Font size
WorksheetsCuestionario sobre Motricidad
Total questions: 116
Worksheet time: 2hrs 56mins
Els volums, plànols, eixos i distàncies són aspectes que corresponen a:
L'estructura temporal.
L'estructura espacial.
Les habilitats perceptives.
La cognició corporal.
Saber relacionar els objectes segons eixos, coordenades, mesures de llargària, volum i tres dimensions són relacions espacials de tipus:
Topològiques.
Euclidianes o mètriques.
Relatives.
Temporals.
L'autor que ha aportat més en l'estudi de la proxèmica és:
Piaget.
E.T. Hall.
Gallahue.
Le Boulch.
Un aspecte totalment constatable en la lateralitat corporal és:
L'entorn social.
L'herència.
La preferència visual.
L'entrenament motor.
La lateralitat sensorial correspon a les vessants:
Manual i podal.
Visual i auditiva.
Corporal i emocional.
Hemisfèrica i cognitiva.
La vigorèxia és:
Una alteració de la percepció de la pròpia imatge corporal.
Un excés de pràctica esportiva.
Un tipus de lateralitat.
Una malaltia hereditària.
L'ambidextrisme correspon a:
Una lateralitat definida dretana.
Una dominància equitativa dretana i esquerrana.
Una preferència visual alternant.
Un desequilibri sensorial.
Un noi o noia d'uns 6 anys motriument poc hàbil i que és aparentment ambidextre requereix:
No intervenir en la seva lateralitat.
Que se li reforci la lateralitat que sembla tenir més tendència d'ús.
Que es fomenti el seu ambidextrisme.
Que es treballi la lateralitat creuada.
La proxèmica és l'estudi:
De les habilitats motrius.
De l'ús de l'espai.
De les percepcions sensorials.
De la lateralitat corporal.
El mètode de relaxació progressiva és de:
Schultz.
Jacobson.
Gallahue.
Hall.
L'entrenament autògen és un mètode de relaxació ideal per:
Jacobson.
Schultz.
Hall.
Gallahue.
La imatge corporal és:
Una habilitat motriu.
El conjunt de diverses percepcions sobre el propi cos.
Un test psicològic.
Un esquema temporal del cos.
L'ambidextrisme:
És un tipus de lateralitat.
És una deficiència corporal.
És una característica única de la lateralitat creuada.
Es relaciona amb la preferència visual.
Un noi o noia d'uns 6 anys motriument molt hàbil i que és aparentment ambidextre requereix:
Que es treballi la lateralitat creuada.
Que se li reforci el seu ambidextrisme.
Que no se li faci cap intervenció.
Que se li apliquin tècniques de reforç de la lateralitat sensorial.
L'ontogènia motriu humana correspon a:
El desenvolupament motriu individual.
El desenvolupament col·lectiu.
Les habilitats sensorials.
Les habilitats perceptives.
El paradigma sistèmic de la motricitat contempla els continguts com:
Una visió d'anàlisi i de síntesi.
Una seqüència lineal.
Una perspectiva unidimensional.
Una estructura arbitrària.
Representants de la vessant desarrollista de la motricitat són:
Piaget i Schultz.
Gallahue i Cratty.
E.T. Hall i Da Fonseca.
Le Boulch i Morin.
L'enfocament sistèmic de la motricitat que hem treballat a classe es basa en:
Una visió teòrica de l'espai.
Combinar capacitats i habilitats motrius.
Estudiar únicament el desenvolupament motor.
Treballar per separat les habilitats sensorials.
La teoria de l'equilibració cognitiva segons Piaget combina les capacitats de:
Coordinació i assimilació.
Acomodació i assimilació.
Anàlisi i síntesi.
Desenvolupament i maduració.
Els àmbits d'aplicació psicomotriu són:
L'educatiu i el terapèutic.
L'educatiu, el reeducatiu i el terapèutic.
L'educatiu i el social.
El recreatiu i l'educatiu.
