Quan dos gàmetes procedents de dos individus diferents s'uneixen, formen una nova cèl·lula anomenada ZIGOT.

El fetus és el zigot desenvolupat, el qual acabarà originant l'embrió.

La pubertat és la fase de l’adolescència en què es produeixen les modificacions pròpies del pas de la infància a l’edat adulta.

L'aparell reproductor masculí està format pels òrgans genitals externs (penis i escrot) i els interns (testicles, epidídim, conductes deferent i ejaculador, uretra i glàndules accessòries)

El testicle és un òrgan parell que té doble funció: produir espermatozoides i participar en la síntesi d’andrògens (hormones sexuals masculines). 

Tant els homes com les dones produeixen testosterona (andrògen), factor determinant de la distribució del pèl corporal.

Els testicles han d'estar a temperatura més alta que la corporal, per a què els espermatozous es puguin formar correctament

Els testicles es troben dins de la cavitat abdominal.

L’escrot es situa per darrera i per sota del penis, fora de l’abdomen. 

L’epidídim és l'estructura on s'emmagatzemen els espermatozous fins assolir la seva maduració.

El conducte deferent és un tub que permet als espermatozous sortir de l’epidídim i arribar fins al conducte ejaculador.

Les glàndules accessòries de l’aparell genital masculí són: les vesícules seminals, la pròstata i les glàndules bulbouretrals

Les glàndules accessòries segreguen una sèrie de substàncies que, juntament amb els espermatozous constitueixen el semen o esperma.

La FIMOSI és la dificultat o impossibilitat per a la retracció de la pell del prepuci.

Les glàndules bulbouretrals o de Cowper produeixen més de la meitat del semen.

Els ovaris produeixen dos tipus d’hormones sexuals ovàriques: l’hormona LH i l’hormona FSH. 

Els OVARIS duen a terme dues funcions fonamentals: formació dels gàmetes femenins (òvuls) i la producció d’hormones femenines (estrògens i progesterona).

Les TROMPES DE FAL·LOPI són dos conductes que surten de cada un dels ovaris i desemboquen a l’úter.

La fecundació té lloc a l’interior del ÚTER.

L’úter està format per el cos uterí i el cèrvix. 

El miometri és la capa mucosa mes interna.

La vagina està formada principalment per múscul llis i es troba revestida per una mucosa.

Els llavis menors presenten fol·licles pilosos i abundants glàndules sebàcies i sudorípars. 

Les glàndules vestibulars es troben situades ambdós costats de l’obertura vaginal, produeixen un líquid mucós amb funció lubricant.

Les glàndules de Bartoli poden obstruir-se i provocar una inflamació en els llavis majors.

Les glàndules mamàries són glàndules exocrines modificades i especialitzades en la producció de llet.

La llet que produeixen les glàndules mamàries és conduïda a través d’uns canals anomenats conductes galactòfors.

La zona que envolta el mugró rep el nom d’AREÒLA. 

El cicle menstrual té una durada mitjana de 28 setmanes.

Durant la fase LÚTEA del cicle menstrual, l'hormona més present és la progesterona. Els nivells més alts d'estrògens, FSH i LH es produeixen en l'ovulació.

La BALANITIS consisteix en la inflamació del epidídim, la principal causa d'aparició d'aquesta patologia és el dèficit d'higiene. 

La CRIPTORQUÍDIA consisteix en un descens testicular incomplet (el testicle queda fora de l’escrot, es situa dins la cavitat abdominal), pot ser unilateral com bilateral.

La hiperplàsia prostàtica benigna (HPB) consisteix en l’engrandiment de la glàndula prostàtica. És una patologia comuna en homes majors de 50 anys.

En el càncer de pròstata, els nivells en sang de PSA es troben molt augmentats.

L’endometriosi és un tumor de la capa muscular de l’úter.

Els ovaris poliquístics poden donar lloc a esterilitat en la dona. 

L’herpes genital és una infecció de transmissió sexual causada per un bacteri. 

La clamídia, la gonorrea i la sífilis són malalties de transmissió sexual curables amb ANTIBIÒTICS.

L’ús del preservatiu masculí i femení s’ha demostrat eficaç en la prevenció de les malalties de transmissió sexual.