ESTRUCT. SISTEMA SANITARI.pptx.pdf

UD1. ENTORN SANITARI

Què és un sistema sanitari?

Sistemes sanitaris (SS): són estructures socials complexes,
destinades a satisfer les necessitats de la població en matèria de
salut i malaltia.

Segons la OMS: “Un SS és un conjunt d’elements relacionats que
contribueixen a la salut en les llars, els llocs de treball, els llocs
públics i les comunitats, així com en el medi ambient físic i
psicosocial, i en el sector de la salut i altres afins”.

Tots els països compartim el mateix model?

Què és un sistema sanitari?

Quins models de sistema sanitari hi ha?

� Sistema liberal o de lliure mercat

� Sistema socialista

� Model mixt :

✔ Model Bismark

✔ Model Beveridge

Els tres models més extesos:

• SALUT = Bé de consum
• L’usuari paga (assegurança o al centre)
• Assitència sanitària: Medicina privada
• L’estat aporta petita part (programes benèfics per a indigents)

On s’utilitza aquest model de sistema sanitari?

Avantatges

Incovenients

El model LIBERAL

Avantatges

-Elevada investigació

-Tecnologia avançada

-Alta qualificació personal mèdic

Incovenients

-Elevat cost per a societat

-Escàs pressupost en medicina
preventiva

-Necessitat de tenir xarxes de
beneficència per a gent que no
pot pagar

El sistema LIBERAL

• Finançament estatal a través de quotes obligatòries al ciutadà
• Cobertura universal i gratuïta per tota la població
• La salut un bé tutelat pels poders públics
• Incompatible amb assegurances privades

Avantatges

Incovenients

El model SOCIALISTA (estatalista o d’assegurances socials
obligatòries)

On s’utilitza aquest model de sistema sanitari?

• Finançament estatal a través de quotes obligatòries al ciutadà
• Cobertura universal i gratuïta per tota la població
• La salut un bé tutelat pels poders públics
• Incompatible amb assegurances privades

Avantatges

-Desenvolupament de medicina
preventiva i educació sanitària

-Participació de l’Estat en la salut
pública

Incovenients

-Falta de noves tecnologies

-Percepció del ciutadà

-Sobreexplotació dels recursos

El model SOCIALISTA (o d’assegurances socials obligatòries)

On s’utilitza aquest model de sistema sanitari?

✔ Coexisteixen:

Estructura pública (pressupostos estat) + Prestació privada

✔ Salut: bé tutelat per l’Estat, financiat amb aportancions dels

treballadors.

✔ Cobertura universal, gratuïta i completa
✔ La prestació privada és opcional

Avantatges

Incovenients

El model MIXT o SISTEMA NACIONAL DE
SALUT: Beveridge i Bismarck

On s’utilitza aquest model de sistema sanitari?

✔ Coexisteixen:

Estructura pública (pressupostos estat) + Prestació privada

✔ Salut: bé tutelat per l’Estat, financiat amb aportancions dels

treballadors.

✔ Cobertura universal, gratuïta i completa
✔ La prestació privada és opcional

Avantatges

-Millor control de la despesa

-Equitat en l’accés

-Correcta assignació de recursos

Incovenients

-Elevat cost de les prestacions

El model MIXT o SISTEMA NACIONAL DE
SALUT: Beveridge i Bismarck

On s’utilitza aquest model de sistema sanitari?

Model Beveridge – Sistema Nacional de Salut

• Salut com un bé públic (1941: 2ona Guerra Mundial)

• Finançament: Públic – IMPOSTOS

• Accés Universal i normalment gratuït (copagament)

• Provisió de serveis: majoritàriament pública

• Gestió i control governamental

• + : Facilita la cohesió social

• - : Ingerències polítiques / competència amb altres

serveis públics

Model Bismarck – Seguretat Social

• Salut com un bé preferent

• Cobertura per l’assegurança obligatòria al lloc de

treball (cobertura a treballadors i família)

• Finançament: contribucions al sistema de seguretat

social (retenció de part del sou dels treballadors)

• Provisió de serveis: mixta pública-privada

• Gestió per organisme para-governamentals (seguretat

social)

• + : Elecció de proveïdor sanitari (competència)

• - : No universal / Costos de gestió més elevats

Poden limitar la competitivitat d’empreses

MODEL BISMARK
(Model professional o continental)

-L’Estat garanteix les prestacions
sanitàries a canvi de quotes
obligatòries (cobertura a
treballadors i família)

-L’Estat és l’autoritat sanitària

-França, Alemanya, Àustria,
Bèlgica, Luxemburg i Holanda.

