wayground logo

Free Printable Worksheets

Font size

S
M
L
XL
Worksheets

Implantació de jardins i zones verdes

Total questions: 100

Worksheet time: 55mins

Name
Class
Date
1.

Els projectes que, en la seva fase d'execució, afectin la vegetació existent, hauran de presentar:

a)

No hauran de presentar cap informe

b)

Un informe redactat per un tècnic qualificat

c)

Un informe redactat per qualsevol persona de l´empresa

d)

Han de presentar un informe en la fase inicial, no en la d´execució

2.

En l´informe tècnic ha de constar:

a)

Identificació d´exemplars a protegir, trasplantar o eliminar

b)

Zones de protecció de la vegetació

c)

Problemàtica derivada de l´obra i com prevenir-la

d)

Totes són correctes

3.

Què és la Norma Granada?

a)

Un métode de valoració d´arbres i arbustos ornamentals

b)

Unes normes per crear jardins andalusos

c)

Una normativa de transport d´arbres autòctons

d)

Un métode de cubicació de jardins

4.

Exemple d´afectacions directes en l´arbrat:

a)

Cops de la maquinària en el tronc

b)

Amputació d´arrels al crear una rasa

c)

Trencaments de branques a conseqüència de la maquinària

d)

Totes són correctes

5.

Exemple d´afectacions indirectes en l´arbrat

a)

Trencaments de branques a conseqüència de la maquinària

b)

Cops de la maquinària en el tronc

c)

Compactació del sòl a conseqüència de la maquinària

d)

Cap és correcta

6.

Mesures de prevenció: Important no compactar el terreny al voltant de l´arbre

a)

Correcte

b)

Fals

7.

Mesures de prevenció: les rases s´obriran manualment si...

a)

estan a menys d´1 metre del tronc.

b)

estan a menys de 3 metres del tronc.

c)

no tenim la rasadora de disc.

d)

les rases mai s´obriran manualment.

8.

Què és l`àrea d´influència?

a)

és la part radicular de l´arbre

b)

és l´espai sensible on trobem el sistema radicular

c)

és l`àrea on pot estar tota la maquinària treballant sense risc de perjudicar l´arbre

d)

és l´espai mínim vital per l´arbre, una afectació directa o indirecta pot posar en compromís la seva vida

9.

Quina màquina és?

a)

Retroexcavadora

b)

Buldòzer

c)

Rasadora

d)

Motocultor

10.

Quina màquina és?

a)

Retroexcavadora

b)

Buldòzer

c)

Rasadora

d)

Motocultor

11.

Quina màquina és?

a)

Retroexcavadora

b)

Buldòzer

c)

Rasadora

d)

Motocultor

12.

Diagrama de Gantt

a)

és un tipus de malla antigerminant

b)

és una eina gràfica que ens permet organitzar-se el treball

c)

és un sistema informàtic que ens registra les plantes

d)

és obligat en un projecte de jardineria

13.

Pa de terra

a)

és una porció de terra que inclou les arrels d´una planta o arbre

b)

és un encoixinat que conserva l´humitat del sòl

c)

és un tipus de llevat

d)

s´utilitza en la vermicultura

14.

La funció de mantenir en posició vertical l´arbre acabat de plantar s´anomena:

a)

cubicació

b)

acopi

c)

repicar

d)

aspratge

15.

El document que garanteix que els vegetals i productes vegetals han estat sotmesos als corresponents controls i/o tractaments fitosanitaris, s´anomena

a)

DNI vegetal

b)

Document vegetal

c)

Etiqueta fitosanitaria

d)

Passaport fitosanitari

16.

Les dades de partida per al disseny d´un sistema de reg son:

a)

La pressió, el cabal i el tipus de plantes

b)

El cabal, la superfície i les plantes

c)

Les necessitats d'aigua de les plantes, el cabal i la pressió

d)

La pressió, el cabal i la canonada que tinguem inicialment

17.

El Volum d'aigua que circula per una conducció en un temps determinat es denomina:

a)

Pressió

b)

Cabalímetre

c)

Velocitat de l´aigua

d)

Cabal

e)

Volum de reg

18.

