WorksheetsMicrobiologia. Revista VIUS 1
Total questions: 76
Worksheet time: 38mins
Quina és la principal característica que diferencia els arqueobacteris dels bacteris?
La seva capacitat fotosintètica
L’estructura de la seva membrana cel·lular
La presència de mitocondris
La seva resistència als antibiòtics
Els arqueobacteris es poden trobar en:
Ambients temperats com els boscos
Ambients extrems com fonts hidrotermals
Únicament en el sistema digestiu humà
Només en laboratori
Per què Thermus aquaticus és important en biotecnologia?
Perquè produeix antibiòtics naturals
Perquè té una polimerasa termoestable usada en PCR
Perquè sintetitza proteïnes per a vacunes
Perquè elimina toxines de l'aigua
L’ADN està format per:
Proteïnes organitzades en doble hèlix
Lípids que formen una membrana externa
Nucleòtids amb bases nitrogenades (A, T, C, G)
Glucosa i àcids nucleics
Quina és la funció de l’ADN polimerasa en la replicació de l’ADN?
Tallar l’ADN per facilitar la transcripció
Unir els enzims per sintetitzar proteïnes
Copiar una cadena d’ADN i formar-ne una de nova
Transportar l’ADN al nucli cel·lular
Per què és important que la polimerasa usada en PCR sigui termoestable?
Per resistir les temperatures altes del procés sense desnaturalitzar-se
Per evitar que l’ADN es degradi amb el temps
Per eliminar les mutacions genètiques en la mostra
Per accelerar la transcripció de l’ADN en proteïnes
Quina és la finalitat principal de la PCR?
Sintetitzar proteïnes a partir de l’ARN
Amplificar fragments d’ADN específics
Detectar virus dins de les cèl·lules
Identificar proteïnes en mostres biològiques
En quina fase de la PCR es produeix la separació de les cadenes d’ADN?
Hibridació
Extensió
Desnaturalització
Transcripció
Durant la fase d’extensió, la polimerasa:
Separa les cadenes d’ADN
Sintetitza una nova cadena complementària d’ADN
Unifica fragments d’ARN en la mostra
Degrada l’ADN no desitjat
Quina és la temperatura aproximada de la fase d’extensió en una PCR estàndard?
37°C
55°C
72°C
96°C
Quin d’aquests no és un ús habitual de la PCR?
Diagnòstic de malalties infeccioses
Identificació d’individus en ciència forense
Producció massiva de proteïnes terapèutiques
Estudis evolutius i de biodiversitat
La PCR és una tècnica fonamental per detectar:
Metalls pesants en l’aigua
Mutacions en l’ADN
La presència de glucosa en sang
Els nivells de colesterol
Per què es van utilitzar arqueobacteris per millorar la PCR?
Perquè són resistents als antibiòtics
Perquè produeixen proteïnes útils en la síntesi de nous ADN
Perquè contenen polimerases termoestables com la Taq polimerasa
Perquè tenen una estructura cel·lular més complexa que els bacteris
Quina afirmació és certa sobre la Taq polimerasa?
És una polimerasa termoestable provinent d’un bacteri termòfil
És una proteïna que degrada l’ADN per facilitar la replicació
Només funciona en organismes vius i no es pot utilitzar en laboratori
És un tipus d’enzim que només es troba en mamífers
Quina diferència hi ha entre microbiota i microbioma?
La microbiota és el conjunt de microorganismes, mentre que el microbioma inclou els seus gens i elements genètics mòbils.
Microbiota i microbioma són sinònims.
La microbiota només inclou bacteris, mentre que el microbioma inclou virus i fongs.
El microbioma només es troba en el tracte digestiu.
Quin d’aquests factors pot alterar la microbiota intestinal?
Dieta
Ús d’antibiòtics
Estrès
Totes les anteriors
Quina afirmació sobre la microbiota intestinal és certa?
Només conté bacteris patògens.
