Vocabulari art romà i bizantí

1. Part de l’església situada a la capçalera, que sobresurt de la façana posterior.

(a)  

A l’església cristiana, galeria construïda sobre les naus laterals.

(a)  

1. Edifici romà dedicat a espectacles públics com ara lluites de gladiadors, de feres…, amb un espai central obert (arena), mur de seguretat i grades.

(a)  

1. Cadascuna de les petites peces cúbiques de marbre, terra cuita, vidre, etc., que s'utilitzen per formar un mosaic.

(a)  

1. Arc semicircular que té el centre en la línia d'arrencada.

(a)  

1. Nau transversal o perpendicular d'una església que configura arquitectònicament la planta de creu llatina.

(a)  

1. Construcció o sistema de conducció d'aigües des de les fonts

naturals, els rius o els pantans fins a les ciutats. Segons el desnivell que han de salvar es poden superposar dues o tres fileres d'arcades.

(a)  

Construcció romana de caràcter civil destinada als banys.

(a)  

1. Estructura cilíndrica o poligonal que sosté la cúpula donant-li alçada.

(a)  

1. A la casa romana, pati porticat on es troba l'impluvium / Recinte tancat i porticat que precedeix l'entrada d'alguns edificis.

(a)