El llibre Filogènesis de la motricitat és de:
Le Boulch.
Da Fonseca.
E.T. Hall.
Piaget.
El representant de la visió cientifista de la motricitat fou:
Le Boulch.
Gallahue.
Morin.
Schultz.
La psicomotricitat ha tingut els seus orígens:
Als anys 50.
Als anys 60.
Als anys 70.
A principis del segle XX.
El model de desenvolupament de la motricitat segons Gallahue es basa en:
Les habilitats perceptives.
Les habilitats motrius.
L'organització espai-temporal.
El domini lateral.
La retrogènesi motriu correspon a:
El model motriu dels genetistes.
L'adaptació motriu.
El procés d'envelliment motor.
La regressió cognitiva.
Les fases de tot cicle d'aprenentatge motriu són:
Sensació, percepció, cognició i acció.
Acció, assimilació, adaptació i repetició.
Percepció, acció, reacció i repetició.
Sensació, cognició, assimilació i adaptació.
Un noi o noia de 13 anys està cursant:
Segon cicle d'ESO.
Primer cicle d'ESO.
Educació primària.
Batxillerat.
La intel·ligència preconceptual segons Piaget correspon:
Als 2 anys.
Als 4 anys.
Als 6 anys.
A l'adolescència.
L'exterognòsia és:
El coneixement dels factors d'espai i temps en relació al propi cos.
La percepció de l'esquema corporal.
El domini de la lateralitat.
La coordinació motriu global.
La disnea correspon al moment:
De manteniment de l'aire en màxima espiració.
De relaxació muscular.
D'inspiració profunda.
D'activació física.
La pràctica en què, per grups, es passava una pilota lleugera sobre el cos d'un company estès a terra pretenia treballar:
La lateralitat.
La flexibilitat.
L'ATPO.
L'equilibri.
L'ATPO correspon a:
L'activitat tònica postural ortoestàtica.
L'atenció psicomotriu.
L'adaptació temporal postural.
L'activitat tècnica postural organitzada.
En la pràctica de la pregunta 31, es podia també comprovar:
Les habilitats motrius.
Les sincinèsies.
La coordinació general.
L'adaptació motriu.
Les relacions elementals entre objectes (al costat, davant, darrere...) són de tipus:
Mètriques.
Euclidianes.
Topològiques.
Vectorials.
Le Boulch parlava més de consciència corporal mentre que Piaget parlava més de:
Cognició corporal.
Psicomotricitat.
Percepció espacial.
Adaptació sensorial.
La hemidominància corporal és sinònim de:
La lateralitat sensorial.
La lateralitat corporal.
L'assimilació de lateralitat.
La lateralitat creuada.
La lateralitat es completa als:
5 anys.
7 anys.
9 anys.
11 anys.
La lateralitat manual comença a manifestar-se al voltant de:
6 mesos.
10 mesos.
1 any.
18 mesos.
itat es completa als:
5 anys.
7 anys.
9 anys.
11 anys.
La lateralitat manual comença a manifestar-se al voltant de:
6 mesos.
10 mesos.
1 any.
18 mesos.
La majoria de persones som lateralitzats no integrals degut als factors de:
Precisió i velocitat.
Força i precisió.
Força i resistència.
Velocitat i coordinació.
Si faig un gir pivotant sobre la cama esquerra vol dir que el factor de precisió està:
En el braç esquerre.
En el braç dret.
En la cama dreta.
En l'eix corporal central.
Per copsar motriument i de manera correcta la lateralitat auditiva farem:
Escoltar un so amb auriculars.
Girar el cap cap al costat d'on prové el so.
Posar una orella contra una part o el terra per sentir un soroll.
Estar dempeus amb els ulls tancats.
L'ull que tanquem amb major facilitat és:
L'ull dominant.
L'ull no dominant.
L'ull esquerre.
L'ull dret.
El cos és:
Anatòmicament simètric.
Anatòmicament asimètric.
Funcionalment simètric.
Funcionalment asimètric.
