Grecia

3. L’ANTIGA GRÈCIA: INICI DE

LA DEMOCRÀCIA

QUÈ APRENDREM?

1

L’HÈL·LADE

3. L’ANTIGA GRÈCIA: INICI DE LA DEMOCRÀCIA

2

LES POLIS

3

L’EMIGRACIÓ
DELS GRECS

4
LA

DEMOCRÀCIA

ATENESA

5

LA SOCIETAT

GREGA

6

ATENES

VS

ESPARTA

7

ALEXANDRE

EL GRAN

8

ELS COLONS

D’EUROPA

QUÈ APRENDREM?

3. L’ANTIGA GRÈCIA: INICI DE LA DEMOCRÀCIA

Interpretar les causes que van portar a la formació de l’Hèl·lade i els
seus diferents tipus de govern.

Contrastar fonts per conèixer l’enfrontament entre Atenes i Esparta.

Contrastar fonts per entendre com va crear Alexandre el Gran un gran
imperi.

Analitzar el procés d’evolució de colonitzadors i indoeuropeus a la
Península.

Analitzar un mapa històric.

teniu un repte!

3. L’ANTIGA GRÈCIA: INICI DE LA DEMOCRÀCIA

L’Atenes del s. V aC ens ha deixat un gran llegat: la democràcia, és a dir, el govern del poble.
Per mitjà de la discussió a l’assemblea, els ciutadans eren capaços d’afrontar els problemes de la
polis, elaborar lleis i escollir governants.
Tot i així, no era com avui en dia ja que només en podien formar part els ciutadans.

FEM UN DEBAT!

Sereu capaços de defensar davant l’Assamblea d’Atenes la

igualtat de drets entre ciutadans, dones i estrangers (metecs)?

3. L’ANTIGA GRÈCIA: INICI DE LA DEMOCRÀCIA

Intentarem crear un joc de preguntes sobre l’Antiga Grècia. Cada cop que acabem un
subtema, realitzareu tres preguntes sobre el que hem estudiat. Es farà en parelles.

Al final de la unitat, caldrà que les presenteu totes amb un document word al classroom per
tal de poder jugar-hi un dia a classe. Com més enginyosos sigueu, més bé ens ho passarem!

APRENEM I REPASSEM AMB UN JOC

Una forma divertida de repassar el contingut de classe

pot ser jugant un joc de cartes tota la classe. Us hi

apunteu?

L’ANTIGA GRÈCIA

1. L’HÈL·LADE

Hèl·lade = lloc on habitaven els hel·lens.

Compartien un mateix territori.

Extensió: Península Balcànica, les costes

de l’Àsia Menor i illes del Mar Jònic i Mar

Egeu.

Relleu = muntanyes altes i valls estretes de

difícil comunicació entre elles.

Comporta que no creessin un Estat únic

= polis diferents (ciutats estat).

Transport marítim essencial per la

comunicació entre les illes. que permet

desenvolupar

el

comerç

i

el

desenvolupament

de

la

civilització

grega.

Emigració a altres zones.

1. L’HÈL·LADE

Amb l‘ajuda del mapa de la pàgina
208 del llibre, situa al mapa mut els
següents mots:

Regions: Macedònia / Àsia Menor /
Àtica

/

Peloponès

/

(Península

Balcànica).

Mars: Mar Jònic, Mar Egeu, Mar
Mediterrani

Polis: Troia / Delfos / Corint / Atenes
/ Esparta / Olímpia

Mont Olímp

1. L’HÈL·LADE

Malgrat que estaven dividits en polis, tots ells es senties

hel·lens i formaven part d‘una comunitat: L‘HÈL·LADE.

Mateixes formes de vida.

Mitologia grega = Creença en els mateixos déus i

herois.

Mateixa llengua. (grec).

Literatura

Els poemes d‘Homer recordava els orígens dels seus

avantpassats. Foren orals fins que van ser escrits.

ÍLIADA

ODISSEA

1. L’HÈL·LADE

Els grecs compartien un passat: la cultura minoica i la cultura micènica.

Les diferents invasions que hi hagueren durant el II mil·leni a la Península Balcànica i a l’Àsia

Menor van originar la cultura hel·lènica.

MINOICA

Creta

Va sorgir durant l’Edat de Bronze
Se’n destaca la ciutat de Cnossos

Grans palaus, molts sofisticats i decorats

Els carrers estaven pavimentats amb algun

clavegueram

1. L’HÈL·LADE

Els grecs compartien un passat: la cultura minoica i la cultura micènica.

Les diferents invasions que hi hagueren durant el II mil·leni a la Península Balcànica i a l’Àsia

Menor van originar la cultura hel·lènica.