MODEL BEVERIDGE
(Model universal o atlàntic)

- L’Estat finança la sanitat pública
(impostos)

-Es descentralitza la planificació i
la salut en regions, comunitats o
municipis.

-Regne Unit, Suècia, Finlàndia,
Noruega, Dinamarca, Itàlia,
Espanya i Portugal

Les principals diferències són:
La financiació, la cobertura i l’organització dels recursos sanitaris.

• S. XIX: Sistema sanitari de beneficiència (llei beneficiència de 1822).

Financiat gràcies als gremis.

• 1908: Desaparició gremis: Es crea l’Institut Nacional de Previsió, més

tard dóna lloc a l’estructura del sistema de seguretat social espanyol.

• 1974 Llei General de Seguretat Social

• 1978 amb la Constitució Espanyola, en el article 43, s’estableix el dret a

protecció de la salut i a l’atenció sanitària.

• 1986 Llei General de Sanitat

• 2001 traspàs de competències sanitàries a les CCAA.

Estructura del sistema sanitari públic a Espanya

Llei General de Seguretat Social

• Base per a la creació del futur sistema sanitari espanyol
• Descriu:

❖ Règims d’inclusió
❖ Acció protectora
❖ Entitats gestores

Règim d’inclusió

- R. General: tots els treballadors
- R. Especial: Treballadors amb una activitat professional diferent als

anteriors (músics, artistes…, autònoms).

Acció protectora:

Assitència sanitària

Prestacions
econòmiques

Serveis socials

Malaltia comuna o
professional

Incapacitat laboral

Minusvàlids físics i
psíquics

Accident

Invalidesa

Tercera edat

Maternitat

Jubilació

Població marginada

Recuperació professional

Mort

Assignació per fills a
càrrec

Complement de
protecció per fills

Entitats gestores de la Seguretat Social:

✔
Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS): prestacions econòmiques
(jubilació, maternitat…)

✔
Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA): prestacions sanitàries de
Ceuta i Melilla.

✔
Institut Social de la Marina (ISM): prestacions i salut per als treballadors
del mar

✔
Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO): prestacions
complementàries a tercera edat. Cada CCAA ho gestiona.

✔
Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS)

SISTEMA NACIONAL DE SALUT (SNS):

Té com a objectiu unificar la xarxa sanitària.

Característiques:

▪Atenció universal
▪ Igualtat
▪ Accessibilitat i Desconcentració
▪ Descentralització
▪ Drets i deures del ciutadà
▪ Participació de la comunitat
▪ Recursos
▪ Finançament (individus cotizant, Estat i CCAA)

• Atenció Universal:

o Espanyols: Tarjeta sanitària individual

o Estrangers: Assitència pública d’urgència

- Ciutadans UE (Tarjeta Sanitària Europea)
- No UE (Lleis entre païssos)

Activitat per a casa:

Digues per a cada cas si tindran cobertura sanitària o no, explica-ho.

a)

Caso 1: Abiba es un jove Nigerià “sin papeles” de 20 anys resident
en Espanya, concretament en Catalunya, des de fa 1 any.

b)

Caso 2: Maria és una jove de 27 anys becaria en un centre
d’investigació, cobra 1000 euros al mes i mai ha cotitzat a SS.

c)

Caso 3: Pep és un home de 50 anys solter i sense fills que ha
esgotat la prestació de l’atur, però figura com ha demanant de
treball en la seva oficina d’atur.

d)

Caso 4: Paul és un jove Holandès que ha vingut a Barcelona amb
una beca Erasmus.

• Financiació y recursos:

Financiació
- Casi en la seva totalitat a càrrec dels presupostos

generals de l’Estat.

