Atmosfera, Biosfera, Hidrosfera, Litosfera

Atmosfera, astenosfera, nucli i hidrosfera

Astenosfera, nucli, biosfera i atmosfera

Atmosfera, biosfera, hidrosfera i astenosfera

Heterosfera i homosfera (troposfera i mesosfera)

Nucli amb heterosfera

Homosfera (troposfera, estratosfera i mesosfera) i heterosfera (estratisficada en capes)

Troposfera, estratosfera i heterosfera

N, O i Ar

N, O i Si

N, O i Na

N, Ar i H

Es la capa de la vida :)

Elements + hidrogen. 50% boscos i 99% invertebrats marins

Aigua. Varia 50 % boscos i 99% invertebrats marins

Aigua + elements. Varia entre 50 % boscos i 99% invertebrats marins.

Astenosfera, nucli i atmosfera

Litosfera, nucli i atmosfera

Hidrosfera i atmosfera

Hidrosfera, litosfera i atmosfera

- aigua dolça que salada.Oceans 70% terrestre, i poden arribar a 10km

- aigua dolça que salada.Oceans 80% terrestre, i poden arribar a 10km

+ aigua dolça que salada.Oceans 70% terrestre, i poden arribar a 10km

+ aigua dolça que salada.Oceans 90% terrestre, i poden arribar a 100km

Cl, au, Mg i sulfat

Cl,Na, Mg i sulfat

Cl,Na, Mg i sulfat de sodi

Cl,Na, Ag, Au i sodi sulfatat

Escorça + part superior mantell. Entre escorça i mantell, MOHO. Dividida plaques tectoniques

Escorça + part superior mantell. Entre escorça i mantell, trobem res. Dividida plaques tectoniques

Escorça terrestre. Dins escorça, MOHO. Dividida plaques tectoniques

Escorça + part superior mantell. Entre escorça i mantell, MOHO. Dividida per capes del nucli

Oceànica (sediments+basalts+gabres) i continental (granits+gneis+granulites)

Nucli(sediments+basalts+gabres) i continental (granits+gneis+granulites)

Oceànica (sediments+basalts+gabres) i nucli (granits+gneis+granulites)

Astenosfera (sediments+basalts+gabres) i continental (granits+gneis+granulites)

Astenosfera i nucli

Astenosfera i mesosfera

Nucli i mesosfera

AStenosfera i biosfera (amb les 3 capes)

Sulfats -45%. Olivina i piroxens

Silicats -45%. Olivina i piroxens

Oxids -45%. Olivina i piroxens

Silicats -45%. Olivina i ignies

Extern (liquid) i intern (sòlid). Fe, Ni,S, O i ultrabàsiques.

Extern (liquid) i intern (sòlid). Fe, Ni, O i ultrabàsiques.

Extern (liquid) i intern (sòlid). Fe, Ni,S, O i àcides

intern(liquid) i extern (sòlid). Fe, Ni,S, O i ultrabàsiques.

6378 km. Si refreda, interior + gran que exterior.Possibilitza el camp magnètic

6378 km. Si refreda, interior -gran que exterior.Possibilitza el camp magnètic

6380 km. Si refreda, interior + gran que exterior.Possibilitza el camp magnètic

6390 km. Si refreda, interior + gran que exterior.

Ignies i feldspats

Bàsiques i àcides

Ultrabàsiques, bàsiques, intermitjes o àcides

Àcides

Negre i blanques respectivament

Groc i vermell respectivament

Blanques i negres respectivament

Gris i taronja respectivament

Forma escorça, enfonsa i destrueix

Formen roques, enfonsa i destrueix

Formen minerals, enfonsa i destrueix

Forma escorça, enfonsa i emmagatzema en nucli

Canvis ràpids color roques

Canvis ràpids de minerals

Canvis ràpids de densitat (detecten per ones sismiques)

Canvis ràpids de terratremols

5,52 i (2,69-3,25) g/dm3

5,52 i (2,69-3,25) g/cm3

5,82 i (2,99-3,25) g/cm3

5,52 i (2,78-3,25) g/cm3

Neutrons

Nucleons

Protons

Electrons

Inestable i transforma en electró en minuts

Inestable i transforma en electró en segons

Inestable i transforma en electró en hores

Estable i transforma en electró en minuts

En reaccions nuclears a partir fusió nuclis petits amb captura electrons

En reaccions nuclears a partir fusió nuclis petits amb captura neutrons

En reaccions quimiques a partir fusió nuclis grans amb captura neutrons

En reaccions nuclears a partir fusió nuclis grans amb captura protons

Nuclis xoquen a baixa velocitat. Baixa energia activació i estat plasma. Electrons formen gas amb carrega elecrica

