Hume

David
Hume

By JUDIT FERRER

2. David Hume

David Hume (s. XVIII) va ser un filòsof escocès. Pertanyia a una família aristocràtica terratinent.

La família esperava fer de Hume un advocat que continués la tradició familiar, però les seves inclinacions eren la filosofia, la història i la literatura.

2. David Hume

Als 28 anys publica la seva primera obra, el Tractat de la Naturalesa humana (1739). Les tesis del seu Tractat foren qualificades d'herètiques, escèptiques i atees.

Va mirar d'obtenir una càtedra a Edimburg, però no ho va aconseguir.

3. Teoria del coneixement: Empirisme

Per als filòsofs empiristes el coneixement sorgeix de l'experiència i no pot anar més enllà.

Què és l'experiència per Hume?

3. Teoria del coneixement: Empirisme

Hume defensa que l'experiència és el resultat de l'associació d'idees.
Les idees s'associen per: semblança, contigüitat en l'espai i el temps i per la relació causa-efecte.

Però, per Hume, no hi ha idees innates, per tant, què són exactament les idees?

3. Teoria del coneixement: empirisme

Si no hi ha idees innates, tots els continguts de la ment són percepcions, però que podran ser de dos tipus: impressions i idees.

Impressions: són "les nostres percepcions més intenses: quan escoltem, o mirem, o sentim o estimem, o odiem, o desitgem, o volem". Les impressions es presenten de manera "forta" i "viva".

3. Teoria del coneixement: empirisme

Idees: són la còpia "esmorteïda" que la ment guarda com a record, la representació de les impressions. Són com una mena d’imatges difuminades de les sensacions originàries. (Passat, depenen de les impressions)

Impressions: present
Idees: passat

​

3. Teoria del coneixement: empirisme

Quan sospitem que una idea és falsa, cal preguntar-se de quina impressió procedeix, i si no procedeix de cap impressió cal rebutjar-la perquè no té significat. Així doncs, les impressions són la font primera de coneixement. ​

3. Teoria del coneixement: empirisme

Preparats, preparades...?

​

Tindreu 60 segons per memoritzar els objectes que trobareu sobre la taula. ​

​

Open Ended

Anota tots els objectes que recordis

Multiple Choice

Les impressions són

• Les percepcions que tinc quan recordo dels objectes

• Les percepcions que tinc quan miro els objectes

Multiple Choice

Les idees són

• Les percepcions que tinc quan recordo els objectes

• Les percepcions que tinc quan miro els objectes

Activitat 1: Llegeix el text de Hume i respon:

3. Teoria del coneixement: empirisme

També segons la seva procedència:

• Percepcions de SENSACIÓ: provenen dels sentits externs. P. ex: la visió del color vermell o l’olor de sucre cremat.

• Percepcions de REFLEXIÓ: són estats mentals. P. ex: l’avorriment que ens produeix esperar que siguin les tres o la satisfacció de comprovar que estic entenent tot això.

​

​

3. Teoria del coneixement: empirisme

També segons la seva composició, les impressions i idees poden ser: ​

• SIMPLES: formades per un sol element. Ex: un color determinat, el groc.

• COMPLEXES: formades per més d’un element. Ex: un plàtan. No està format d’un sol color o d’una sola forma, sinó de més d’una. ​

​

3. Teoria del coneixement: empirisme

Multiple Choice

D'aquest gat en perceps...

• la impressió

• la idea

Multiple Choice

Del gat anterior, ara mateix en perceps

• la impressió

• la idea

Multiple Choice

Una percepció de SENSACIÓ prové...

• d'una intuïció

• d'un estat mental

• dels sentits externs

• no tinc cos, no tinc sensacions

Multiple Select

Una percepció de REFLEXIÓ seria...

• la tensió per contestar primer

• la satisfacció d'un cap de setmana sense TdR

• l'olor a xocolata desfeta

• el tacte fred de les mans del company de l'esquerra

Draw

Dibuixa una idea simple

Draw

Dibuixa una idea complexa

3.1 Llei d'associació d'idees

3.1 Lleis d'associació d'idees

Les idees simples provenen d'una impressió simple.

I les idees complexes d'on provenen? Algunes d'impressions complexes (poma), però altres són combinacions i unions que fa la imaginació a partir d'idees simples (unicorn, gripau que parla...).

3.1 Lleis d'associació d'idees

La imaginació és l’encarregada de combinar impressions simples i formar idees complexes. De vegades ho fa de manera fantasiosa, però la majoria de vegades, la imaginació crea idees complexes seguint certes lleis i regularitats. 