Indica com de les següents característiques no pertany a les canonades de PE ( Polietilè)

a)

Son més flexibles

b)

La unió i acobli dels seus elements es realitza amb cola o “pegamento”

c)

Son més econòmiques

d)

Son fàcils d´utilitzar

19.

El diàmetre de les canonades de reg es pot indicar en polzades o en mm. Si diem que una canonada és d'una polzada( 1") el seu diàmetre és de:

a)

25 mm

b)

20 mm

c)

40 mm

d)

50 mm

e)

32 mm

20.

Dels següents emissors de reg, indica quin d'ells té un major caudal. És a dir, tira més aigua per unitat de temps:

a)

Els difusors

b)

Els degotadors autocompensantes

c)

Els aspersores de turbina

d)

Els aspersores d´impacte

21.

En un jardí amb una zona verda i amb mesures de 10 mt de llarg i 4 d'ample, i amb zones de tanques i arbustos empraríem els sistemes de reg:

a)

Aspersores d'impacte i difusors

b)

Difusors i aspersores de turbina

c)

Reg per degoteig i aspersores de turbina

d)

Difusors i reg localitzat

22.

L'elecció d'un sistema de reg o un altre en un jardí determinat, dependrà de:

a)

Les plantes, la longitud , la seva forma i la seva superfície

b)

Del cabal, de la pressió i del clima de la zona

c)

Del lloc, la seva forma, la seva longitud i de la seva superfície

d)

Del clima de la zona, de les plantes el jardí i de la seva superfície

23.

Les dues regulacions que podem dur a terme en un aspersor són:

a)

La distància de reg i la velocitat de l'aigua

b)

El angulo de reg i la pressió de sortida de l'aigua

c)

El radi d'abast i l'angle de reg

d)

El radi d'abast, la pressió de sortida i la velocitat de l'aigua

24.

Si un difusor té un cabal de 7 litres per minut i tenim una canonada de reg amb un cabal de 35 litres per minut, quants difusors podem instal·lar?

a)

6 Difusors

b)

5 Difusors

c)

8 Difusors

d)

7 Difusors

e)

4 Difusors

25.

El diàmetre mes comú empleat en les canonades de reg per degoteig és de:

a)

32 mm

b)

16 mm

c)

25 mm

d)

20 mm

e)

12 mm

26.

Qualsevol obra que afecti l'arbrat municipal i a l'arbrat catalogat com d'interès local, ja sigui públic o privat, normalment requereix de:

a)

Llicència municipal d´obra

b)

Llicència estatal d´obra

c)

Permís de la Conselleria de Medi Ambient

d)

Permís de vehicles pesants

27.

Cops i trencaments de branques dels arbres son afectacions...

a)

directes per moviment de maquinària

b)

indirectes per moviment de maquinària

c)

directes per creació de rases per a reg

d)

indirectes per creació de rases per a reg

28.

Compactació i pèrdua d'estructura del sòl és una afectació...

a)

directa per moviment de maquinària

b)

indirecta per moviment de maquinària

c)

directa per rebaixos

d)

indirecta per rebaixos

29.

Qué és la zona de seguretat d´un arbre quan estem treballant aprop d´ell?

a)

és l`àrea on pot estar tota la maquinària treballant sense risc de perjudicar l´arbre

b)

és la part radicular de l´arbre

c)

és l´espai mínim vital per l´arbre, una afectació directa o indirecta pot posar en compromís la seva vida

d)

és l´espai sensible on trobem el sistema radicular

30.

En cas d'existència d’arrels superficials mentre excavem:

a)

No podrem seguir excavant ja que està prohibit arrancar el 10% de les arrels

b)

L´excavació serà en Buldòzer

c)

L’excavació serà manual si la densitat d´arrels és elevada

d)

Totes són falses

31.

Quan excavem rases per no afectar la zona radicular:

a)

Millor passar sempre en forma de “túnel” que en trinxera

b)

Arrels de 10 cms o més, s’han de tallar

c)

Tirar multxing de palla

d)

Cimentar la zona radicular per a que no tornin a créixer

32.