Nuclis xoquen a alta velocitat. Alta energia activació i estat líquid o gas. Electrons formen gas amb carrega elecrica

Nuclis xoquen a alta velocitat. Alta energia activació i estat plasma. Protons formen gas amb carrega magnetica

Nuclis xoquen a alta velocitat. Alta energia activació i estat plasma. Electrons formen gas amb carrega elecrica

Matèria molt volum i baixa T. Estat exòtic, forma nucleons

Matèria poc volum i alta T. Estat exòtic, forma nucleons

Matèria poc volum i alta T. Estat natural, forma nucleons

Matèria poc volum i mitjana T. Estat exòtic, forma protons i electrons

Baixa T i puja P

Puja P i T

Baixen P i T

Baixa P i puja T

Formació elements primaris. Recombinació d'aquests fan la nucleosíntesi natural

Formació elements secundaris. Recombinació d'aquests fan la nucleosíntesi estelar

Formació elements primaris. Recombinació d'aquests fan la creació del big bang

Formació elements primaris. Recombinació d'aquests fan la nucleosíntesi estelar

Primers nucleons, per si mateixos no fan res. Nomes reaccions endotèrmiques. C,O,Fe.

Primers neutrons, per si mateixos no fan res. Nomes reaccions exotèrmiques. C,O,Fe.

Primers nucleons, per si mateixos no fan res. Nomes reaccions exotèrmiques. C,O,Fe,Na

Primers nucleons, per si mateixos fan nucleosíntesi primordial. Nomes reaccions endotèrmiques. C,O,Fe,Na

A màxima és 59. Si menor, exotèrmiques (SLOW). Si A major, endotèrmiques

A màxima és 56. Si menor, exotèrmiques (SLOW). Si A major, endotèrmiques

A màxima és 56. Si major, exotèrmiques (SLOW). Si A menor, endotèrmiques

A màxima és 56. Si menor, exotèrmiques (ràpid). Si A major, endotèrmiques

Contrau per la gravetat i expandeix per la pressió atmosferica.

Contrau per la pressio atmosferica i expandeix per la pressió hidrostàtica.

Expandeix per la gravetat i contrau per la pressió hidrostàtica.

Contrau per la gravetat i expandeix per la pressió hidrostàtica.

Baixa pressió, col·lapsa, forma supernova durant final seva vida. Contrau molt ràpid i genera onda xoc on expulsa capes exteriors

Alta pressió, col·lapsa, forma supernova durant principi seva vida. Contrau molt ràpid i genera onda xoc on expulsa capes exteriors

Baixa pressió, col·lapsa, forma supernova durant final seva vida. Contrau molt ràpid i genera onda xoc on expulsa capes interiors i nucli

Alta pressió, explota i forma un nou big bang

Captura molts electrons en poc temps i torna estable. Emeten electrons fins que torna estable. Endotèrmica

Captura molts neutrons en molt temps i torna inestable. Emeten protons fins que torna estable. Endotèrmica

Captura molts neutrons en poc temps i torna estable. Emeten electrons fins que torna inestable. Exotèrmica

Captura molts neutrons en poc temps i torna inestable. Emeten electrons fins que torna estable. Endotèrmica

Ho generen gran quantitat nuclis petits. Quan raig còsmic impacta amb nucli atòmic, trenca en mininuclis

Ho generen petita quantitat nuclis grans. Quan raig còsmic impacta amb nucli protó, trenca en mininuclis

Ho generen gran quantitat nuclis petits. Quan raig còsmic rebasa amb nucli atòmic, trenca en grans nuclis

Ho generen gran quantitat nuclis petits. Quan raig còsmic rebasa amb nucli atòm, trenca en petits nuclis

B,BE,LI

AU,AG, FE

B,H,HE

BE,LI,I

Mes inestables més vida. No desintegren els estables

Mes estables més vida. No desintegren els inestables

Més inestables, més vida. No desintegra cap

Més estables, més vida. Tots poden desintegrar-se

Nuclis estables. Nucli gran, més N q P. Nucli petit, igual

Nuclis inestables. Nucli petit, més N q P. Nucli gran, igual

Nuclis inestables. Nucli gran, més P q N. Nucli petit, igual

Nuclis estables. Nucli gran, més P q N. Nucli petit, més N q P

z+z4/150

z+z2/160

z+x/170

p+e/4

Bona meteorits de calci, dolenta escorça oceànica

Bona amb meteorits carboni. Dolenta amb escorça terrestre

Bona escorça oceànica, dolenta amb meteorits de silice

Bona escorça terrestre, dolenta meteorits carboni

1= Mantell enriquit silicats i nucli enriquit Fe

2= Escorça continental i oceànica, continental + silice que oceànica.

