normalment Mansonia spp. i Aedes spp.) introdueix larves filarials de tercer estadi a la pell de l'hoste humà, on penetren a la ferida de la picada . Es converteixen en adults que resideixen habitualment als limfàtics . Els cucs adults s'assemblen exteriorment als de Wuchereria bancrofti , però són més petits. Els cucs femelles mesuren de 43 a 55 mm de llarg per 130 a 170 μm d'amplada, i els mascles mesuren de 13 a 23 mm de llarg per 70 a 80 μm d'amplada. Els adults produeixen microfilàries, de 177 a 230 μm de llargada i de 5 a 7 μm d'amplada, que estan enfundades i tenen periodicitat nocturna (en algunes regions B. malayi ).pot ser subperiòdic, i tingueu en compte que les microfilàries no es produeixen normalment en les infeccions per B. pahangi ). Les microfilàries migren a la limfa i entren al torrent sanguini arribant a la sang perifèrica . Un mosquit ingereix les microfilàries durant un àpat de sang . Després de la ingestió, les microfilàries perden les seves beines i s'obren camí a través de la paret del proventrículus i la porció cardíaca de l'intestí mitjà per arribar als músculs toràcics . Allà les microfilàries es desenvolupen en larves de primer estadi i, posteriorment, en larves de tercer estadi . Les larves de la tercera etapa migren a través de l'hemocel fins a la trompeta del mosquit i poden infectar un altre ésser humà quan el mosquit pren un àpat de sang .

​Fílum Nematodes

Onchocerca volvulus

1. En picar i alimentar-se amb sang, una mosca del gènere Simulium infectada transmet larves filarials sobre la pell de l'hoste humà, les quals ingressen al cos a través de la ferida de la picada.

2. Les larves migren cap als teixits subcutanis.

3. Allí, les larves es converteixen en adults, els quals en general resideixen en nòduls subcutanis durant fins a 15 anys.

4. Després de l'aparellament, les femelles produeixen microfilàries, que en general són presents a la pell i als limfàtics del teixit conjuntiu, però que poden trobar-se també a la sang perifèrica, l'orina i l'esput.

5. Una mosca hematòfaga ingereix les microfilàries després d'una picada.

6. Després de la ingestió, les microfilàries penetren l'intestí mitjà de la mosca i migren als músculs toràcics.

7–8. Allà, les microfilàries evolucionen als seus 3 estadis (L1-L3) del desenvolupament larvari.

9. Les larves migren a les probóscides de les mosques i poden infectar altres éssers humans quan els insectes s'alimenten.

​Fílum Nematodes

Dracunculus medinensis

1a i 1b. Els humans s'infecten bevent aigua que conté microcrustacis (copèpodes) infectats amb larves de D. medinensis o menjant peixos poc cuinats que alberguen les larves.

2. Després de la ingestió, els copèpodes moren i alliberen larves, que penetren l'estómac i la paret intestinal i entren a la cavitat abdominal i a l'espai retroperitoneal.

3. Després que les larves maduren en adults i copulen, els cucs mascles moren i les femelles migren als teixits subcutani cap a la superfície de la pell. Aproximadament 1 any després de la infecció, el cuc femella indueix una pàpula indurada (ampolla) a la pell, generalment a l'extremitat inferior distal. La pàpula finalment s'ulcera.

4. Quan aquesta lesió entra en contacte amb l'aigua (els pacients solen submergir l'extremitat afectada a l'aigua per alleujar la intensitat de molèsties), el cuc femella emergeix i allibera les larves.

5. Les larves són ingerides per un copèpode.

6. Després de 2 setmanes, les larves es tornen infeccioses. Quan els humans ingereixen els copèpodes, el cicle es completa.

​Fílum Nematodes

Multiple Select

Dels següents nematodes digues quins provoquen parasitosis intestinals:

• Dracunculus medinensis

• Trichinella spiralis

• Ascaris lumbricoides

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin el vector és la mosca negre:

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ascaris lumbricoides

• Brugia malayi

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin pot provocar infestació per ingesta d'ous embrionats amb consum d'aigua, aliments, terra,...

• Dracunculus medinensis

• Trichinella spiralis

• Ascaris lumbricoides

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin el vector és un insecte hematòfag

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ascaris lumbricoides

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Select

Dels següents nematodes digues quins provoquen parasitosis tissulars:

• Dracunculus medinensis

• Trichinella spiralis

• Ascaris lumbricoides

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin les larves penetren a la paret de l'intestí i les femelles migren als teixits subcutani cap a la superfície de la pell

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ascaris lumbricoides

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin les larves infeccioses entren en contacte amb l'hoste humà, normalment amb els peus nus, les larves penetren a la pell i es transporten a través dels vasos sanguinis fins al cor i després als pulmons.

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ancylostoma sp

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin són hostes intermediaris crustacis, peixos (lluç, verat, bacallà, sardina, arengada, salmó, bonítol, ...) i cefalòpodes

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ancylostoma sp

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin les femelles ponen ous al voltant anus

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ancylostoma sp

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin es pot prevenir cuinant completament carns de porc i animals salvatges, o congelant la carn 3-4 setmanes

• Dracunculus medinensis

• Trichinella spiralis

• Ascaris lumbricoides

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin provoca ceguesa

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ancylostoma sp

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin provoca abscessos subcutanis dolorosos. la femella forma una úlcera per on surten les larves en medi aquàtic

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ancylostoma sp

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin l'home és hoste accidental, els hostes definitius són mamífers marins

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ancylostoma sp

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin el contagi en nens petits es produeix per posar-se els dits a la boca

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ascaris lumbricoides

• Anisakis simplex

• Ancylostoma sp

Multiple Select

Dels següents nematodes digues quins estan relacionats amb la filariasis (Les filariasis estan causades per diferents espècies de nematodes (cucs) i són transmeses per la picada d'insectes (mosquits dels gèneres Anopheles , Culex , Aedes , Mansonia)

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ascaris lumbricoides

• Brugia malayi

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues qui té larves migrants cutànies

• Dracunculus medinensis

• Onchocerca volvulus

• Ancylostoma sp

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis

Multiple Choice

Dels següents nematodes digues quin éstípic dels tròpics, especialment Orient

• Dracunculus medinensis

• Trichinella spiralis

• Ascaris lumbricoides

• Anisakis simplex

• Enterobius vermicularis