En els terraplenats evitarem arribar al tronc de l´arbre

a)

Verdader

b)

Fals

33.

La Gestió de Residus esta regit per la norma:

a)

ISO 14000

b)

ISO 9000

c)

Norma Granada

d)

Norma Duval

34.

Terraplenat:

a)

es tracta de baixar la rasant d’una superfície

b)

és tota excavació de terres per a canviar la rasant del terreny

c)

es tracta del perfilat del terreny amb pendents accentuades

d)

és l´augment de les cotes de nivell d’un pla amb l’addició de materials

35.

Formació o correcció de talussos/Talussat:

a)

es tracta de baixar la rasant d’una superfície

b)

és tota excavació de terres per a canviar la rasant del terreny

c)

es tracta del perfilat del terreny amb pendents accentuades

d)

és l´augment de les cotes de nivell d’un pla amb l’addició de materials

36.

Rebaixos

a)

es tracta de baixar la rasant d’una superfície

b)

és tota excavació de terres per a canviar la rasant del terreny

c)

es tracta del perfilat del terreny amb pendents accentuades

d)

és l´augment de les cotes de nivell d’un pla amb l’addició de materials

37.

Millor moment per traballar la terra és en Saó.

a)

Correcte

b)

Incorrecte

38.

Els adobs:

a)

remouen el terreny a la profunditat que permeten les freses de la motoaixada

b)

aportaran nutrients i matèria orgànica al nostre terreny, poden ser orgànics o inorgànics

c)

consisteixen en cavar i mullir tota la superfície del jardí, s’utilitzen eines manuals com aixades,pics, pales rectes, forques reforçades

d)

tots els adobs són químics

39.

Tots els adobs són químics.

a)

cert

b)

fals

40.

Adob/s orgànic/s:

a)

fem de cavall

b)

Glicerato

c)

restes de sofre

d)

restes d´esporga

41.

El desfonde és aconsellable?

a)

Si

b)

No

42.

Subsolat

a)

és l´aplicació d’adobs amb remolcs aplicadors o adobadores i incorporació al terreny amb una segona llaurada

b)

és la tècnica en la que tota la superficie del jardí es volteja en profunditat amb arades de vertederes

c)

és l´operació que serveix per deixar el terreny amb una textura molt fina i homogènia que facilita els treballs de nivellació.

d)

és la tècnca que s’utilitza per treballar el terreny en profunditat i no voltejar els horitzons

43.

Fresat:

a)

és l´aplicació d’adobs amb remolcs aplicadors o adobadores i incorporació al terreny amb una segona llaurada

b)

és la tècnica en la que tota la superficie del jardí es volteja en profunditat amb arades de vertederes

c)

és l´operació que serveix per deixar el terreny amb una textura molt fina i homogènia que facilita els treballs de nivellació.

d)

és la tècnca que s’utilitza per treballar el terreny en profunditat i no voltejar els horitzons

44.

Adobat de fons:

a)

és l´aplicació d’adobs amb remolcs aplicadors o adobadores i incorporació al terreny amb una segona llaurada

b)

és la tècnica en la que tota la superficie del jardí es volteja en profunditat amb arades de vertederes

c)

és l´operació que serveix per deixar el terreny amb una textura molt fina i homogènia que facilita els treballs de nivellació.

d)

és la tècnca que s’utilitza per treballar el terreny en profunditat i no voltejar els horitzons

45.

Desfonde

a)

és l´aplicació d’adobs amb remolcs aplicadors o adobadores i incorporació al terreny amb una segona llaurada

b)

és la tècnica en la que tota la superficie del jardí es volteja en profunditat amb arades de vertederes

c)

és l´operació que serveix per deixar el terreny amb una textura molt fina i homogènia que facilita els treballs de nivellació.

d)

és la tècnca que s’utilitza per treballar el terreny en profunditat i no voltejar els horitzons

46.

