T.6 L'alta direcció requereix habilitats conceptuals, habilitats humanes i habitals tècniques per sobre dels restants nivell de l'organització. Han de tenir més habitats que els restants components de l'organització.

T.6 SegonsMintzberg (1984), podem dir que els components principals de l’organització són els següents:

oAlta direcció o vèrtex estratègic

oDirecció intermèdia

oDirecció de primer nivell

oBase operativa

oEstructura o staff de suport

T. 6 El primer nivell directiu inclou l'alta direcció, vèrtex estratègic o top management, president executiu –CEO chief executive officer. Assumeix les competències pròpies de la direcció general, corporativa i institucional. En concret, la definició de la missió i els objectius generals i a llarg termini, i també de les estratègies genèriques de l’organització.

T.6 Els directius intermedis efectuen un primer desenvolupament de les estratègies genèriques definides per l’alta direcció, i comencen a desenvolupar-les. Vetllen perquè l’execució de les tasques de tots els seus subordinats estiguin d’acord amb les estratègies genèriques.

T. 6 Habilitats conceptuals: és la capacitat de pensar en l'empresa,  d’adoptar una perspectiva puntuals dels problemes. S’ha de veure l’organització parcialment, formada a la vegada per un conjunt de parts independents.   Són habilitats especialment necessàries per tots els nivells gerencials.

T.6 El segon nivell directiu  efectuen un primer desenvolupament de les estratègies genèriques definides per l’alta direcció, i comencen a desenvolupar-les. Vetllen perquè l’execució de les tasques de tots els seus subordinats estiguin d’acord amb les estratègies genèriques

T.6 La tecnoestructura agrupa els professionals que faciliten indirectament la feina que duu a terme la base operativa i, a més, col·laboren amb les direccions alta i intermèdia.

T.6 No tots els nivells directius realitzan les mateixes funcions administratives. Hi ha funcions que únicament efectuen els directius de nivell superior.

T.6 Habilitats tècniques: són els coneixements necessaris i destreses que es necessiten per realitzar una activitat global  en l’organització. Inclou el domini dels mètodes, de les tècniques i de l’equip necessari per gestionar globalment el negoci. També inclou el coneixement especialitzat, la capacitat analítica, i l’ús de components i tècniques per resoldre problemes en totes les  disciplines.

T.6 El segon nivell directiu es responsable dels diversos negocis, àrees, divisions o departaments en què s'estructuri el camp d'activitat de l'organització. Assumeix la definició de la missió i els objectius generals a llarg termini, i també de les estratègies genèriques de l’organització.

T.6 Les activitats directives únicament s'han de dur a terme en organizatcions lucratives.

T.6 L'execusió del treball dels gerents inclou les següents funcions bàsiques: planificar, coordinar, dirigir i controlar.

T.6 El primer nivell directiu gestiona i controla directament les unitats operatives i es preocupa pels objectius a curt ter

T.6 Habilitats humanes: es refereix a la capacitat de col·laborar amb altres persones i de treballar eficaçment en equip.  Es manifesta amb la forma en que un gerent es relaciona amb els seus subordinats, i inclou la capacitat de motivar, facilitar, coordinar, dirigir, comunicar i resoldre conflictes

T.7 La planificació comprèn un conjunt d'activitats relacionades amb les finalitats de l'organització; ens hem de preguntar: què volem aconseguir? o bé on volem anar? i per quin motiu? Alhora, també necessitem saber la manera en la qual obtindrem aquestes finalitats. Així doncs, en planificar s'ha de donar resposta a dues preguntes bàsiques: què volem aconseguir? i com ho aconseguirem?

T.7 L'elaboració de plans a curt termini ha de tenir en compte els plans a llarg termini. Per a les empreses és important integrar els dos tipus plans: no s'ha de fer un pla a curt termini llevat que contribueixi a la consecució dels plans a llarg termini pertinents.

T.7 Els procediments són plans que consisteixen en enunciats o criteris generals que orienten o encarrilen el pensament en la presa de decisions.

T.7 L'estratègia  es pot definir com la determinació dels objectius bàsics a llarg termini d'una empresa i l'adopció dels cursos d'acció i l'assignació de recursos per a complir-los.

T.7 En planificar, ens projectem i centrem en el present. S'ha  d'analitzar la situació actual i una sèrie de successos presents per valorar la seva evolució i incidència en  unes partides de l'organització.