- Aportacions mínimes treballadors

Recursos: Humanos (dietistas), materiales y
económicos.

Organització del SNS

El territori es divideix en les estructures básiques de salut.

�Árees de salut: Atenció primària i atenció especialitzada
(200,000-250,000 habitants)

�Zones bàsiques de salut: subdivisions territorials de l’

àrea de salut (important l’accecibilitat). Només es fa
l’atenció primària. (5,000-25,000 habitants)

Àrea de salut vs Zona bàsica de salut

Característiques

Àrea de salut

Zona Bàsica de salut

Delimitació

Factors geogràfics,
demogràfics, econòmics,
epidemiològics, laborals,
culturals, etc.

Criteri principal
l’accessibilitat..altres: la
densitat, població,
recursos…

Població atesa

Entre 200.000 i 250.000

Entre 5.000 i 25.000

Estructures sanitàries

Assitència integral:
hospital

Centre de salut

Tipus d’assitència

Completa:
primària+epecialitzada

Atenció primària

Nom que rep a
Catalunya

Regió Sanitària

Àrea bàsica de salut

COMPETÈNCIES: ADMINISTRACIÓ CENTRAL, CCAA I AJUNTAMENT

• Administració central : Competència de l’Estat i financiació del

sistema.

– Sanitat exterior
– Control epidemiològic
– Malaties medioambientals
– Intoxicacions aliments
– Control productes farmaceutics
– I a més a més, regula les professions sanitàries.

• Comunitats autònomes (CCAA): Competència salut a nivell

regional mitjançant les conselleries de sanitat.

- Les relacions entre Estat i CCAA es fa a través del:

“CONSELL INTERTERRITORIAL DE SALUT”
(Ministre + representant de cada CCAA)

Cada CCAA gestiona l’ asistència sanitària en el seu territori!!!

• Ajuntament:

– Participar en els consells de salut de les àrees de salut
– Control sanitàri del medi ambient
– Proveïment d’aigues
– Sanejament d’aigues residuals
– Tractament d’aigues
– Tractament residus urbans i industrials
– Control del soroll i vibracions
– Control sanitari d’industries
– Control sanitari d’edificis
– Control sanitari d’aliments i begudes….

� Com funciona el sistema sanitari als estats units?
� Quina és la feina dels metges de les asseguradores mèdiques

privades?

� Quines condicions s'han de tenir per a ser acceptat com a

assegurat?

� Quin mecanismes posen en marxa per anul·lar una pòlissa i així no

fer-se càrreg de les despeses mèdiques quan el client les
necessita?

� Les companyies mèdiques a les que fa referència la pel·lícula

compleixen el jurament hipocràtic?

� Quins arguments exposen els detractors d'un sistema mèdic social

cada vegada que un govern intenta promocinar-lo?

� Qui són els majors beneficiaris del sistema mèdic privat dels

EEUU? Pot ser aquest el motiu pel qual s'impedeix l'establiment
d'un servei mèdic universal?

32

Catalunya

ESTRUCTURA BÀSICA DE

SALUT

DENOMINACIÓ ESPECÍFICA

CCAA

Área de salut

Regió sanitària

Catalunya

Zona bàsica de salut

Àrea bàsica de salut

Estructura intermitja

Sectors sanitaris

REGIÓ SANITÀRIA

SECTOR SANITARI

ÁREA BÀSICA DE SALUT
(Ambulatoris)

Catalunya

Les regions sanitàries són demarcacions territorials basades en el principi de
descentralització del sistema sanitari públic, que té com a objectiu l'apropament i
l'accessibilitat dels serveis a tota la població.

Els sectors sanitaris són l'àmbit on es desenvolupen i coordinen les activitats de
promoció de la salut, prevenció de la malaltia, salut pública i assistència sociosanitària
en el nivell d'atenció primària i de les especialitats mèdiques. Els sectors sanitaris
estan constituïts per l'agrupació d'àrees bàsiques de salut.

L'àrea bàsica de salut (ABS) és la unitat territorial elemental a través de la qual
s'organitzen els serveis d'atenció primària de salut. Són unes unitats territorials
formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un o més municipis en
l'àmbit rural.