El gest motriu implica:
Estabilitat.
Dinamisme.
Percepció.
Mètrica.
Una sessió d'educació física dedicada a la respiració:
És totalment necessària.
No és necessària.
És opcional.
Es recomana evitar-la.
La pràctica que vàrem fer en què estàveu asseguts amb ulls tancats i us vaig fer recordar la Course Navette i després havíeu de córrer a una senyal pretenia identificar:
El tipus de to muscular.
L'esquema corporal.
La coordinació general.
La lateralitat sensorial.
La respiració incideix directament sobre:
L'oxigenació muscular.
La posturalitat corporal.
La flexibilitat articular.
La resistència física.
La laxitud articular és greu quan:
Afecta a dues articulacions.
Afecta a tres articulacions importants.
Afecta a una articulació principal.
Es manifesta en tot el cos.
Un excés de to muscular és:
Hipotonicitat.
Hipertonicitat.
Paratonia.
Sincinèsia.
En la lateralitat global de la persona hi intervenen:
L'esquema corporal i la coordinació.
L'orientació espacial i la hemidominància corporal.
La percepció visual i auditiva.
La força i la precisió.
L'ambidextrisme:
És una alteració de la lateralitat.
És un tipus de lateralitat.
És una característica genètica.
És una forma d'entrenament.
L'hemisferi dret es relaciona amb:
La capacitat analítica i lineal.
La capacitat creativa, de síntesi i no lineal.
La lateralitat manual dreta.
L'orientació temporal.
La hemidominància corporal es troba a nivell:
Auditiu i podal.
Visual, manual, auditiva i podal.
Manual i visual.
Sensorial i podal.
Les sincinèsies tòniques es relacionen amb:
L'eix horitzontal del cos.
L'eix vertical del cos.
Les extremitats superiors.
Les relacions intersegmentàries.
L'onicofàgia és:
Moure les mans constantment.
Menjar-se les ungles.
Tocar-se el cabell.
Estar en tensió muscular constant.
Les habilitats motrius corresponen a:
Les designem amb verbs en infinitiu.
Les accions coordinades.
Els automatismes simples.
Les capacitats perceptives.
El potencial motriu correspon a:
Les habilitats motrius.
Les capacitats motrius.
Les habilitats perceptives.
La coordinació general.
En general, la respiració dels homes adults és:
Toràcica.
Abdominal.
Mixta.
De menor capacitat que en les dones.
La lateralitat creuada s'inclou dins:
La lateralitat global.
La lateralitat no integral.
La lateralitat sensorial.
La lateralitat disfuncional.
Els dos factors que incideixen directament sobre la lateralitat són:
La força i la velocitat.
La força i la precisió.
La coordinació i l'equilibri.
La força i l'agilitat.
Un moviment segmentari i no necessari que es dóna simultàniament en el mateix segment de l'altre costat corporal és:
Una sincinèsia de resistència.
Una sincinèsia d'imitació.
Una paratonia segmentària.
Un reflex simètric.
Treballar la capacitat de respiració:
És sempre segur en grans dosis.
Pot provocar hiperventilació.
No influeix en la motricitat.
S'ha d'evitar sempre.
La capacitat de resistència muscular es troba, segons el model sistèmic, entre:
La força i la velocitat.
La resistència aeròbica i la força.
L'agilitat i la força.
La potència i la flexibilitat.
Les habilitats motrius les ordenem segons:
Manipulatives, d'estabilitat i locomoció.
Estàtiques, dinàmiques i mixtes.
Primàries, secundàries i terciàries.
Simples, complexes i compostes.
El tipus de to muscular són:
De repòs, de manteniment i d'acció.
Tònic, dinàmic i postural.
Relaxat, tens i combinat.
Estàtic, adaptatiu i reactiu.
La prova més correcta per copsar la lateralitat auditiva és:
Estirar-se a terra per escoltar un soroll.
Escoltar música amb auriculars.
Girar-se cap on se sent un so.
Posar un micròfon en cada oïda.