Desfonde:

a)

Treballa el terreny a una profunditat de 0,50 cm a 1 mt, es necessita un tractor molt potent.

b)

Treballa a uns 40-80 cms de profunditat, es necessita un tractor molt potent.

47.

Quins d’aquests factors han de reflectir-se al informe tècnic inicial sobre protecció d’elements vegetals

a)

La identificació dels exemplars a protegir, eliminar o trasplantar i les zones de protecció individual o col·lectiva de la vegetació

b)

La problemàtica que pot generar l’obra i com prevenir-la

c)

Característiques edàfiques i biomecàniques de la vegetació afectada

d)

La tipologia de sistemes de protecció previstos

e)

Totes les respostes anteriors son correctes

48.

La ubicació dels exemplars afectats, la proposta de zones d’apilament, les zones de trànsit de maquinària, les zones de protecció i els detalls de les mesures correctores s’han de reflectir a:

a)

sempre en un annex del projecte descrit amb un text explicatiu

b)

no cal reflexar-ho a cap puesto ja que és un tema sense relevancia i es podria improvitzar

c)

a un plànol específic ó en el seu defecte a un annex del projecte descrit com a pla de protecció

d)

sempre ho farem a la memòria del projecte

49.

L’informe tècnic de protecció o pla tècnic de protecció quan s'inicia l'obra s’haurà de :

a)

explicar a l’empresa que faci l’obra i que facin el que puguin

b)

es durà un seguiment abans, durant i al finalitzar l’obra per part d’un tècnic especialitzat

c)

no fer res, ja que és un document que serveix per tenir referents d’actuació però en cap cas s’ha de complir fil per randa

d)

es durà un seguiment abans d’iniciar l’obra per part d’un tècnic

50.

El no seguiment del pla de protecció pot suposar,

a)

cap problema ja que no és rellevant

b)

sancions després de valorar el valor patrimonial de la vegetació dels danys i pèrdues

c)

mesures compensatòries plantant espècies joves

d)

Cap resposta de les anteriors és correcta

51.

La Norma de Granada pot valorar:

a)

únicament arbres morts i danyats per la seva substitució o compensació

b)

únicament arbustos morts i danyats per la seva substitució o compensació

c)

arbres, arbustos i palmeres pel càlcul del valor econòmic, valorant variables botàniques, dendromètriques, fisiològiques, fisiopàtiques i de mercat per la seva compensació física o econòmica.

d)

arbres i arbustos morts i danyats pel càlcul del valor econòmic, valorant variables botàniques, dendromètriques, fisiològiques, fisiopàtiques i de mercat per la seva compensació física o econòmica.

52.

La Norma de Granada classifica,

a)

elements vegetals sustituibles

b)

elements vegetals no sustituibles

c)

elements vegetals sustituibles i no sustituibles

d)

Cap resposta és vàlida

53.

Els Valors de representativitat en l'entorn, estètica, situació ...) com elements estètic i funcional, representativitat i raresa, situació

a)

Factors extrínsecs

b)

Factors intrínsecs

c)

Aquests elements no es consideren

54.

Quins factors s’analitzen per valorar ferides a concretes a qualsevol part d’un exemplar ?

a)

coeficients d'idoneïtat de sòl

b)

factors intrínsecs

c)

factors extrínsecs

d)

zona climàtica

e)

factors extrínsec i factors intrínsecs

55.

Els arbustos a la norma de Granada es consideren sempre elements sustituibles i es consideren aquests factors:

a)

a) Cost d'eliminació de l'exemplar, Cost del transport, Cost de preparació i plantació, Tipus d'interès oficial.

b)

b) Cost de poda,Cost de manteniment d'escocell, Edat idònia de l'exemplar a taxar, Edat de l'arbust que adquirim en viver.

c)

c) Cos d'eliminació de l'exemplar, Cost de poda,Cost de manteniment d'escocell, Edat de l'arbust que adquirim en viver, Tipus d'interès oficial.

d)

Respostes a i b son les correctes

e)

Respostes a, b i c són les correctes

56.