​

3.1 Lleis d'associació d'idees

Determinades idees semblen dur de manera natural a unes altres. Per exemple, el fum ens fa pensar amb el foc. Aquestes tendències són el que s’ha anomenat llei d’associació d’idees. 

​

Open Ended

Quina idea sols associar a una altra? Com l'exemple del fum que ens fa pensar e

3.1 Lleis d'associació d'idees

• De semblança: una pintura condueix els nostres pensaments a l'original.

• De contigüitat espai-temps: si algú parla d’una habitació en un edifici, naturalment pensa en com són les altres. Si veiem una barca, pensarem en el mar.

• De causa-efecte: uns núvols foscos i uns llamps amb trons ens anuncien la pluja.

​

​

3.1 Lleis d'associació d'idees

Una pintura mena naturalment tots els nostres pensaments a l'original (semblança); l'esment d'un pis d'un edifici introdueix naturalment una pregunta o una conversa sobre els altres (contigüitat); i si pensem en una ferida, difícilment ens podem estar de considerar el dolor que provoca (causa i efecte).

​Hume, D. Investigació sobre el coneixement humà.

​

​

3.1 Lleis d'associació d'idees

Aquesta manera que tenim d'associar les idees per l'hàbit causal és el pal de paller de tot el  sistema de Hume. El que perceben els nostres sentits no són més que objectes i fets, totalment  aïllats i independents els uns dels altres. Els fets no m'arriben associats ni  connectats: sóc jo qui, gràcies a l'hàbit empíric creo en la meva ment aquesta connexió.

​

​

3.1 Lleis d'associació d'idees

​Observeu aquestes fotografies de Chema Madoz, un artista actual que juga sovint amb associacions d'idees inesperades.
És el mateix tipus d'associació d'idees a què es refereix Hume? Per què?

4. Relacions d'idees i qüestions de fet

4. Relacions d'idees i qüestions de fet

Hume es pregunta per quin és el fonament de la veritat d'aquestes associacions d'idees.
Per Hume el coneixement es redueix a:
- Relacions d'idees
- Qüestions de fet​

​

4. Relacions d'idees i qüestions de fet

“Tots els objectes de la raó i investigació humanes poden, naturalment, dividir-se en dos grups: relacions d'idees i qüestions de fet. A la primera classe pertanyen les ciències de la Geometria, Àlgebra i Aritmètica, i en general tota afirmació que és intuïtiva o demostrativament certa (...). Però no són copsades de la mateixa manera les qüestions de fet, els segons objectes de la raó humana, ni tampoc la nostra evidència de llur veritat, per molt gran que sigui, no és de la mateixa naturalesa que la precedent. “

​

​

4. Relacions d'idees i qüestions de fet

Relacions d'idees

"La suma dels angles d'un triangle és sempre 180º". En aquests judicis s'estableixen relacions entre idees i conceptes. No descriuen com és el món i no sorgeixen de l'experiència, sinó del raonament. Són afirmacions universals i necessàries, vàlides en qualsevol circumstància. I és que la seva negació implica una contradicció o absurd.

​

​

4. Relacions d'idees i qüestions de fet

Qüestions de fets

"La Marta fa educació física" o "els núvols porten pluja". Són afirmacions en què s'estableixen relacions entre fets que hem de comprovar mitjançant l'observació en l'experiència. Són contingents i probables: el que afirmen és així ara, però podria no ser-ho. I és que la seva negació és perfectament possible, no implica cap absurd.

​

​

4. Relacions d'idees i qüestions de fet

Qüestions de fet

Les qüestions de fet estan fundades en la relació causa i efecte. Però, què significa exactament aquesta relació?
Hume fa una crítica profunda a la idea de causalitat.

​

​

Multiple Choice

"Tres per quatre són dotze"

• Relacions d'idees

• Qüestions de fet

Multiple Choice

"Esteu contestant unes preguntes"

• Relacions d'idees

• Qüestions de fet

Multiple Choice

"El sol sortirà demà"

• Relacions d'idees

• Qüestions de fet

Multiple Choice

"Quatre és la meitat de vuit"

• Relacions d'idees

• Qüestions de fet

Multiple Choice

"Un triangle té tres angles"

• Relacions d'idees

• Qüestions de fet

Multiple Choice

"Treuré un 10 a l'examen de Descartes"

• Relacions d'idees

• Qüestions de fet

Open Ended

Escriu una afirmació que sigui una relació d'idees

Open Ended

Escriu una afirmació que sigui una qüestió de fet.

