Models dentals

UF1: Pressa d’impressions dentals i registres
d’oclusió.
M8:PRÒTESI i ORTODÒNCIA
CFGS HIGIENE BUCODENTAL

NF3. MODELS DENTALS

A. MATERIALS DE BUIDATGE.

1. CONCEPTE.

Són aquells que s'utilitzen per a l'elaboració de models, mitjançant l'emplenat de les empremtes/impressions/mides de l'arcada obtingudes amb el material d'impressió.

Important que suportin el treball de laboratori.

Qualitats requerides:

-Precisió i estabilitat dimensional.
-Capacitat per reproduir tots els detalls.
- Facilitat d’adaptació a la impressió.
- Resistència a la fractura i a l’abrasió.
- Seguretat i rapidesa.

Multiple Select

Quines no és una de les qualitats requerides dels materials de buidatge?

• Precisió i estabilitat dimensional.

• Capacitat per reproduir tots els detalls.

• Olor, sabor i color agradables.

• Resistència a la fractura i a l’abrasió.

2. DERIVATS DEL GUIX.

Molt usats en odontologia.
Tipus:
- Guix per impressió o Tipus I: impressions en pacients

desdentats. (desús).

-Guix per motlles o Tipus II: models d’estudi.

-El ciment-pedra dental o tipus III: es més fort i

resistent a l’abrasió.
Models de treball, buidatges de desdentats i protectors bucals.

-El ciment-pedra de gran resistència o tipus IV:

Restauracions d’or, incrustacions i corones i
ponts(Pròtesi fixa).

-El ciment-pedra de gran resistència/expansió

tipus V.

Composició i enduriment del guix:

Els guixos varien en funció de la porositat i forma de les partícules

inicials:

Proporció aigua/pols

Qualitats

 Si s’afegeix més aigua: consistència més fluida, més

manipulable, però qualitat inferior i més dèbil.

 Si s’afegeix menys aigua: consistència més espessa, difícil

de manipular, atrapa més bombolles.

3. MANIPULACIÓ

Propietats:

Temps de treball: Quan el material deixa de brillar es deixa de

manipular la mescla. 8-10 min.

Temps de fraguat final: moment de separació de la impressió sense trencaments ni distorsions.

-Atenció amb bombolles en superfície (no reprodueixen fidelment) vibrador
-Expansió normal de fraguat.
-Si afegim motlles en aigua freda —expansió higroscòpica.

Es controla amb productes químics antiexpansius o modificant la manipulació.

Multiple Choice

Les bombolles al model es produeixen quan

• Es fa servir el vibrador

• Si afegim poca aigua

• Si afegim massa aigua

• Si apliquem aigua molt f

Manipulació:

- Proporció aigua /pols segon guix.
- Variacions modificaran temps d’enduriment, la resistència i la expansió.

- Aigua al bol i s’afegeix pols poc a poc.

- Deixar assentar-se 30 seg.

- Espatulat: moviments circulars en la mateixa direcció.

- Espàtula mecànica.

- Vibrador per bombolles.

- Buidar la impressió deixant que el guix flueixi (vibració).

- Grossor adequat i esperar el fraguat complet.
(45-60 min).

- Desinfecció amb solució de hipoclorit (1:10 30 min)

B. MOTLLES DE TREBALL.

1. MOTLLES DE TREBALL.

¿De què depèn la precisió del motlle de treball?

 Del material de impressió.

 De la tècnica de impressió.

 Del material de buidatge.

 De la tècnica de buidatge.

Multiple Choice

Quin dels següents no es un material de buidatge?

• Guix pedra

• Guix tipus IV

• Guix París

• Guix tipus VI

Una impressió exacta donarà com a resultat un model de

treball òptim amb el que es pot construir una

reconstrucció protètica precisa, sent aquest un dels

factors que determinen la longevitat d’una restauració.

2.¿COM PREPARAR EL MOTLLE DE

TREBALL?

 Sòcol en motlles:

 Retallar els motlles obtinguts amb la retalladora de

guix.

 Omplir els sòcols amb guix.

 Posar el model a dintre del sòcol corresponent.