Una afecció que incideixen sobre qualsevol de les estructures de l'arbre (arrels, coll, tronc, capçada) a manera de cops, talls, amputacions, ferides, estrips, eliminació, etc.

a)

es considera afeccions indirecte

b)

no es consideren afeccions

c)

son afeccions superficials

d)

es considera afeccions directes

57.

Una afecció que incideixen afecten el medi o entorn de l'arbre, modificant les seves propietats físico - químiques (contaminació, compactació ...), així com la dinàmica dels recursos (aigua, matèria orgànica, ...).

a)

es considera afeccions indirecte

b)

no es consideren afeccions

c)

son afeccions superficials

d)

es considera afeccions directe

58.

L'espai de projecció de la vertical del perímetre de la copa a terra és:

a)

àrea d’influència

b)

zona de projecció

c)

zona de seguretat

d)

cap de les anteriors

59.

La protecció per arbres de capçada ample ha de complir:

a)

zona de projecció + 2 mts

b)

zona d’influència + 2 mts

c)

zona d’influència + 4 mts

d)

zona de projecció + 4 mts

60.

En cas que calgui realitzar trasplantaments o noves plantacions cal que es respectin els períodes especificats que són els següents:

a)

Caducifolis de clima fred: a ple estiu

b)

Perennifolis de fulla ampla: final d’hivern i final d’estiu (abans de la brotada primaveral i de tardor)

c)

Perennifolis de fulla estreta (coníferes i resinoses): final d’hivern i finals d’estiu (abans de la brotada primaveral i de tardor)

d)

Totes les respostes anteriors son correctes

e)

Les respostes b i c son correctes

61.

Utilitzarem Cubicació per seccions transversals

a)

quan el desmunt o el terraplé a realitzar tenen forma de monticle o de duna.

b)

quan l'obra té gran desenvolupament longitudinal, sent l'ample molt inferior a la longitud (per exemple camins)

c)

quan sigui per figures geomètriques conegudes

62.

Utilitzarem Cubicació per seccions horitzontals

a)

quan el desmunt o el terraplé a realitzar tenen forma de monticle o de duna.

b)

quan l'obra té gran desenvolupament longitudinal, sent l'ample molt inferior a la longitud (per exemple camins)

c)

quan sigui per figures geomètriques conegudes

63.

Al realitzar un desmunt provoquem que les partícules guanyin cohesió, existint un menor percentatge de buits, de forma que la terra extreta ocupa un volum menor al buit deixat per l'excavació.

a)

Veritable

b)

Fals

64.

Identifica la imatge

a)

Tractor

b)

Buldotzer

c)

Dumper

d)

Pala carregadora

65.

Identifica la imatge

a)

Tractor

b)

Buldotzer

c)

Dumper

d)

Pala carregadora

66.

Identifica la imatge

a)

Tractor

b)

Buldotzer

c)

Dumper

d)

Pala carregadora

67.

En quant a la comercialització i el subministrament de les plantes, indica quina és la correcta:

a)

En el cas del cultiu forçat en hivernacle cal aclimatar les plantes desprès del subministrament per la seva plantació a l´exterior.

b)

Les plantes han d´haver estat forçades, envellides i presentar defectes per aclimatar-se millor.

c)

La longitud i gruix no han de ser proporcionals a la resta de la planta, així el propietari se la pot podar com cregui.

d)

El subministrament ideal son les plantes cultivades o aclimatades en condicions semblants a la destinació final.

68.

Quan repiquem un arbre amb arrel nua:

a)

El forat ha de ser més ample que profund.

b)

El forat ha de ser més profund que ample.

c)

Tallarem totes les arrels i sols deixarem l´arrel principal.

d)

Sempre és millor que vagi en test.

69.

Quan es valora un element substituïble es tenen en compte:

a)

valor de l'exemplar als vivers

b)

valor de l'exemplar més els costos d'eliminació, transport, preparació del terreny, plantació del nou exemplar, percentatge previst d'arrelament

c)

valor de l'exemplar als vivers i el transport

d)

valor aproximat del o dels exemplars sense cap més inputs externs que pugui modificar el preu o el valor d’aquest exemplar

70.