1= Mantell enriquit silicats i nucli enriquit Be

2= Escorça continental

1= Mantell desenriquit silicats i nucli enriquit He

2= Escorça continental i oceànica, continental - silice que oceànica.

1= Capa enriquida òxids i nucli enriquit Fe

2= Escorça continental i oceànica, continental - silice que oceànica.

Nebulosa rota lentament. Trobem disc rotació format per material q cau en espiral protosol, formen vent solar. Disc acreció refreda i forma via làctea. Sofre i minerals pentahidratats formen sulfurs i òxids de ferro.

Nebulosa rota lentament. Trobem disc acreció format per material q cau en espiral protosol, formen vent solar. Disc acreció refreda i forma planetes. Sofre i minerals hidratats formen sulfurs i òxids metàl·lics

Nebulosa rota ràpidament. Trobem disc acreció format per material q expulsa en espiral protosol, formen vent. Disc acreció calenta i forma planetes. Sofre i minerals hidratats formen sulfurs i òxids metàl·lics

Nebulosa que va succeir justament després del big bang forma tot

Trobem primers i darrers condensats equitativaments independentment posició solar

Propers al sol trobem els darrers condensats i llunyant al sol els primers condensats

Propers al sol cremen els minerals i no en tenen degut alta temperatura

Propers al sol enriquits en primers condensats, llunyants en darrers condensats

Interior silicats i exterior sulfats

Interior planetes darreres condensats i exteriors els primers

Interior planetes 1rs condensats i exteriors els darrers

Interior gels i exteriors roques

Nucli Fe i Ni, mantell sòlid Si, baix H i He. Mercuri,venus,terra i mart

Nucli Fe i Ni, mantell sòlid Si, alt H i He. Mercuri,venus i saturn

Nucli només de niquel, mantell gasós Si, baix H. Mercuri,venus

Nucli Fe i Ni, mantell sòlid Si, baix H. Mercuri,venus i jupiter

Nomes trobem la astenosfera i la mesosfera

Nucli roca, exterior gas ideal, intermedi H metàl·lic. h molecular en forma de roques sòlides

Nucli gasos, exterior gel. H molecular en forma de gas

Nucli roca, exterior gel, intermedi H metàl·lic líquid. h molecular en forma de gas

Formats pols i grànuls sistema solar primitiu. Condrules primers agregats dels planetes

Formats per pols. Condrules són secundàries en agregats planetes

Formats per granuls i minerals. Condrules no formen part planetariament

Formats per pols i granuls del univers. Condrules no formen part planetariament

T baixa degut energia col·lisions i elevades radioactius. T Fe redueix cap centre terra

T alta degut energia col·lisions. T Fe augmenta cap escorça terra

T alta degut energia col·lisions i elevades radioactius. T Fe augmenta cap centre terra

T baixa degut escorça de minerals. T Au augmenta cap escorça terrestre

No trobem res més respecte els nous planetes

Metalls i minerals fonen, NiFe en silicats, silicats en líquids, T baixa i mantell sòlids. Terra encara es refreda

Tots els minerals es fonen i la terra ja no fa cap reacció química

Només les roques ignies es fusionen i formen escorça terrestre, i encara segueix escalfant la terra

No nucli NiFe. Composicions dels meteorits reflecteixen el procès.

Si nucli NiFe. Composicions dels meteorits reflexen tots els processos de sedimentació.

Si nucli NiFe. Composicions meteorits reflecteixen els processos.

No nucli NiFe. Composicions meteorits reflecteixen els processos de sedimentació

ignies, sedimentaries i sideròlits

Siderits (Fe nucli)

Sideròlits (Fe i silicats)

Acondrites (basalts).

sedimentàries, siderits i acondrites

acondrites (basalts), sideròlits (Fe i silicats) i olivines i piroxens

Roques de només una fase que fusionen mitjançant sedimentació

3 fases (sòlid, liquid i gas) miscibles i sense desprendiments

3 fases líquides inmiscibles i desprendiment volàtils

3 fases gasoses inmiscibles i desprendiment sedimentari

Sideròfils (Fe i elements transició) i calcòfils (calcògens + sulfurs)

Metalls, no metalls i semimetalls

litòfils (O,Si, Al + abundants) i atmòfils (Volàtils atmosfera)

Transició. no transició i semitransició

Capa diferenciada. Migren exterior degut densitat compostos que els formen

No capa diferenciada. Migren interior degut alta densitat dels compostos que els formen.

Capa diferenciada. Migren interior degut densitat compostos

No capa diferenciada. Migren cap exterior degut densitat compostos

Concentracions elevades, abundancies relatives altes a la baixa escorça.

Concentracions baixes, abundancies altes en escorça

Concentracions altes, abundancies relatives altes a escorça terrestre

Concentracions elevades, abundancies relatives altes a mitjana escorça.

