Vocabulari Renaixement i Barroc

1. Part inferior d'un entaulament que es recolza directament sobre el capitell de les columnes.

(a)  

1. Construcció en forma de dosser sostinguda per quatre columnes o pilars que es col·loca sobre l'altar per accentuar la seva importància.

(a)  

1. Edifici exempt circular, quadrat o poligonal on s'administrava el baptisme per immersió. Generalment amb coberta de cúpula.

   Antigament es construïa devora una església.

(a)  

1. Pintura d'estudi que representa éssers inanimats (animals morts, fruites, vegetals i objectes).

(a)  

Element ubicat sobre el fust de la columna que sosté directament

l’arquitrau. Sol estar decorat i adopta formes molt diverses.

(a)  

Columna amb el fust en sentit helicoidal. Característica de l'art barroc.

(a)  

Columna pròpia de l’ordre clàssic que apareix al món romà. Presenta base, fust llis i un equí i un àbac menys desenvolupat que el dòric.

(a)  

Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà

quan està dret i en actitud de descans.

(a)  

 Element arquitectònic que corona un entaulament, que en sobresurt i sol

aparèixer motllurada.

(a)  

1. Coberta semiesfèrica generalment ubicada sobre un espai quadrat que

empra les petxines per passar a una planta circular o octogonal. Per

aconseguir més alçada s’ubica sobre un tambor i pot estar coronada per una llanterna.

(a)