L’ Estat sanitari de l'arbre en cadascuna de les seves parts zona radical, tronc, branques principals, branques secundàries i terminals, fulles es consideren a la Norma de Granada:

a)

Factors extrínsecs

b)

Factors intrínsecs

c)

Aquests elements no es consideren

d)

Cap resposta és correcta

71.

Perquè la gespa no es debiliti massa, quina és la seva altura de tall mínima?

a)

20-30 cm

b)

6-10 cm

c)

2-4 cm

d)

Un terç de l'altura de la planta

72.

Quina és l'altura de tall d'una gespa especial?

a)

20-30 cm

b)

Un terç de l'altura de la planta

c)

6-10 cm

d)

2-4 cm

73.

Operació d'anivellar el terreny però no compactar-lo en la cura de la gespa

4 lines
74.

L'altura de tall d'una gespa normal és 4-6 cm

a)

Cert

b)

Fals

75.

Fer sega en 2 passades si l'altura de la gespa és molt alta

a)

Cert

b)

Fals

76.

Passar el corró serveix per:

a)

Compactar el terreny

b)

Anivellar el terreny

c)

Evitar que surtin males herbes

d)

Totes són certes

77.

Passarem el corró

a)

Abans de segar la gespa

b)

Acabat de segar la gespa i el sòl humit

c)

Abans de segar la gespa i amb aquest humit

d)

Acabat de segar la gespa i el sòl sec

78.

L´airejat de la gespa…

a)

Afavoreix l´entrada d´aire i d´aigua al sòl

b)

Facilita el menjar als ocells perquè puguin menjar microfauna

c)

Afavoreix el creixement de plagues

d)

És perjudicial

79.

Identifica la imatge:

a)

Corró

b)

Desbrossadora

c)

Tallagespa

d)

Motoserra

80.

Identifica la imatge:

a)

Motocultor

b)

Desbrossadora

c)

Tallagespa

d)

Motoserra

81.

Per fer un mur de pedra seca:

a)

No utilitzarem cap tipus d'argamassa

b)

Utilitzarem ciment Portland amb aigua

c)

Utilitzarem formigó amb aigua

d)

Utilitzarem morter amb aigua

82.

Quina és l'altura de tall d'una gespa ornamental?

a)

20-30 cm

b)

Un terç de l'altura de la planta

c)

6-10 cm

d)

2-4 cm

83.

La construcció de pedra seca

a)

És una tècnica de construcció tradicional que es fa a partir de pedres encaixades sense l'ús de cap tipus d'argamassa per unir-les, només sorra seca i pedres petites per acabar d'omplir els buits que hi puguin quedar.

b)

És una tècnica de construcció tradicional que seca les pedres en un forn i després les va unint amb una mescla de ciment i aigua.

c)

És una tècnica de construcció que utilitzaven els egipcis per crear les piràmides, consistia en tallar blocs grans de pedra i ficar-los uns damunt d´uns altres. Per pressió quedaven compactats.

d)

Totes són correctes.

84.

Identifica la imatge:

a)

Són plaques per evitar males herbes i estabilitzar el terreny amb grava o altre material.

b)

Són panells artificials que serveixen per a que les abelles puguin viure.

c)

Són plaques insonoritzades per evitar el soroll en espais oberts.

d)

Són plaques que serveixen per decorar espais i poder crear jardins verticals.

85.

A què fa relació els següents objectius: -Aconseguir una bona densitat, amb recobriment total del sòl. -Bon aspecte estètic i ornamental. -Color verd intens. -Resistència al trepitjat.

a)

Escarificat

b)

Disseny del jardí

c)

Compactació de la gespa

d)

Manteniment de la gespa

86.

Amb què frenem l'escolament superficial, reduïm la longitud d'arracada, afavorim l'absorció de l'aigua i controlem l'erosió?

a)

amb biorrollos

b)

amb microcuenques

c)

amb hidrosembres

d)

amb terrasses

87.

