Al Segle d’Or (segle XV) de la literatura en llengua catalana perquè es depura la llengua, s’eliminen les marques provençals de la poesia i els llatinismes de la prosa.

L’humanisme comporta canvis en la societat, com per exemple, la concepció que Déu és la mesura de totes les coses.

La relació de vassallatge que trobem als estaments privilegiats del segle XVII la trobem reflectida en els poemes dels trobadors de l’amor cortés.

El programa modernista gira entorn d’uns elements com ara els atacs a l’Espanya de la Restauració i la crítica a la Renaixença, i adopten una actitud estètica de continuïtat amb els convencionalismes heretats.

Elegia és un poema breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa.

Durant els anys 1980-1990 destaca la proliferació de la narrativa de gènere per a captar nous lectors que no tenien el costum de llegir en català.

Autors que destaquen en el teatre actual: Rodolf Sirera, Manuel Molins i Josep Maria Benet i Jornet.

El cànon és una gran obra escrita per diversos autors que una col·lectivitat considera valuosa.

La novel·lística que es publicà a començaments dels seixanta manifesta l’amor a la realitat mitjançant el detall i el naturalisme.

Entre els autors més representatius del període d’esplendor de les lletres catalanes destaquem: Joan Pla, Vicent Andreu Estellés i Ausiàs March, entre altres.

Els Jocs Florals són un certamen poètic que esdevé plataforma per a la creació literària en català.

Lligada a la trajectòria política de Joan I hem de situar Jaume Roig, que formà part de l’escrivania de la Cancelleria Reial.

Les tendències poètiques majoritàries de la dècada dels 70-80 estan marcades pel realisme i pel compromís social i polític, segueixen la mateixa línia dels anys 60.

El romanticisme naix a partir de la Revolució Francesa en la qual apareix un nou marc polític, ideològic i social que s’estén per tota Europa.

En el segle XXI la nostra literatura s’ha vist projectada per un doble reconeixement internacional: la Fira Internacional de Guadalajara (Mèxic) i la de Frankfurt (Alemanya).

Joanot Martorell és un dels màxims exponents de la Renaixença valenciana.

La tasca editorial després de la Segona Guerra Mundial va ser represa per Josep Maria Cruzet a València, Xavier Casp a Catalunya i Francesc de Borja Moll a Mallorca.

El procés de recuperació de la normalització lingüística després de la Guerra Civil a casa nostra es va consolidar a la dècada dels 70.

El concepte de Decadència per a fer referència a la literatura produïda en català durant els segles XVI, XVII i XVIII, ha estat acceptat perquè deixa de produir-se tot tipus de literatura (culta i popular) en la nostra llengua.

L’intertex lector és el conjunt de sabers i estratègies que s’activen en la recepció literària.

El trobador havia de passar per cinc etapes abans de conquerir l’estimada: fenhedor, pregador, entenedor, promès i drutz.

Durant el règim de la Segona República espanyola (1931-39) hi ha un reconeixement institucional del català i n’augmenta l’ús públic.

Lligada a la trajectòria política de Joan I hem de situar Jaume Roig, que formà part de l’escrivania de la Cancelleria Reial.

Als anys seixanta l’evolució de la dictadura a posicions més permissives fou deguda a l’obertura internacional.

En l’actualitat, la nostra literatura es manté ben ferma, especialment en els àmbits de la literatura popular i de consum.

El Romanticisme i la Renaixença comprenen els segles XIX i XX.

El procés de recuperació de la normalització lingüística després de la Guerra Civil a casa nostra es va consolidar a la dècada dels 70.

En els nous grups de teatre nascuts als anys 70-80, la figura de l’escriptor-autor del text perd pes en favor del director escènic.

Els jocs Florals són un certamen poètic que esdevé plataforma per a la creació literària en català.

La cort de Germana de Foix i del duc de Calàbria (segle XVI) fou un focus notable de castellanització literària.

Autors que destaquen en la novel·la actual: Rodolf Sirera, Manuel Molins i Josep Maria Benet i Jornet.

En València és a partir del 2006 que es reconegué l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a autoritat lingüística.

L’obra de Pompeu Fabra no fou decisiva en la instauració de la normativa ortogràfica, gramatical i lèxica del català modern.

A finals dels anys 60 i començament dels 70, els escriptors que creixen després de la Guerra Civil comencen a publicar però no causen un gran impacte en el món literari.

Moltes editorials van aparéixer i d’altres es van enfortir en part gràcies a l’arribada del valencià al sistema educatiu.

Els esdeveniments que es narren en la Crònica de Ramon Muntaner són usats per Isabel de Villena en la seua obra Vita Christi.

Joan Pla és un bon exponent de la narrativa infantil-juvenil dels anys 40.

Les tendències poètiques majoritàries de la dècada dels 70-80 estan marcades pel realisme i pel compromís social i polític.

Teodor Llorente és un dels màxims exponents de la Renaixença valenciana.