El paper de l'Estat

És un error del mercat:

• La competència.
• La distribució desigual de la renda.
• L’estabilitat dels cicles econòmics.
• Dues de les respostes anteriors són correctes.

Els béns que aconsegueixen evitar els consumidors paràsits són:

• Rivals en el consum.
• No rivals en el consum.
• Excloïbles.
• No excloïbles.

És característic de les polítiques mediambientals actuals:

• L’obtenció de compensacions per danys ja produïts.
• El seu caràcter preventiu.
• L’establiment de límits mínims de contaminació.
• Dues de les respostes anteriors són correctes.

Per a una empresa, quin és el cost d’oportunitat de pagar una llicència de contaminació?

• Obtenir majors beneficis, però arriscar-se a ser multada.
• Augmentar el preu dels seus productes per a traslladar l’augment als consumidors.
• Els beneficis que perd si és que no augmenta el preu dels seus productes.
• Contaminar més.

En competència perfecta, l’empresa:

• És única en el mercat.
• Fixa els preus en connivència amb la competència.
• Té poder per a fixar els preus.
• No té poder per a fixar els preus.

La funció redistribuïdora de l’Estat té l’origen en el fet que:

• El mercat reprodueix la desigualtat ja existent.
• Les despeses de l’Estat han de finançar-se per tota la ciutadania de manera igualitària.
• El principi d’equitat afavoreix la ciutadania amb major capacitat adquisitiva.
• Dues de les respostes anteriors són correctes.

El que és característic dels cicles econòmics és que:

• Redueixen el número de llocs de treball d’un país.
• Sempre hi ha recursos infrautilitzats.
• A un cicle bo l’acostuma a seguir un de dolent.
• Els Estats mai participen en la reactivació de l’economia.

La política macroeconòmica pensada per a assentar les bases de creixement futur és la:

• Política fiscal.
• Política estructural.
• Política conjuntural.
• Política estabilitzadora.

La funció de l’Estat que suavitza les transicions entre els cicles econòmics és:

• L’estabilitzadora.
• La reguladora.
• La de creixement.
• Cap de les respostes anteriors és correcta.

Quina de les següents afirmacions és falsa?

• A la pràctica, certes despeses dels PGE van dirigides a redistribuir la renda.
• Totes les externalitats representen un error de mercat.
• La taxa de variació percentual permet analitzar l’evolució d’una variable macroeconòmica en el temps.
• Els mercats tenen dificultat per a proveir béns no rendibles.