Amb la pràctica del paper d'embalar vam treballar la consciència que combina:
La imatge i l'esquema corporal.
La lateralitat i l'esquema corporal.
La lateralitat i l'orientació espacial.
La lateralitat manual i visual.
El test de Rorschach és:
Un test de percepció sensorial.
Un test de projecció de la personalitat.
Un test de coordinació motriu.
Un test de lateralitat.
Una bona motricitat autònoma potencia:
La lateralitat creuada.
Els automatismes motrius.
Les sincinèsies.
La tonicitat excessiva.
Els automatismes:
Estan a les zones sensorials del cervell.
Estan a les zones associatives del cervell.
Són exclusivament reflexos primitius.
Es desenvolupen amb l'aprenentatge.
L'apràxia:
És manca de pràxia.
És una exageració de la pràxia.
És una alteració de la lateralitat.
És un augment de la motricitat.
Un aspecte que va propiciar l'aparició de la psicomotricitat fou:
L'augment de l'esport escolar.
El fracàs escolar.
La creació d'eines de mesura motriu.
L'interès pel desenvolupament cognitiu.
La coordinació és:
Una habilitat innata.
Una capacitat perceptivo-motriu.
Un automatisme complex.
Una destresa motriu avançada.
El procés d'assimilació dins l'equilibració cognoscitiva és un procés:
Deducitiu.
Inductiu.
El procés d'assimilació dins l'equilibració cognoscitiva és un procés:
Deducitiu.
Inductiu.
Abstracte.
Combinat.
L'acció motriu de detenció i de suspensió és un subtipus:
De locomoció.
D'estabilitat.
De manipulació.
Axial.
L'entropia vol dir:
Harmonia.
Caos.
Estabilitat.
Simetria.
La fase de gatejar afavoreix:
La coordinació ocular.
El reforç còrtico-espinal.
La lateralitat dreta.
La mobilitat segmentària.
L'estructura espai-temps es regula en:
La primera unitat funcional del cervell.
La segona unitat funcional del cervell.
La tercera unitat funcional del cervell.
La zona subcortical.
L'estadi de l'ideocinesi es dóna al voltant dels:
2-4 anys.
5-10 anys.
10-12 anys.
3-6 anys.
La morfocinesi és:
La forma motriu a la que tendim individualment.
La postura bàsica de repòs.
La capacitat de moure's harmònicament.
L'adaptació al moviment extern.
La no adaptació correspon a:
Falta d'entrenament.
Maduresa i no aprenentatge.
Dèficit de coordinació.
Absència de plasticitat cerebral.
L'automatisme motriu es dóna:
A nivell cortical.
A nivell subcortical.
A nivell perceptiu.
A nivell motor secundari.
El tipus de respiració alta o clavicular la solen presentar més:
Els homes adults.
Les dones adultes.
Els nens petits.
Els esportistes.
Robert Rigal és un dels més bons representants de la interpretació:
Neurofisiològica.
Educativa.
Filogenètica.
Sociomotriu.
El gatejar es dona al voltant:
Dels 3 mesos d'edat.
Dels 6 mesos d'edat.
Dels 9 mesos d'edat.
Dels 12 mesos d'edat.
L'equifinalitat es relaciona amb els processos:
Reflexius.
Heurístic i algorítmic.
Exclusivament algorítmics.
Purament creatius.
Els automatismes motrius són:
Positius.
Sempre negatius.
Ineficients en adults.
Reflejos simples.
Els processos algorítmics són:
Creatius i abstractes.
Lineals o seqüencials.
Totalment caòtics.
Dependents de l'atzar.
L'equifinalitat es dona:
Durant la fase inicial del moviment.
En el moment previ de les situacions motrius.
Després de completar una acció motriu.
En la maduresa motriu.
Finalitat és equivalent a parlar de:
Modelatge.
Perfeccionament.
Automatització.
Plasticitat.
La pràxia programada mentalment és:
L'activitat ideocinèsica.