Ajuda a la digestió i regula el sistema immunitari.
És idèntica en totes les persones.
Només es desenvolupa en l’edat adulta.
Què és la simbiosi?
Una relació en què dos organismes es beneficien mútuament.
Una relació en què un organisme es beneficia i l’altre en surt perjudicat.
Un procés químic de degradació de nutrients.
Què és la simbiosi?
Una relació en què dos organismes es beneficien mútuament.
Una relació en què un organisme es beneficia i l’altre en surt perjudicat.
Un procés químic de degradació de nutrients.
Una malaltia causada per microorganismes.
Quina és la diferència entre mutualisme i comensalisme?
En el mutualisme, només una espècie en surt beneficiada.
En el mutualisme, totes dues espècies es beneficien, mentre que en el comensalisme una es beneficia i l’altra no en surt afectada.
El mutualisme només es dóna entre animals, mentre que el comensalisme només passa entre bacteris.
No hi ha diferència, són sinònims.
Quin paper té la microbiota intestinal en el cos humà?
Facilita la digestió de nutrients i la producció de vitamines.
Provoca malalties infeccioses en tots els individus.
No té cap funció coneguda.
Regula la temperatura corporal.
Quines vitamines pot produir la microbiota intestinal?
Vitamina A i D
Vitamina C i E
Vitamina K i vitamines del grup B
Cap vitamina, només ajuda a digerir els aliments
Quina funció té la vitamina K en el cos humà?
Facilita la digestió de proteïnes.
És essencial per a la coagulació de la sang i la salut òssia.
Actua com a hormona reguladora del metabolisme.
Transporta l’oxigen en la sang.
Quina afirmació sobre la vitamina K és certa?
Només es pot obtenir mitjançant la dieta.
Es troba en verdures de fulla verda i també pot ser sintetitzada per bacteris intestinals.
No és necessària per a la supervivència humana.
És un antioxidant natural similar a la vitamina C.
Què pot provocar una deficiència de vitamina K?
Problemes de coagulació i risc de sagnats excessius.
Febre i fatiga muscular.
Dificultats respiratòries.
Augment de la pressió arterial.
Com poden afectar els antibiòtics a la microbiota intestinal?
Eliminant tant bacteris patògens com beneficiosos, alterant l’equilibri microbià.
Augmentant la producció de vitamina K.
Afavorint el creixement de bacteris beneficiosos.
No tenen cap efecte sobre la microbiota intestinal.
Quina de les següents afirmacions és correcta?
Els antibiòtics sempre tenen efectes positius en la microbiota.
Un ús excessiu d’antibiòtics pot provocar alteracions en la microbiota i afavorir infeccions secundàries.
Els antibiòtics només eliminen bacteris dolents i deixen intacta la microbiota beneficiosa.
Els antibiòtics no afecten la digestió ni la síntesi de vitamines.
Què és la bioremediació?
L’ús de microorganismes, plantes o enzims per eliminar contaminants.
Un procés químic de descontaminació industrial.
L’ús de productes sintètics per netejar aigües residuals.
La destrucció de sòls contaminats per evitar la propagació de toxines.
Quin dels següents exemples és una aplicació de la bioremediació?
L’ús de detergents industrials per eliminar vessaments de petroli.
La depuració d’aigües residuals mitjançant microorganismes.
La crema de residus tòxics per eliminar-los.
L’ús de pesticides per controlar poblacions de plagues.
Quin és el principal avantatge de la bioremediació in situ?
És més ràpida que altres mètodes químics.
No requereix transportar el material contaminat.
No depèn de factors ambientals com la temperatura.
És l’únic mètode efectiu per eliminar metalls pesants.
Quina és la diferència entre bioremediació microbiana i fitoremediació?
La bioremediació microbiana utilitza bacteris i fongs, mentre que la fitoremediació utilitza plantes.
La fitoremediació només es pot aplicar en ambients aquàtics.
Els dos processos són exactament iguals.