Catalunya

2. A la vostra localitat, quantes Àrees Bàsiques de Salut hi ha? I quants CAPs?

3. Considereu que és correcta aquesta manera d’organitzar territorialment la
sanitat? Creieu que es podria millorar d’alguna manera?

Mirar web: catsalut.gencat.cat

1.- Quina és la vostra regió sanitària? Quins sectors sanitaris inclou? I quin és el
vostre? Quin és l’hospital més important?

REGIÓ SANITÀRIA CATALUNYA

SECTOR SANITÀRI BARCELONA

Barcelona Ciutat Vella
Barcelona Eixample
Barcelona Sants-Montjuïc
Barcelona Les Corts
Barcelona Sarrià-Sant Gervasi
Barcelona Gràcia
Barcelona Horta-Guinardó
Barcelona Nou Barris
Barcelona Sant Andreu
Barcelona Sant Martí

ÀREES BÀSIQUES DE SALUT BARCELONA

38

Catalunya

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012

39

Evolució pressupost/despesa Salut Catalunya

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2014

ANY

Pressupost

% Variació

Despesa

Dèficit

2014

8.290,6

0,01%

Objectiu dèficit 0

2013

8.289,7

- 2,55%

sense tancar

2012

8.506,5

- 4,76%

9.162,5

- 8%

2011

8.931,6

- 6,45%

9.612,9

- 8%

2010

9.547,8

4,94%

10.387,9

- 9%

2009

9.098,0

2,37%

10.368,2

- 14%

2008

8.887,0

5,51%

9.790,7

- 10%

2007

8.422,7

8,98%

8.813,4

- 5%

2006

7.728,3

9,86%

7.998,4

- 3%

2005

7.034,8

9,09%

7.123,8

- 1%

2004

6.448,8

18,38%

6.585,7

- 2%

2003

5.447,5

7,74%

6.092,6

- 12%

40

Receptes per habitant

L’any 2012 es va dispensar a Catalunya una mitjana de 18,5 receptes per habitant
finançades total o parcialment pel CatSalut. La mitjana de les dones va ser
un 38,4% superior a la dels homes.

Els territoris del Baix
Penedès,

Baix

Llobregat

Litoral

i

Nord,

Barcelonès

Nord i Baix Maresme,
Berguedà i el Vallès
presentaven

l’any

2012

valors

de

receptes per habitant
superiors a la mitjana
de Catalunya. A l’altre
extrem, la Garrotxa,
l’Alt Empordà, la Vall
d’Aran i el Pallars
Jussà

i

Sobirà

presentaven

valors

inferiors a la mitjana.

41

Despesa farmacèutica a Espanya

Font: Josep Aumatell

El gast farmacèutic públic per habitant va ser de 201,27 euros el 2015.

Les Comunitates Autònomes que més diners públics gasten són Andalucia
(1.639 millons€), Catalunya (1.343 millons€), Comunitat
Valenciana (1.104 millons€) i Madrid (1.057 millones de €).

Entre les quatre autonomies, suposen el 55% del gasto total del
país.

En quant a habitants, el 2014 els extremenys, gallecs, asturians i
valencians presenten les xifres més elevades, amb 269€, 248€, 239€ i 223
€ respectivament.

44

Sobreenvelliment

Catalunya tenia a l’any 2013 un sobreenvellliment del 15,1%. És a dir, 15 de cada
100 persones superaven els 84 anys. El sobreenvelliment femení (18,0%) era més
elevat que el masculí (11,2%).

45

Llits a hospitals d’aguts per 100.000 habitants

Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

46

Metges en actiu per 100.000 habitants

Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

47

Infermeres en actiu per 100.000 habitants

Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

48

4 de cada 10€ de pressupost Generalitat es gasta en Salut

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012

El sistema sanitari català és un sistema amb

finançament públic i amb cobertura universal, el
qual tota la ciutadania de Catalunya hi té accés.

Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una

sola xarxa d'utilització pública tots els recursos

sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull
una tradició d'entitats (mútues, fundacions, consorcis,

centres de l'Església) històricament dedicades a

l'atenció de la salut.

50

Creació de l’Institut Català de la Salut
(ICS): És el major proveïdor del Servei Català
de la Salut

Decret de la Reforma de l’Atenció
Primària (AP)

Creació de la Xarxa Hospitalària
d’Utilització Pública (XHUP)

1983

1985

1985

Catalunya. Antecedents

1981
La Generalitat va rebre les
transferències en matèria sanitària

Planificació

Finançament

Provisió

Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990

Departament de Salut

Servei Català de la Salut
(CatSalut)

Proveïdors (ICS)

Separació de funcions en el sistema sanitari català

Parlament

CatSalut

Proveïdors

Departament de
Salut

Assigna pressupost

Elabora Pla de Salut.
Transfereix recursos

econòmics

Garanteix

l’assistència

sanitària pública

Fan l’activitat

assistencial

Finançament

Recursos/
Planificació

Assegurament

Provisió

Departament de Salut

Planificació

•Estableix les estratègies

d'actuació del Departament.

•Integra i dóna coherència a les

polítiques de salut i serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut
pública.

PLA

DE

SALUT

(des del 1993)

Departament de Salut

Planificació

• Malalties de l’aparell circulatori

•Malalties de l’aparell locomotor

• Salut mental i addiccions

• Sociosanitari

• Oncologia

• Immigració

PLANS

DIRECTORS

Departament de Salut

Planificació

MAPA SANITARI,
SOCIOSANITARI I

DE SALUT PÚBLICA

•Determina les línies directrius per

fer efectiu el desenvolupament dels
serveis que conformen el sistema
públic de salut

•Atenent als criteris d'equitat,

eficiència, sostenibilitat i satisfacció
de la ciutadania

Servei Català de la

Salut (CatSalut)

Finançament

El CatSalut és l'ens públic que garanteix les

prestacions sanitàries públiques de

Catalunya

La seva missió és garantir una atenció

sanitària de cobertura pública de qualitat a

tots els ciutadans i ciutadanes de

Catalunya.

Servei Català de la

Salut/ CatSalut

Finançament

7 Regions
Sanitàries

dividides en

Sectors

58

Servei Català de la Salut

(compra de serveis sanitaris)

CLIENT
(ciutadà)

Funció asseguradora
Funció de finançament

ICS/ Altres centres

(XHUP)

Funció proveïdora

Prestació de

serveis

Assegurança

Pública

Finançament

59

Servei Català de la

Salut/ CatSalut

Finançament

El CatSalut compra aquests serveis als seus diversos
proveïdors, mitjançant els contractes en els quals es
recullen els objectius de salut i de satisfacció, i els

serveis que es contracten.

El CatSalut compra els serveis

sanitaris en funció de les necessitats
de salut de la població definides pel

Departament de Salut i avalua la

satisfacció de la ciutadania amb els

serveis prestats.

Proveïdors

Provisió

Creació de la Xarxa Hospitalària
Pública (XHUP) (concertat)

Possibilitat de diferents proveïdors en
Atenció Primària (privat)

1985

1990

1985

Institut català de salut (públic)

Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990

Planificació

Finançament

Provisió

Departament de Salut

Servei Català de la Salut
(CatSalut)

Proveïdors

Contracte

Proveïdors Atenció Primària

Autogestió

Entitat de Base Associativa

EBA

Aquest model es basa en una societat de
professionals de la salut, integrats per metges,
infermers i odontòlegs, que constitueixen una
empresa. Mitjançant un concurs públic
gestionen una Àrea Bàsica de Salut (Privat).

Primera EBA 1996 a Vic. Ara 13 CAPs

Quin penseu que serà el futur model sanitari a

Catalunya???

64

Futur del model sanitari (propostes)

• Reducció (fusió) del número d’entitats proveïdores i

empreses públiques

• Major planificació de serveis i control per part del

CatSalut

• Major col·laboració entre entitats proveïdores

(sistemes d’informació comuns)

• Major autonomia dels centres sanitaris públics

• Major transparència

• Menor ingerència política