TEMA 1 : LA COMUNICACIÓ I LES CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE

INTRODUCCIÓ

• El concepte de comunicació pressuposa el concepte de relació entre éssers i el de transmissió d'informació. La comunicació efectiva s'estableix quan existeix un codi que tant l'emissor com el receptor coneixen.

• Segons Umberto Eco, el procés comunicatiu es defineix com el pas d'un senyal, des d'una font, a través d'un transmissor, mitjançant un canal, fins a un destinatari. Per tant, comunicar és, senzillament, transmetre informació des d'un punt a un altre.

• El model comunicatiu humà per excel·lència és el llenguatge, que és la capacitat humana de comunicar-se mitjançant signes orals. Els desitjos, sentiments, pensaments, informacions o dubtes els expressem a través del llenguatge, com a element bàsic de relació entre persones que ens permet  interpretar la nostra vida quotidiana. 

• Totes son correctes

SISTEMES DE COMUNICACIÓ GENERAL

• Segons Umberto Eco, el procés comunicatiu es defineix com el pas d'un senyal, des d'una font, a través d'un transmissor, mitjançant un canal, fins a un destinatari. Per tant, comunicar és, senzillament, transmetre informació des d'un punt a un altre.

  
  

• Els humans vivim entre continus sistemes de comunicació: el semàfor que ens indica quan creuar o el timbre de la porta si ve algú. Aquests senyals no són naturals, són creats o motivats per l'home amb una intenció comunicativa.

• No hi ha dubte que certs sentiments i emocions bàsiques sovint s'expressen millor sense paraules. És lògic que alguns missatges es transmetin millor mitjançant el llenguatge corporal. La major part dels gestos bàsics de comunicació són els mateixos a tot el món. Quan les persones se senten felices, somriuen; quan estan tristes o enfadades, ploren.

• Totes son correctes

LES DIFERENCIES ENTRE INDICIS I SENYALS SÓN :

• • Els senyals de comunicació humana són de naturalesa lingüística i s'anomenen signes lingüístics.

• Indicis: no hi ha intenció comunicativa, són fets naturals.
  

  Senyals: tenen intenció comunicativa, són produïts artificialmen

• Indicis: no hi ha intenció comunicativa, són fets naturals.
  

  Senyals: tenen intenció comunicativa, són produïts artificialment. Hi distingim:

  • Icona: relació analògica amb el referent. Exemple: un senyal de trànsit.

  • Símbol: no hi ha relació entre el senyal i la realitat. Exemple: un semàfor.

  • Signe lingüístic: relació convencional. Exemple: casa [káza]

  
  

• Totes son correctes

SISTEMA VERBAL DE COMUNICACIÓ HUMANA

• El sistema de comunicació humana té les següents característiques:

  • Els senyals de comunicació humana són de naturalesa lingüística i s'anomenen signes lingüístics.

    • La comunicació humana pot ser reversible. El receptor o destinatari d'un missatge pot convertir-se en transmissor del missatge. Aquesta reversibilitat és opcional, hi pot haver comunicació sense intercanvi recíproc de missatges. Exemple: escriptor >  llibre >  lector

• En el mecanisme de la comunicació

• tenen intenció comunicativa, són produïts artificialment.

• Totes son correctes

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ

• • EMISSOR: és qui origina intencionadament el missatge.

  • RECEPTOR: és qui rep el missatge.

• • EMISSOR: és qui origina intencionadament el missatge.

  • RECEPTOR: és qui rep el missatge.

  • APARELL EMISSOR I APARELL RECEPTOR: els òrgans de fonació i d'audició, en el cas del llenguatge oral.

  • MISSATGE: informació que es vol transmetre.

  • CANAL: és el mitjà físic per a transmetre el missatge. És la via per la qual circulen els missatges.

  • CODI: conjunt de signes i de regles que en determinen i en prescriuen l'ús. El codi ha de ser conegut pel transmissor i el destinatari, però no cal que tots dos posseeixin la mateixa quantitat de coneixements.

  • REALITAT O EL CONTEXT: les coses del món, els fets o el que un pensa. Com que qualsevol missatge ens remet a un context, aquest es converteix en el punt de referència

• • MISSATGE: informació que es vol transmetre.

  • CANAL: és el mitjà físic per a transmetre el missatge. És la via per la qual circulen els missatges.

• Totes son correctes

INTERFERENCIES EN LA COMUNICACIÓ

• • L'índex d'atenció dels participants i el temps de què disposen.

  • Els sorolls: tot allò que pertorba en major o menor grau la transmissió o la recepció d'un missatge (una interferència telefònica, el soroll d'una moto...)

  • El rendiment del canal.

  • L'incompliment de les normes d'acció comunicativa.

• Comunicació i semiòtica La semiòtica és la disciplina que estudia els sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge però també en altres àrees de les ciències en les quals les qüestions d'interpretació són rellevants. 

• La major part de les persones quan pensem i parlem de la comunicació, ho fem de la comunicació verbal, és a dir, d'aquella que s'esdevé per mitjà de paraules. Però a banda d'aquesta comunicació verbal produïm i rebem gran quantitat de missatges que no venen expressats en paraules. Aquests són els anomenats missatges no verbals i tenim des del color dels ulls o el moviment del cos fins a la vestimenta o distribució de l'espai.

• Totes son correctes

ELS SIGNES NO VERBALS

• de l'espai.

• La major part de les persones quan pensem i parlem de la comunicació, ho fem de la comunicació verbal, és a dir, d'aquella que s'esdevé per mitjà de paraules. Però a banda d'aquesta comunicació verbal produïm i rebem gran quantitat de missatges que no venen expressats en paraules.

• Els signes verbals interactuen i es complementen amb els no verbals

• Totes son correctes

Podem partir de quatre blocs de sistemes:

• • Aquells que fan referència al cos: gestos, mirada postura.

• La distribució de l'espai i del temps:

• • Aquells que fan referència al cos: gestos, mirada postura.

  • La distribució de l'espai i del temps: les relacions espacials entre les persones, les distàncies que s'estableix entre elles per a comunicar-se.

  • El món dels objectes i la seva organització.

  • El parallenguatge: l'accent i el to dels missatges.

• Totes son correctes

Per tant,  les característiques generals de la comunicació no verbals serien les següents:

• • Relació d'interdependència amb la comunicació verbal.

  • Sovint els missatges no verbals tenen més significació que els verbals.

  • En la situació comunicativa la comunicació no verbal és inevitable.

  • Hi predomina la funció expressiva o emotiva sobre la referencial.

  • A cultures diferents, sistemes no verbals diferents.

  • L'estudi de la comunicació no verbal és descriptiu.

• • Relació d'interdependència amb la comunicació verbal.

• • Hi predomina la funció expressiva o emotiva sobre la referencial.

• Totes son correctes

POXÈMICA I CINÈSICA

• La proxèmica i la cinèsica són les dues disciplines que s'encarreguen d'estudiar el llenguatge del cos.

• Pel que fa a la comunicació corporal, val a dir que els sentits de la vista, l'olfacte i el tacte tenen un paper molt destacat. Tot i que solem privilegiar el sentit de la vista, els sentits de l'olfacte i el tacte revesteixen també una importància considerable, ja que gràcies a l'olfacte podem produir un estímul determinat i amb el tacte se'ns pot donar molta informació del caràcter d'una persona (per exemple, segons la manera en què dóna la mà).

• La proxèmica o el codi de les distàncies s'ocupa de la manera com els humans interaccionem en un espai determinat i dels diferents sistemes culturals d'organitzar els escenaris on es desenvolupa la comunicaci

• Totes son correctes