MICÈNICA

Micenes

Es desenvolupen durant l’Edat de Bronze

Es situen a la zona del Peloponès

Ciutats emmurallades

Armes de bronze i carros de guerra

Relacions comercials amb l’Àsia Menor

2. LES POLIS GREGUES

L‘Hèl·lade no era una unitat política, sinó que estava formada per diferents ciutats independents.

Les polis tenien elements que no compartien (totalment diferents):

MONEDA

POLÍTICA: Cada polis tenia un sistema de govern diferent.

LLEIS

EXÈRCIT

Realitza el següent mapa mental sobre els punts d‘unió i els elements diferents de les polis
gregues:

2. LES POLIS GREGUES

2. LES POLIS GREGUES

Cada polis comprenia la ciutat i les terres

de l’entorn.

Totes les polis tenien una estructura

urbana similar:

ACRÒPOLIS: Part alta de la ciutat.

Edificis religiosos principals.

ÀGORA: Part baixa de la ciutat. Plaça

principals on anaven a parar els barris

d’habitatges. És on es desenvolupava

la vida pública.

2. LES POLIS GREGUES

La vida era similar a totes les polis:

La majoria de la població vivien de

l‘agricultura i la ramaderia.

Blat, ordi, vinya i olivera.

La resta eren artesans (ceràmica, joies,

teixits, armes...) o comerciants.

Tot el poble coincidia a l’àgora, on anaven

al mercat o a relacionar-se amb altres

persones. També, es trobaven als temples.

2. LES POLIS GREGUES

Malgrat tenir una vida similar, les polis tenien diferents formes de govern (política).

Facilitat d‘emigrar cap a terres llunyanes gràcies a:

Territori de costa i la multitud d‘illes van fer que els grecs fossin grans

navegants.

Via marítima = eix de comerç i comunicació.

Motius de l’emigració:

Pagesos que necessitaven trobar bones terres,

Ciutadans que no pagaven deutes i tenien por de caure en l’esclavatge,

Persones que fugien de governs tirànics,

Comerciants que volien ampliar mercat, ...

Als governs de les polis els anava bé l‘emigració dels grecs perquè feia

disminuir el nombre de desocupats i reduïa els conflictes socials.

3. L’EMIGRACIÓ DELS GRECS

3. L’EMIGRACIÓ DELS GRECS

La zona més important de la colonització grega al Mediterrani va ser sud d‘Itàlia i Sicília

(Magna Grècia) fins arribar a la Península Ibèrica. Cap a Orient, van arribar fins el Mar

Negre.

Navegaven per la costa, només ho feien en mar obert quan era molt imprescindible.

3. L’EMIGRACIÓ DELS GRECS

Els colonitzadors van utilitzar naus

comercials:

Buc molt gran de càrrega.

Pal de fusta i vela quadrada.

Poc calat = recórrer zona dels

ports.

No acostumaven a navegar en mar

obert

(només

si

era

molt

necessari).

Els grecs van establir molts assentaments a la costa mediterrània.

Ciutats fundades = COLÒNIES.

Ciutats d’origen = METRÒPOLIS.

Les noves ciutats les construïen seguin el model de la seva ciutat d’origen.

Els llocs triats pels grecs seguien unes característiques:

3. L’EMIGRACIÓ DELS GRECS

Accés per mar + defensa fàcil (cim, illa) +

existència d’aigua i de terres fèrtils per al conreu.

Les polis noves eren ciutats independents de les

metròpolis, però tenien relacions comercials i

culturals.

El contacte dels pobles autòctons amb els grecs

van influir en la seva cultura.

Atenes del s. V aC = màxima esplendor.

S‘hi va instaurar una democràcia.

Època de Pèricles.

Ciutadans = deure de defensar la ciutat + participar en el

govern.

Ekklesia (assemblea) = discussió de les decisions que

calia prendre, votació de les lleis.

L‘assemblea podia castigar els qui no respectaven

les lleis de la democràcia i condemnar-los a l‘exili

(ostracisme)

Podien ser elegits o per sorteig per ocupar els càrrecs

polítics i de justícia (jutges, estrategs, magistrats).

4. LA DEMOCRÀCIA ATENESA

Lloc on s’escrivia el nom dels atenesos

condemnats a l’ostracisme i expulsats de la

ciutat.

FUNCIONAMENT DE L’ASSEMBLEA

L’Ekklesia (assamblea) = reunió de tots els ciutadans d’Atenes al turó Pnyx. Almenys quatre

vegades al mes.

Un ciutadà per sorteig presidia l’assemblea cada any.

Els vots es feien a mà alçada. Hi havia d’assistir almenys 6000 ciutadans.

Abans de la votació = debat on cada ciutadà podia exposar, durant un temps limitat, la seva

opinió. Clepsidra.