La bioremediació microbiana només es fa en laboratoris.
Quins microorganismes són més utilitzats en bioremediació?
Pseudomonas i Bacillus
Escherichia coli i Streptococcus
Mycobacterium tuberculosis i Clostridium
Saccharomyces cerevisiae i Lactobacillus
Quin tipus de contaminant poden degradar els bacteris biodegradadors?
(a)
Quin tipus de contaminant poden degradar els bacteris biodegradadors?
Hidrocarburs i compostos orgànics tòxics.
Materials plàstics no biodegradables.
Residus metàl·lics com ferro i alumini.
Gasos atmosfèrics com el diòxid de carboni.
Quins contaminants es poden eliminar mitjançant la bioremediació?
Petroli i hidrocarburs.
Metalls pesants com el plom i el mercuri.
Pesticides i compostos químics sintètics.
Tots els anteriors.
Per què els metalls pesants són difícils d’eliminar del medi ambient?
Perquè no es degraden biològicament.
Perquè es transformen en matèria orgànica.
Perquè es poden eliminar fàcilment amb productes químics.
Perquè són absorbits per l’atmosfera.
Quin d’aquests factors pot afectar l’eficàcia de la bioremediació?
Temperatura i pH del medi.
Presència de nutrients com nitrogen i fòsfor.
Disponibilitat d’oxigen per als microorganismes.
Tots els anteriors.
Per què l’oxigen és important en alguns processos de bioremediació?
Perquè afavoreix la degradació aeròbia dels contaminants.
Perquè impedeix la proliferació de bacteris.
Perquè només es pot utilitzar en processos químics.
Perquè elimina directament els compostos tòxics.
Quins microorganismes són més utilitzats en la degradació d’hidrocarburs?
Pseudomonas i Alcanivorax
Escherichia coli i Lactobacillus
Mycobacterium tuberculosis i Clostridium
Saccharomyces cerevisiae i Streptococcus
Com pot ajudar la bioremediació en la descontaminació del sòl?
Mitjançant microorganismes o plantes que degraden o absorbeixen contaminants.
Transportant el sòl a un altre lloc per sotmetre’l a un tractament químic.
Aplicant detergents per dissoldre els contaminants.
Eliminant la capa superficial del sòl.
Què és una infecció nosocomial?
Una infecció adquirida en un hospital o centre sanitari.
Una infecció provocada per un virus respiratori.
Una infecció que només afecta pacients immunodeprimits.
Una infecció causada exclusivament per bacteris resistents.
Quin d’aquests és un exemple comú d’infecció nosocomial?
Un refredat comú.
Una infecció urinària per sonda.
Una intoxicació alimentària.
Una infecció per picada de mosquit.
Quin factor pot augmentar el risc d’infeccions nosocomials?
L’ús de dispositius mèdics invasius com catèters i sondes.
La vacunació contra malalties infeccioses.
El consum de suplements vitamínics.
La pràctica d'exercici físic.
Quina és la principal via de transmissió de les infeccions nosocomials?
Aire i superfícies contaminades.
Contacte directe amb pacients i material mèdic.
Picades d’insectes a l’hospital.
Contaminació de l’aigua potable.
Quin grup de pacients té més risc de patir una infecció nosocomial?
Persones que fan esport amb regularitat.
Pacients immunodeprimits i hospitalitzats durant períodes llargs.
Adults joves amb sistemes immunitaris sans.
Pacients que prenen suplements vitamínics.
Quin dels següents elements és clau per evitar infeccions nosocomials?
Rentat de mans i mesures d’esterilització.
Augmentar el nombre d’antibiòtics administrats.
Canviar constantment les condicions ambientals de l’hospital.
Reduir la presència de plantes en les habitacions hospitalàries.
Què és la resistència als antibiòtics?
La capacitat dels bacteris per sobreviure als antibiòtics.
La incapacitat del cos humà per tolerar antibiòtics.
Un tipus de resposta al·lèrgica a la penicil·lina.