Perquè s'utilitza el mulching en els projectes de restauració després d'un incendi?

a)

per a crear un impacte visual positiu i evitar els contrastos de colors en les zones cremades.

b)

per a protegir el sòl de l'erosió de les gotes de pluja entre altres.

c)

per a oxigenar el sòl i aportar-li nutrients necessaris per a la supervivència de les plantes.

d)

per a protegir el sòl de l'aigua que llancen els Bombers en apagar l'incendi.

88.

Quina tècnica utilitzem si realitzem FAJINAS o TRENATS en Bioenginyeria?

a)

Tècnica d'estabilització

b)

Tècnica de recobriment

c)

Tècnica mixta

d)

Tècnica complementària

89.

1) En Bioenginyeria les plantes:

a)

exòtiques les utilitzem com elements de construcció i reconstrucció.

b)

entapissants les utilitzem com elements de construcció i reconstrucció.

c)

al·lòctones les utilitzem com a elements de construcció i reconstrucció.

d)

autòctones les utilitzem com a elements de construcció i reconstrucció.

90.

Què és la restauració del paisatge?

a)

És la recuperació de paisatges degradats

b)

És la recuperació de paisatges ignorats

c)

És la millora de paisatges abandonats

d)

És la recuperació de paisatges desestructurats

91.

Per fer una “zapata” per instal.lar una tanca, un poste de pérgola ó altre element vertical quin material utilitzem?

a)

Morter

b)

Ciment pur

c)

Formigò armat o sense armar

d)

No cal fer zapata, es poden clavar els postes directament al terra

92.

El morter està composat i serveix per:

a)

Sorra i ciment. Per fer zapates

b)

Sorra, graves i ciment. Per fer zapates

c)

El morter no s’utilitza a jardineria.

d)

Ciment i sorra. Per unir peces.

93.

Pel dimensionat d’un reg quins aspectes tècnics bàsics hem de tenir en compte?

a)

El cabal i la pressió

b)

Que l’aigua sigui potable

c)

Quin tipus de canonada utilitzem

d)

Cap de les respostes anteriors és correcta

94.

Quina diferència hi ha entre una canonada de PE d'us agrícola i una canonada PE d'ús alimentari.

a)

No hi ha cap diferencia ente aquests dos tipus de canonades

b)

La canonanada de PE d'ús agrícola te una linea blava i s'utilitza en llars i per aigua d'ús domèstic.

c)

La canonanada de PE d'ús alimentari te una linea blava i s'utilitza en llars i per aigua d'ús domèstic.

d)

La canonanada de PE d'ús alimentari te una linea blava i s'utilitza en instal.lacions de reg

95.

Quina canonada té mes gruix de paret?

a)

Canonada de Presió nominal de treball de 4 Atm.

b)

Canonada de Presió nominal de treball de 10 Atm.

c)

Canonada de Presió nominal de treball de 6 Atm.

d)

Totes les parets de les canonades anteriors són iguals.

96.

Quina d'aquestes mides de rosca és mes petita.

a)

1”

b)

3/4”

c)

1/2”

d)

1” i 1/2

97.

Quin element s'ha d'instal.lar sempre quan es fa un reg amb canonada de diàmetre 16 mm, unides amb peces d'arpó per que les peces no saltin?

a)

Una vàlvula de peu

b)

Una vàlvula anti-retorn

c)

Un filtre de malla o d’anelles

d)

Un reductor de pressió fixe o regulable.

98.

Quins d’aquests sistemes de reg té un consum d’aigua mes elevat?

a)

Difusors o aspersors de xorro fixe

b)

Aspersors rotatius

c)

Goter integrat ó clavat

d)

Mànega de jardí

99.

Amb quina eina faries un forat per instal.lar microtub o goters de punxar?

a)

Amb un “Saca bocados”

b)

Amb un punxò

c)

No existeis cap eina específica ja que les peces d’unió tenen sistemad’autoclavat

d)

Amb un trepant (taladro) amb una broca de 6 mm

100.

Quin tipus de material d’unió utilitzariem per unir teulades o parts puntuals de construcions de pedra seca.

a)

Morter de ciment portland

b)

Morter de cal

c)

Formigó

d)

Ciment pur