Alguns oradors adulaven la població amb els seus discursos i els feien creure que defensaven els

seus interessos. (filòsof Aristòtil va exposar el perill d’aquestes formes, demagogs),

4. LA DEMOCRÀCIA ATENESA

4. LA DEMOCRÀCIA ATENESA

LA CONSTITUCIÓ QUE ENS GOVERNA (…) HA ESTAT ANOMENADA

DEMOCRÀCIA PERQUÈ EL SEU OBJECTIU ÉS L'INTERÈS DE LA

MAJORIA DELS CIUTADANS I NO DE LA MINORIA. (…)

PEL QUE FA A LES LLEIS, TOTS GAUDEIXEN DE DRETS IGUALS EN LA
DEFENSA DELS SEUS INTERESSOS PARTICULARS; QUANT A HONORS,
QUALSEVOL QUE EXCEL·LEIXI EN ALGUN ASPECTE POT ACCEDIR ALS
CÀRRECS PÚBLICS, PERQUÈ ÉS ELEGIT MÉS PELS SEUS MÈRITS QUE
NO PER LA SEVA CATEGORIA SOCIAL. TOT CIUTADÀ, ENCARA QUE

SIGUI POBRE, POT RETRE UN SERVEI A LA CIUTAT. (…)

Pèricles. Segle V aC. (adaptació)

PERÒ NO TOTS ELS HABITANTS ERENS CIUTADANS...

No tots els ciutadans d‘Atenes tenien els mateixos

drets.

Ciutadans = només alguns homes atenesos.

Són els que tenien dret a votar i a participar

del govern o tribunals.

Majoria de la població = exclosa de la vida política

Dones

Metecs (estrangers)

Esclaus

4. LA DEMOCRÀCIA ATENESA

LA VIDA FAMILIAR

Eren de fusta i maó. Organitzades al voltant d‘un pati

amb poques finestres.

Homes i dones vivien en espais diferents:

Gineceu = dones. Zona llunyana per evitar mirades

externes.

Androceu = homes. És on hi havia la cambra més

luxosa per quan invitaven amics o per fer negocis.

Els esclaus tenien dependències apart. Treballaven a

casa, als negocis dels senyors o en festes per cantar i

ballar.

Algunes cases tenien la botiga taller on hi havia el

negoci.

Les cases de rics i pobres no eren molt diferents. Els rics

tenien més dependències i només alguns, bany.

5. LA SOCIETAT ATENESA

LA VIDA FAMILIAR

La família estava sota l‘autoritat i tutela del pare.

Homes = treballar per mantenir la família. Propietari dels

béns.

Dones:

Les riques estaven recloses a casa. S‘encarregaven de les

feines domèstiques i de la cura dels fills.

Per sortir de casa havien d‘anar acompanyades. Només

se‘ls permetia anar a alguns actes concrets.

Fills:

Vivien al gineceu amb la mare fins als 7 anys.

Després, els nois anaven al servei militar dos anys i al

tornar ja eren ciutadans. Les nenes es quedaven amb la

mare a fer tasques domèstiques.

5. LA SOCIETAT ATENESA

Himàtion

Quitó

5. LA SOCIETAT ATENESA

Malgrat que els atenesos estaven molt avançats
en alguns elements com la forma de govern, el
pensament filosòfic, etc.; en relació a les dones

eren molt arcaics.

Tot i així, sabem que algunes polis com Esparta
les dones tenien més llibertats que les ateneses.

6. ATENES VS ESPARTA

Esparta = Oligarquia

Atenes = Democràcia

Durant el s. V aC = Guerres Mèdiques = Guerra entre els perses i els

grecs. Els perses volien controlar les terres gregues.

Atenes va vèncer les batalles de Marató (490 aC) i Salamina (480 aC).

Es va convertir en la ciutat més poderosa de tota l’Hèl·lade i

va fer servir el seu poder davant la resta de les altres polis

gregues.

Per organitzar-se militarment davant un altre possible atac, els grecs

van crear la Lliga de Delos, on les ciutats gregues es van aliar per

reunir un tresor de diners i vaixells.

Aquesta Lliga era comandada per Atenes, qui recaptava els

impostos i els guardava a l’illa de Delos.

6. ATENES VS ESPARTA

Dues polis poderoses que van rivalitzar pel control de l’Hèl·lade

Amb el temps, algunes polis van acusar la ciutat d‘Atenes

d‘acumular massa poder i d‘utilitzar els diners del tresor

de Delos pel seu propi benefici.

Les polis van voler dissoldre l’aliança i Atenes ho va

impedir per la força (militar).

Esparta que tenia un exèrcit fort amb molta disciplina

s‘oposava a aquest poder d‘Atenes i va posar-se al capdavant

d‘una aliança de diferents ciutats per lluitar contra Atenes.

Esclata la Guerra del Peloponès (431 - 404 aC) =

Enfrontament de les polis entre elles.

Van posar fi a l’esplendor d’Atenes qui va perdre la

guerra amb els seus aliats.