 Tenir en compte: la base del sòcol i el plànol oclusal

han de ser paral·lels entre ells, i amb respecte al sòl.

 Les parets posteriors del sòcol han de quedar en un

mateix plànol(superior e inferior) i perpendiculars al
plànol oclusal.

3. TROQUELAT DE MODELS.

 Encuny: Motlle de treball individualitzat,

desmuntable del motlle principal, que representa de
forma precisa el volum, dimensions i disposició
espacial de la peça dental preparada per a una
restauració protètica.

 S’obté un model individual (encuny) de la dent preparat

mitjançant la secció del model de treball, facilitant el
treball del laboratori.

 Permet un maneig més simple i un millor accés a la

preparació biològica i al seus límits.

Multiple Select

L'encuny ...

• És un motlle de treball individualitzat

• Representa de forma precisa el volum, dimensions i disposició espacial de la dent

• Te un maneig complicat però és més precís

• Es fan en un material més tou que el model de treball

 Característiques d’un bon encuny:

 Realitzats d’un material dur, resistent i estable.

 Han de permetre la reproducció precisa de la

preparació, incloent tots els seus marges.

 Han de ser fàcilment remoguts i reinserits en el model

de treball.

 Han de permetre que els marges de la preparació

siguin retallats.

 Han de permetre que els marges siguin demarcats amb

un color.

3.1.TIPUS DE MODELS TROQUELATS.

 Independents: son els models on l’encuny on es

realitza la pròtesi es pot separar, però la resta del
model es manté fixe.

 Desmuntables: son els models on l’encuny i la resta

del model es poden retirar del sòcol per a aconseguir
una millor visió de la zona de treball.

C. REGISTRES D’OCLUSIÓ

1. REGISTRES INTERMAXIL.LARS

 Son els procediments que proporcionen informació de

com relacionar els models superiors e inferiors en una
posició determinada, permetent el seu muntatge en el
articulador en aquesta posició determinada.

1.1. Classificació.

 Segon la localització:

 Intraorals.
 Extraorals.

 Segon el tipus de relació:

 Estàtics.
 Dinàmics.

 Segon el pacient:

 Dentats.
 Desdentats.
 Parcialment desdentats.

1.2. Pacients Dentats.

REGISTRES DE CERA O CERES DE MOSSEGADA.

 Son registres intraorals i estàtics .

 Longitud: cares oclusals de premolars i molars (4-7).

 Amplada: cara oclusal (pot adaptar-se a part de la cara

vestibular).

 Gruix: 2 espessors màxima intercuspidació, 3 espessors en

balanceig.

 Forma: tires, galeta, tenda de campanya, rodetes.

 El model No ha balancejar-se a sobre del registro.

 Es marquen les empremtes de les cúspides, MAI ha

d’estar perforada la cera.

 Materials:

 Ceres: climes càlids/moyco.

 Polièters.

 Silicones d’adició.

 Pastes zinquenòliques.

1.3. Pacients Desdentats.

 Es realitza una PLANXA DE RESINA AMB UNS

RODETS DE CERA per a registrar la relació entre els
maxil·lars.

 El problema el trobem quan s’ha de determinar la dimensió

vertical.

1.4. Pacients Parcialment Desdentats.

 Si tenen suficients premolars i molars:

MOSSEGADES DE CERA.

 Si no: PLANXES DE RESINA + RODETS DE

CERA.
 Els rodets de cera substitueixen les cares oclusals de

les dents absents.

 L’alçada del rodet serà un poc major que la cara

oclusal de les dents del pacient.

 Es prenen els registres en màxima intercuspidació

quan no es canvia l’oclusió del pacient (model de
tractament).

D.ARC FACIAL

1. CONCEPTE.

 Aparell mecànic que registra la posició del maxil·lar superior

del pacient.

 Serveix per a situar el model superior en l’articulador

en la mateixa posició en que es troba el maxil·lar superior del
pacient respecte al crani, a l’ATM i a les estructures
craniofacials.

 Amb la seva ajuda es posa el model de treball del pacient en

l’articulador per a realitzar treballs protètics més adaptats al
pacient.

 NO serveix per a situar el model inferior ni per a prendre

relacions intermaxil·lars.