Importants mineria per alta concentració i alta facilitat extracció.

Importants mineria per alta concentració malgrat ser dificils extreure

Importants per turisme degut a les mines i minerals preciosos.

No importants per mineria

2 escorça amb diferents composicions (lligada a les ones i terratremols)

1 tipus d'escorça que depèn de la composició mineralitica d'aquest.

2 tipus escorça amb diferents composicions (lligada tectònica plaques)

3 tipus escorça diferents amb diferents composicions (lligada plaques tèctoniques)

Alta (- silicats, bàsica) i baixa (+ silicats, àcida o intermèdia)

Baixa ( + silicats, bàsica) i alta (- silicats, àcida o intermèdia)

Baixa (- silicats, bàsica) i alta (+ silicats, àcida o intermèdia)

Baixa (- silicats, bàsica) i alta (sense silicats, àcida)

Escorça terrestre + part superior mantell. Rígid, fràgils, gradient T entre nucli i litosfera.

Escorça terrestre. Rígid i no gradient entre nucli i litosfera

Escorça terrestre + mantell sencer. Rígid, fràgils, gradient T entre nucli i litosfera

Mantell superior i mitjà. Rígid, fràgils, gradient T entre nucli i astenosfera

Indueix corrents convecció a litosfera, empleen plaques tèctoniques. Comportaments a través terratremols.

Indueix corrents convecció a astenosfera, empleen plaques tèctoniques. Comportaments a través de la composició química.

No indueixen cap corrents de convecció per tant no trobem cap comportament relacionat.

Indueix corrents convecció a astenosfera, empleen plaques tèctoniques. Comportaments a través terratremols.

Plaques es separen. Empenyen material a astenosfera cap litosfera. Litosfera manté intacta i forma volcans.

Plaques es separen. Empenyen material a astenosfera cap litosfera. Litosfera fractura i forma magma

Plaques no es separen, i no empenyen material pq no hi cap

NO existeixen els contactes divergents

Vulcanisme fissural i sismicitat moderada

Col·lisió de plaques

Tensions en forma terratremol

Quimisme vulcanisme (bàsic oceànics i divers en continents)

Lligat creació oceans. Eixampla quan escorça continental allunya. Al contacte, forma serralada vulcanisme fissural al centre, per on continua sortint el material

Lligat a la creació de muntanyes. Eixampla quan escorça continental s'apropa

Lligat a la creació oceans. Al contacte, formen serralada vulcanisme fissural als extrems

No creen res, simplement són contactes que succeeixen

Plaques desplacen respecte contacte. Litosfera rígida, pel que fregament entre plaques provoca tensions en forma terratremol

Plaques no es desplacen respecte contacte. Litosfera líquida, pel que fregament no dona.

Plaques desplacen respecte contacte. litosfera gasosa, i composició minerals alta.

Plaques no es desplacen respecte res. Provoca tensions en forma terratremol

No crea ni destrueix escorça. Apareixen discontinuitats oceans. Quan apareixen, terratremols. No hi ha cap transició

Crea i destrueix escorça (reciclatge de material). Apareixen discontinuitats a oceans. Quan apareixen, forts terratremols.

Crea però no destrueix escorça. Apareixen continuitats a oceans.

No crea ni destrueix escorça. Apareixen discontinuitats a oceans. Quan apareixen, forts terratremols. Transició degut pressió i gradient geotèrmic.

No hi ha col·lisió de plaques, per tant aquest contacte es inventat :)

Col·lisió plaques. + densa mana sobre la - densa. Desplaçament material provoca escalfament, fusió material i activitat volcànica. Efecte net= creació escorça.

Col·lisió plaques. + densa mana sobre la - densa. Desplaçament material provoca escalfament, fusió material i activitat volcànica. Efecte net=destrucció escorça.

Col·lisió plaques. - densa mana sobre la + densa. Desplaçament material provoca refredament, fusió material i activitat volcànica. Efecte net=destrucció escorça.

Comportament dúctil sobre placa inferior. Capa sediments tendeix a acumular-se zona sedimentació

Comportament dur placa superior. Capa sediments tendeix a no acumular-se

Comportament fràgil placa subduida. Capa sediments tendeix a acumular-se zona xoc.

Comportament fràgil placa subduida. Capa de sediments inexistent

Placa no es fon, quimisme intermedi, seralades no volcàniques, suturació plaques i sismicitat

Placa fon parcialment quan enfonsa. Arcs illes. Formació serralades volcàniques, i sense sismicitat

Placa no es fon res quan enfonsa, Quimisme alt.

Placa fon parcialment quan enfonsa. Arcs illes i serralades vulcàniques. Quimisme intermedi. Altres exemples són formació serralades no volcàniques, suturació plaques i sismicitat.