C05-UD1_27/09/21

Els “primers auxilis” són:

• Les atencions que proporcionem a les ví­ctimes d'un accident.

• Són molt poc fonamentals per al pronòstic de la lesió.

• Cap de les anteriors és certa.

• Les primeres atencions que facilitem a la ví­ctima d'una malaltia.

Segons la gravetat de la malaltia que pateix la persona, els primers auxilis es classifiquen en:

• Estabilitzadors i permanents.

• Emergències i urgències.

• Immediats i tardans.

• Provisionals i definitius.

Quan la vida de la ví­ctima està en perill immediat parlem de:

• Emergència.

• Primeres cures.

• Urgència.

• Assistència sanitària.

Quan hi ha vàries ví­ctimes:

• S'han de formar diferents equips de socorristes.

• És important començar explorant bé als lesionats.

• Començarem fent una avaluació general.

• S'han d'apartar els xafarders.

Ajudar les persones que necessiten auxili és:

• Un gest de bon samarità.

• Una obligació moral.

• Ser bona persona.

• Una obligació ètica i legal.

La ví­ctima:

• No té per què negar l'ajuda al socorrista.

• No està obligada a acceptar l'auxili del socorrista.

• En una urgència, és un agent passiu.

• Demanar-li consentiment abans d'atendre-la no té sentit.

El primer pas en qualsevol actuació urgent del socorrista ha de ser:

• Socórrer.

• Alertar.

• Protegir.

• Observar.

Fer l'avaluació urgent de la ví­ctima et permetrà:

• Preveure les complicacions greus en els següents trenta minuts.

• Prioritzar l'assistència.

• Donar les dades al personal sanitari especialitzat.

• Totes aquestes.

Quina d'aquestes actuacions ha de ser la primera en una atenció urgent?

• Determinar les prioritats d'atenció.

• Avaluar l'entorn de l'accident.

• Tenir cura de la pròpia seguretat.

• Treure l'accidentat de la zona de perill.

Quina d'aquestes actuacions ha de ser l'última en una atenció urgent?

• Treure l'accidentat de la zona de perill.

• Avaluar l'entorn de l'accident.

• Avisar als serveis de socors.

• Prestar els auxilis necessaris.