2.TIPUS D’ARCS FACIALS.

 ANATÓMICS: registren un pla anatómic (3 punts) en

l’espai.

 De localització.

 De transferència.

 CINEMÀTICS: reprodueixen els moviments de la dinàmica

mandibular del pacient, per la qual cosa s’individualitzen per
al pacient els punts que s’han d’agafar.

2. PUNTS DE L’ARC FACIAL.

 Per a posar l’arc facial, al pacient li delimitem la

inclinació del maxil·lar respecte un pla, que es defineix
per 3 punts (2 posteriors i 1 punt anterior).

Segon el tipus d’arc facial es delimitaran uns punts:
DE LOCALITZACIÓ:

 Es localitza l’eix posterior de frontissa: localitza l’eix

de rotació de la mandíbula en RC.

 Es el més complicat d’obtenir.

DE TRANSFERÈNCIA:

 Agafa valors aproximats de l’eix posterior de frontissa,

utilitzant elements anatòmics fàcilment recognoscibles.

 Son els més utilitzats.

 Depèn de l’articulador es situen diferents punts:
DENTATUS

 Línia imaginaria que uneix el trago amb la cua de l’ull.

 Infraorbitari.

WHIP MIX /KAVO:

 Conductes auditius externs.

 Nàsion.

CINEMÀTICS:

 Determinen valors individualitzats per al pacient.

 Localitzen l’eix posterior de frontissa i obtenen un

registre de la dinàmica mandibular del pacient.

 Axiografs /pantògrafs.

E. ARTICULADORS.

1. CONCEPTE.

 Instrument mecànic que serveix de suport als models de guix

del pacient, i reprodueix de forma més o menys
exacta els moviments mandibulars, ajudant en dos
tipus de procediments: diagnòstic i terapèutic.

 Permeten treballar sense tenir al pacient davant, estalviant

temps, però mai és igual que la boca del pacient.

 Quant millor sigui l’articulador menys ajustos es tindran que

realitzar a boca.

2.CLASSIFICACIÓ.

 Segon el grau d’ajust, programació o capacitat de

reproduir els moviments mandibulars:
 No ajustables.
 Semi ajustables.
 Totalment ajustables.

 Segon la similitud amb l'anatomia real de l’ATM:

 Arcon.
 No Arcon

2.1. No Ajustables.

 No poden programar-se individualment, només es munten els

models amb mossegades en RC.

 Tipus:

 CHARNELA:

 Permeten moviments d’apertura i tancament, mitjançant una

frontissa.

 No reprodueixen la dinàmica mandibular.

 3 PUNTES:

 A més d’apertura i tancament, permeten lleugera possibilitat

de lateralitats.

 Lleugera protrusió-retrusió.

 Es munten a màxima intercuspidació.

 NO necessiten arc facial.

 No reprodueixen fidelment els moviments.

 Necessiten grans ajusts intraorals.

 Ús: pròtesis senzilles.

3.3. Semiajustables.

 Permeten individualitzar els moviments mandibulars del

pacient.

 Es poden programar mitjançant:

 RC

 Relacions excèntriques: lateralitats / protrusió.

 Necessiten arc facial anatòmic.

 Muntatge en RC.

 Menys ajust intraoral.

 Ús: per a pròtesis senzilles i complexes.

3.4.Totalment Ajustables.

 Reprodueix millor els moviments mandibulars, permet

ajustar-los totalment a la articulació del pacient.

 Son els més difícils d’utilitzar.

 Necessiten arc facial cinemàtic.

 Muntatge en RC.

 Ús: pròtesis molt complexes (augment de la dimensió

vertical), diagnòstics en cas de patologia i en
investigació.

3.5. Arcon.

 Reprodueixen l’anatomia humana: boles condilars

a la rama inferior i caixes condilars a la rama superior.

 Necessiten registres de lateralitat per a la programació.

 Millors per a pròtesis fixa.

3.6. No Arcon.

 És contrari a l’anatomia: boles condilars a la rama

superior i caixes condilars a la rama inferior.

 Necessita registres en protrusió per a la programació.

 Més recomanats per a pròtesis amovible.