Un fenomen que només es produeix en virus.
Quin mecanisme pot utilitzar un bacteri per esdevenir resistent als antibiòtics?
Transferència de gens de resistència a través de plàsmids.
Eliminació de tot l’ADN no essencial.
Disminució de la seva mida per evitar l’acció de l’antibiòtic.
Producció de més ADN per resistir millor.
Quina afirmació sobre la resistència als antibiòtics és correcta?
Només afecta els pacients que han pres antibiòtics durant molt de temps.
És un fenomen evolutiu que permet als bacteris sobreviure i multiplicar-se.
Pot ser eliminada fàcilment amb un canvi d’antibiòtic.
És causada únicament per mutacions naturals i no per l’abús d’antibiòtics.
Quina és una conseqüència directa de la resistència als antibiòtics?
Augment de la dificultat per tractar infeccions comunes.
Disminució del nombre d’infeccions en hospitals.
Eliminació dels bacteris de forma més ràpida.
Millora de la resposta del sistema immunitari als antibiòtics.
Quina acció ajuda a reduir l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics?
Ús responsable dels antibiòtics només quan són necessaris.
Prescripció indiscriminada d’antibiòtics per a qualsevol infecció.
Substitució dels antibiòtics per suplements vitamínics.
Abandonament dels tractaments mèdics convencionals.
Quina mesura es pot implementar en hospitals per prevenir infeccions nosocomials?
Aïllament de pacients amb infeccions resistents.
Increment de la quantitat d’antibiòtics administrats a tots els pacients.
Deixar de netejar les habitacions per evitar alteracions en la microbiota.
Eliminació de la ventilació per reduir la dispersió de gèrmens.
Quina és la funció principal de la insulina en el cos humà?
Transportar oxigen a la sang.
Regular els nivells de glucosa en sang.
Produir energia a partir de proteïnes.
Regular la pressió arterial.
Quina malaltia està associada amb una producció insuficient d’insulina?
Hipotiroïdisme.
Diabetis.
Anèmia.
Osteoporosi.
Quina és la diferència principal entre la diabetis tipus 1 i tipus 2?
La diabetis tipus 1 es desenvolupa per factors ambientals, mentre que la tipus 2 és genètica.
La diabetis tipus 1 és autoimmune i requereix insulina externa, mentre que la tipus 2 sovint es pot controlar amb dieta i exercici.
La diabetis tipus 2 només afecta els infants.
La diabetis tipus 1 només es pot curar amb cirurgia.
Per què s’utilitzen bacteris per produir insulina recombinant?
Perquè són organismes senzills i fàcils de modificar genèticament.
Perquè produeixen insulina de manera natural.
Perquè poden transformar-se en cèl·lules pancreàtiques humanes.
Perquè tenen un sistema immunitari resistent als antibiòtics.
Quin bacteri s’utilitza habitualment per produir insulina recombinant?
Pseudomonas aeruginosa
Escherichia coli
Mycobacterium tuberculosis
Saccharomyces cerevisiae
Quina és la primera etapa en la producció d’insulina recombinant?
Cultivar bacteris modificats en un bioreactor.
Introduir el gen de la insulina en un plàsmid bacterià.
Administrar la insulina a pacients diabètics.
Separar i purificar l’insulina produïda pels bacteris.
Què és un plàsmid?
Una molècula d’ADN circular independent del cromosoma bacterià.
Un tipus de proteïna present en la membrana cel·lular.
Un enzim que degrada la insulina.
Un anticòs contra les infeccions bacterianes.
Com es modifiquen els bacteris per produir insulina recombinant?
S’introdueix el gen humà de la insulina en un plàsmid i s’incorpora al bacteri.
Es creen bacteris resistents als antibiòtics perquè produeixin més insulina.
S’utilitzen virus per infectar els bacteris i fer-los sintetitzar insulina.
S’exposen els bacteris a radiacions perquè mutin i generin insulina.