6. ATENES VS ESPARTA

La Guerra del Peloponès va deixar Grècia en un estat de

pobresa.

Es va posar fi a l‘època d‘esplendor de les polis gregues.

El conflicte entre Atenes (democràcia) i Esparta (oligarquia) va

fer que moltes ciutats acabessin caient en mans de tirans.

Mitjans s. IV aC, el rei Filip II de Macedònia va aprofitar

aquest caos per conquerir les diferents polis gregues.

Atenes va caure el 338 aC.

Era el pare d‘Alexandre, el Gran

6. ATENES VS ESPARTA

Fill del rei Filip II de Macedònia.

Educat pel filòsof Aristòtil i admirava les obres

d‘Homer.

Volia a dur a terme gestes comparables a les

d‘Aquil·les.

Educació grega.

Va heretar el regne del seu pare que acabava de

conquerir la major part de l‘Hèl·lade.

Va establir una monarquia amb totes les polis

unificades.

Va concentrar tot el poder a les seves mans.

Tenia el suport de l‘exèrcit.

7. ALEXANDRE EL GRAN

Amb un exèrcit poc nombrós, Alexandre

va conquerir l‘imperi més gran de

l‘Antiguitat en només deu anys.

Les seves capacitats com a estratega

militar i conquestes el van convertir en

un heroi = conegut com Alexandre el

gran.

Va fundar nombroses ciutats seguint

l‘estil grec per fer temples, teatre i

palaus.

Expansió de la civilització grega =

Hel·lenisme.

7. ALEXANDRE EL GRAN

Va començar per l‘Àsia Menor, on van vèncer els perses al Grànic i va conquerir tota la costa

oriental del Mediterrani.

Després va anar cap a Troia, on va visitar la tomba d’Aquil·les. D’allí va passar d’Europa a

Àsia, on va anar per Síria (batalla contra Dario III a Issos) i Egipte, on el van rebre com un

heroi. Allí va fundar la primera ciutat: Alexandria.

7. ALEXANDRE EL GRAN

Alexandre va envair l'Imperi persa i en va

conquerir les ciutats principals (Babilònia, Susa

i Persèpolis).

Va aconseguir derrotar Darios III a la batalla de

Gaugamela, on el rei va fugir i els perses es

van retirar a la desbandada.

Després, els macedonis es van endinsar a

l'Àsia central. Per enfortir la seva conquesta,

Alexandre es va casar amb una princesa

asiàtica.

Un cop arribats al riu Indus, els seus soldats

es van negar a continuar endavant i l'exèrcit va

iniciar el retorn.

7. ALEXANDRE EL GRAN

Alexandre va morir mentre feia el camí de retorn, amb 33 anys.

Quan va morir Alexandre, els seus generals van dividir l‘imperi en quatre regnes

hel·lenístics governats amb monarquies hereditàries:

REGNES:Egipte, Macedònia, regne Selèucida i Pèrgam.

7. ALEXANDRE EL GRAN

Durant el I mil·lenni aC, diferents pobles del Mediterrani es van establir a la costa mediterrània.

Hi van fundar colònies i van mantenir relacions comercials amb els indígenes.

Gran influència sobre els pobles existents, cosa que va ajudar al desenvolupament de la

cultura ibèrica.

Inici del temps històric a la península ibèrica (documents de grecs i romans).

8. ELS COLONS D’EUROPA

Aquests pobles foren:

FENICIS: s. X aC. Procedent de l’actual Líban. S’establiren a les costes del sud de la Península

Ibèrica (Gadir / Cadis / Ibusim...).

GRECS: Procedents de Focea (Àsia Menor). Van fundar colònies a la costa mediterrània

(Empúries (Empòrion) o Mainake (Màlaga)-

CARTAGINESOS: S. VI aC. Colònia fenícia del Nord d’Àfrica. Es van instal·lar al sud de la

península i a Ibusim. Van fundar la ciutat de Cartago Nova (Cartagena). Interessats en el comerç,

van tallar el pas dels grecs cap al sud i els obligaren a concentrar-se al nord-est de la península.

En aquest moment, diversos pobles del centre i est d’Europa (Indoeuropeus) també arribaren a

la Península. Van entrar pels Pirineus en diferents onades.

Coneixien la metal·lúrgia del ferro.

Es van barrejar amb comunitats autòctones = pobles celtes.

8. ELS COLONS D’EUROPA

8. ELS COLONS D’EUROPA

Les

aportacions

dels

colonitzadors foren:

Nous

conreus

(olivera

i

vinya),

noves

tècniques

agrícoles i domesticació de

nous animals (gat i gallina).

Ús del ferro i explotació

minera.

Aprofitament salines.

Indústria de salaó de peix.

Torn de terrissaire.

Escriptura

i

ús

de

la

moneda.