Un reflex automatitzat.
Una sincinèsia voluntària.
Un acte motor primitiu.
L'esfera de desenvolupament motriu volitiva es refereix a:
La lateralitat.
La cognició.
La percepció corporal.
La força de voluntat.
Una tetraplegia és:
Una apraxia motriu.
Una hiperactivitat motriu.
Una pèrdua de coordinació sensorial.
Una alteració del to muscular.
La unitat bàsica del moviment és:
La motoneurona.
El cinema.
El múscul.
La sinapsi motriu.
El pas de la medul·la al còrtex implica el pas:
De la sensoriomotricitat a la perceptivomotricitat.
De l'automatisme a la coordinació.
De la tonicitat a l'equilibri.
Del moviment primitiu al reflex condicionat.
La sinergia motriu es relaciona amb:
L'ordre.
El desordre.
La repetició.
La simetria.
Les accions motrius del judo són:
De locomoció.
De manipulació.
D'estabilitat.
Exclusivament axials.
L'educació física es diferencia de l'activitat física i de l'esport pel seu caràcter:
Competitiu.
Recreatiu.
Formatiu.
Terapèutic.
La motricitat cognoscitiva fa incidència sobre:
Els estereotips.
La lateralitat.
Els automatismes.
La precisió.
En fer dibuixar la figura humana segons Luquet, un infant de 6 a 7 anys sol dibuixar tots els elements reals visibles o no. Aquesta és la fase de dibuix:
Realisme màgic.
Realisme intel·ligent.
Realisme innocent.
Realisme abstracte.
El cos callós serveix:
Per coordinar moviments inconscients.
Per passar informació interhemisfèrica.
Per millorar la lateralitat.
Per sincronitzar ritmes corporals.
Els tests clàssics de la lateralitat són els de:
Piaget i Rigal.
Harris i Berges.
Gallahue i Le Boulch.
Schultz i Jacobson.
Amb la pràctica dels gomets vam treballar:
Imatge i esquema, corporalitat i lateralitat.
Coordinació i resistència.
Percepció de l'espai.
Habilitats manipulatives.
Un excés de to muscular en un grup muscular concret és una:
Hipotonia.
Paratonia.
Distonia.
Sincinèsia.
En l'esfera socio-motriu, la capacitat d'imaginació està en la intersecció entre:
Coordinació i estabilitat.
Interacció i comunicació.
Lateralitat i percepció corporal.
Força i resistència.
El tic d'enrotllar els cabells amb els dits es coneix com:
Tricotilomania.
Onicofàgia.
Hiperactivitat motriu.
Alteració de la lateralitat.
El test de Rorschach és:
Un test de projecció de la personalitat.
Un test de lateralitat.
Un test psicomotriu.
Una prova de percepció corporal.
L'autor que ha treballat sobre habilitats motrius és:
Piaget.
Schultz.
Gallahue.
Le Boulch.
Tres autors que han aportat enfocaments sistèmics són:
Gallahue, Rigal i Cratty.
De Rosnay, Bertalanffy i Morin.
Le Boulch, Piaget i Hall.
Schultz, Jacobson i Luquet.
Les habilitats motrius d'estabilitat les hem diferenciat en:
Axials, de suport i recolzament, de detenció i suspensió.
D'equilibri, d'impuls i de suspensió.
De locomoció, manipulatives i axials.
Dinàmiques, estètiques i coordinades.
Una rondada és una combinació d'habilitats motrius de tipus:
Locomoció seqüencial, axial i de suport.
Exclusivament de locomoció.
Estabilitat i manipulatives.
Axials i manipulatives.
El gatejar es dóna al voltant:
Dels 3 mesos d'edat.
Dels 6 mesos d'edat.
Dels 9 mesos d'edat.
Dels 12 mesos d'edat.
L'apràxia motriu pot ser:
Només ideatòria.
Ideatòria, sensorial o motriu.
Exclusivament sensorial.
Una alteració de la lateralitat global.