5. Crítica al principi de causalitat

5. Crítica al principi de causalitat

La relació causa-efecte és una relació que atribuïm als esdeveniments que succeeixen en el món i que, a més, es trobaria a la base de moltes de les nostres explicacions de la realitat i de molts dels nostres comportaments.

​

​

5. Crítica al principi de causalitat

Agafem una qüestió de fet com:

"El xoc entre dues boles de billar"

​Hume observa que aquesta relació es concep com si es tractés d’una connexió necessària: com si els dos fenòmens es trobessin inevitablement units, ja que l’aparició de l’un imposaria necessàriament l’aparició de l’altre. 

​

​

​

​

5. Crítica al principi de causalitat

Hume recorre a l’experiència per validar aquest suposat coneixement, i no troba cap impressió de necessitat entre el fenomen A, que considerem causa (moviment bola 1 i el seu impacte), i el fenomen B, que anomenem efecte (moviment bola 2).

​

​

​

​

5. Crítica al principi de causalitat

Hume conclou que la idea de connexió necessària és fruit de la nostra imaginació. Després d’observar nombroses vegades com un fenomen va seguit d’un altre, considerar que sempre succeirà així es converteix en un costum o hàbit.

​Aquesta projecció del passat cap al futur resulta molt útil per a viure, ja que, sense ella, el món es tornaria caòtic i imprevisible.

​

​

​

​

5. Crítica al principi de causalitat

En el procés causal es produeixen, al mateix temps, dos fenòmens: posar la mà al foc i cremar-me; una prioritat en el temps: primer el foc, després la mà que es crema, i una unió constant: sempre succeeix així. És a dir, l’experiència em diu: A va seguit de B, però amb la causalitat s’afirma més: A ha d’anar seguit de B. Hume vol mostrar que, amb molta facilitat, atribuïm causes a certs fenòmens.

​

​

​

​

5.1 La probabilitat de la ciència

​

La sospita que afecta la relació de causalitat representa, inevitablement, un qüestionament de la ciència. Moltes de les explicacions i descripcions de la natura que fan les ciències, com també les prediccions que se li demanen, es basen en la relació de causalitat.

​

​

​

​

5.1 La probabilitat de la ciència

​

Si la relació de causalitat no és una llei universal, sinó més aviat un costum del nostre enteniment, que tendeix habitualment a relacionar idees d’una determinada manera, tota disciplina que es basi en aquest costum no passarà de la categoria de creença.

​

​

​

​

​

5.1 La probabilitat de la ciència

​

Segons Hume, els enunciats científics no es poden identificar amb lleis universals, vàlides en qualsevol moment i en qualsevol circumstància. En realitat, aquestes preteses lleis són simplement creences recolzades en el costum i en la tradició.

​

​

​

​

​

6. Crítica dels conceptes metafísics

6. Crítica dels conceptes metafísics

​

El principi empirista (tota idea que pretengui tenir validesa ha de provenir d’una impressió) no tan sols problematitzarà amb la ciència, sinó que també rebutjarà la Metafísica.

Hume farà la crítica als conceptes metafísics a partir de les tres substàncies de Descartes.

​

​

​

​

​

6. Crítica dels conceptes metafísics

​

a) Res infinita

Hume afirma que la idea d'una substància divina és una idea complexa que deriva exclusivament de l'exercici racional: no hi ha impressions de substàncies (en general), i encara menys d'una substància divina.

​

​

​

​

​

6. Crítica dels conceptes metafísics

​

b) Res cogitans

Hume critica també la substància pensant o espiritual. En contra de Descartes, Hume afirma que el jo com a substrat permanent, unitari i idèntic, de la infinitat de sensacions i experiències que experimentem, no té fonament. No podem parlar d'un jo o ànima estable.

​

​

​

​

​

6. Crítica dels conceptes metafísics

​Igual que els objectes del món, el jo adquireix unitat per les operacions que fa la nostra ment: simplicitat, continuïtat i memòria. La identitat només és un "feix de percepcions" i un encadenament d'idees.

6. Crítica dels conceptes metafísics

​

c) Res extensa

Respecte a la substància material i al principi de causalitat que l'organitza, ja hem vist la crítica de Hume: només és producte de l'associació d'idees.
No tenim cap impressió de la substància, només tenim impressions de fets concrets. ​

​

​

​

​