T.7 Plans estratègics s'encarreguen de fer específiques les responsabilitats individuals i de grup en el compliment dels plans genèrics i en la consecució de les principals metes organitzacionals.

T.7 Dins del procés de control en la fase de correcció de desviacions cal assegurar en aquesta fase la validesa de la mesura, així com la detecció de la causa. La correcció de desviacions pot incloure accions com modificar objectius i plans, reestructurar alguna variable de l'organització, canviar la manera de seleccionar i ensinistrar el personal, o variar el sistema de recompenses.

T.7 El control és una activitat administrativa que correspon a tots els administradors, des del president fins als supervisors. Encara que l'abast del control varia segons els administradors, tots ells, a tots els nivells, tenen responsabilitats sobre l'execució dels plans i, per tant, el control és una funció administrativa bàsica en totes les àrees.

T.7  La funció administrativa del control és mesurar i corregir l'acompliment, a fi d'assegurar que es compleixen els objectius de l'empresa i els plans dissenyats per assolir-los.

T.7 Els gerents de nivell mitjà, el vicepresident o el gerent de màrqueting, o el gerent de producció, participen en la fixació d'objectius general de l'empresa i en la determinació del propòsit o missió. 

T.9-10 Entre els principis de disseny en vertical tenim l'autoritat i la jerarquia com a principis bàsics i la normalització i la coordinació com a principis derivats (entre altres)

T.9-10 L'estructura organitzativa en xarxa vol  assegurar les relacions de servei que hi ha entre l’empresa i la resta d’empreses o de persones que completaran la seva cadena de valor.Es tracta de soldar les fulles a la tija, per a potenciar les relacions contractuals, les relacions patrimonials, la cooperació i les aliances entre aquelles.

T.9-10 El model col·legial  consisteix en la incorporació del comitè o grup de treball als models simples.Aquests comitès pretenen el següent la millora de les relacions jeràrquiques  de les unitats entre diferents nivells jeràrquic i la coordinació de la tecnoestructura amb les línies de staff i suport.

El model col·legial és utilitzat en organització que no promouen la pluralitat de persones, interessos, objectius, activitats, funcions i valors present en l’organització. Es busca una organització  més homogenia.

T.9-10 El model organitzatiu lineal té com a trets descriptius els següents: (entre altres)

• Es basa en la preponderància dels principis de disseny relatius a l’eix vertical de l’organització (autoritat i jerarquia, bàsicament). Aquesta preponderància es posa de manifest amb el principi d’unitat de comandament (cada membre de l’organització només respon de manera directa davant un únic superior).

• El principal sistema de coordinació és la supervisió directa en processos i fluxos de treball. Únicament quan la dimensió de l’estructura lineal assoleix un cert grau, comença a aparèixer la normalització de les tasques.

• Presenta una elevada burocratització de l’estructura. La burocratització es deriva de la importància atorgada a la normalització de les tasques, la formalització dels processos i la centralització dels fluxos de treball.

T.9-10 El model divisional és típic  d’empreses de gran dimensió que han registrat un creixement diversificat. Aquest creixement condueix a una organització de naturalesa multiproducte, multiprocés, multimercat i d’operativa global.

T.9-10 La forma complexa nova o variable-virtual (V-Form) afavoreix l’eficiència organitzativa per dues vies: (a) Ruptura o separació entre la línia jeràrquica i l’staff de suport.(b) Descentralització (atorgament de capacitat decisòria a les unitats operatives), la qual cosa condueix a un aplanament (o reducció de nivells jeràrquics intermedis) de l’organització.

T.9-10 El principis de disseny en horitzontal de normalització consisteix en ordenació harmònica de les activitats organitzatives que relaciona entre si persones i unitats que poden tenir un nivell jeràrquic diferent.

T.9-10 El principi de unitat de comandament detalla que cada subordinat respon únicament davant el seu superior directe. Significa que encara que un membre de l’organització tingui relacions funcionals amb diversos directius, el control de la seva tasca l’efectua principalment el seu superior directe.

T.9-10 El canvi organitzatiu procedeix de forces externes: característiques demogràfiques, avanços tecnològics, canvis en el mercat i pressions sociopolítiques; i, forces internes: deriven de problemes amb els recursos humans o decisions /comportaments administratius.

T.9-10 El principi  de disseny en vertical de jerarquia comporta l'aparició de nivells estructurals successius dotats de diferent autoritat, que es van enllaçant entre si a partir de la responsabilitat assignada a cada nivell, la qual cosa fa factible que cada nivell controli els seus inferiors.