Per què és important la purificació de la insulina produïda per bacteris?
Per eliminar possibles contaminants i assegurar la seva seguretat en humans.
Perquè l’insulina bacteriana és directament usable sense modificacions.
Per reduir la seva efectivitat i evitar efectes secundaris.
Per augmentar la seva eficàcia.
Quin és un avantatge de la insulina recombinant respecte a la insulina d’origen animal?
És més fàcil d’obtenir a partir de porcs i vaques.
És idèntica a la insulina humana i redueix el risc d’al·lèrgies.
Es degrada més ràpidament al cos humà.
Provoca més reaccions adverses en pacients diabètics.
A més de la insulina, quines altres substàncies poden produir bacteris modificats genèticament?
Hormones de creixement i vacunes.
Únicament antibiòtics naturals.
Gasos industrials com el metà.
Substàncies tòxiques per eliminar altres bacteris.
Quina és una aplicació futura de la biotecnologia en el tractament de la diabetis?
Ús de cèl·lules modificades genèticament per produir insulina dins del cos.
Eliminació total de la insulina com a tractament.
Substitució dels bacteris per virus per fabricar insulina.
Reducció de la investigació sobre noves tècniques terapèutiques.
Què és una zoonosi?
Una malaltia infecciosa que es transmet d’animals a humans.
Una infecció causada exclusivament per virus.
Una malaltia que només afecta animals salvatges.
Un tipus de bacteri resistent als antibiòtics.
Quin dels següents és un exemple de malaltia zoonòtica?
Càncer de pell.
Malària.
Febre del Nil Occidental.
Diabetis tipus 1.
Com poden transmetre’s les zoonosis als humans?
Contacte directe amb animals infectats.
Mossegades o picades d’animals vectors.
Consum d’aliments contaminats per patògens zoonòtics.
Totes les anteriors.
Quin d’aquests agents infecciosos pot causar una zoonosi?
Virus.
Bacteris.
Paràsits i fongs.
Tots els anteriors.
Quina de les següents afirmacions sobre els virus zoonòtics és certa?
Només es transmeten per via aèria.
No poden mutar ni adaptar-se a nous hostes.
Alguns poden passar d’animals a humans i després transmetre’s entre humans.
Només es troben en animals salvatges.
Quin virus zoonòtic és conegut per haver causat brots epidèmics en humans?
Virus de la grip aviària.
Virus del xarampió.
Virus de l’herpes simple.
Virus de la varicel·la.
Què és un vector en el context de les malalties zoonòtiques?
Un animal que transporta i transmet patògens sense patir la malaltia.
Un tipus de bacteri resistent als antibiòtics.
Una mutació genètica en un virus.
Un medicament utilitzat per tractar infeccions zoonòtiques.
Quin d’aquests animals és un vector conegut de malalties zoonòtiques?
Els gats domèstics.
Els mosquits.
Els cavalls.
Les ovelles.
Quina malaltia zoonòtica és transmesa per mosquits?
Febre del Nil Occidental.
Tuberculosi.
Ràbia.
Còlera.
Els ratpenats són vectors o reservoris de diverses malalties zoonòtiques perquè:
Tenen un sistema immunitari que tolera molts virus sense emmalaltir-se.
Poden transmetre patògens a través de la seva pell.
Són més propensos a tenir mutacions genètiques.
No tenen cap paper en la transmissió de malalties.
Quina mesura pot ajudar a prevenir la transmissió de malalties zoonòtiques?
Evitar el contacte directe amb animals salvatges.
Controlar la població de vectors com mosquits i paparres.
Manipular correctament els aliments per evitar contaminació.
Totes les anteriors.
Per què la vigilància epidemiològica de les zoonosis és important?
Per detectar brots a temps i prevenir pandèmies.
Per eliminar tots els animals salvatges d’una zona afectada.
Per evitar la vacunació contra aquestes malalties.
Perquè només afecta animals domèstics i no humans.
